CRB, major de edat, amb document
d'identitat ****, com a secretària i en representació de l'entitat Associació
Cerdanyola Via Verda, inscrita oficialment amb el número d'inscripció 20270,
a la Secció del Registre de Barcelona núm. 10, i adreça a ***** de
Cerdanyola, i en relació amb el Pla Parcial de la Plana del Castell i
actualment en període d'informació al públic (DOGC núm. 4284 del 21.12.2004),
presento les al·legacions següents:
1. AL·LEGACIONS A LA GLOBALITAT DEL PLA PARCIAL
Consideracions
El Centre Direccional es troba dins d'una successió d'espais lliures que connecten l'espai natural protegit de Collserola i el parc natural de Sant Llorenç de Munt. Al llarg d'uns 30 km, manté una lògica de continuïtat malgrat el creuament d'autopistes, vies fèrrees i l'existència d'alguns nuclis residencials.
Arran d'uns treballs del Fòrum Terrasenc, l'any 1996, el corredor és conegut com la Via Verda i representa una de les principals reivindicacions de les entitats ecologistes vallesanes. L'any 1997, a Cerdanyola del Vallès es constituí l'Associació Cerdanyola Via Verda que defensa en el seu document "Cerdanyola: la ciutat de la universitat" una major imbricació de la Universitat autònoma de Barcelona (UAB) en la trama urbana i en el Parc Tecnològic del Vallès (PTV) actual, conformant un parc científic. La resta del Centre Direccional es proposa com a espai lliure, tot evitant la creació d'un continu urbà amb Sant Cugat.
La Via Verda va rebre suport institucional mitjançant les mocions promogudes pel Consell Comarcal i que van aprovar-se en tots els plens dels ajuntaments inclosos dins el corredor, a Cerdanyola en juny de 1997. La moció insta els poders públics a treballar coordinadament en la protecció d'aquests espais. La consecució d'aquest objectiu aconsella un canvi de classificació urbanística de part dels sòls del Centre Direccional, que haurien d'assolir el règim de sòl no urbanitzable.
El territori en el qual està previst desenvolupar el Pla Parcial de la Plana del Castell presenta totes les característiques que en diversos informes i treballs dedicats a la connectivitat ecològica hom considera com a essencials en la consolidació d'un connector entre el parc de Collserola i Sant Llorenç del Munt, atesa l'expansió urbana que s'ha produït en els municipis que envolten Collserola:
Es tracta d'una àrea d'influència del parc de Collserola amb una intensa i evident interrelació ecològica.
Presenta un valor intrínsec en si mateix per la presència d'ambients oberts de gran interès, cada cop més imprescindibles a mesura que han anat disminuint de cara a la conservació de la biodiversitat del Parc.
Suposa tant pel tipus paisatge, per la dimensió i la localització geogràfica l'inici més adient d'un connector ecològic funcional que eviti l'aïllament del parc.
Segons la proposta actual, el
desenvolupament del projecte urbanístic empitjorarà, per tant, la connexió
del parc de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l'Obac i afectarà algunes
espècies vitals de cara a la qualitat ambiental i la biodiversitat de
Collserola. Considerem que el paisatge actual hauria d'ésser preservat i
millorat, bàsicament controlant-ne la zona industrial adjacent, fomentant-ne
els ambients de ribera i consolidant-ne el mosaic agroforestal.
2. AL·LEGACIONS CONCRETES AL PLA PARCIAL
L'àmbit de la Via Verda queda molt a ponent de la riera de sant Marçal, la qual ha estat un límit mínim en les aspiracions de la seva traça. En particular, la seva amplada queda per sota del quilòmetre previst en el conveni signat per l'Ajuntament de Cerdanyola i la Generalitat l'octubre del 2003.
Les dimensions de la Via Verda es preveien en aquell conveni eren un 48% del sòl, xifra que en el pla parcial es compleix, a la baixa, però comptant multitud de zones verdes que ara seran plenament urbanes.
La quadrícula urbana de grans illes esta travessada d'espais lliures els quals plantegen alguns problemes, com són: 1) no ajuden a concebre una part de ciutat densa ja que aquests espai són buits a l'interior de la nova ciutat, 2) consumeixen un sòl que és totalment possible de ser reduït i, així, poder ampliar la Via Verda sense perdre sostre i sòl edificable i 3) no garanteixen en el nostre clima unes condicions d'espais naturals o poc artificials sinó que únicament són resolubles com a zones verdes urbanes, és a dir molt poc naturalitzades.
El caràcter dels nous espais urbans, siguin residencials o de Parc Científic, es plantegen en un model que és amb caràcter d'edificació aïllada en les diferents illes. Caldria que el caràcter urbà, almenys en els espais més centrals de la part de nova ciutat, s'hagués concentrat amb majors densitats (en determinades avingudes, per exemple), per a consolidar una urbanitat més pròpia de la ciutat mediterrània (en determinats aspectes el pla parcial mostra una trama urbana que sembla hereva directa de la nova ciutat anglesa de Milton Keynes, que data de fa molts anys i que és d'un clima molt diferents al nostre).
La possibilitat del traspàs de la Universitat a la part sud de la B-30 es redueix a les qualificacions d'equipament, situades en uns sòls de poca magnitud com són, a part del Sincrotró, dues parcel·les al costat del Castell i una propera al Sincrotró. I, certament, caldria aspirar a que la dinàmica de la implantació del Sincrotró generés una demanda important de nous espais d'equipament que ara mancaran d'oferta possible.
Tot i que la parcel·la destinada al Sincrotró es qualifica d'equipament, la major part del futur àmbit del Parc de la Ciència es destina, en principi, a sòl per a implantacions privades, de manera que la quantitat de sòl per a altres equipaments científics públics és força reduïda. Caldria, des d'un punt de vista estratègic, que hi hagués una proporció major de sòl d'equipament per a activitats científiques públiques en relació amb les privades, ja que estem en una operació al costat de la Universitat Autònoma, el caràcter de la qual caldria baixar al sud de la B-30. La implantació del Sincrotró pot generat una possibilitat d'implantacions científiques que no s'adiran sempre amb les qualificacions privades, les quals figuren en el pla en massa quantia per un enfocament excessivament patrimonial de la gestió del Centre Direccional.
El Centre Direccional de Cerdanyola, reconvertit a Parc Científic, mereixeria el tractament que correspon a una implantació que és completament singular a Catalunya i que mereix el concepte d'infraestructura d'interès de tot el país, més enllà de la concepció de desenvolupament d'un sòl urbanitzable. En aquest sentit, i com a desenvolupament del Pla Metropolità del 1976, aquest caràcter d'element públic de primera categoria mereixeria una inversió pública directa que no fos únicament la generada a través del sòl urbanitzat i que es podria fer via el Ministerio de Industria, el Departament d'Universitats (DURCI), fons europeus, etc.).
L'enfocament econòmic del Pla Parcial s'assembla molt al seu antecedent (l'anterior al conveni de l'octubre del 2003). Si bé han millorat respecte del pla parcial anterior determinats aspectes (alguns dels quals, com hem dit, ens semblen encara molt insuficients), el cert és que el plantejament econòmic continua essent exactament el mateix, quan mereixeria el tractament, en una determinada quota, d'element d'inversió pública directa. Inversió pública amb el mateix caràcter de les infraestructures generals del país que es fan sota aquest concepte. Aquest caràcter d'inversió pública seria adient en un element capdal per a l'economia i la modernització del país i en la mesura que no hi ha cap altres sòls a Catalunya com el del Centre Direccional en cap altra reserva urbanística i territorial no és intel·ligible la seva exclusiva gestió en termes de sòl urbanitzable, en comptes d'incorporar-hi una part d'inversió pública que en faci un concepte d'infraestructura de país.
Per tot l'exposat demanem:
Que se'ns consideri part interessada en la tramitació de l'expedient de planejament referit.
Que quedi manifesta la nostra oposició a la urbanització actualment proposada en l'àmbit de la Via Verda, compresa entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès, i presentada l'alternativa "Cerdanyola: la ciutat de la universitat" com a mecanisme de preservació de la Via Verda i d'integració de la UAB a la ciutat de Cerdanyola cap al sud de la AP-7.
Que la zona urbanitzada es limiti a l'espai comprès entre la ciutat de Cerdanyola del Vallès i l'accés al castell de Sant Marçal, entre la A-P7 i la carretera de Sant Cugat del Vallès, tal i com s'expressa al document adjunt "Cerdanyola: la Ciutat de la Universitat".
Que el nou pont sobre la A-P7, connecti amb la carretera de Sant Cugat del Vallès per la banda nord-est del Castell, evitant així al màxim la fragmentació dels espais naturals, actualment lliures, que formen part del corredor de la Via Verda.
Que en el projecte de desdoblament de la carretera que uneix Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès, es tinguin en compte els aspectes següents:
Permeabilitzar la carretera per minimitzar al màxim l'efecte barrera per a la fauna entre l'àmbit de la riera de Sant Cugat i els espais lliures de la Via Verda.
Construir carrils per a vianants i carrils bici en tot el recorregut de la carretera.
Potenciar i prioritzar el trànsit per al transport col·lectiu en tot el trajecte.
Es tramiti un desenvolupament del Pla general metropolità (PGM)en el sentit fins ara exposat per tal de materialitzar el compromís municipal de preservar la Via Verda i com a desenvolupament del projecte estratègic de fer de Cerdanyola una ciutat lligada a la universitat i als valors de la preservació del medi.
Cerdanyola del Vallès 17 de gener de 2005
Sr. Antoni Morral Berenguer
Alcalde de Cerdanyola del Vallès