La Coordinadora Via Verda de Cerdanyola vam presentar, el mes de gener de 2001, les alternatives i suggeriments següents en relació amb l'expedient de Modificació del Pla General Metropolità (aprovat definitivament el 1976) en l'àmbit denominat del centre direccional Cerdanyola-Sant Cugat:
La "Via Verda Sant Llorenç-Collserola" és un projecte ambiental per salvar de la urbanització la faixa de terrenys que connecten els dos parcs del Vallès Occidental: el de Sant Llorenç del Munt i el de Collserola.
Es tracta d'una àrea de molt interès per poder consolidar a la plana del Vallès espais lliures de tipus agrícola, boscos. El seu caràcter és el d'espai lliure i no el de continuo urbà.
La visió estreta dels plans urbanístics i dels promotors immobiliaris condueixen a urbanitzar extensament la pràctica totalitat de la plana del Vallès. Per contra, creiem que en mig de la plana cal preservar espais lliures que ajudin a mantenir el seu caràcter i envoltar les ciutats i pobles d'espais de qualitat. En aquest sentit, els espais lliures han de ser el màxim de connectats possible i han de formar conjunts de magnitud important, ja que no es tracta de salvar unes petites illes verdes entre la urbanització de la resta.
La conservació de les planes entre Sant Cugat i Cerdanyola com espais
lliures té molt interès des del punt de vista ambiental, ja que no hem
d'entendre que Collserola conté tots els valors ecològics i que les planes no
són d'interès. Els estudiosos han demostrat que hi ha molta relació entre el
bosc i la plana, ja que moltes espècies animals viuen a cavall dels dos
espais, tot recercant refugi en un, menjar en l'altra, i es relacionen amb
altres espècies fent molt complex el territori del seu assentament. En
aquesta sentit, al voltant de la Riera Major hi ha una frontera entre dos
espais, l'un protegit -Collserola- l'altre pendent de protecció -les planes
agrícoles-. El projecte de "Via Verda" dóna sentit al conjunt.
En aquest sentit de respecte a la ViaVerda, plantegem la major imbricació possible entre la Universitat i Cerdanyola. Proposem que, a semblança d'altres ciutats del món, Cerdanyola i la Universitat es fonguin en una única estructura. Podem citar els casos clàssics de Cambrigde i Oxford a Anglaterra, de Heidelberg i Münster a Alemanya, així com molts Campus nord-americans, etc. Aquests són els models ideals del nostre referent final.
Es tracta de superar la dicotomia que ara hi ha entre la part alta del terme -Bellatera-, separada per l'autopista, i la part baixa on radica el nucli urbà. Podem aspirar a ser un "Centre Direccional" a l'escala de l'àrea metropolitana de Barcelona i a l'abast de Catalunya, però també un referent singular a Europa i al món.
Avui mateix i en el context del nostre país, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) representa ja un cas excepcional de Campus, absolutament consolidat i diversificat amb la incorporació més recent de Centres de Recerca i de Referència Tècnica. Un lloc que és el resultat d'un procés d'anys amb moltes dificultats en l'assentament i en les connexions amb les infrastructures. Avui, però, és una àrea que comença a col·lapsar-se per la manca d'espai i per la densificació creixent. Aquesta situació comença a estar al límit del que permet la protecció ambiental de les àrees de bosc i rieres. En aquest sentit, els perills d'una major densificació, o de superar límits com el torrent de can Domènec, caldria que fossin completament estalviats.
Optar per fer de Cerdanyola "la Ciutat de la Universitat", representa una
opció estratègica per definir amb força el caràcter del municipi en el segle
que ve.
2.1- L'especialització com a ciutat, el repte de la qualitat. Cerdanyola ha d'optar pel projecte millor possible, i desdir-se d'altres opcions menors, de menys interès. Cal, així, optar decididament per la Universitat, com a equipament social de màxima importància i singularitat, com també per la preservació del medi natural que envolta la ciutat i que dóna sentit a la implantació d'equipaments de primera magnitud, en un model de desenvolupament d'un àmbit de Ciutat-Campus i en una opció d'integració entre la ciutat i la Universitat.
En altres direccions, l'obertura de la Universitat cap al seu territori cal realitzar-la també a través d'altres eixos i no exclusivament amb Cerdanyola, com ara és aprofitant la seva proximitat amb Badia, o amb els municipis que s'enllacen amb altres estacions de la seves línies de ferrocarril.
2.2- La diversificació social. Al contrari que un model de creixement basat, en exclusiva, en l'absorció de població amb rendes altes, l'opció de la Universitat permet la diversitat social. La dimensió interclassista de moltes ciutats universitàries és clarament superior a l'opció de ser un nucli amb interès residencial per a aquells grups socials que poden triar la nostra situació accessible.
En aquest sentit, l'opció de desenvolupament de Cerdanyola ha de ser completament diferent a la dels municipis veïns, clarament al cas de Sant Cugat, on una localització i unes diferents aptituds plantegen altres camins. Cerdanyola no pot ser una versió reduïda del seu veí de ponent.
2.3- El respecte al medi natural. Aquesta opció pressuposa una acció
decidida de preservació del paisatge de l'entorn de la ciutat, en particular
de la seva banda de ponent i de les connexions d'aquesta àrea cap a
Collserola, Serra de Galliners, i els espais en direcció a Sant Cugat, que
formen part de la Via Verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola. Aquest
paisatge és natural i és agrícola, com també és cultural per la presència de
l'activitat humana des de segles, com ho mostren determinats jaciments
arqueològics. Quant a geografia és format per una complexitat de rieres amb
els seus entorns i de plans de secà. D'aquest àmbit, només plantegem ocupar
els llocs més propers al casc en una acció que també els refà, com és el cas
particular de la continuïtat de la riera de can Gorgs fins a la riera de
Sant Cugat, avui tallada pels talussos de l'autopista, de les vies laterals i
de la línia del ferrocarril Mollet-Papiol, espais ara degradats per una
agressió sistemàtica. Es dibuixa, així, clarament un límit dela ciutat a
ponent i es proposa reconciliar-la amb el medi del seu entorn.
La present opció d'integració de la Universitat amb la ciutat es farà possible a través de diversos mecanismes de disseny territorial, entre els quals destaquem:
3.1- La continuació de la Universitat al sud de l'autopista, tot continuant el seu eix d'organització nord-sud, al llarg del torrent de can Gorgs. Es delimita el conjunt de la vall d'aquest torrent com a l'àmbit natural de l'assentament de la Universitat. Aquest és el seu espai de referència.
3.2- L'eix cívic: la connexió entre la Universitat i el cor de la ciutat es realitzaria a través d'un eix cívic, un eix de continuïtat de centre ciutat, format pel carrer de Sant Ramon que en angle enllaçaria amb l'avinguda de la Universitat i, sense ruptura, cap al centre de l'àrea actual de la Universitat.
Els extrems d'aquest eix són dues estacions de metro regional i en el seu tram mitjà n'enllaça la tercera. Aquest eix central es planteja com a preferent per al transport públic. L'autobús en una primera fase, però amb una proposta oberta a una infrastructura més fixa, però més sòlida en termes ambientals i cívics, com seria un tramvia. En l'angle que es produeix en la via cívica, entre l'avinguda de la Universitat i el carrer de sant Ramon es pot pensar en localitzar-hi una altra estació, la dels autobusos d'abast comarcal.
Si bé l'eix cívic enllaça amb l'esquema més antic de vies de la ciutat, també hi connecten les noves rondes, en particular la formada pel carrer de santa Rosa i l'avinguda de la Primavera.
3.3- Fer permeable l'autopista pel medi natural. Cal que l'estructura de torrents travessi aquesta via, els seus laterals i de la línia del ferrocarril. El seguit de talussos d'aquestes infrastructures tallen completament l'estreta vall. Les ridícules bocanes i tubs en els torrents han d'esdevenir passos inferiors de magnitud suficient. La mateixa continuïtat de l'eix cívic també depèn d'aquesta permeabilitat.
3.4- la millora de la comunicació viària de Cerdanyola des de ponent amb l'autopista i els seus laterals. Es tracta d'enllaçar més correctament el sistema de rondes del sud del casc (santa Rosa/Primavera i sant Magí/Canaletes) amb l'accés a l'autopista, avui sostingut exclusivament per l'eix del carrer de la Serra de Galliners, el qual va a topar amb el de la xarxa antiga de carrers, tot acumulant unes funcions de pas que li són impròpies. Plantegem un nou accés des dels laterals fins a la rotonda del centre del parc tecnològic. Aquesta via seria, també, el límit de ponent del Campus i de la mateixa ciutat.
Ambdós nusos haurien de ser complets en la possibilitat dels accessos; això milloraria la situació actual d'un únic nus resolt amb accessos parcials al carrer de la Serra de Galliners.
3.5- La millora de la comunicació ferroviària de la ciutat amb les tres línies que travessen el municipi. Aquestes tres xarxes, la de la Generalitat en la part alta de la Universitat, la línia de Renfe de Mollet a Papiol -cridada en un futur immediat a ser la via de metro transversal de tot el Vallès- i la línia de Barcelona a Manresa, suposen una riquesa de comunicacions, l'enllaç entre les quals és avui completament desaprofitada a l'interior del municipi.
Cerdanyola depèn avui de forma desproporcionada de la línia de Barcelona a Manresa, la qual cosa és motiu suficient per plantejar-nos el seu enllaç territorial amb les altres línies.
3.6- L'opció de Centre Direccional: Entesa la funció d'aquest
Centre com el completament de la Universitat fins a connectar-la amb el Parc
Tecnològic. Es tracta, en particular, de baixar la Universitat fins al Parc
Tecnològic i no a l'inrevés. El
veritable "Parc Tecnològic" del Vallès és avui constituït per un conjunt
molt més dispers d'empreses, sovint enormes de dimensió, que se situen en
el conjunt de l'àrea metropolitana, en general; com també al llarg de la
B-30, en particular.
Com a centres productius en l'avantguarda de la tècnica i pel fet d'estar estretament relacionats no necessiten un emplaçament únic, com sí que ho demana el caràcter de la Universitat en un àmbit de Campus.
Però la Universitat, aquesta sí, tendirà cada cop més a esdevenir un Parc Científic en la mesura que al costat de l'aspecte formatiu -les facultats- apareix cada dia amb més relleu l'assentament de centres de recerca especialitzada. Aquest creixement demana noves àrees d'implantació que formin part del mateix conjunt. Finalment, ens aporta una dada sobre la demanda de creixement de la Universitat el fet que aquesta ha duplicat de llarg el seu sostre construït en els transcurs dels darrers onze anys.
3.7- La recuperació dels torrents com a parcs. Es tracta de recuperar com a sistema d'espais públics els torrents de can Gorgs i els seus enllaços, al sud, amb la riera de Sant Cugat i, al nord, amb el torrent de can Domènec. Es tracta de concebre un únic sistema d'espai de rieres que faci compatible la protecció del seu caràcter amb l'ús social respectuós.
Es tracta, en primer lloc, d'una recuperació ambiental, és a dir de preservar aquell grau de qualitat que encara avui és visible en determinats trams extrems, per a recrear-lo en tota la seva llargada. En aquest sentit, la via cívica, com a continuació de l'avinguda de la Universitat cap al nord, es mantindria de manera prudent separada de la riera i només la travessaria en un punt que caldrà que sigui a diferent nivell i amb llums de pont suficients. Més al nord, la localització de l'estació de Renfe ja és separada de la llera i els passos a través que caldrà obrir en els talussos es produirà en llocs separats per a la continuïtat dels espais de riera i per a la via cívica.
3.8- L'opció que es planteja és econòmica i viable. Parteix d'un
nombre reduït d'infrastructures i d'una ocupació molt moderada del
territori. En aquest aspecte, es diferencia notablement d'aquelles propostes
de planejament urbanístic que
esquarteren el sòl per a fer-hi un gran nombre d'illes residencials, o
industrials, ignoren la topografia i el medi i es plantegen únicament com una
operació immobiliària amb suport públic per al pagament de les
infrastructures.
L'elevat nombre de propietat pública en aquesta àrea (de la
Generalitat, de l'Autònoma i de l'Ajuntament) permet una gestió urbanística
que faci primar l'interès general del país. No podem, doncs, en cap
cas, devaluar el Pla general metropolità (1976) i la seva opció de consolidar
una centralitat metropolitana a través d'una gestió amb
horitzó sobretot immobiliari amb l'excusa que les opcions antigues sobre
aquesta centralitat (del tipus oficines, hotels, administració pública, etc.)
són ja avui opcions sense cap mena de futur. En l'actualitat hi ha una opció
absolutament direccional, amb demanda i interès general com és la
consolidació de la Universitat com a focus potent i aquesta demanda és
coincident amb la qualificació urbanística de Centre Direccional.
Es tracta d'un Repte de Qualitat, entroncat en un doble component, que és Mediambiental i d'Equipament públic en l'àrea del saber: la Universitat.
Es tracta d'optar per una opció completament específica i singular, ben diferent del que altres ciutats poden aspirar i, per a la qual opció, Cerdanyola compta amb un capital notable. Això és, la presència de la Universitat, els límits de la qual cal fondre amb la població, i un entorn ambiental que és un capital, que no sols cal preservar, sinó fer comptar positivament.
Aquesta especialitat és d'abast no sols metropolità, sinó que opta a ser una localització cultural i científica al mapa del món.
Es tracta d'un projecte de ciutat, la guia per a construir la Cerdanyola
del segle XXI. És una opció política del més ampli abast,
una opció completament prioritària de la qual se'n derivaran moltes accions
menors i quotidianes al llarg de força anys i és una ocasió per al consens i
l'orgull de la ciutadania.
1- Se'ns consideri part interessada en la tramitació de l'expedient de planejament referit.
2- Es consideri formulada la nostra oposició a la urbanització de l'àmbit de la Via Verda, compresa entre Cerdanyola i Sant Cugat i presentada l'alternativa explicada de preservació de la Via Verda i d'ampliació de la Universitat Autònoma cap al sud de la B-30, com a mecanisme de definició d'un projecte de territori i de ciutat i com a definició del límit de la ciutat i els espais lliures de la Via Verda.
3- Es tramiti un desenvolupament del Pla general en el sentit fins ara
exposat com a materialització del compromís municipal de preservació de la
Via Verda i com a desenvolupament del projecte estratègic de fer de
Cerdanyola una ciutat lligada a la Univesitat i als valors de la preservació
del Medi.
Cerdanyola, 15 gener de 2001.
Sra. alcaldessa de Cerdanyola.
Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
[Coordinadora Via Verda de Cerdanyola] [Centre direccional]