El nou dipòsit d'aigua previst a Cerdanyola no s'ubicarà a Collserola
http://www.cerdanyola.info/pgs/noticia.php?n_id=3467
Dimarts, 23 de desembre de 2003
El nou dipòsit d'aigua previst a Cerdanyola no s'ubicarà a Collserola.
El ple de l'Ajuntament de Cerdanyola del més de desembre va aprovar, amb la
única abstenció del Partit dels Socialistes de Cerdanyola (PSC), la suspensió
de la tramitació del Pla Especial de construcció d'un dipòsit d'aigua al Centre
Direccional. El regidor de Territori, Rafael Bellido, ha explicat que aquest
dipòsit de 10.000 m3, promogut per Aigües Ter-Llobregat, estava previst que
s'ubiqués en el cim de can Castelló, de cota 165, en terrenys del Centre
Direccional, però que finalment, i desprès de les negociacions del nou Equip de
Govern amb els promotors, aquests han acceptat buscar un nou indret fora de la
serra de Collserola.
Les propostes d'ubicació del dipòsit serien; al nord de la A-7, en un cim de
cota 165, o al sud de la mateixa autopista en un cim més baix. Si la opció
triada és la primera el dipòsit podria ser exterior, si s'opta per la segona
hauria de ser soterrat. El regidor de Territori ha destacat que el dipòsit
previst a Collserola, "tot i ser soterrat, suposava un impacte ambiental molt
important per la zona".
--
Al·legacions presentades a l'Ajuntament de Cerdanyola sobre el dipòsit per
abastament d'aigua al centre direccional
13 d'agost 2001
En relació amb l'exposició pública del document : "Estudi d'impacte
ambiental del Projecte d'Abastament Parc tecnològic del Vallès" i del "Pla
especial d'infrastructures: Dipòsit per abastament d'aigua al centre
direccional", es presenten les següents al·legacions:
- No es justifica la necessitat de col·locar un dipòsit al parc de
Collserola i si hi pot haver altres emplaçaments (en altres cotes elevades,
del terme municipal, més al nord) o si són possibles altres alternatives
tècniques viables (com és el bombeig, etc).
- La tramitació del possible pas a través de la Riera Major, haurà de
fer-se amb l'autorització de l'Agència Catalana de l'Aigua, ja que s'afecta
servitud hidràulica.
- El Pla especial no és document suficient per al canvi de qualificació
que es fa i caldria la redacció d'una modificació del PGM. Com a
Modificació, caldria que incorporés les previsions de les àrees de
conduccions, els camins d'accés, l'afectació de pas a la riera Major, etc.
Si no es tramités com a modificació del PGM caldria la tramitació d'una
sol·licitud d'ocupació de sòl no urbanitzable per motius d'interès públic.
- El Pla Especial és un document completament insuficient. Hi manca una
estructura de Memòria estudi econòmic financer, normativa i Plànols. La
delimitació de plànols hauria de ser més àmplia i no s'hauria de restringir
a l'àmbit del dipòsit.
- Els passos de les canonades haurien d'estudiar-se amb major detall i amb
cartografia adequada, ja que manquen completament les seccions dels
perfils del terreny per a fer palès el pas que es preveu al llarg de línies
de carena. En particular, són completament insuficients els plànols
únicament de planta i a unes escales tant distants com són 1/10.000 i
1/5.000, sense cap secció longitudinal ni transversal, ni cap anàlisi del
terreny en secció.
- Cal fer esment dels passos d'accés que caldrà obrir i deixar especificat
en cartografia l'àmbit que es pensa desforestar. Es parla d'una traça de
sis metres d'amplada com afectació del pas de la canonada, àrea que
resulta d'un impacte notable, ja que en altres zones de Collserola s'està
procedint en un sentit contrari, això és a eliminar els passos de les
línies aèries elèctriques de mitja i baixa tensió, mentre que ara es
proposa el pas contrari: obrir nous passos de servitud d'infrastructures.
En qualsevol cas, no s'ha planejat la possibilitat del pas de les
canonades pels camins existents, que tot i ésser més llargs no caldria
obrir noves rases en llocs arbrats ni deixar passos per al seu manteniment
o reparació. Aquesta implicació tècnica seria de poca consideració i, en
canvi, resultaria molt el benefici per als espais que ara es pensa agredir.
- El conjunt de l'àrea afectada és forestal, per la qual cosa l'impacte
és completament negatiu i representa una limitació important a la
qualificació d'àrea de Parc i zona PEIN, per l'artificialització que es fa
del conjunt de l'àrea amb els nous traçats infrastructurals. L'actuació es
pretén fer en una àrea que disposa de la màxima qualitat ambiental dins el
Parc i les justificacions que s'exposen no poden imitar el deteriorament
que es proposa produir. El mateix Estudi d'Avaluació d'Impacte parla que
és difícil d'avaluar i controlar l'afecció indirecta (apartat 2.1) i que
l'àrea d'influència queda fora de l'àmbit d'aquest estudi, per la qual
cosa es crea una manca de definició i de coneixement per a les finalitats
que l'estudi persegueix de resoldre. L'àrea de les obres afecta una amplada
de 6 metres i un cop realitzada serà de 3 metres de manera permanent, amb
la qual cosa l'àrea que es desforestarà serà d'una dimensió mínima de 2,5
ha de superfície, de les quals més de la meitat seran irrecuperables per
sempre. Aquesta rasa significa una frontera d'espai permanentment
artificialitzat en el centre d'una àrea natural i en una situació de
relleu pronunciat. L'admissió d'operacions d'aquest categoria a l'intern
del Parc significa la seva degradació, com el mateix estudi reconeix, en
quant a processos geomorfològics (erosió), hidrologia subterrània
(apartat 2.4.3), afectació de la vegetació de les comunitats dels vessants
muntanyosos i sobre la vegetació de ribera. Cal considerar, però, que
aquestes afirmacions, mancades de cartografia detallada i constatació dels
pendents dels terrenys afectats queden sense estudiar de manera sòlida
i definitiva i que es tracta només d'una aproximació que és preocupant per
l'impacte detectat, però no una anàlisi suficient rigorosa ni definitiva
del problema.
- S'accepta plenament que les obres poden afectar directament la
connectivitat entres espais naturals, donat el caràcter de corredor
biològic que juga el curs fluvial i les relacions entre la plana i
Collserola. S'admet que no solament hi ha impactes de caràcter temporal
(durant les obres) sinó que en resulten de caràcter definitiu en un seguit
extens de punts: erosió, biodiversitat, grau de recobriment, risc
d'incendi, hàbitats, components del paisatge i usos recreatius del parc.
El llistat durant les obres és considerablement més extens i no es parla
del temps que ha de transcórrer entre l'impacte de les obres i la situació
definitiva, la qual, com es diu, tampoc no queda lliure d'impacte. En
particular, s'admet de manera oberta que l'erosió actuarà sobre la capa
vegetal i que aquesta pot ésser irrecuperable donats els pendents dels
llocs on es produiria per la rasa de les conduccions. S'admet que la tala
en l'àrea de la canonada quedarà visible i afectarà al paisatge i que pot
afectar els sistemes naturals per la fractura que representa.
- En la qualificació dels impactes, tot i que s'és optimista en les
possibilitats de recuperació de Collserola com a sistema i per si
mateix, no deixa de considerar-se com a SEVER l'impacte sobre la
nidificació de l'aligot. No deixa de resultar poc seriós que es consideri
un impacte positiu la instal.lació d'hidrants, ja que per aquest camí
d'anàlisis es conclouria que aquest és un dèficit del sistema natural
que cal corregir (!), quan la protecció al foc del sistema es deriva
sobretot de la seva salut i de la manca d'intervenció artificialitzadora.
Tampoc no deixa de representar una valoració completament fora de lloc el
fet de considerar com a positius els aspectes socioeconòmics de
l'operació, com una mena de "contrapès" a la pèrdua indubtable que es
produeix en un espai natural.
- L'àmbit forestal que es preveu afectar queda definit en el mateix estudi
d'Impacte com a "una sèrie de masses forestals que formen un continu i amb
un estat de conservació molt bo, molt rars en el context de l'àrea
metropolitana de Barcelona" (apartat 3.3.3), amb "la presència d'espècies
indicadores de l'estat de l'ecosistema, com l'aligot (Buteo buteo)
reafirmen l'elevat valor de la zona".
Per l'exposat :
- Demanem se'ns consideri part interessada en la tramitació dels expedients
referits.
- Es consideri formulada la nostra oposició a l'ocupació de Collserola per
les instal.lacions d'un dipòsit i unes conduccions destinades a la
urbanització de la plana, ja que el seu impacte és considerablement
elevat i impossible d'eliminar quan a degradació de Collserola i per que
manca completament l'estudi d'altres alternatives que no suposessin la
invasió del sistema natural.
- Les dades de l'Estudi d'Impacte posen de relleu la gran contradicció
entre els valors que posseeix Collserola en aquest punt i la manca de
justificació i alternatives que suposa l'opció de la construcció del
dipòsit i les seves conduccions.
- La figura de planejament urbanístic (Pla especial) és, com s'ha
especificat, complementament insuficient per al tràmit adminstratiu.
Cerdanyola, 12 d' agost de 2001.
signat : Carme RB com a secretària de l'entitat : "Cerdanyola Via
Verda".
Sra. Alcaldessa de Cerdanyola.
[Associació Cerdanyola Via Verda] [Centre Direccional]