Maria Dolores Peralta Vallejo, amb document d'identitat *, com a presidenta de l'entitat "Cerdanyola Via Verda", popularment coneguda com a 'Coordinadora Via Verda', entitat inscrita oficialment amb el número d'inscripció 20270 a la Secció del Registre de Barcelona núm. 10, amb data de la resolució d'inscripció 23.12.1997, i adreça al carrer de la Indústria 38-40, 08290 de Cerdanyola del Vallès i amb adreça de correu electrònic viaverda@viaverda.dhs.org, en nom de l'entitat i en relació amb l'expedient de Modificació del Pla General Metropolità (aprovat definitivament el 1976) en l'àmbit denominat del centre Direccional Cerdanyola-Sant Cugat, actualment en període d'informació al públic, d'aprovació inicial, presento les següents al·legacions:
No es justifica la dimensió i les característiques del corredor biològic o via verda Sant Llorenç-Collserola, tot i que es diu acceptar-lo. Si un planejament públic defensa determinada opció caldria que aquesta s'argumentés en termes tècnics i científics. Parlar d'una amplada de 400 metres sense cap més argument quan no estem parlant d'un parc urbà sinó d'un corredor biològic exigeix una argumentació científica suficient, quan la dimensió, a més, és molt sospitosa de no poder realitzar allò que hom diu garantir ha de fer: connectar dos parcs naturals allunyats trenta quilòmetres.
Els corredors biològics, en particular per a fauna terrestre i les aus de vol, així com a la continuïtat d'habitats lligats a la vegetació i a ecosistemes de la plana, mai no poden entendre's com una mena de "via de pas", a semblança de les xarxes artificials de serveis tècnics (autopistes, passos de línies elèctriques). Certament, aquests corredors biològics han de ser alguna cosa més, ja que hi ha abundant bibliografia i coneixement com per a treballar-ho correctament.
En el corredor que el projecte diu protegir hi ha, a més, el pas d'una carretera pel bell mig (la de Bellaterra a Sant Cugat, BV-1414) que no es pensa eliminar, a més d'algun enclavament tipus illa de zona privada edificable, el pas d'una línia d'alta tensió i queda seccionat completament per la traça del ferrocarril Mollet-Papiol, a més de contenir espais completament degradats per la seva condició de terrenys edificats sense que aquests factors de fractura semblin preocupar ni gens ni mica els planificadors.
És objecte de planejament un gran espai (342,7 ha) però es fa tot deixant al marge espais que haurien de ser incorporats en una visió conjunta: per exemple can Costa, o el conjunt dels sòls dels marges de la Riera Major, que són el contacte amb Collserola.
Desapareix sòl vial del PGM de 1976. Només amb l'acumulació intel·ligent del sòl vial i verd que ja preveia el PGM de 1976 hauria permès una molt major reserva d'espai lliure i un projecte més compacte d'urbanització parcial, cosa que ni s'ha intentat.
Es renuncia un gran corredor d'espais lliures, que seria una de les opcions estratègiques actuals en la línia de Centralitat Direccional. El PGM vigent (1976) preveu una àrea del Centre Direccional, la III, compresa dins l'àmbit de l'actual modificació destinada a "Parc Urbà" (art. 99 NNUU), amb la qual cosa es preveia ja com a factor direccional l'element espais lliures que podria ser utilitzat ara per incorporar l'estructura de corredor biològic o via verda, opció que ha estat completament marginada ara com a opció de planejament. En particular, l'art.100 (NNUU) parla de "parque urbano metropolitano, junto a las terrazas de la riera de Sant Cugat, a las autopistas y vías del sector, en prolongación del parque del Tibidabo".
Les previsions de les NNUU del PGM (1976) parlen d'un Àrea III per a "parcs urbans comarcals", la superfície total dels quals es considera de 159,53 ha., mentre que la superfície que hi destina la Modificació només assoleix 140 ha. A càrrec sobretot, de l'espai viari del Túnel central, és a dir, desapareix el sòl de l'Àrea III i només es recupera part del seu espai a canvi de l'eliminació de vialitat general. Dit en uns altres termes, podem constatar que es proposa directament d'edificar l'espai verd que és previst al PGM.
La proposta urbanística continguda als plànols i en els documents complementaris proposa la creació d'un nou barri al voltant del Castell i la simple connexió amb el nucli de Cerdanyola a través d'un carrer amb façanes urbanes. En la resta hi ha un extens polígon industrial ordenat de la manera convencional amb parcel·les amb edificació aïllada. Tota previsió de més infrastructura de transport pública queda pendent de la voluntat del futur Pla parcial, de manera que la modificació del PGM no vincula cap inversió de connexió a la xarxa pública o extensió d'aquesta. El conjunt del nou sector serà només accessible a través de vehicle privat pel que fa a la totalitat del sector industrial, tot i que en ell es parla d'una considerable massa de població laboral.
Pel que fa al sector residencial només es podrà aprofitar l'estació de Renfe-Universitat. L'àrea prevista com a industrial, tot i que es parla de possibles usos d'oficina, no deixa de ser un extens polígon, sense cap definició de caràcter urbà en el qual el desenvolupament no pot ser gaire diferent de la resta de polígons de la comarca.
El sòl vial és també sobreabundant en el projecte de Modificació que es realitza. La previsió de les NNUU de la Modificació reserva per a superfície de xarxa viària i protecció (zones 5 i 9) una superfície de 518.000 m2 (51,8 ha) equivalents al 38 % de les àrees previstes d'aprofitament privat. És a dir, per cada metre quadrat de superfície aprofitable hi haurà 0,38 m2 vial. Aquestes reserves viàries s'augmentaran amb els carrers que s'hauran de crear per ordenar l'edificació privada parcel·la per parcel·la en un futur Pla parcial, de manera que el resultat seria el d'una gran dispersió territorial, tot el contrari d'un model compacte, amb un gran consum d'espai i de sòl destinat a infrastructura. El model urbà que resulta del planejament en curs és molt deficient de cara a assegurar un resultat correcte de l'urbanisme resultant. En l'Estudi Econòmic Financer, el cost de les infrastructures vials és l'element principal que serveix de justificació de l'extensió i densitat de la edificació proposada. Per aquest motiu, seria lògic planejar-se de partida una menor infrastructura, uns espais lliures majors i un model més compacte que en cap cas no ha estat plantejat.
S'ignora també l'impacte del Túnel d'Horta previst en el PGM(1976), sense que s'indiqui qui finançarà la possible opció de fer-lo soterrat en l'àmbit que és objecte de planejament. En funció dels informes de la Direcció General de Carreteres, caldria posar novament el present projecte a informació pública ja que en poden resultar hipòtesis com són que no es pogués fer soterrat, o que es desconegués qui ho hauria de pagar.
El coeficient d'edificació és molt elevat (0,63 m2t/m2s) i es calcula a partir d'una unitat de zona que ha estat considerablement augmentada en relació amb el PGM vigent.
En particular, el coeficient d'edificació supera la densitat d'altres operacions vigents a la regió metropolitana.
Una bona administració d'un coeficient més reduït hauria donat per ampliar molt la reserva d'espais lliures, els quals, com s'ha dit, han quedat reduïts, bàsicament al corredor vial del túnel central, bona part del qual en el PGM vigent ja acompanyava espais verds de protecció i separació, per la qual cosa no hi ha realment en el document aprovat inicialment cap aportació sòlida d'un nou corredor verd, tal i com es defensa en la Memòria i en la publicitat de l'expedient.
En el període d'informació pública precedent a l'actual vam formular la necessitat d'unir la Universitat amb el nucli urbà per a fer de Cerdanyola una ciutat que superés la divisió de dues realitats urbanes separades (UAB i nucli urbà) i que en unir-les aprofités una possibilitat d'excel·lir en la qualitat urbana. Aquesta opció ni ha estat aprofitada, ni ha estat objecte de cap tipus de resposta que no sigui el pur silenci administratiu i la ignorància més completa. La proposta continguda en l'al·legació referida proposava l'extensió de la Universitat i la incorporació a ella d'espais de Parc Científic, com li escau en la demanda actual.
Es renuncia a tota ampliació de la Universitat al sud de la B-30 i de la major part dels terrenys. L'actualització del concepte de Centre Direccional podria portar, sense alterar el PGM vigent, a adequar la seva destinació a objectius actuals i en aquest sentit dimensionar i donar sortida al creixement de la Universitat Autònoma seria la gran opció que no s'ha tingut en compte en absolut. No solament la Memòria ni l'Estudi Econòmic de la Modificació ignoren completament aquest potent Centre sinó que les opcions del Pla Modificat tampoc no contenen cap referència a aquest motor de desenvolupament al qual es clou i tanca sense cap possibilitat de remodelació futura i nou model d'implantació territorial. Finalment, el fet que els sòls del centre Direccional siguin en la seva majoria públics (Incasol i Ajuntament) no deixa de fer més palesa la marginació de l'interès públic que defineixen les previsions del PGM i l'acció de les institucions propietàries.
S'equipara el creixement de Cerdanyola amb d'altres operacions al llarg de la B-30 (A-7) i de manera molt similar al creixement de Sant Cugat (polígons can Sant Joan, Augusta...). L'interès immobiliari operarà en la mesura que el polígon sigui visible des de l'autopista i accessible des d'ella i en aquest sentit serà una peça idèntica a tantes altres a peu d'autopista, sense que s'hagi aprofitat el valor específic que posseeix aquest espai, com a espai lliure de connexió amb Collserola i la singularitat de la Universitat.
La gran àrea Industrial queda vinculada per al seu funcionament exclusivament a l'accés amb l'automòbil, la qual cosa, en uns moments que el conjunt de la societat ha d'ésser atenta a l'increment de la mobilitat i en particular les administracions públiques, no deixa de ser un contrasentit complet amb les directives de sostenibilitat.
Els usos i el caràcter del desenvolupament proposats no són els propis d'un "Centre Direccional". El PGM (1976) vigent va crear un sòl urbà i/o urbanitzable de caràcter molt específic, anomenat "Centre Direccional". Aquesta previsió es feia en el conjunt del Pla per a permetre estructurar de manera diferent el sistema urbà a partir de noves centralitats que aprofitaven factors nous com les noves infrastructures i que tendien a modelar un territori en un model definit completament de nou en les relacions centre-perifèria.
D'aquests centres direccionals el més decisiu a l'escala metropolitana i regional era el Centre Direccional Sant Cugat-Cerdanyola, del qual es presumia que amb els tres túnels del Tibidabo feia emergir una nova centralitat a l'altra banda del Tibidabo, en relació amb la ciutat de Barcelona.
Es creava una centralitat interior en el corredor pre-litioral del Vallès que bolcava cap a l'interior del país una capital que era sobretot litoral. Aquesta concepció anava associada a la creació de centres potents, com ara exposicions internacionals, fira de mostres, possibles serveis administratius d'abast català, la mateixa universitat, etc. Aquesta concepció s'ha vist al llarg del temps massa utòpica i no s'ha realitzat, sobretot per manca de voluntat i oportunitat perquè, de fet, sobre el corredor de la B-30 al llarg dels anys de vigència del PGM hi ha hagut continuades implantacions amb caràcter central (Universitat Autònoma, Baricentro, polígon can Sant Joan, etc). El fet que no s'hagi desenvolupat l'actuació del centre Direccional no hauria de permetre ara eliminar la seva ocupació a través d'una simple Modificació del PGM, quan aquesta opció és veritablement la d'una revisió del sistema de centralitats del PGM (1976). En segon lloc, no és possible mantenir el nom de "Centre Direccional" per a un desenvolupament de tipus residencial -industrial, assimilable a les zones comuns de sòl programat del PGM. Aquesta opció es fa ara en la modificació aprovada inicialment per a no aparèixer com fent allò que realment es fa: alterant profundament el PGM, fins la dimensió d'una revisió encoberta.
La previsió del sistema d'expropiació, prevista al PGM per a la gestió de l'àmbit del Centre Direccional, significa que l'administració pública assumeix un cost d'oportunitat per a la creació d'una part de ciutat, per tal d'assolir objectius públics de major nivell que els simples de producció de sòl urbanitzable. Al mateix temps, en la creació del sòl urbanitzable comú, sigui residencial o industrial, el PGM planteja el sistema de gestió per compensació o cooperació, fet que significa una visió de legítim negoci patrimonial per part dels privats.
Aquesta diferència de concepte, com a lògica de desenvolupament urbanístic, no es pot ara alterar sense una revisió completa del PGM que ha distribuït sobre el territori els sectors de desenvolupament privat, residencial i industrial, per una banda, i determinats llocs, com els centres direccionals, amb una especial incidència de la intervenció pública per tal d'assolir objectius estructurals -centralitats- de major categoria urbana.
És però completament possible, a través d'una Modificació, actualitzar els continguts -usos- previstos en els centres direccionals per a fer-los més actuals. En aquest sentit, es podria incorporar a través d'un mecanisme de Modificació l'ampliació de la Universitat, o la protecció dels espais lliures, com a noves estratègies direccionals de la regió metropolitana, però no el simple creixement residencial-industrial.
Aquest esquema conceptual del PGM queda completament alterat quan la present Modificació preveu com a únics usos a implantar el propi de la resta de sòl urbanitzable programat (residencial i industrial) i fer-ho a través d'un mecanisme d'expropiació que és una simple compensació dels propietaris privats encara existents (de l'ordre del 40 % del sòl).
L'Estudi Econòmic Financer és conscient d'aquesta ficció quan admet que es realitza una operació "mixta", entre propietaris públics i privats. La visió de negoci impregna i dirigeix unívocament tot el desenvolupament del sector.
Desapareix el sistema d'expropiació en esdevenir una compensació per als propietaris privats que encara hi ha a l'àrea. En aquesta situació es podria plantejar la situació que els propietaris antics poguessin demanar la reversió dels seus terrenys ja que el desenvolupament que es fa del "Centre Direccional" és coincident amb una urbanització residencial-indústrial similar a d'altres existents als marges de l'autopista A-7, la concepció urbanística de les quals és completament coincident.
El desenvolupament de l'àmbit en els termes que es realitza podria ser assumit completament pels propietaris privats actuals i els inicials, sense que la qualificació de Centre Direccional en els termes que ara es vol desenvolupar signifiqui cap element d'interès o prioritat pública que justifiqui el sistema d'expropiació.
El simple caràcter d'operació immobiliària que presideix la Modificació del PGM en tràmit és molt clar per l'enfocament que situa el conjunt de l'estudi Econòmic Financer (EEF), com un simple problema d'equilibri en costos d'urbanització i sostre a construir per a permetre unes bones condicions de negoci i valor del terreny aportat. Però a més, es confessa molt directament (pàgina 4) que "Aquest excedent és imprescindible especialment per l'Institut Català del Sòl que necessita no només recuperar les inversions realitzades en adquisició de sòl des finals dels anys vuitanta, sinó també assegurar la reposició de les inversions en sòl, als preus de mercat".
Els càlculs econòmics que realitza permetrien completament a la iniciativa privada de desenvolupar el que aquesta Modificació del PGM preveu al sector de Centre Direccional, ja que les xifres són, pel seu enfocament de negoci i pels resultats obtinguts, completament en la línia d'allò que desitjaria la iniciativa privada en un sòl urbanitzable programat.
Per part de l'Incasol, propietària del 40 % dels terrenys aportats, es pretén ara realitzar una patrimonialització completa d'uns terrenys que havien estat expropiats per l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona amb la finalitat de realitzar el Centre Direccional. Aquesta patrimonialització d'un sòl heretat per una administració pública extingida no és l'única via possible d'ús d'aquest sòl públic, ja que es podria fer servir per a opcions amb interès públic sense haver-los de convertir en moneda immobiliària. És a dir, en mans de la Generalitat de Catalunya, aquests sòls permeten opcions més estratègiques en la línia de la consolidació de la Via Verda Sant Llorenç-Collserola, o en la línia d'ampliar la Universitat i completar-la amb un Parc Científic.
Però, en tot cas, cal ressaltar que els valors immobiliaris a què fa referència l'operació que es vol executar en els terrenys del Centre Direccional és d'una magnitud considerable. El llindar prudent de l'Estudi Econòmic Financer situa el sostre a construir en els dos milions de metres quadrats, els costos d'urbanització en una repercussió de 10.700 pts/m2st i el preu mitjà de venda en 36.728 pts/m2. Això vol dir que, pel cap baix, els guanys de l'operació se situarien en els 52 mil milions de pessetes, és a dir en l'ordre d'un milió de pessetes per habitant de Cerdanyola. I aquestes xifres són baixes ja que han estat calculades amb una molt prudent repercussió de sòl.
Hom pot preguntar-se si els ciutadans de Cerdanyola són conscients i aprovarien el fet que en deu anys desaparegui completament la plana que ens resta en el terme municipal, tot plegat en nom d'un creixement que sobrepassa la demanda local i amb una considerable exportació de beneficis.
En qualsevol cas, les xifres aportades serveixen per justificar una opció molt densa d'urbanització, amb una implantació d'infrastructura vial que és molt extensa. Però aquestes no són les úniques xifres possibles, ja que hi hauria opcions més moderades en sostre edificable i en infrastructura, o bé per a desenvolupar el sector per fases i no de cop, o per a destinar sòl a altres usos com són espais lliures i de caràcter Direccional, opcions que obtindrien també resultats econòmicament acceptables i més coincidents amb el caràcter de sòl públic no patrimonial.
L'opció present a l'expedient de la Modificació és la màxima en densitat de sostre a construir i amb un diferencial enorme en relació als costos implicats. És l'operació que permet la màxima retribució del sòl aportat i la que ignora més decididament qualsevol opció de situar altres usos direccionals, o equipaments públics, o considerar altres opcions públiques per aquest sòl, com són els espais lliures i l'ampliació de la Universitat.
Uns usos completament decantats al residencial i industrial. El PGM preveu en els centres direccionals la presència d'habitatge, ja que tot partint de l'experiència internacional no desitjava crear unes àrees de centralitat que fossin buides en la nit i que segreguessin completament l'espai urbà com passa als centres de les ciutats de negoci. Però una cosa era la previsió d'una presència d'habitatge i una altra molt diferent la que es planteja ara amb la destinació primària residencial. En el mateix sentit, determinades activitats productives, en la línia d'un Parc Científic lligat a la Universitat, poden també constituir elements idonis d'un Centre Direccional, però una cosa molt diferent resulta de la seva conversió en un pur i simple polígon industrial comú, per més que s'asseguri que serà d'activitats "netes" i amb una desitjable component "tecnològica". Així doncs, els dos usos a que es destina el sector del Centre Direccional acaben per ser exclusivament els que s'han de desenvolupar, segons el PGM vigent, en la resta de sòl urbanitzable, realitzat per iniciativa privada i per via compensació, tot el contrari dels sectors que en mans del sector públic han d'estructurar les noves centralitats del territori, amb usos centrals i per via d'expropiació.
Des de l'aprovació del PGM el 1976 la situació urbanística del territori i els models territorials teòrics han canviat suficientment com perquè algunes opcions de fa vint-i-cinc anys calgui revisar-les, però en cap cas això no es pot realitzar d'una manera parcial, sense un àmbit suficient i un instrument adequat.
L'expedient de la Modificació aprovat inicialment és completament conscient de la profunda alteració que realitza de les previsions del planejament quan parla, per exemple, d'anul·lar la reserva d'espai en el Centre Direccional per a Exposicions i Fires ja que, segons es diu, la Fira de Barcelona "s'ha consolidat al polígon Pedrosa de l'Hospitalet". Aquesta realitat hauria de portar-se al planejament d'una manera més rigorosa que un simple "ara no cal", i per tant "podem fer-hi qualsevol altra cosa". La consciència de l'alteració és d'un engany retòric quan es pretén mantenir el nom de "Centre Direccional", després d'haver-lo buidat completament de contingut i assimilat a la resta de sòls urbanitzables, o quan es parla de la idea de corredor biològic, tot i que amb dimensions ridícules i insostenibles.
Cal ressaltar que la Memòria a informació pública (pàgina 12) parla explícitament "que ja no és necessari fer aquesta reserva de sòl per a equipaments comunitaris i dotacions d'àmbit metropolità (7c) i que en el planejament parcial de desenvolupament del Sector delimitat només caldrà fer les reserves de sòl per a equipaments de caràcter local que, en funció de la superfície i del nombre d'habitatges, prescriu la legislació urbanística." Cal considerar, però, que l'àrea II del Centre Direccional, segons les NNUU del PGM és d'una extensió total de 55 ha, que ara desapareixen tot de cop.
No hi ha, doncs, cap sistema d'equipaments públics, en la línia de les funcions del que hauria de ser un Centre Direccional. Aquest factor limita completament la molt interessant possibilitat de la vinculació de la Universitat amb el nucli urbà de Cerdanyola. La previsió d'una simple reserva del 5,20 % del sòl és tan escassa com en un Pla Parcial de simple iniciativa privada, en el qual només calgués la inclusió dels equipaments locals del nou barri. Aquesta qualificació és quasi obligada, ja que fa referència al castell de Cerdanyola, però no a un espai de nova creació i ús.
No és possible alterar la definició de centralitat del l'àrea del Centre Direccional, o de la vialitat que hi ha en aquesta àrea sense fer-ho amb una visió més amplia, que és la del propi PGM pel que fa a les característiques del Centre Direccional i al traçat complet de les vies pel que fa a aquestes. En particular, no és possible eliminar opcions del PGM, com ara el túnel Central del Tibidabo previst al PGM, sense documentació de justificació (cap línia de text en parla en termes de funcionalitat vial) i al marge d'un àmbit territorial que comprengui el conjunt de la infrastructura.
És obvi que no es pot voler anul·lar un tram d'una via, la qual però arriba a límit de l'àrea que es modifica, alhora que torna a emergir en l'extrem oposat (!). A part de la singularitat d'eliminar un tram el que es realitza és un canvi sencer del model vial sense justificació. I el fet que a les entitats ecologistes ens pugui alegrar la voluntat d'eliminar certes vies no treu que en termes de dret públic calgui fer-ho de manera rigorosa. Entre altres coses, perquè el més possible és que la part "desapareguda" torni a aparèixer un dia en un altre expedient.
En aquesta Modificació: la memòria ocupa escassament 10 planes, més una relació de propietaris i dues planes les Normes Urbanístiques. Manquen completament quadres comparatius de les superfícies i qualificacions vigents i les proposades. Manca completament un informe jurídic que empari la Modificació. Cal tenir en compte que es tracta d'una àrea de 342,7 ha, la superfície de la qual és pràcticament coincident amb el nucli urbà actual de Cerdanyola i que és la major operació en sòl urbanitzable en desenvolupament en aquests moments en el conjunt de la regió metropolitana. Només aquesta manca de documents implicaria la necessitat d'una nova informació pública a partir d'un document complet.
Estudi Econòmic Financer impropi
Pel seu contingut, l'Estudi Econòmic Financer inclos a l'expedient és el propi d'un Pla Parcial, no el d'una Modificació del PGM. Una Modificació del PGM hauria de parlar del que avui és la base econòmica d'un PGM no el d'una operació immobiliària. Caldria que s'aportés documentació del conjunt de l'àmbit del PGM i, si més no, d'un àmbit suficient com podria ser el municipi de Cerdanyola com a mínim, o de la part de municipis que hi ha a l'entorn de l'operació. A manca d'aquest estudi d'economia urbana no es pot considerar complerta la documentació per a procedir al tràmit i a la informació pública de la Modificació del PGM. En particular no hauria de ser possible procedir a la redacció de planejament amb el desconeixement econòmic del que representa aquesta opció.
Les dades d'ocupació que consten a l'Estudi Econòmic Financer, pel que fa a la possible oferta laboral futura de les àrees industrials que es proposa crear, manquen de tot fonament. L'estudi econòmic financer parteix d'un simple estàndard de treballadors per metre quadrat que no es justifica i que, en tot cas, seria el propi d'una ciutat densa o d'un model com el que es proposa per al Poble Nou de Barcelona. Si, per exemple, s'hagués partit de les dades reals del "Parc Tecnològic de Cerdanyola", quant a ocupació laboral i experiència de desenvolupament físic d'una polaritat industrial en aquesta àrea, s'hauria pogut disposar d'elements més reals de prognosi. Aquestes dades haurien de ser obligades de fer-les constar, ja que altrament es realitza una planificació en el buit que prescindeix completament del coneixement de la realitat immediata i veïna de l'àrea. Una actuació pública que ignora aquestes dades és impròpia d'una administració moderna i un mínim rigorosa.
El tràmit d'un projecte d'aquesta magnitud i contingut només és possible per l'acord entre l'Administració local, Ajuntament de Cerdanyola i l'Autonòmica (Departament de Política Territorial i Obres Públiques). Aquesta darrera actua com a principal propietària del sòl (Incasol), alhora que com a administració que ha d'aprovar la Modificació el PGM (Comissió d'Urbanisme). Aquesta dualitat de papers fa es pugui presumir tramitar una proposta urbanística que és clarament contraria al PGM vigent i que caldria tramitar en tot cas com a revisió del PGM, alhora que s'entra en contradicció amb la definició de l'àrea com a congestionada pel Pla territorial general de Catalunya (1995) ", sense que això hagi implicat cap consideració en la limitació de la urbanització de l'àrea. S'actua també en desacord amb les recents resolucions del Parlament de Catalunya de protecció del corredor Sant Llorenç - Collserola i creació d'una xarxa d'espais lliures al Vallès (Moció aprovada el 25 de maig del 2000).
La transferència del sòl de l'antiga corporació metropolitana cap als Departaments d'Indústria, medi Ambient i d'Ensenyament, hauria permès una enfocament menys immobiliari i més d'acord amb les previsions del PGM (1976) que les directrius que ha imposat l'acord entre l'Incasol i l'Ajuntament de Cerdanyola. El comportament com a propietari de l'òrgan gestor d'aquest sòl desvirtua la seva destinació a altres interessos públics amb més relleu i crea indefensió en els ciutadans que plantegem altres alternatives a uns sòls, que en la seva majoria són de propietat pública i que el planejament urbanístic destina a elements al servei directe de la comunitat, amb el nom de Centre Direccional.
Es vulnera el principi de la informació i participació pública. És així en la mesura que les opcions presentades en el tràmit d'opcions de planejament (art. 125, Reglament de Planejament) no han estat respostes adequadament sinó completament prescindides. El fet que ara es digui assumir propostes com la "Via Verda", però que es faci amb dimensions molt reduïdes i sense justificar en cap dels seus aspectes científics (biològics, geogràfics, etc.) no deixa de ser una acció que parteix de la no consideració de la proposta que vam fer en el període d'informació pública anterior i de la seva anul·lació per la via d'absorbir el nom i d'eliminar tot el concepte.
En el mateix sentit, tampoc no es defineix la negativa al desenvolupament de la Universitat, la qual és avui el gran motor Direccional present a aquest territori, de la qual se n'ignoren tots els aspectes que podrien incorporar-se, com a motor de desenvolupament, com a ús central propi d'un Centre Direccional, com a demanda efectiva de sòl a la vista de la seva colmatació física.
Per l'exposat, demanem:
Cerdanyola, 5 de juliol de 2001
Sra. alcaldessa de Cerdanyola
Ajuntament de Cerdanyola del Vallès