El 40% de les deixalles domèstiques són orgàniques. Els qui separem el paper, el vidre i els envasos sabem de sobres que la quasi tota brossa que queda són restes vegetals i de menjar. La recollida separada de matèria orgànica és difícil i molesta. A més el reciclatge industrial de la fracció orgànica és deficient i dóna un compost de poca qualitat.
Hi ha una alternativa prou desconeguda però que fa anys que s’ha demostrat vàlida: el compostatge casolà. Això es tracta, ni més ni menys, que degradar de forma controlada totes les deixalles orgàniques. Si es fa bé suposa menys esforç que separar aquests residus i portar-los al contenidor específic. Fins i tot pot ser divertit per a grans i petits! I aconseguirem un adob de qualitat extraordinària.
Per cert. Que quedi clar, si es fa bé no fa pudor ja que el procés de degradació és aeròbic. Només cal evitar llençar-hi restes de carn i de peix. L'única feina és, de tant en tant, comprovar que l’aire pot circular entre les restes i que la humitat no és ni poca ni massa.
Hi ha dues formes de compostar. La tradicional és molt semblant als tradicionals femers. El compostador toca a terra i la degradació es fa de forma natural. Als pisos o cases sense jardí es pot optar pel vermicompostatge. En aquesta opció uns cucs s’encarreguen de transformar la matèria orgànica dins d’unes safates apilades (al balcó o al celobert). Per cert, que els cucs no surten del compostador per que fugen de la llum i l’aire exterior, tranquils.
Si us interessa adreceu-vos a la nostra associació - Associació Cerdanyola Via Verda - o visiteu http://www.compostadores.com - http://www.compostando.com - http://www.pangea.org/cepa - http://www.ecoestalvi.org
Ens podeu trobar el primer i tercer dimecres de cada mes a les 19.30 h a l'Ateneu de Cerdanyola.
Extracte del TOT Cerdanyola (2005)
Compostar és transformar matèria orgànica vegetal en adob. És fàcil, net i no fa pudors. L'única condició és no barrejar-hi restes de carn, peix ni altres d'origen animal. Hi podeu compostar les triadures de fruita i verdures a més de les restes del jardí. Hi ha models de compostadors de totes mides (fins i tot per al balcó de casa) però si teniu un jardí us el podeu fabricar vosaltres mateixos de manera ben senzilla.
El procediment és tant simple que sembla impossible. Les restes orgàniques, recollides en un recinte per on passi l'aire però relativament aïllat (per evitar temperatures extremes, excés o manca d'humitat i sol directe) es descomponen soles. Bé, les descomponen els microorganismes, cuquets i insectes presents a l'ambient. Passat un temps només cal recollir de la part de sota l'adob orgànic que podem passar per un sedàs de malla fina. El que no hi passi és que encara no està prou descompost i ho tornem a barrejar amb les restes encara recents per que faci de "llevat".
Per als que no tinguin jardí i només acumulin restes de cuina, hi ha l'opció del vermicompostatge (compostatge amb cucs) que és igual de fàcil i net que el compostatge tradicional però molt més ràpid. I no, els cucs no surten del compostador (tancat) per que fugen de la llum.
Si acceptem per mitjana, que hom genera uns 200 grams de brossa vegetal per persona i dia (sense comptar el jardí). Això són 73 quilos anuals que es transformarien en 22 quilos de compost per persona i any. Els càlculs per a una llar de 4 o més persones sortirien una mica menors que la simple multiplicació pels membres de la família. En tot cas les dades varien segons els hàbits de cada família si es menja més o menys verdura i el grau d'aprofitament dels productes consumits.
Per cert. Compostar a casa el gran percentatge de deixalles orgàniques vegetals evitaria que haguéssim de pagar (via impostos municipals):
Avantatges:
Inconvenients:
Us podeu fer un compostador amb quatre parets de fusta i una teulada també de fusta que es pugui aixecar per tirar-hi les restes. Ha de tenir alguns forats per ventilar i les restes vegetals han de tocar directament a terra (per on arribaran els primers microorganismes i cucs). Trobareu més informació a http://www.compostadores.com on, si no sabeu com posar-vos-hi, també podeu comprar un compostador a partir de 100 euros.
De fet, si a casa vostra recicleu el paper, vidre i envasos (molt comú avui dia a Catalunya) ja haureu comprovat que la majoria de les escombraries són restes vegetals. Compostar no és un esforç sinó una afició i per a molta gent ja s'ha convertit en un passatemps complementari de la jardineria.
Tambeu podeu trobar força informació a la web del CEPA a http://www.pangea.org/cepa a l'apartat de la Xarxa de Compostadors.