http://www.grec.cat/home/gec3/gec3cenc.jsp?PAG=0001&CERCA=Catalunya
Catalunya: País de l'Europa mediterrània, a la costa oriental de la Península Ibèrica, enclavat dins de l'estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma; la capital és Barcelona
|
|
|
|
|
I am a Catalan. Today Catalonia is a province of Spain. But before Catalonia was a nation and perhaps the greatest nation in the world. I shall tell you why: Catalonia had the first Parliament, long before England did, and it was in Catalonia where there was a start of <<United Nations>>. All authorities of Catalonia met in the XI century at Toluges -today a French city, then belonging to Catalonia- to speak of peace: they invented the Truce of God.
Pau Casals
United Nations General Assembly
October, 24, 1971
___
Traducció:
Jo sóc català. Avui Catalunya és un grup de províncies d'Espanya. Però abans Catalunya era una nació, potser ha estat la nació més gran del món. Us diré perquè: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de <<Nacions Unides>>. Totes les autoritats de Catalunya es van reunir el segle XI a Toluges -una ciutat que avui pertany a França, però que abans era de Catalunya- per parlar de pau: van instaurar la Treva de Déu.
Pau Casals
Assemblea General de les Nacions Unides
24 d'octubre de 1971
"(...) Voldríem una Europa que estimés i comprengués, com les diverses flors d'un jardí, les seves parles i els seus creadors. Com podem imaginar un jardí en què les roses, orgulloses, es drecessin contra els narcisos o les violes? Una llengua és com una flor, cadascuna amb el vellut acolorit dels seus pètals, amb l'encens de la seva aroma. No en volem cap d'exclosa del seu àmbit, cap de menystinguda. (...) "
"Salvador Espriu pensava que el nostre poble 'en un temps que sentim proper', s'integraria a Europa, 'salvades la nostra llengua i la nostra història'. És a dir que ens uniríem a aquesta unitat que ens conserva el nom (...) essent nosaltres mateixos: no una carcassa buida, ni una plana desarrelada. Que no sigui decebuda la nostra esperança, que no sigui escarnida la nostra confiança: així molt humilment ho demanem."
M. Àngels Anglada. Fragments d''El Mite d'Europa'. Miquel Plana, editor. Olot 1998.
La cançó del cansat(A Joan Fuster) Em va tocar tocant Mediterrani. Per senyera, senyors, quatre barres. Queda clara, per tant, per a tothom, Quede clar, també, que són covards, És ben trist encara avui parlar, I torne a repetir: sóc alcoià. Ovidi Montllor |
Déu nos do ser catalans gent de bella anomenada, Josep Carner |
"A tots els qui m'han agraviat perdono; a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir moriré serenament. No queda tampoc en mi la sombra d'un rencor. Donaré gràcies a Déu que m'hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d'aquesta placidesa i serenitat que m'omple al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar un fi més digne. Per Catalunya i lo que representa de Pau, Justícia i Amor".
Lluís Companys i Jover (Testament hològraf escrit durant la vetlla del consell de guerra, causa 23.468. Octubre de 1940).
15 d'octubre de 2003 - Un dia com avui de matinada, fa 63 anys moria afusellat per les tropes franquistes al fossar del castell de Montjuïc, el President de la Generalitat de Catalunya, legítimament escollit pels catalans.
Països Catalans - Catalan Countries - Herri Katalana - http://www.geocities.com/Athens/9479/cat.html
Moviment cap a l'Assemblea dels Països Catalans - http://www.assemblea.org/
Història dels Països Catalans - http://personal.redestb.es/pantocrator/Inici.html
Els Països Catalans - http://combloc.online.fr/pcat.htm
Mapes de Catalunya - http://www.xtec.es/~aguiu1/imatges/004/p1.htm
La web del govern de Catalunya
La història de la llengua catalana
Fomentem l'ús de la llengua catalana
Er aranés, lengua d'òc dera Val d'Aran (er aranés ei ua varianta deth dialècte gascon, que ei un grop dialectau deth occitan). Era lengua occitana ei era lengua pròpria d'ua part deth territòri de Catalonha (era Val d'Aran, a on arrecep eth nòm d'aranés) e oficiau en tot eth Principat, dempús dera aprobacion deth nau Estatut d'Autonomia (Drets amb relació a l'aranès). Er occitan se parle, ath delà, en França e en Itàlia:
L'Institut Cartogràfic de Catalunya. Té com a finalitat dur a terme les tasques tècniques de desenvolupament de la informació cartogràfica i geològica.
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC). És una corporació acadèmica, que té per objectiu l'alta investigació científica i, principalment, la de tots els elements de la cultura catalana. L'àmbit d'actuació oficialment reconegut a l'Institut són les terres de llengua i cultura catalanes.
L'Associació Conèixer Catalunya
L'Ecologistes de Catalunya (EdC)
Estatut d'autonomia de Catalunya. 2006
Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
| ARTICLE 6. LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES OFICIALS
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. 2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües. 3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. 5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. |
Capítol III. Drets i deures lingüístics
Estatut d'autonomia de Catalunya. Desembre 1979
Article 3
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el
castellà, oficial a tot l'Estat espanyol. 3. La Generalitat garantirà l'ús
normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal
d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a
llur igualtat plena quant als dreta i deures dels ciutadans de Catalunya.
4. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i
protecció.
http://www.softcatala.org/noticies/1002200464.htm - Dacco és un diccionari català-anglès de codi obert. El projecte es va crear com a resposta a la manca de diccionaris bilingües gratuïts, moderns, complets i fàcilment accessibles a tots els angloparlants que aprenem català arreu del món.
http://www.internostrum.com/ - Sistema de traducció automàtica castellà-català. Universitat d'Alacant.
http://www.termcat.net/ - Centre de terminologia. El Termcat té per finalitat promoure, elaborar i la difondre recursos terminològics, normalitzar els neologismes catalans i prestar serveis d'assessorament per facilitar l'ús de la llengua en els àmbits científics, tècnics i socioeconòmics. El Termcat resol els dubtes sobre terminologia especialitzada en català per telèfon, per correu electrònic i per mitjà del Cercaterm, el servei multilingüe de consultes terminològiques en línia. Telèfon 934 52 61 60.
El diccionari normatiu - Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Diccionari català-valencià-balear (IEC).
OPTImot. Cercador sobre la llengua catalana
Consultes lingüístiques (IEC).
http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm
http://cultura.gencat.net/llengcat/aprencat/index.htm
http://www.verbix.com/languages/catalan.shtml
http://www.efe.es/catalunya/clinia/
http://www.upf.es/gl/salc/index.htm
http://www.upc.es/slt/didactica/plac1.htm - http://www.upc.es/slt/didactica/plac2.htm
| "T'adones, company, que ja fa molts anys que ens amaguen la història i ens diuen que no en tenim; que la nostra és la d'ells, t'adones amic. (...) T'adones, company, (...) Raimon. |
http://ca.wikipedia.org/wiki/Decrets_de_Nova_Planta
Els Decrets de Nova Planta són una sèrie de decrets signats per Felip V poc després del final de la Guerra de Successió Espanyola http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola prenent França com a model polític, amb el que els regnes de la Corona d'Aragó passaven a ser regits per les lleis i costums de Castella. Aquests decrets encarnen la visió centralista del monarca, però, majorment, van significar un càstic pel suport de la Corona d'Aragó a l'Arxiduc Carles.
Amb aquests decrets es reafirma finalment la unitat de l'Estat Espanyol a efectes polítics, d'una unitat que fins eixe moment (des dels reis catòlics) havia estat poc més que diversos regnes sota el mateix monarca.
Els decrets de Nova Planta a Catalunya van ser promulgats el 1716 i en haver mostrat més resistència (Barcelona va ser ocupada el 1714), van ser si cap més durs. Abolien la Generalitat Catalana, les Corts Catalanes, el Consell de Cent. Se substituïa el virrei per un capità general. Es dividia Catalunya en corregiments, com a Castella, i no en les tradicionals vegueries. S'establia el cadastre, gravant propietats urbanes i rurals, i els beneficis del treball, el comerç i la indústria. Igualment, el castellà passava a ser llengua oficial, aplicant-se a escoles i jutjats. També es van tancar les universitats catalanes que havien donat suport a l'arxiduc Carles. Felip V creà la universitat de Cervera.
