El passat 6 de setembre de 2000 l'alcaldessa de Cerdanyola va presentar als mitjans de comunicació el projecte d'ocupació del que anomena sector Castell de Sant Marçal. Es tracta d'edificar per fer pisos i industries diverses en uns espais equivalents entre dos terços i tres quartes parts dels terrenys ara no edificats entre Cerdanyola i Sant Cugat, a la dreta de la carretera que uneix aquestes poblacions.
La presentació va comptar amb els representants de “les forces vives” modernes, és a dir els organismes oficials i els propietaris. Res a veure amb la ciutadania a qui teòricament va destinat el projecte i que, segons el primer principi democràtic, és qui s'hauria d`haver consultat, com a mínim.
Nosaltres, la Coordinadora Via Verda de Cerdanyola, tenim un projecte per a aquests terrenys que consisteix en edificar fins el Castell, però, per a centres d'investigació adherits a la UAB, que permetrien la vinculació real de la Universitat amb el nucli urbà. De la part no edificada, també sota el guiatge de la UAB, es podria mantenir i desenvolupar el corredor verd de Collserola a Sant Llorenç de Munt ( la Via Verda), amb conreus de secà o alternatius als d'ara (recerca) i crear un autèntic corredor biològic. Els corredors biològics apart de la seva acció controladora de l'atmosfera, aigües i sòl, en mantenir la biodiversitat i la biblioteca genètica contribueix a la recerca de remeis medicinals i fàrmacs (altre cop la UAB). Tots aquests centres de recerca són els que tenen una densitat de llocs de treball més elevada.
El que ara és Parc Tecnològic acull tota mena d`empreses; la seva 'alta tecnologia' és discutible com pugui ser fer raspallets de dents, enginyeries de disseny que no aporten cap investigació rellevant així com una empresa de treball temporal.
L'edificació suposa la irreversibilitat del sòl com a camp de conreu o qualsevol tipus de natura. Amb el nostre model, el de la Coordinadora Via Verda, deixem als fills i néts la possibilitat de què es beneficiïn de la natura a peu plà i prop de casa o bé amb, l'experiència acumulada, fer el que sigui; al menys tindran les mateixes oportunitats que hem tingut nosaltres. Això es la sostenibilitat i no el que ens diuen i no hi creuen. Veieu si no, la Resolució del Parlament de Catalunya del 25 de maig on per quasi unanimitat (sols 11 abstencions) al punt 1. s'insta a “promoure la protecció activa de la Via Verda entre Sant Llorenç de Munt i Collserola,...”
Per a més informació podeu veure el qüestionari als polítics locals sobre aquests punts aparegut al TOT del 10 de juny de 1999.
Aquest eixample de Cerdanyola (santcugatització) suposarà augment de preus per a tot i beneficis, per a qui? Quins son els interessos creats?
Roger Caballé Coordinadora - Via Verda de Cerdanyola
09.2000