Cerdanyola del
Vallès és una de les ciutats satèl·lit de Barcelona que fins ara ha
aconseguit preservar relativament el seu entorn natural, en especial el parc
de Collserola, àrea protegida de valor incalculable per a la regió
metropolitana que ocupa gairebé la meitat de la superfície del municipi. La
protecció de Collserola ha permès una limitació del territori urbanitzat
a les cotes més baixes, endinsades ja a la depressió del Vallès i
irrigades per cursos fluvials que han arrenglerat històricament
l’ocupació urbana entorn a un nucli històric bipolar –Cerdanyola de
Dalt i Cerdanyola d’Avall- que a partir dels anys seixanta del segle XX ha
anat eixamplant-se amb el creixement de la zona industrial, el parc
tecnològic del Vallès i la Universitat Autònoma de Bellaterra.
El Centre Direccional: un deliri
de la tecnocràcia franquista reeditat
La transformació
que ha patit Cerdanyola en els darrers anys, producte de l’extensió de la
ciutat difusa que generen els fenòmens especulatius que buiden la metròpoli
de Barcelona i estenen indefinidament la regió metropolitana, ha ocasionat
no pocs atemptats ecològics, però ara estem a les portes del pitjor de
tots: la destrucció de la Via Verda, connector biològic entre Collserola i
la serralada prelitoral de Sant Llorenç del Munt, amb una urbanització
d’una zona de 350 hectàrees on es preveu la construcció d’uns 3.300
habitatges, així com diverses instal·lacions industrials i de recerca,
sense oblidar un abocador de matèries inertitzades que se sumaria als
diversos i perillosos abocadors ja existents a la zona.
El projecte, conegut
com a Centre Direccional o urbanització de la Plana del Castell, recupera
alguns dels despropòsits ideats pels tecnòcrates franquistes als anys 60
del segle passat, quan en els seus deliris de grandesa pretenien conformar
un àrea metropolitana de 10 milions de persones, i és sens dubte
l’agressió mediambiental més important, tant qualitativament com
quantitativa, que en aquests moments amenaça ambdues vessant de Collserola,
els seus impactes sobre una zona de bosc mediterrani i usos agrícoles
tradicionals seran esfereïdors: pèrdua de massa forestal i sòl agrícola,
destrucció d’hàbitats ocupats per la fauna i utilitzats com a connexió
entre la serra litoral i Sant Llorenç, degradació de les aigües i lleres
amb la urbanització, impermeabilització del territori i augment de
l’escorrentia, .... a més es clar de la contaminació a la zona i la
ciutat i el col·lapse circulatori que provocaran 13.000 nous habitants, uns
30.000 desplaçaments diaris en vehicle privat en una zona ja sadollada i la
congestió dels grans vials com la B-30 i la C-58 que ja presenten uns volums
de tràfic insostenibles. I aquesta acumulació de problemes no es deturarà
aquí, el Centre Direccional serà el pretext per escometre noves mossegades
al parc natural de Collserola, com ara el Túnel d’Horta o altres
infraestructures previstes d’antuvi.
El sarcasme: ICV
i la dreta, junts per tapar els problemes ambientals
El projecte de
Centre Direccional ha patit diverses modificacions, sota la pressió per una
banda de les entitats ecologistes –que estem en contra de la urbanització
de la zona- i, per altra, dels especuladors que volen optimitzar les seves
inversions i augmentar els espais i els sostres d’edificació. Enmig de tot
plegat, l’actual projecte és l’enèsima revisió, aquesta vegada sota el
patrocini d’un govern municipal integrat per ICV, CiU i ERC. De fet, el
Centre Direccional gaudeix també del suport de PSC i PP, que fins i tot
plantejaven quotes més elevades d’urbanització. Només la candidatura
alternativa del PAS –Participació Activa i Social-, i les entitats
ecologistes, i en primer lloc l’Associació Cerdanyola Via Verda,
s’oposen a la urbanització de la zona de la Plana del Castell.
Per si els impactes
abans apuntats no fossin prou motiu per renunciar al projecte
d’urbanització, conforme avança la planificació s’està posant de
relleu la presència a la zona de diversos abocadors de matèries molt
perilloses. Aquests abocadors són àmplies zones que en el seu dia es van
buidar per extraure les argiles de la zona, i després es van omplir de tot
tipus de productes procedents d’indústries químiques de diverses parts
d’Europa, entre els quals sals d’alumini, crom hexavalent, mercuri i
altres metalls pesant, fins i tot es parla de la possibilitat que a la zona
hi hagi enterrades restes de parallamps radiactius. Els abocaments
escassament controlats es van fer des dels anys setanta fins a ben entrada la
dècada dels vuitanta del segle XX. La gravetat de l’afer és de tal
magnitud que la Fiscalia de Medi Ambient de Catalunya ha obert diligències
penals, a instància de Via Verda, per tal de depurar les corresponents
responsabilitats.
Davant les
denúncies de Via Verda l’actitud del govern municipal, i en particular del
soci majoritari, ICV, ha estat d’intentar tapar la qüestió: han augmentat
la propaganda institucional per vendre el projecte a la ciutadania, han
animat les immobiliàries i entitats financers perquè accelerin els
processos d’expropiació, han retardat tot el que han pogut el lliurament
dels estudis d’organismes oficials que desaconsellen la construcció
d’habitatges en la zona dels abocaments, ... i finalment, han fet un pacte
per tancar en fals la qüestió dels abocadors, amb una intervenció parcial,
amb una aliança de circumstàncies que parla per si sola: davant el rebuig
del PAS, ERC i el PSC, en el darrer ple municipal del 30 de novembre de 2006,
l’alcalde d’ICV va munyir un pacte de darrere hora amb CiU, el PP i un
regidor trànsfuga de CiU acusat de corrupció per tirar endavant com sigui
el projecte. Amb tot plegat ICV abandona qualsevol pretensió ecologista i
es vincula a la dreta de tota la vida per tirar endavant un projecte
especulatiu que acabarà per ser el pitjor senyal d’identitat del seu
mandat.
Des de
l’Associació Cerdanyola Via Verda hem dut a terme diverses accions
reivindicatives i denúncies per oposar-nos a la destrucció de l’espai
forestal i agrari de la Plana del Castell, res està encara perdut i encara
és possible aturar-los, des d’aquestes pàgines us animem a col·laborar
amb nosaltres per seguir defensant un espai clau per a la preservació de
Collserola.
Associació Cerdanyola Via Verda
2007