(Pàg. 20056)
La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona en la sessió de 18 de setembre de 2002, va adoptar, entre altres, l'acord següent:
Exp.: 2002/003979/B
Pla parcial d'ordenació del Centre Direccional, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès
Vista la proposta de la Ponència Tècnica i d'acord amb els fonaments que s'hi exposen, aquesta Comissió per delegació del conseller de Política Territorial i Obres Públiques segons l'Ordre de 7 de maig de 2001, publicada al DOGC núm. 3387, de 14.5.2001, acorda:
-1 Aprovar definitivament el Pla parcial d'ordenació del Centre Direccional, de Cerdanyola del Vallès, promogut i tramès per l'Ajuntament.
-2 Indicar a l'Ajuntament que el corresponent projecte d'urbanització i parcel·lació inclourà les determinacions següents:
2.1 La impossibilitat de fer accessos directes des de la carretera de Bellaterra i la de Cerdanyola del Vallès a Sant Cugat del Vallès.
2.2 Les consideracions sobre les obres a realitzar en els torrents, la restauració dels sistemes naturals associats i la plantació d'espècies arbòries pròpies de la zona dins l'àmbit, que es detallen en l'informe emès pel Departament de Medi Ambient en data 12 de setembre de 2002.
-3 Publicar aquest acord i les normes urbanístiques corresponents al DOGC a l'efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l'article 100 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. L'expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l'article 101 de la Llei esmentada, a l'arxiu de planejament de la Direcció General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, avinguda Josep Tarradellas, 2-6, planta baixa, 08029 Barcelona.
-4 Comunicar-ho a l'Ajuntament.
Contra l'acord anterior, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar potestativament recurs de reposició, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquest Edicte al DOGC. El recurs s'entendrà desestimat si passa un mes sense que s'hagi dictat i notificat la resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.
En qualsevol cas, contra l'acord esmentat també es pot interposar directament recurs contenciós administratiu, de conformitat amb el que preveuen l'article 116 de la Llei esmentada i l'article 25 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquest Edicte al DOGC.
El recurs contenciós administratiu no es podrà interposar si s'ha interposat recurs de reposició fins que aquest hagi estat resolt expressament o se n'hagi produït la desestimació presumpta perquè hagi transcorregut el termini d'un mes, de conformitat amb els articles 116.2 i 117.2 de la Llei 4/1999 esmentada.
Barcelona, 17 de desembre de 2002
Mercè Albiol i Núñez
Secretària de la Comissió Territorial
d'Urbanisme de Barcelona
Annex
Normes urbanístiques del Pla parcial d'ordenació del Centre Direccional, de Cerdanyola del Vallès
Capítol I
Disposicions de caràcter general
Article 1
Definició, àmbit i marc legal
1. Aquest Pla parcial té per objecte desenvolupar l'ordenació del sector delimitat per la modificació del Pla general metropolità en l'àmbit del Centre Direccional de Cerdanyola.
2. El Pla parcial s'ha redactat de conformitat amb l'ordenament jurídic vigent en matèria urbanística, en especial el Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa de les disposicions legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i disposicions concordants.
Article 2
Objecte
Aquest Pla parcial té per objecte desenvolupar el planejament general, mitjançant l'ordenació detallada del sector de sòl urbanitzable del Centre Direccional de Cerdanyola.
Article 3
Contingut
El Pla parcial està integrat pels documents següents:
a) Memòria justificativa de l'ordenació i de les seves determinacions.
b) Ordenances.
c) Plànols d'informació.
d) Plànols d'ordenació.
e) Pla d'etapes.
f) Estudi econòmic i financer.
Article 4
Vigència i revisió del Pla
1. Aquest Pla entrarà en vigor el dia següent a la publicació de la seva aprovació definitiva al DOGC.
2. La vigència del Pla serà indefinida, sens perjudici que puguin formular-se modificacions o revisions del mateix, si les circumstàncies ho aconsellen.
Article 5
Interpretació
Quan hi hagi contradiccions entre els plànols a diferents escales dels que integren aquest Pla parcial, es considerarà vàlida la grafia d'escala més petita.
Article 6
Obligatorietat
1. Els particulars i l'administració resten obligats al compliment de les disposicions d'aquest Pla parcial i, en particular, les d'aquesta normativa.
En conseqüència, qualsevol actuació sobre el sector objecte de l'actual planejament, ja sigui pública o privada com provisional o definitiva, haurà d'ajustar-se a les disposicions esmentades.
2. Qualsevol dispensa que pugui ésser concedida en el compliment del Pla parcial, ja sigui a favor d'un particular com de l'administració, es considerarà nul·la de ple dret.
Article 7
Supletorietat del Pla general metropolità
Per a totes aquelles determinacions urbanístiques o de caire normatiu no contingudes expressament en aquest Pla parcial, regiran amb caràcter supletori les vigents Normes urbanístiques del Pla general metropolità.
Capítol II
Règim urbanístic del sòl
Article 8
Qualificació del sòl
1. Els sòls compresos dins el sector del Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola es qualifiquen com a sistema o com a zona.
2. Els sòls qualificats com a sistema pertanyen a un dels sistemes següents:
a) Sistema ferroviari (clau 3).
b) Sistema de serveis tècnics (clau 4).
c) Sistema viari (clau 5).
d) Parcs i jardins urbans (clau 6).
e) Equipaments públics (clau 7).
f) Protecció de sistema viari (clau 5/9).
3. Els sòls qualificats com a zona pertanyen a una de les zones següents:
a) Zona residencial de densitat mitjana (clau R1).
b) Zona residencial de densitat alta (clau R2).
c) Zona residencial de densitat baixa (clau R3).
d) Zona d'activitats netes de densitat alta (claus AN1 i AN2).
e) Zona d'activitats netes de densitat mitjana (claus AN3/1, AN3/2 i AN3/3).
f) Zona mixta (claus M1 i M2).
g) Zona de verd privat protegit (clau 8a).
h) Zona d'equipaments privats (clau E).
Capítol III
Regulació dels sistemes
Article 9
Sistema ferroviari (clau 3)
El sòl qualificat com a sistema ferroviari es regirà directament per les disposicions sobre aquest sistema establertes per les Normes urbanístiques del Pla general metropolità.
Article 10
Sistema de serveis tècnics (clau 4)
El sistema de serveis tècnics està destinat a tots els usos admesos pel
Pla general metropolità per a aquest tipus de qualificació del sòl. S'admeten
també l'aparcament de vehicles i els relatius al seu manteniment i
abastament. L'ordenació d'aquest sòl es realitzarà mitjançant un Pla
especial. L'edificabilitat màxima serà de 0,15 m2
sostre/m2 sòl. Aquesta edificabilitat no computa a efectes de càlcul de
l'aprofitament.
Article 11
Regulació del sòl qualificat de viari (clau 5)
1. El sòl qualificat de viari es regirà directament per les disposicions sobre aquest sistema establertes per les Normes urbanístiques del Pla general metropolità.
2. Els guals que es disposin a les voreres per donar accés dels vehicles als edificis no podran modificar la seva rasant.
Article 12
Regulació del sòl qualificat de parcs i jardins (clau 6)
Els sòls qualificats de parcs i jardins al sector de planejament són els següents:
a) Parc de can Fatjó (clau 6f). Aquest parc, d'abast metropolità, és l'espai lliure situat entre el torrent de can Fatjó i la carretera de Bellaterra que ha de formar part del corredor biològic de connexió de la serra de Collserola amb Sant Llorenç de Munt. El tractament d'aquest espai ha de centrar-se en la regeneració dels ecosistemes naturals de la zona, tant pel seu valor intrínsec com per la conservació dels hàbitats que permetran l'intercanvi genètic entre els individus d'una mateixa espècie. Així mateix, caldrà fixar els elements necessaris per a que la fauna i la flora puguin salvar les barreres existents.
Existeix una masia coneguda com can Fatjó dels Xiprers que pel seu valor històric, arquitectònic i cultural està inclosa en l'àmbit del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic de Cerdanyola del Vallès que assegura el manteniment i conservació de l'esmentada masia i del seu entorn immediat.
b) Parcs lineals (clau 6l). Els parcs lineals són espais lliures lligats normalment a elements naturals del territori com les lleres dels torrents i les crestes de les carenes de pujols. El tractament d'aquests espais es basarà en realçar els elements naturals del territori i en potenciar el seu valor com a corredor biològic.
c) Parcs urbans d'ús general (clau 6g). Els parcs urbans d'ús general són espais lliures que, per la seva extensió, poden combinar diverses activitats lligades a l'oci i l'esbarjo. En ells s'admetran els usos esportius i recreatius, que no podran ocupar més del 20% de la seva superfície. En aquests parcs urbans d'ús general s'admet una edificabilitat màxima de 0,10 m2 sostre/m2 sòl, destinada als usos indicats, establint-se que l'edificació no podrà ocupar més del 5% de la seva superfície.
d) Passeigs i passos verds (Clau 6p). Aquests espais lliures són arbredes adossades a vies de comunicació rodada o franges de comunicació entre altres espais lliures que permeten formar una xarxa activa entre ells.
e) Zona fluvial (clau 6r). Aquests sòls són la part dels parcs per la qual transcorren lleres de torrents i rieres. En la seva delimitació s'han seguit els criteris tècnics establerts per l'Agència Catalana de l'Aigua tal i com es descriu a l'annex 7. En aquesta zona només es podran realitzar tasques de manteniment de la vegetació destinades a afavorir-ne un creixement equilibrat i, alhora, a mantenir una capacitat hidràulica mínima. Les intervencions hauran de ser autoritzades i tutelades per l'Agència Catalana de l'Aigua.
Article 13
Regulació del sòl qualificat d'equipaments públics (clau 7)
1. El sòl qualificat d'equipaments públics (clau 7) podrà destinar-se als tipus indicats al plànol annex.
1) Docent.
2) Cultural.
3) Cultural i docent.
4) Cultural, docent i sanitari.
5) Docent, sanitari i assistencial, cultural i religiós, esportiu i recreatiu, abast i subministrament, i administratiu i de seguretat.
2. Mitjançant un Pla especial es podrà modificar el destí dels equipaments sempre que es compleixin els estàndards establerts legalment.
3. Les condicions d'edificació dels equipaments són les següents:
a) Tipus d'ordenació: edificació aïllada.
b) Alçada màxima de l'edificació: 14 metres, que podrà ser ultrapassada excepcionalment quan es justifiquin les característiques i finalitat de l'equipament. Als equipaments esportius i recreatius l'alçada es limita a 7 metres.
c) Ocupació màxima en planta baixa: 60% de la superfície del solar, excepte als equipaments esportius i recreatius que serà del 10%.
d) Intensitat neta d'edificació: 1,80 m2 sostre/m2 sòl, excepte als equipaments esportius i recreatius que serà de 0,10 m2 sostre/m2 sòl.
e) L'edificació de l'equipament situat a llevant del castell de Sant Marçal no podrà sobresortir per sobre la cota del tram de vial que els separa.
Article 14
Regulació del sòl qualificat de protecció de sistema viari (clau 5/9)
1. Els sòls qualificats de protecció de sistema viari (clau 5/9) són els espais que tenen com a finalitat actuar com elements separadors entre diferents vies o entre vies i altres elements urbans. Aquests espais, en funció de les necessitats del trànsit i del disseny global de la xarxa viària, poden integrar-se al traçat viari.
2. En tots els altres aspectes aquests sòls es regularan per les disposicions de l'article 174 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità.
Capítol IV
Regulació de les zones
Article 15
Regulació del sòl qualificat de zona residencial de densitat mitjana
(clau R1)
1. Definició. La zona residencial de densitat mitjana (clau R1) es destina bàsicament a la implantació d'edificis d'habitatge multiresidencials amb una alçada fins a 6 plantes.
2. Usos. A la zona residencial de densitat mitjana (clau R1) l'habitatge és l'ús preferent. Els usos residencial, comercial, d'oficines, sanitari, assistencial, docent, esportiu, sociocultural, industrials de 1a i 2a categoria, restauració i hoteler s'admeten sempre que tinguin un accés des de l'exterior de l'edifici independent al de l'habitatge. No s'admeten ni les discoteques ni els bars musicals. L'ús comercial es podrà desenvolupar únicament en planta baixa, en primer pis o en primer soterrani. Els fronts de les plantes baixes dels edificis que donen sobre el vial principal que, envoltant el castell de Sant Marçal, connecta el nucli urbà actual de Cerdanyola amb la Universitat Autònoma, hauran de destinar-se obligatòriament a usos comercials d'acord amb el que s'estableix a l'apartat 7.d).5) d'aquest article.
3. Índex net d'edificabilitat. L'índex net màxim d'edificabilitat de les parcel·les serà d'1,80 m2 sostre/m2 sòl.
4. Habitatges edificables. El nombre màxim d'habitatges edificables serà el nombre enter més pròxim al resultat de dividir per 137 la superfície de sostre edificable. Les parcel·les tindran la potencialitat d'edificar habitatges lliures i habitatges protegits. Un habitatge es podrà considerar protegit quan, per acollir-se a algun règim de protecció pública, té limitats els preus de venda o lloguer.
En totes les parcel·les s'haurà de destinar el 25% del sostre destinat a habitatge a promoure habitatges protegits als quals, als efectes de la determinació de la densitat d'habitatges, se'ls aplicarà els coeficients reductors següents:
a) Habitatges amb una superfície útil no superior a 90 m2: 0,80.
b) Habitatges, com a màxim, amb dues habitacions privades o dormitoris, sempre que la seva superfície útil no sigui superior a 70 m2: 0,65.
c) Habitatges amb un dormitori o els habitatges reduïts, sempre que la seva superfície útil no sigui superior a 50 m2: 0,50.
Els coeficients anteriors únicament s'apliquen als habitatges protegits resultants de la referida obligació de destinar-hi un 25 % amb ús d'habitatge.
L'obligació de promoure habitatges protegits podrà traspassar-se, en la seva totalitat o en part, a una altra parcel·la que admeti l'ús d'habitatge encara que no tingui la mateixa qualificació urbanística de manera que aquesta última parcel·la, mantenint la seva edificabilitat, pugui disposar d'una major quantitat de sostre destinat a habitatges protegits que es comptabilitzen amb un coeficient reductor, a efectes de la determinació de la densitat d'habitatges, que la que es derivaria de l'aplicació del percentatge de referència. Les dues parcel·les objecte del traspàs hauran d'estar incloses en una mateixa etapa de desenvolupament del sector. Aquest traspàs entre parcel·les haurà de fer-se per acord entre les parts, que s'haurà de formalitzar per escrit i haurà de ser autoritzat per l'Ajuntament. En el procediment d'autorització d'aquest traspàs per part de l'Ajuntament haurà d'emetre informe, amb caràcter preceptiu, el Consorci del centre direccional de Cerdanyola del Vallès.
5. Dimensions de la parcel·la. La superfície mínima de la parcel·la serà de 2.500 m2. La longitud mínima del límit de parcel·la amb vial serà de 40 metres.
6. Nivell de la superfície de la parcel·la. A la parcel·la es podran formar plataformes d'anivellació per assentar l'edificació o els espais lliures, amb les condicions següents:
a) que no sobresurtin en cap dels seus punts més d'1,50 metres de la superfície reglada formada a partir de les línies que limiten la superfície de vial i d'espai lliure que envolta l'illa de la qual forma part la parcel·la amb la pròpia illa.
b) que el seu centre de gravetat no superi en més o menys 0,60 metres la cota que tindria la superfície reglada esmentada anteriorment al mateix punt.
7. Ordenació de l'edificació. L'edificació de la parcel·la es regularà per les disposicions següents:
a) Tipus d'ordenació. L'ordenació de l'edificació serà mixta entre l'ordenació aïllada i l'ordenació segons alineació de vial.
L'edificació podrà desenvolupar-se en un o més edificis sense que es creïn limitacions en la seva formalització per raó de la seva proximitat.
b) Ocupació màxima. L'edificació podrà ocupar, com a màxim, un 40% de la superfície de la parcel·la.
c) Separació de l'edificació del perímetre de la parcel·la.
L'edificació s'ha de separar del perímetre de la parcel·la, excepte quan
aquest perímetre coincideix amb l'alineació del vial principal que, envoltant
el castell de Sant Marçal, connecta el nucli urbà actual de Cerdanyola amb la
Universitat Autònoma, de la manera següent:
c.1) Si el perímetre és la llinda amb una parcel·la de zona residencial o zona mixta o d'un equipament, l'edificació, inclosos els cossos sortints i volats, haurà de distanciar-se 5 metres.
c.2) Si el perímetre és la llinda amb el vial que limita el castell de Sant Marçal, l'edificació, exclosos els cossos sortints i volats, haurà d'alinear-se a una distància de 10 metres del límit del vial en un 75%, com a mínim, de la màxima longitud que l'edificació pot tenir sobre l'esmentat vial.
c.3) Si el perímetre és la llinda amb un altre vial que no sigui el que s'indica al paràgraf posterior, l'edificació, exclosos els cossos sortints i volats, haurà de distanciar-se 10 metres. Els cossos sortints i volats hauran de distanciar-se 7 metres.
c.4) Si el perímetre és la llinda amb un sòl qualificat de parcs i jardins, l'edificació, exclosos els cossos sortints i volats, haurà de distanciar-se 10 metres. Els cossos sortints i volats hauran de distanciar-se 7 metres.
Aquestes distàncies s'indiquen al plànol de condicions de l'edificació.
d) Alineació de l'edificació amb el vial. L'edificació de les parcel·les que donen front al vial principal que, envoltant el castell de Sant Marçal, connecta el nucli urbà actual de Cerdanyola amb la Universitat Autònoma haurà d'alinear-se amb els esmentats vials de la manera següent:
d.1) L'obligació d'alinear l'edificació amb el vial no serà aplicable al tram que, per la proximitat a un altre vial, és aplicable la regulació de l'apartat 7.c).
d.2) A la resta de tram de vial l'edificació haurà d'estar alineada amb ell, com a mínim, en el 75% de la longitud del tram.
d.3) Com a mínim, el 75% de l'edificació alineada a vial haurà de tenir una alçada de sis plantes.
d.4) La longitud màxima admesa per un mateix edifici alineat a vial serà de 70 metres. La separació mínima entre cossos d'edificació d'obligada separació serà de 6 metres.
d.5) El front de l'edificació alineada a vial haurà de destinar-se, en planta baixa, a usos comercials en una fondària mínima de 6 metres, excepte als trams que es destinin a accessos i a usos comunitaris.
Sobre els vials, els cossos i elements sortints podran tenir una volada de fins a 2 metres, amb la condició que deixin un pas lliure sota ells de, com a mínim, 3,10 metres d'alçada i deixin, com a mínim, una distància d'1,50 metres fins al límit de la vorera.
e) Alçades. L'edificació tindrà, com a màxim, una alçada de 6 plantes corresponents a planta baixa i a cinc plantes pis (PB+5P) excepte l'edificació que dóna front al vial que limita el castell de Sant Marçal en una fondària de 14 metres que tindrà , com a màxim, una alçada de planta baixa i tres plantes pis (PB+3P). No s'admeten plantes entresolat (altells).
L'alçada màxima de l'edificació serà de 20 metres quan el nombre de plantes edificables és de PB+5P i 14 metres quan és PB+3P. L'alçada màxima dels edificis alineats a vial es determinarà segons la regulació de l'ordenació segons alineació de vial fins a una fondària màxima de 20 metres.
L'alçada de la resta de l'edificació es regularà d'acord amb les normes aplicables al tipus d'ordenació d'edificació aïllada. No obstant, com a cota de referència per determinar l'alçada, no es prendrà la del terreny sinó la de la superfície reglada formada a partir de les línies que limiten la superfície de vial i d'espai lliure que envolta l'illa de la qual forma part la parcel·la amb la pròpia illa.
Per sobre l'alçada màxima s'admetran els elements relacionats amb l'article 251 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità i les normes particulars de l'Ajuntament de Cerdanyola que siguin d'aplicació.
f) Planta soterrani. Es podran construir plantes soterrani a tota la superfície ocupada per l'edificació i a un 20% de la resta de superfície de la parcel·la, sense que es puguin envair les franges lliures d'edificació de separació als límits de parcel·la.
8. Condicionament de l'edificació. L'edificació haurà de complir els requeriments següents:
a) Accés. L'accés principal dels edificis no es podrà efectuar des d'una planta soterrani.
b) Ventilació de locals. Tots els locals comercials en planta baixa hauran de disposar d'un conducte de ventilació de 0,40 metres de diàmetre fins a la coberta de l'edifici.
c) Aire condicionat. El projecte dels edificis haurà d'incloure o preveure la instal·lació d'aire condicionat a tots els habitatges i locals. La solució donada a la instal·lació ha d'evitar que es puguin produir molèsties acústiques, calorífiques o de qualsevol altre tipus a les persones alienes al corresponent habitatge o local, ha de ser estèticament satisfactòria i situar els aparells exteriors preferentment a la coberta de l'edifici. La instal·lació de l'aire condicionat requerirà llicència municipal.
d) Aparcament. Provisió mínima d'aparcament: dues places d'aparcament per cada habitatge de 125 o més metres de superfície útil, un plaça i mitja d'automòbil per cada habitatge lliure de superfície útil inferior a 125 m2, una plaça per cada habitatge protegit i una plaça per cada 60 m2 de superfície destinada a d'altres usos. L'aparcament haurà d'estar incorporat a l'edificació preferentment en planta soterrani.
A les franges lliures d'edificació en el perímetre de la parcel·la es podran situar rampes i vials privats d'accés als aparcaments.
e) Electrificació. Tota parcel·la que s'hagi de dotar d'una potència igual o superior a 100 kw, tindrà el subministrament d'energia en mitjana tensió, en compliment de l'article 30.b del Decret 329/2001, de 4 de desembre, del Reglament de subministrament elèctric i, per tant, haurà d'incloure una estació transformadora que haurà d'estar soterrada o incorporada a l'edificació principal.
9. Construccions exteriors. Les construccions de la parcel·la complementàries a l'edificació tindran la regulació següent:
a) Tanques a vial. Només podran construir-se tanques a l'alineació de vial als fronts en què l'edificació s'ha d'alinear amb el vial, regulats a l'apartat 7.d) i als fronts en què l'edificació s'ha de retirar, com a mínim, 5 metres de l'alineació de vial. Les tanques podran tenir, com a màxim, una alçada de 3 metres amidada per la banda exterior. Fins a una alçada d'1,20 metres la tanca pot ser massissa. A partir d'aquesta alçada la tanca es formarà preferentment amb elements vegetals.
En els demés casos la franja no edificable al costat del vial haurà de tenir continuïtat espacial amb el vial. La resta de la parcel·la es podrà tancar amb les mateixes condicions que s'estableixen per les tanques entre parcel·les veïnes.
b) Tanques a parcs i jardins. Aquestes tanques podran situar-se al límit de la parcel·la, no podran ser massisses per sobre l'alçada d'1,20 metres i hauran d'estar constituïdes bàsicament per elements vegetals. La seva alçada màxima serà de 3 metres. No podrà haver tanca al tram inclòs dins la franja no edificable per limitar amb un vial.
c) Tanques a parcel·les veïnes. Les tanques de separació a les parcel·les veïnes podran tenir, com a màxim, una alçada de 2,50 metres. Al tram de separació situat dins la franja no edificable de la parcel·la, per raó de la seva distància a vial o a un parc o jardí, no podrà existir tanca.
d) Tanques interiors. Dins el perímetre edificable de la parcel·la, les tanques que es construeixin per separar espais exteriors es regularan com les tanques a parcel·les veïnes. A la corona no edificable es regularan de la mateixa manera que la tanca perimètrica de la parcel·la.
e) Altres construccions a l'espai no edificat. L'espai no ocupat per l'edificació es regularà segons les disposicions dels articles 250.1 i 253 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità. No obstant, les franges de separació obligatòria de l'edificació als vials hauran de tenir un tractament d'espai lliure enjardinat a la part que no sigui accés de vehicles o vianants.
10. Desenvolupament. En el cas que a una illa hi hagi més d'un propietari serà necessari concretar l'ordenació volumètrica mitjançant un estudi de detall, als efectes de garantir la unitat projectiva.
Article 16
Regulació general del sòl qualificat de zona residencial de densitat alta (clau R2)
1. Definició. La zona residencial de densitat alta (clau R2) està destinada bàsicament a donar cabuda a edificis d'habitatge multiresidencials de més de 6 plantes.
2. Regulació. La zona residencial de densitat alta (clau R2) es regirà per les mateixes determinacions que la zona residencial de densitat mitjana (clau R1) excepte als punts següents:
a) Usos. A la zona residencial de densitat alta (clau R2) l'habitatge és l'ús preferent. Els usos residencial, comercial, d'oficines, sanitari, assistencial, docent, esportiu, sociocultural, industrials de 1a i 2a categoria, restauració i hoteler s'admeten sempre que tinguin un accés des de l'exterior de l'edifici independent al de l'habitatge. No s'admeten les discoteques ni els bars musicals. L'ús comercial es podrà desenvolupar únicament en planta baixa, en primer pis o en primer soterrani. Els fronts de les plantes baixes dels edificis que donen sobre el vial principal que, envoltant el castell de Sant Marçal, connecta el nucli urbà actual de Cerdanyola amb la Universitat Autònoma i sobre el vial que comunica el nucli urbà antic de Cerdanyola amb el sector de l'estació de ferrocarril hauran de destinar-se obligatòriament a usos comercials d'acord amb l'establert a l'article 15.7.d).5).
b) Índex net d'edificabilitat. L'índex net màxim d'edificabilitat de les parcel·les serà de 2,40 m2 sostre/m2 sòl.
c) Alineació de l'edificació amb el vial. L'edificació de les parcel·les que donen front al vial principal que, envoltant el castell de Sant Marçal, connecta el nucli urbà actual de Cerdanyola amb la Universitat i que s'indiquen expressament al plànol de condicions d'edificació, haurà d'alinear-se amb l'esmentat vial de la manera regulada a la zona residencial de densitat mitjana.
d) Alçades. L'edificació tindrà , com a màxim, una alçada de 8 plantes corresponents a planta baixa i a set plantes pis (PB+7P). No s'admeten plantes entresolat (altells).
L'alçada màxima de l'edificació serà de 26,50 metres. L'alçada màxima dels edificis alineats a vial es determinarà segons la regulació de l'ordenació segons alineació de vial fins a una fondària màxima de 20 metres.
L'alçada de la resta de l'edificació es regularà d'acord amb les normes aplicables al tipus d'ordenació d'edificació aïllada. No obstant, com a cota de referència per determinar l'alçada, no es prendrà la del terreny sinó la de la superfície reglada formada a partir de les línies que limiten la superfície de vial i d'espai lliure que envolta l'illa de la qual forma part la parcel·la amb la pròpia illa.
Per sobre l'alçada màxima s'admetran els elements relacionats amb l'article 251 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità i les normes particulars de l'Ajuntament de Cerdanyola que siguin d'aplicació.
e) Desenvolupament. Les illes que limiten amb el vial que connecta el nucli urbà actual de Cerdanyola amb l'estació de ferrocarril de la línia de Mollet al Papiol hauran de desenvolupar-se mitjançant la redacció de dos plans especials que abastaran els àmbits delimitats al plànol de zonificació.
L'edificació que doni front al vial que connecta el nucli urbà actual de Cerdanyola amb l'estació de ferrocarril de la línia de Mollet al Papiol haurà d'alinear-se amb l'esmentat vial de la manera regulada a la zona residencial de densitat mitjana.
L'ordenació es realitzarà de manera que el sòl situat a una distància inferior a 50 metres dels cossos principals de la masia de can Planas quedi lliure d'edificació.
Article 17
Regulació general del sòl qualificat de zona residencial de densitat baixa (clau R3)
1. Definició. La zona residencial de densitat baixa (clau R3) està destinada bàsicament a donar cabuda a edificis d'habitatge multiresidencials de fins a 4 plantes.
2. Regulació. La zona residencial de densitat baixa (clau R3) es regirà per les mateixes determinacions que la zona residencial de densitat mitjana (clau R1) excepte als punts següents:
a) Usos. A La zona residencial de densitat baixa (clau R3) l'habitatge és l'ús preferent. Els usos residencial, comercial, d'oficines, sanitari, assistencial, docent, esportiu, sociocultural, industrials de 1a i 2a categoria, restauració i hoteler s'admeten sempre que tinguin un accés des de l'exterior de l'edifici independent al de l'habitatge. No s'admeten les discoteques ni els bars musicals.
L'ús comercial es podrà desenvolupar únicament en planta baixa, en primer pis o en primer soterrani.
b) Índex net d'edificabilitat. L'índex net màxim d'edificabilitat de les parcel·les serà d'1,20 m2 sostre/m2 sòl.
c) Alineació de l'edificació amb el vial. L'edificació de les parcel·les no s'alinearà amb el vial sinó que separarà d'ella a la distància determinada a l'apartat de separació de l'edificació al perímetre de la parcel·la.
d) Alçades. L'edificació tindrà , com a màxim, una alçada de 4 plantes corresponents a planta baixa i a tres plantes pis (PB+3P). No s'admeten plantes entresolat (altells).
L'alçada màxima de l'edificació serà de 13,50 metres. L'alçada màxima dels edificis es regularà d'acord amb les normes aplicables al tipus d'ordenació d'edificació aïllada. No obstant, com a cota de referència per determinar l'alçada, no es prendrà la del terreny sinó la de la superfície reglada formada a partir de les línies que limiten la superfície de vial i d'espai lliure que envolta l'illa de la qual forma part la parcel·la amb la pròpia illa.
Per sobre l'alçada màxima s'admetran els elements relacionats amb l'article 251 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità i les normes particulars de l'Ajuntament de Cerdanyola que siguin d'aplicació.
Article 18
Zones d'activitats netes (claus AN1, AN2 i AN3)
1. Definició. Les zones d'activitats netes (claus AN1, AN2 i AN3) estan destinades bàsicament a la implantació d'edificis en els que es desenvolupin activitats relacionades amb tecnologies avançades que no puguin ser ni perilloses, ni nocives, ni molestes, ni contaminants del medi ambient.
Les activitats que s'implantin hauran d'acreditar, en la forma que s'exigeix a la legislació mediambiental i a les ordenances municipals, que no produiran efectes negatius al medi ambient i que adoptaran la millor tecnologia disponible per tal de fer front als riscos que poguessin generar. En especial, incorporaran una memòria sobre els aspectes de sostenibilitat i estalvi energètic de l'edificació i activitat.
2. A les zones d'activitats netes (claus AN1, AN2 i AN3) s'admeten els usos següents:
a) Usos comercials amb les limitacions establertes per la Llei d'equipaments comercials, d'oficines i industrials de 1a i 2a categoria que estiguin lligats a la producció de béns d'alta tecnologia, la investigació, el disseny, l'edició, la cultura, les telecomunicacions, i la gestió de bases de dades i del coneixement, així com les activitats que els donin suport.
S'inclouen, en qualsevol cas, en aquests usos admesos, les activitats següents: centres i empreses de desenvolupament científic i tecnològic; activitats de creació, de comunicació i d'informació; i estudis, tallers i despatxos professionals i d'enginyeria.
Al procediment d'autorització d'aquestes activitats per part de l'Ajuntament haurà d'emetre informe, amb caràcter preceptiu, el Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès.
b) Usos residencials (exclòs l'habitatge), sanitaris, assistencials, educatius, recreatius, esportius, socioculturals i docents.
3. Com a annex s'indiquen les activitats incompatibles amb el sector d'acord amb la Classificació catalana d'activitats econòmiques.
4. No es permetran les activitats de dipòsit i emmagatzematge de mercaderies com a ús principal. En general no s'admetran les activitats logístiques que requereixen camions de gran tonatge.
Article 19
Zona d'activitats netes de densitat alta (claus AN1 i AN2)
1. Definició. La zona d'activitats netes de densitat alta (claus AN1 i AN2) està destinada bàsicament a donar cabuda a activitats que es puguin desenvolupar en edificis de gran alçada.
2. Índex net d'edificabilitat. L'índex net màxim d'edificabilitat de les parcel·les serà de 4 m2 sostre/m2 sòl al sòl qualificat amb la clau AN1 i 3,50 m2 sostre/m2 sòl al sòl qualificat amb la clau AN2. Els entresolats (altells) computen a efectes d'edificabilitat.
3. Dimensions de la parcel·la. La superfície mínima de la parcel·la serà de 2.500 m2. La longitud mínima de límit de parcel·la amb vial serà de 40 metres.
4. Nivell de la superfície de la parcel·la. A la parcel·la es podran formar plataformes d'anivellació per assentar l'edificació o els espais lliures, amb les condicions següents:
a) que no sobresurtin en cap dels seus punts més d'1,50 metres de la superfície reglada formada a partir de les línies que limiten la superfície de vial i d'espai lliure que envolta l'illa de la qual forma part la parcel·la amb la pròpia illa.
b) que el seu centre de gravetat no superi en més o menys 0,60 metres la cota que tindria la superfície reglada esmentada anteriorment al mateix punt.
5. Ordenació de l'edificació. L'edificació es regularà per les disposicions següents:
a) Tipus d'ordenació. L'ordenació de l'edificació serà aïllada o volumètrica específica.
L'edificació podrà desenvolupar-se en un o més edificis sense que hi hagi limitacions motivades per la seva proximitat.
L'ordenació concreta de l'edificació s'establirà mitjançant un estudi de detall.
b) Ocupació màxima. L'edificació podrà ocupar, com a màxim, un 40% de la superfície de la parcel·la.
c) Separació de l'edificació del perímetre de la parcel·la. L'edificació, inclosos cossos sortints i volats, haurà de separar-se 10 metres dels límits amb vial i 5 metres respecte dels límits amb les parcel·les veïnes i amb parc o jardí públic.
d) Alçades. L'edificació tindrà, com a màxim, una alçada de 25 plantes corresponents a planta baixa i a vint-i-quatre plantes pis (PB+24P).
L'alçada màxima de l'edificació serà de 100 metres. L'alçada de l'edificació es regularà d'acord amb les normes aplicables al tipus d'ordenació d'edificació aïllada.
No obstant, com a cota de referència per determinar l'alçada, no es prendrà la del terreny sinó la de la superfície reglada formada a partir de les línies que limiten la superfície de vial i d'espai lliure que envolta l'illa de la qual forma part la parcel·la amb la pròpia illa.
Per sobre l'alçada màxima s'admetran els elements relacionats amb l'article 251 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità i les normes particulars de l'Ajuntament de Cerdanyola que siguin d'aplicació.
e) Planta soterrani. Es podran construir plantes soterrani a tota la superfície ocupada per l'edificació i a un 50% de la resta de superfície de la parcel·la sense que es puguin envair les franges lliures d'edificació de separació als límits de parcel·la.
6. Condicionament de l'edificació. L'edificació haurà de complir els requeriments següents:
a) Aire condicionat. El projecte dels edificis haurà d'incloure o preveure la instal·lació d'aire condicionat. La solució donada a la instal·lació ha d'evitar que es puguin produir molèsties acústiques, calorífiques o de qualsevol altre tipus a les persones alienes a l'edificació corresponent, ha de ser estèticament satisfactòria i situar els aparells exteriors preferentment a la coberta de l'edifici. La instal·lació de l'aire condicionat requerirà llicència municipal.
b) Aparcament. La provisió mínima d'aparcament serà d'una plaça d'automòbil per cada 50 m2 de superfície útil. L'aparcament haurà d'estar incorporat a l'edificació preferentment en planta soterrani.
A les franges lliures d'edificació en el perímetre de la parcel·la es podran situar rampes i vials privats d'accés als aparcaments.
c) Electrificació. Tota parcel·la que s'hagi de dotar d'una potència igual o superior a 250 kw o tingui una superfície superior als 5.000 m2, tindrà el subministrament d'energia en mitjana tensió i, per tant, haurà d'incloure una estació transformadora que haurà de ser soterrada o incorporada a l'edificació principal.
7. Construccions exteriors. Les construccions de la parcel·la complementàries a l'edificació principal tindran la regulació següent:
a) Tanques a vial. La franja no edificable al costat del vial haurà de ser enjardinada i tenir continuïtat espacial amb el vial. La resta de la parcel·la es podrà tancar amb les mateixes condicions que s'estableixen per les tanques entre parcel·les veïnes.
b) Tanques a parcs i jardins. Aquestes tanques podran situar-se al límit de la parcel·la i hauran d'estar constituïdes bàsicament per elements vegetals. La seva alçada màxima serà de 3 metres.
c) Tanques a parcel·les veïnes. Les tanques de separació a les parcel·les veïnes podran tenir, com a màxim, una alçada de 2,50 metres. Al tram de separació situat dins la franja no edificable de la parcel·la, per raó de la seva distància a vial o a un parc o jardí, no podrà existir tanca.
d) Tanques interiors. Dins el perímetre edificable de la parcel·la les tanques que es construeixin per separar espais exteriors es regularan com les tanques a parcel·les veïnes. A la corona no edificable es regularan de la mateixa manera que la tanca perimètrica de la parcel·la.
e) Altres construccions a l'espai no edificat. Les franges de separació
obligatòria de l'edificació als vials hauran de tenir un tractament d'espai
lliure enjardinat i no podran tenir un pendent superior a 1/3. La superfície
del límit d'aquestes franges amb les parcel·les veïnes haurà de coincidir, en
una fondària de 10 metres, amb el traçat de la línia recta que uneix els
punts dels seus extrems que coincideixen amb les cotes d'un vial, d'un parc o
jardí o d'una línia de referència interior d'illa. En aquesta longitud no
podran construir-se murs de contenció que sobresurtin per sobre l'esmentada
línia recta.
Als altres aspectes l'espai no ocupat per l'edificació es regularà per les disposicions dels articles 250.1 i 253 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità.
Article 20
Zona d'activitats netes de densitat mitjana (clau AN3)
1. Definició. La zona d'activitats netes de densitat mitjana (clau AN3) està destinada bàsicament a donar cabuda a activitats que es puguin desenvolupar en edificis d'alçada mitjana. Aquesta zona es divideix en tres subzones:
a) subzona d'activitats mitjanes (clau AN3/1) destinada al desenvolupament d'activitats que necessitin instal·lacions de grandària mitjana.
b) subzona d'activitats agrupades (clau AN3/2) destinada al desenvolupament d'un nucli de locals apropiats per a activitats de petita dimensió que puguin disposar de serveis comuns.
c) subzona d'activitats extenses (clau AN3/3) destinada al desenvolupament d'activitats que necessitin instal·lacions de gran dimensió.
2. Índex net d'edificabilitat. L'índex net màxim d'edificabilitat de les parcel·les serà d'1,80 m2 sostre/m2 sòl. Els entresolats (altells) computen a efectes d'edificabilitat.
3. Dimensions de la parcel·la. La superfície mínima de la parcel·la serà de 2.500 m2 per a la subzona AN3/1, de 15.000 m2 per a la subzona AN3/2 i de 10.000 m2 per a la subzona AN3/3.
La longitud mínima de límit de parcel·la amb vial serà de 30 metres per a la subzona AN3/1, i de 100 metres per a les subzones AN3/2 i AN3/3.
La parcel·lació de les illes es farà de manera que les parcel·les de menor dimensió es situïn preferentment sobre els vials de major pendent per aconseguir que el desnivell entre les plataformes d'assentament de l'edificació sigui el menor possible.
La parcel·lació es farà de manera que les parcel·les intermèdies de cada front a vial en una illa tinguin una mateixa longitud de front a vial o puguin descompondre's en plataformes que tinguin la mateixa longitud.
4. Nivell de la superfície de la parcel·la. A la parcel·la es podran formar plataformes d'anivellació per assentar l'edificació o els espais lliures, amb les condicions següents:
a) que no sobresurtin en cap dels seus punts més d'1,50 metres de la superfície reglada formada a partir de les línies que limiten la superfície de vial i d'espai lliure que envolta l'illa de la qual forma part la parcel·la amb la pròpia illa.
b) que el seu centre de gravetat no superi en més o menys 0,60 metres la cota que tindria la superfície reglada esmentada anteriorment al mateix punt.
5. Ordenació de l'edificació. L'edificació es regularà per les disposicions següents:
a) Tipus d'ordenació. L'ordenació de l'edificació serà aïllada.
L'edificació podrà desenvolupar-se a un o més edificis sense que hi hagi limitacions motivades per la seva proximitat.
b) Ocupació màxima. L'edificació podrà ocupar, com a màxim, un 70% de la superfície de la parcel·la.
c) Separació de l'edificació del perímetre de la parcel·la.
L'edificació haurà de separar-se:
c.1) Respecte dels límits amb les parcel·les veïnes: 5 metres.
c.2) Respecte dels límits amb vial: 15 metres a les subzones AN3/1 i AN3/2 i 10 metres a la subzona AN3/3.
c.3) Respecte dels límits amb parc o jardí públic: 10 metres a les subzones AN3/1 i AN3/2 i 5 metres a la subzona AN3/3.
d) Alçades. L'edificació tindrà, com a màxim, una alçada de 4 plantes corresponents a planta baixa i a 3 plantes pis (PB+3P).
L'alçada màxima de l'edificació serà de 18 metres. L'alçada de l'edificació es regularà d'acord amb les normes aplicables al tipus d'ordenació d'edificació aïllada. No obstant, com a cota de referència per determinar l'alçada, no es prendrà la del terreny sinó la de la superfície reglada formada a partir de les línies que limiten la superfície de vial i d'espai lliure que envolta l'illa de la qual forma part la parcel·la amb la pròpia illa.
e) Planta soterrani. Es podran construir plantes soterrani a tota la superfície ocupada per l'edificació i a un 50% de la resta de superfície de la parcel·la sense que es puguin envair les franges lliures d'edificació de separació als límits de parcel·la.
6. Condicionament de l'edificació. L'edificació haurà de complir els requeriments següents:
a) Aire condicionat. El projecte dels edificis haurà d'incloure o preveure la instal·lació d'aire condicionat. La solució donada a la instal·lació ha d'evitar que es puguin produir molèsties acústiques, calorífiques o de qualsevol altre tipus a les persones alienes a l'edificació corresponent i ha de ser estèticament satisfactòria i situar els aparells exteriors preferentment a la coberta de l'edifici. La instal·lació de l'aire condicionat requerirà llicència municipal.
b) Aparcament. La provisió mínima d'aparcament serà d'una plaça d'automòbil per cada 50 m2 de superfície útil.
L'aparcament podrà estar incorporat a l'edificació o situar-se a la superfície exterior de la parcel·la excepte a la franja obligatòria de separació de l'edificació respecte de l'alineació de vial.
A les franges lliures d'edificació en el perímetre de la parcel·la es podran situar rampes i vials privats d'accés als aparcaments.
c) Electrificació. Tota parcel·la que s'hagi de dotar d'una potència igual
o superior a 100 kw, tindrà el subministrament d'energia en
mitjana tensió.
Les estacions transformadores es situaran soterrades o a la part edificable de la parcel·la.
7. Construccions exteriors. Les construccions de la parcel·la complementàries a l'edificació principal tindran la regulació següent:
a) Tanques a vial. La franja no edificable al costat del vial haurà de ser enjardinada i tenir continuïtat espacial amb el vial. La resta de la parcel·la es podrà tancar amb les mateixes condicions que s'estableixen per les tanques entre parcel·les veïnes.
b) Tanques a parcs i jardins. Aquestes tanques podran situar-se al límit de la parcel·la, no podran ser massisses per sobre l'alçada d'1,20 metres i hauran d'estar constituïdes bàsicament per elements vegetals. La seva alçada màxima serà de 3 metres. No podrà haver tanca al tram inclòs dins la franja no edificable per limitar amb un vial.
c) Tanques a parcel·les veïnes. Les tanques de separació a les parcel·les veïnes podran tenir, com a màxim, una alçada de 2,50 metres. Al tram de separació situat dins la franja no edificable de la parcel·la, per raó de la seva distància a vial o a un parc o jardí, no podrà existir tanca.
d) Tanques interiors. Dins el perímetre edificable de la parcel·la, les tanques que es construeixin per separar espais exteriors es regularan com les tanques a parcel·les veïnes. A la corona no edificable es regularan de la mateixa manera que la tanca perimètrica de la parcel·la.
e) Altres construccions a l'espai no edificat. Les franges de separació
obligatòria de l'edificació als vials hauran de tenir un tractament d'espai
lliure enjardinat i no podran tenir un pendent superior a 1/3. La superfície
del límit d'aquestes franges amb les parcel·les veïnes haurà de coincidir, en
una fondària de 10 metres, amb el traçat de la línia recta que uneix els
punts del seus extrems que coincideixen amb les cotes d'un vial, d'un parc o
jardí o d'una línia de referència interior d'illa. En aquesta longitud no
podran
construir-se murs de contenció que sobresurtin per sobre l'esmentada línia
recta.
f) En els altres aspectes l'espai no ocupat per l'edificació es regularà per les disposicions dels articles 250.1 i 253 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità.
Article 21
Zona mixta (claus M1 i M2)
1. Definició. La zona mixta (claus M1 i M2) està destinada a donar cabuda tant a habitatge com als usos admesos a les zones d'activitats netes.
2. Índex net d'edificabilitat. L'índex net màxim d'edificabilitat serà de 3,50 m2 sostre/m2 sòl a les parcel·les amb la clau M1 i de 3,00 m2 sostre/m2 sòl a les parcel·les amb la clau M2.
3. Habitatges edificables. El nombre màxim d'habitatges edificables serà el nombre enter més pròxim al resultat de dividir per 592 la superfície de sostre edificable.
Les parcel·les tindran la potencialitat d'edificar habitatges lliures i habitatges protegits. Un habitatge es podrà considerar protegit quan, per acollir-se a algun règim de protecció pública, té limitats els preus de venda o lloguer.
A totes les parcel·les s'haurà de destinar el 25% del sostre destinat a habitatge, a promoure habitatges protegits als quals, als efectes de la determinació de la densitat d'habitatges, se'ls aplicarà els coeficients reductors següents:
a) Habitatges amb una superfície útil no superior a 90 m2: 0,80.
b) Habitatges, com a màxim, amb dues habitacions privades o dormitoris, sempre que la seva superfície útil no sigui superior a 70 m2: 0,65.
c) Habitatges amb un dormitori o els habitatges reduïts, sempre que la seva superfície útil no sigui superior a 50 m2: 0,50.
Els coeficients anteriors únicament s'apliquen als habitatges protegits resultants de la referida obligació de destinar-hi un 25% del sostre edificable amb ús d'habitatge.
L'obligació de promoure habitatges protegits podrà traspassar-se, en la seva totalitat o en part, a una altra parcel·la que admeti l'ús d'habitatge encara que no tingui la mateixa qualificació urbanística, de manera que aquesta última parcel·la, mantenint la seva edificabilitat, pugui disposar d'una major quantitat de sostre destinat a habitatges protegits que es comptabilitzen amb un coeficient reductor, a efectes de la determinació de la densitat d'habitatges, que la que es derivaria de l'aplicació del percentatge de referència. Les dues parcel·les objecte del traspàs hauran d'estar incloses en una mateixa etapa de desenvolupament del sector.
Aquest traspàs entre parcel·les haurà de fer-se per acord entre les parts, que s'haurà de formalitzar per escrit i haurà de ser autoritzat per l'Ajuntament. Al procediment d'autorització d'aquest traspàs per part de l'Ajuntament haurà d'emetre informe, amb caràcter preceptiu, el Consorci del centre direccional de Cerdanyola del Vallès.
4. Ordenació de l'edificació. L'edificació es regularà mitjançant plans especials que tindran, com a mínim, l'extensió de tota la part d'illa que disposa de la mateixa qualificació.
5. Ocupació màxima. L'edificació podrà ocupar, com a màxim, un 40% de la superfície de la parcel·la.
6. Alçades. L'edificació tindrà, com a màxim, una alçada de 12 plantes
corresponents a planta baixa i a onze plantes pis (PB+11P).
L'alçada màxima de l'edificació serà de 48 metres. No s'admeten plantes
entresolat (altells).
7. Alineació de l'edificació amb el vial. Als trams indicats al plànol de condicions d'edificació, l'edificació haurà d'alinear-se en gran part amb el vial i situar en façana locals comercials.
Als demés casos l'edificació haurà de separar-se del perímetre de la parcel·la de la manera següent:
a) si el perímetre és la llinda amb una parcel·la qualificada de zona residencial o zona mixta o d'un equipament, l'edificació, inclosos els cossos sortints i volats, haurà de distanciar-se 5 metres.
b) si el perímetre és la llinda amb un vial, excepte els que s'indiquen al paràgraf posterior, l'edificació, exclosos els cossos sortints i volats, haurà de distanciar-se 10 metres. Els cossos sortints i volats hauran de distanciar-se 7 metres.
c) si el perímetre és la llinda amb un sòl qualificat de parcs i jardins, l'edificació, exclosos els cossos sortints i volats, haurà de distanciar-se 5 metres.
Aquestes distàncies s'indiquen al plànol de condicions d'edificació.
8. Aparcament. La provisió mínima d'aparcament serà de dues places per cada habitatge de 125 o més metres de superfície útil, una plaça i mitja d'automòbil per cada habitatge de superfície útil inferior a 125 m2 i una plaça per cada 50 m2 de superfície destinada a d'altres usos.
9. Electrificació. Tota parcel·la que s'hagi de dotar d'una potència igual o superior a 100 kw, tindrà el subministrament d'energia en mitjana tensió, en compliment de l'article 30.b del Decret 329/2001, de 4 de desembre, del Reglament de subministrament elèctric. Les estacions transformadores es situaran soterrades o a la part edificable de la parcel·la.
Article 22
Regulació de la zona de verd privat protegit (clau 8a)
Als sòls qualificats de zona de verd privat protegit s'aplicaran les disposicions establertes a les Normes urbanístiques del Pla general metropolità per a aquesta qualificació, llevat del previst a l'apartat 3 de l'article 345 i als apartats 2.c) i 2.e) de l'article 347. Aquests sòls s'inclouen al polígon d'actuació als efectes de la determinació de la seva participació en l'aprofitament urbanístic i les càrregues del sector.
Article 23
Regulació del sòl qualificat de zona d'equipaments privats (clau E)
1. La clau E correspon als equipaments existents, que mantenen el seu ús i titularitat, sens perjudici de la seva inclusió al polígon d'actuació als efectes de determinar la seva participació en l'aprofitament urbanístic i les càrregues del sector.
2. El sòl qualificat d'equipament existent (clau E) podrà desenvolupar-se mitjançant un Pla especial que concreti els usos i les condicions d'edificació. L'índex màxim d'edificabilitat serà de 0,15 m2 sostre/m2 sòl.
Article 24
Limitacions derivades de la línia de ferrocarril
1. Els terrenys veïns de la línia de ferrocarril hauran de respectar íntegrament les zones de domini públic, de servitud i d'afecció del ferrocarril, segons les determinacions de la Ley 16/1987, de ordenación de transportes terrestres i el seu Reglament desenvolupat al Reial decret 1211/1990. Les distàncies d'aquestes línies són, respectivament, de 8, 20 i 50 metres a partir de la resta exterior de l'explanació.
2. Les obres d'urbanització hauran d'incloure la instal·lació d'una tanca de protecció al llarg de tota la llinda que separa l'àmbit del Pla parcial amb les instal·lacions ferroviàries. La situació exacta de la tanca es reflectirà a l'autorització de la Renfe.
Article 25
Construcció en àrees de possibles jaciments arqueològics
Per construir a les àrees de possibles jaciments arqueològics indicats al plànol I8 serà obligatori que prèviament es faci una prospecció arqueològica superficial del terreny. Els resultats de l'exploració es lliuraran a les administracions competents per a la determinació de les mesures a prendre per a la seva conservació i protecció.
Article 26
Condicions d'habitabilitat dels habitatges
Els habitatges compliran les condicions mínimes d'habitabilitat establertes pel Decret 28/1999, de 9 de febrer, sobre requisits mínims d'habitabilitat als edificis d'habitatge.
Capítol V
Desenvolupament i execució del Pla parcial
Article 27
Administració actuant
El Consorci urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola, integrat per l'Ajuntament de Cerdanyola i l'Institut Català del Sòl, té la condició d'administració actuant.
Article 28
Àmbit d'execució del Pla parcial
Considerant les característiques del sector, la seva execució s'efectuarà en el marc d'un únic polígon d'actuació, l'àmbit del qual coincideix amb el sector objecte d'aquest Pla parcial, sens perjudici de la seva programació en etapes prevista en aquest Pla.
Article 29
Sistema d'actuació
1. L'execució d'aquest Pla parcial serà d'iniciativa pública, i es durà a terme mitjançant el sistema d'expropiació.
2. L'aplicació de l'índex d'edificabilitat bruta 0,63 m2 sostre/m2 sòl al conjunt d'usos determina l'aprofitament mitjà del sector.
3. A efectes de valoració del sòl, correspon als propietaris el 90% de l'aprofitament del sector referit a llurs finques. En relació amb els terrenys qualificats com a zona de verd privat protegit i zona d'equipaments privats, de l'aprofitament que en resulti es deduirà el què es consumeix en aquestes zones que mantenen la titularitat privada.
4. L'eventual alliberament de terrenys de l'expropiació, d'acord amb la normativa que regula aquesta figura, comportarà la seva subjecció als deures urbanístics que estableix l'article 18 de la Llei 6/1998, de règim del sòl i valoracions, així com als deures de conservació de la urbanització que s'estableixen en aquest Pla.
Article 30
Càrregues d'urbanització
1. De conformitat amb l'article 18.3 de la Llei sobre règim del sòl i valoracions, els costos de connectivitat generats pel desenvolupament del sector formen part de les càrregues d'urbanització amb càrrec a l'aprofitament urbanístic corresponent als terrenys inclosos en el polígon d'actuació, per construir infraestructures de connexió amb els sistemes generals exteriors a l'actuació.
2. També formen part de les càrregues esmentades, els costos de les actuacions de tractament o regeneració dels antics abocadors o dels sòls que hagin estat objecte d'activitats extractives.
No obstant, en cas que per aplicació dels articles 27 i 28 de la Llei 10/1998, de residus, correspongués als propietaris del sòl l'obligació de sufragar les operacions esmentades, els costos referits serien considerats despeses deduïbles en la valoració de les finques afectades de conformitat amb l'article 30 de la Llei sobre règim del sòl i valoracions.
Article 31
Projecte d'urbanització
1. Per tal de completar i desenvolupar les determinacions d'aquest Pla
parcial pel que fa a l'execució de les obres d'urbanització, es formularà, de
conformitat amb els articles 27 del Decret legislatiu 1/1990, i 67 a 70 del
Reglament de planejament, el corresponent Projecte d'urbanització. L'indicat
Projecte haurà de detallar totes les obres relatives al tractament dels
espais lliures, al tractament dels antics abocadors i dels terrenys objecte
d'activitats extractives, a la xarxa viària i de connectivitat i a les xarxes
de
serveis, d'acord amb el previst en aquest Pla parcial.
2. La iniciativa per formular el Projecte d'urbanització serà pública, d'acord amb el sistema d'expropiació previst per a l'execució de les determinacions d'aquest Pla parcial.
3. L'àmbit territorial del Projecte d'urbanització estarà constituït pel sector objecte d'aquest Pla parcial.
4. La urbanització inclourà la instal·lació de recollida pneumàtica de deixalles.
(02.345.097)