Aarhus, Dinamarca
25 de juny de 1998
http://mediambient.gencat.net/Images/43_4133.pdf
Legislació
Informació i Participació pública
DOCE num. 000 de 25/6/1998
Convenció d'Aarhus, de 15 de juny de 1998, sobre l'accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l'accés a la justícia en assumptes ambientals
Text de la disposició:
Text del Conveni
Les parts d’aquest Conveni,
Recordant el primer principi de la Declaració d’Estocolm sobre el Medi Ambient Humà.
Recordant, el principi 10 de la Declaració de Rio de Janeiro sobre Medi Ambient i Desenvolupament.
Recordant, les resolucions de l’Assemblea General 37/7, de 28 d’octubre de 1982, relativa a la Carta Mundial de la Naturalesa i 45/94, de 14 de desembre de 1990, relativa a la necessitat de garantir un medi ambient sa per al benestar dels éssers vius.
Recordant, a més, la Carta Europea sobre el Medi Ambient i la Salut aprovada en la Primera Conferència Europea sobre Medi Ambient i Salut de l’Organització Mundial de la Salut a Frankfurt-am-Main, Alemanya, el 8 de desembre de 1989.
Afirmant la necessitat de protegir, preservar i millorar l’estat del medi ambient i de garantir un desenvolupament sostenible i ecològicament idoni.
Reconeixent que una protecció adequada del medi ambient és essencial per al benestar humà, així com per al gaudi dels drets humans fonamentals, incloent-hi el dret a la vida.
Reconeixent també que tota persona té dret a viure en un entorn adequat per a la seva salut i el seu benestar, i té el deure ¾ individual i en associació amb d’altres persones¾ de protegir i millorar el medi ambient en interès de les generacions presents i futures.
Considerant que per estar en condicions de fer valer aquest dret i de complir aquest deure, els ciutadans han d'estar facultats per participar en la presa de decisions, tenir accés a la informació i a la justícia en qüestions mediambientals; i reconeixent a aquest respecte que els ciutadans poden necessitar ajuda per exercir els seus drets.
Reconeixent que, en l’àmbit del medi ambient, el fet de tenir facilitats per accedir a la informació i que el públic pugui participar en la presa de decisions permet prendre unes decisions més acurades i aplicar-les amb més eficàcia; a més, contribueix a sensibilitzar els ciutadans i a donar-los l’oportunitat d’expressar les seves preocupacions, i que les autoritats públiques les puguin tenir en compte.
Pretenent, d’aquesta manera, augmentar la responsabilitat i la transparència en la presa de decisions i reforçar el suport públic pel que fa a les decisions amb referència al medi ambient,
Reconeixent que és desitjable la transparència en tots els nivells governamental, i convidant els òrgans legislatius a posar en pràctica els principis d’aquest Conveni en els seus procediments.
Reconeixent que el públic necessita conèixer el procediment i els instruments de participació en la presa de decisions mediambientals així com tenir-hi un accés gratuït.
Reconeixent la importància del paper que els ciutadans individuals, les organitzacions no governamentals i el sector privat poden tenir en la protecció del medi ambient.
Desitjant promoure la formació mediambiental per aconseguir un millor coneixement del medi ambient i un desenvolupament sostenible i per fomentar la sensibilització i la participació de la ciutadania en les decisions que afectin el medi ambient i el desenvolupament sostenible.
Tenint en compte, en aquest context, la importància de fer servir els mitjans de comunicació i els mitjans electrònics, així com altres mitjans de comunicació que apareguin en el futur.
Reconeixent la importància de tenir plenament en compte les qüestions mediambientals en la presa de decisions i, per tant, reconeixent també la necessitat que les autoritats públiques rebin una informació acurada, àmplia i actualitzada sobre les qüestions mediambientals.
Reconeixent que les autoritats públiques disposen d'informació mediambiental d'interès públic.
Sent conscients que el públic - incloses les organitzacions - hauria de tenir accés als mateixos mecanismes judicials perquè els seus interessos legítims estiguin protegits i perquè s’apliqui la llei.
Tenint en compte que és important informar com cal els consumidors sobre els productes perquè puguin escollir amb plena consciència dels efectes mediambientals,
Reconeixent la preocupació del públic pel que fa a la presència d’organismes genèticament modificats en el medi ambient i la necessitat d’un augment de la transparència i de la participació del públic en la presa de decisions en aquest àmbit,
Estant convençuts que l’aplicació d’aquest Conveni contribuirà a reforçar la democràcia en la regió de la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides (CEPE),
Sent conscients del paper que té la CEPE i recordant, entre d'altres, les directives de la CEPE sobre l’accés a la informació mediambiental i la participació pública en la presa de decisions sobre medi ambient, aprovades a la declaració ministerial de la Tercera Conferència Ministerial "Un medi ambient per a Europa", celebrada a Sofia, Bulgària, el 25 d’octubre de 1995,
Tenint en compte les disposicions rellevants del Conveni sobre l’avaluació de l’impacte mediambiental en un context transfronterer, aprovat a Espoo, Finlàndia, el 25 de febrer de 1991, del Conveni sobre els efectes transfronterers dels accidents industrials i el Conveni sobre la protecció i l’ús de cursos d’aigua transfronterers i llacs internacionals, aprovats a Hèlsinki, el 17 de març de 1992, així com d’altres convenis regionals.
Sent conscients que l’aprovació d’aquest Conveni contribuirà al reforçament del procés iniciat amb "Un medi ambient per a Europa" i als resultats de la Quarta Conferència ministerial d’Aarhus, Dinamarca, celebrada el juny de 1998,
Han acordat el següent:
Article 1
OBJECTE
Amb l’objectiu de contribuir a la protecció dels drets individuals de les generacions presents i futures perquè puguin viure en un medi adequat per a la salut i el benestar, les parts han de garantir els drets d’accés a la informació, la participació pública en la presa de decisions i l’accés a la justícia en qüestions mediambientals d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni.
Article 2
DEFINICIONS
A l’efecte d’aquest Conveni,
1. Part, a menys que s’indiqui el contrari, s’entén com a part contractant d’aquest Conveni;
2. Autoritat pública s’entén com a:
(a) Govern a escala nacional, regional o d’altres
(b) Persones físiques o jurídiques que desenvolupen funcions a l’Administració Pública conformes a les lleis de cada país, que inclouen deures específics, activitats o serveis en relació amb el medi ambient
(c) Tota persona física o jurídica amb responsabilitats o funcions públiques o que presti serveis en relació amb el medi ambient sota l’autoritat d’un òrgan o persona que quedi compresa en les categories mencionades als paràgrafs a o b d'aquest punt.
(d) Les institucions de qualsevol organització d’integració econòmica regional referides en l’article 17, sempre que siguin part d’aquest Conveni.
Aquesta definició no inclou òrgans o institucions que actuïn amb capacitat judicial o legislativa;
3. Informació mediambiental s'entén com a qualsevol informació escrita, visual, oral, electrònica o en qualsevol altre format que faci referència a:
(a) L’estat dels elements del medi ambient, com ara l’aire, l’atmosfera, l’aigua, el sòl, les terres, el paisatge i els espais naturals, la diversitat biològica i els seus components, com ara els organismes genèticament modificats, i la interacció entre aquests elements.
(b) Factors com ara les substàncies, l’energia, el soroll i les radiacions, i activitats o mesures, com ara mesures administratives, contractes mediambientals, polítiques, legislació, plans i programes que afectin o que puguin afectar els elements del medi ambient segons el subparàgraf a d'aquest apartat, així com la relació cost-benefici i d’altres anàlisis i hipòtesis econòmiques utilitzades en la presa de decisions mediambientals.
c) L’estat de salut, la seguretat i les condicions de vida dels éssers humans, així com l’estat dels espais culturals i de les construccions, en la mesura que poden quedar afectats per l’estat dels elements del medi ambient o, per causa d’aquests elements, pels factors, activitats o mesures a què es fa referència en el subparàgraf b d'aquest paràgraf.
4. Públic es refereix a una o més persones físiques o jurídiques i, d’acord amb la legislació o els costums del país, a les associacions, organitzacions o grups constituïts per aquestes persones;
5. Públic interessat s’entén com a públic afectat, que put ser afectat o que té algun interès en la presa de decisions mediambientals; a l’efecte d’aquesta definició, es considera que les organitzacions no governamentals que promoguin la protecció mediambiental i que compleixin els requisits de la legislació nacional hi tenen interessos;
Article 3
DISPOSICIONS GENERALS
1. Les parts adoptaran les mesures necessàries legals, reglamentàries o de qualsevol altre tipus per garantir la compatibilitat de les disposicions que apliquin les disposicions referents a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia d’aquest Conveni, i també les mesures apropiades per establir i mantenir un marc clar, transparent i coherent i garantir un compliment correcte de les disposicions d’aquest Conveni.
2. Les parts tot allò que sigui a les seves mans per garantir que els oficials i les autoritats ajudin i orientin el públic a l’hora d’accedir a la informació, que facilitin la participació en la presa de decisions i que els assisteixin sempre que vulguin recórrer a la justícia per qüestions mediambientals.
3. Les parts han de promoure la formació i la sensibilització mediambiental en la societat, especialment pel que fa a l’obtenció d'informació, la participació en la presa de decisions i l’accés a la justícia en qüestions mediambientals.
4. Les parts han de procurar que es concedeixi el reconeixement adequat i el suport necessari a les associacions, organitzacions o grups que promoguin la protecció del medi ambient i han de garantir que el seu sistema legislatiu nacional sigui coherent amb aquesta obligació.
5. Les disposicions d’aquest Conveni no han d’afectar els drets de les parts de mantenir o introduir mesures que vetllin per un accés més ampli a la informació, per un augment de la participació dels ciutadans en la presa de decisions i per un accés més elevat dels ciutadans a la justícia en qüestions mediambientals, és a dir, que superi allò que s'estableix en aquest Conveni.
6. Aquest Conveni no pot fer necessària cap derogació de drets existents pel que fa a l’accés a la informació, a la participació pública en la presa de decisions i a l’accés a la justícia en qüestions mediambientals.
7. Les parts han de promoure l’aplicació dels principis d’aquest Conveni en processos internacionals de presa de decisions mediambientals i dins del marc d’organitzacions internacionals en afers relacionats amb el mediambient.
8. Les parts han de garantir que les persones que exerceixin els seus drets de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni no seran penalitzades, perseguides ni assetjades de cap manera per la seva implicació. Aquesta disposició no ha d’afectar la competència dels tribunals nacionals per imposar el pagament d'unes despeses raonables en els procediments judicials.
9. Dintre dels límits de les disposicions pertinents d’aquest Conveni, el públic ha de tenir accés a la informació, ha de tenir la possibilitat de participar en la presa de decisions i ha de tenir accés a la justícia en qüestions mediambientals sense patir discriminació per raó de ciutadania, nacionalitat o domicili i, en cas que es tracti d’una persona jurídica, no ha de patir discriminació pel lloc on tingui la seva seu oficial o el centre real de les seves activitats.
Article 4
ACCÉS A LA INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL
1. Les parts han de garantir que, d’acord amb el que s’expressa als apartats següents d’aquest article, les autoritats públiques posaran la
informació mediambiental a l’abast del públic, en el marc de la legislació
nacional, i facilitaran, si se sol·licita i sempre amb subjecció al
subparàgraf b d'aquest apartat, còpies de la documentació que contingui o
comprengui aquesta informació:
(a)Sense que s’hagi d’invocar cap interès de cap mena;
(b) En el format sol·licitat, a menys que:
(i) per a l’autoritat pública sigui més raonable fer-los arribar la informació d’una altra manera, i en aquest cas s’hauran de donar les explicacions pertinents per transmetre la informació d’aquella manera; o
(ii) la informació ja sigui accessible al públic a través d'una altra via o format.
2. La informació mediambiental referida al paràgraf 1 d'aquest article s’ha de posar a disposició del públic interessat tan aviat com sigui possible i, com a màxim, un mes després que se n’hagi presentat la sol·licitud, a menys que el volum i la complexitat de les dades sol·licitades justifiquin una pròrroga d’quest termini fins a un màxim de dos mesos a partir de la sol·licitud. S’ha d’informar el sol·licitant de tota pròrroga que es produeixi en el termini i dels motius que la justifiquin.
3. Es pot denegar una sol·licitud d’informació mediambiental si:
(a) l’autoritat pública a la qual es presenta la sol·licitud no disposa de la informació mediambiental sol·licitada;
(b) la sol·licitud és clarament abusiva o està redactada en termes massa generals;
(c) la sol·licitud fa referència a documents en procés d’elaboració o a comunicacions internes de les autoritats públiques, sempre que aquesta exempció estigui prevista en la legislació nacional o el costum, tenint en compte l’interès públic que pugui derivar-se de la publicació dels documents.
4. També es pot denegar una sol·licitud d’informació mediambiental si la seva publicació pot tenir efectes negatius sobre:
(a) La confidencialitat dels procediments de les autoritats públiques, sempre que estigui prevista pel dret intern
(b) Les relacions internacionals, la defensa nacional o la seguretat pública
(c) El bon funcionament de la justícia, el dret d’una persona a tenir un judici just o la possibilitat que una autoritat pública condueixi una investigació de naturalesa penal o disciplinària
(d) La confidencialitat comercial o industrial quan estigui emparada per la llei amb l'objectiu de protegir un interès econòmic legítim. En aquest marc, la informació sobre emissions que sigui rellevant per a la protecció del medi ambient ha de ser publicada
(e) Els drets de propietat intel·lectual
(f) La confidencialitat de dades o arxius personals en relació amb persones físiques en cas que les persones físiques afectades no doninel seu consentiment a la publicació de la informació i sempre que aquesta confidencialitat estigui prevista per les lleis internes
(g) Els interessos d’una tercera part que hagi proporcionat la informació sol·licitada sense estar obligada a fer-ho per llei o sense que la llei l’hi pugui obligar, i que no autoritzi la divulgació del material
(h) L’espai a què es refereix la informació, per exemple, espais de reproducció o d’espècies poc freqüents
Aquests motius de denegació de la divulgació s’han d’interpretar de manera restrictiva, sempre tenint en compte l’interès públic de la divulgació i si la informació sol·licitada fa referència o no a emissions al medi ambient.
5. Si una autoritat pública no disposa de la informació sobre el medi ambient sol·licitada, ha d’informar la persona sol·licitant, com abans millor, de l’autoritat pública a què es pot dirigir per sol·licitar la informació que necessita, o també pot transferir directament la sol·licitud a aquesta autoritat i informar-ne el sol·licitant convenientment.
6. Les parts han de garantir que, si una part de la informació que no es pugui fer pública en virtut de l’apartat c del paràgraf 3 i del paràgraf 4 d'aquest article és dissociable sens perjudici de la confidencialitat de la resta, les autoritats competents facilitaran aquesta part no confidencial publicable de la informació mediambiental sol·licitada.
7. La denegació d’una sol·licitud d’aquest tipus s’ha de fer per escrit si la petició es va presentar per escrit o si el sol·licitant ho demana. La denegació ha d’ les raons per les quals s’ha denegat la sol·licitud i ha de donar la informació necessària sobre els possibles recursos de revisió segons l’article 9. La denegació s’ha de fer com abans millor i com a màxim en un termini d’un mes, a menys que la complexitat de la informació justifiqui una ampliació del termini fins a dos mesos a partir de la sol·licitud. Cal informar el sol·licitant de l’ampliació i de les raons que la justifiquen.
8. Les parts poden autoritzar les autoritats públiques a percebre uns drets per la divulgació de la informació, però aquests drets no han d’excedir uns límits raonables. Les autoritats públiques que tinguin intenció de cobrar una quantitat per proporcionar aquest tipus d’informació han de fer saber als sol·licitants els preus pertinents tot assenyalant les circumstàncies en què quedaran exempts del pagament i aquelles en què el pagament serà obligatori, així com els casos en què l’accés a la informació estarà supeditat a un pagament anticipat.
Article 5
RECOPILACIÓ I DIFUSIÓ D’INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL
1. Les parts han de garantir:
(a) Que les autoritats públiques posseeixin i actualitzin la informació sobre el medi ambient pertinent quant a les seves funcions;
(b) Que s’estableixin uns fluxos obligatoris perquè totes les autoritats públiques estiguin degudament informades de les activitats proposades i en curs que puguin afectar de manera significativa el medi ambient;
(c) Que en cas d’amenaça imminent per a la salut de les persones o el medi ambient ¾ imputable a activitats humanes o a causes naturals¾ es difongui immediatament i sense demora entre les persones afectades tota la informació en mans de l’autoritat pública que els permeti emprendre les mesures necessàries per prevenir o mitigar els possibles danys.
2. Les parts han de garantir que, en el marc de la legislació nacional, les autoritats públiques posin a disposició del públic, de manera transparent, la informació sobre el medi ambient, i que aquesta informació sigui realment accessible mitjançant, entre altres, els següents passos:
(a) Proporcionar al públic prou informació sobre el tipus i la importància de la informació mediambiental en poder de les autoritats públiques competents, sobre les principals condicions de disponibilitat i accessibilitat, i sobre el procediment que s’ha de seguir per accedir-hi;
(b) Establir i mantenir mesures pràctiques, com ara:
(i) Llistes, registres o arxius accessibles al públic;
(ii) Funcionaris que ajudin els ciutadans en la cerca de la informació segons aquest Conveni;
(iii) Identificació de punts de contacte; i
(c) Proporcionar un accés gratuït a la informació mediambiental de les llistes, registres o arxius segons allò que s’ha establert al paràgraf b.i d'aquest punt.
3. Les parts han de garantir que la informació mediambiental estigui disponible de manera actualitzada en bases de dades electròniques a les quals el públic pugui accedir sense dificultat mitjançant les xarxes de telecomunicacions. La informació accessible per aquesta via ha d’incloure:
(a) Informes sobre l’estat del medi ambient d'acord amb la descripció del paràgraf 4 d'aquest article
(b) Textos legislatius referents al medi ambient
(c) Segons convingui, polítiques, plans i programes relacionats amb el medi ambient i acords mediambientals
(d) Altres informacions, sempre que l'accessibilitat d’aquesta informació faciliti l’aplicació de la legislació nacional sobre aquest Conveni i sempre que aquesta informació ja estigui en format electrònic.
4. Les parts han de publicar i difondre un informe nacional sobre l’estat del medi ambient que inclogui informació sobre la qualitat i les pressions que pateix el medi i ho ha de fer amb regularitat, cada tres o quatre anys com a màxim.
5. Les parts han de prendre mesures dins el marc de la seva legislació amb l’objectiu de difondre, entre d’altres:
(a)La legislació i els documents que facin referència a estratègies, polítiques, programes i plans d’acció relatius al medi ambient, com també els informes de seguiment sobre la seva posada en pràctica, preparats a diversos nivells governamentals
(b) Els tractats, convenis i acords internacionals sobre qüestions mediambientals
(c) Si escau, els altres documents internacionals sobre qüestions relatives al medi ambient
6. Les parts animaran els treballadors d'àmbits que tinguin un impacte significatiu sobre el medi ambient perquè informin el públic amb regularitat de l’ mediambiental de les seves activitats i productes, sempre que escaigui, dintre del marc dels programes voluntaris d’ecoetiquetes, ecoauditories o per altres mitjans.
7. Cada part ha de:
(a) Publicar els fets i les anàlisis dels fets que consideri pertinents per elaborar les propostes relatives a les mesures essencials que calgui adoptar en matèria de medi ambient.
(b) Publicar o posar a disposició del públic material que expliqui la relació amb el públic en les qüestions tractades per aquest Conveni.
(c) Proporcionar informació en el format adequat sobre les funcions públiques i els serveis públics que ofereix l’Administració a tots els nivells en relació amb el medi ambient.
8. Les parts han d’elaborar mecanismes perquè el públic disposi de prou informació sobre els productes, de manera que els consumidors puguin comprar-los amb coneixement de causa des del punt de vista ecològic.
9. Les parts faran les gestions apropiades per establir de manera
progressiva, tenint en compte els processos internacionals si escau, un
sistema coherent a escala nacional per inventariar o registrar les dades
relatives a la contaminació en una base de dades informatitzada,
estructurada i accessible al públic, després de recollir-ne les dades
mitjançant models de declaració normalitzats. Aquest sistema pot incloure
les aportacions, descàrregues i transferències d’un grup específic de
substàncies i productes ¾ incloent-hi l’aigua, l’ús de l’energia i dels
recursos¾ d’una sèrie concreta d’activitats en diferents espais
mediambientals, espais de tractament (in situ o altres) i espais
d’eliminació.
10. Cap disposició d’aquest article no pot perjudicar el dret de les parts
a no autoritzar la publicació d'alguna informació mediambiental concreta,
d’acord amb els paràgrafs 3 i 4 de l’article 4.
Article 6
PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC EN LES DECISIONS RELATIVES A ACTIVITATS ESPECÍFIQUES
1. Les parts:
(a) Han d’aplicar les disposicions d’aquest article quan s’hagi
d’autoritzar alguna de les activitats que apareixen a l'annex l.
(b) Han d’aplicar les disposicions d’aquest article, de conformitat amb la
legislació nacional, quan calgui aprovar una decisió sobre activitats no
esmentades a l'annex l que puguin tenir un efecte important sobre el medi
ambient. Les parts han de determinar en cada cas si l’activitat proposada
està prevista o no en el contingut d'aquestes disposicions.
(c) Poden prendre decisions aïllades, si la legislació nacional ho preveu
així, de no aplicar les disposicions d’aquest article a les activitats
proposades si és per respondre a necessitats de defensa nacional, sempre
que la part consideri que aquesta aplicació aniria en contra dels seus
interessos.
2. Quan es prepari una presa de decisions sobre afers mediambientals, cal
informar el públic interessat amb prou antelació, per notificació pública
o individualment, segons escaigui, per les vies adequades i de manera
efectiva. En aquesta informació ha de constar:
(a) L’activitat proposada i l’aplicació que siguin objectes de la
decisió;
(b) La naturalesa de les possibles decisions finals o dels projectes;
(c)L’autoritat pública responsable de prendre la decisió;
(d) El procediment previst que ha contenir informació, sempre que es
pugui oferir, sobre:
(i) L’inici del procés;
(ii) Les oportunitats de participació del públic;
(iii) El moment i el lloc de celebració de qualsevol audiència
pública prevista;
(iv) Una indicació de l’autoritat pública que pugui proporcionar
informació rellevant i el lloc on s’ha dipositat la informació
pertinent perquè el públic la pugui examinar;
(v) Una indicació de l’autoritat pública o òrgan oficial al qual
es puguin adreçar comentaris o preguntes, així com el període
previst per trametre aquests comentaris o preguntes; i
(vi) Una indicació de quina informació mediambiental pertinent per
a l’activitat proposada s’ha posat a disposició del públic; i
(e) Si l’activitat està sotmesa a un procediment d’avaluació de l’impacte
mediambiental nacional o transfronterer.
3. En els processos de participació pública cal preveure períodes
raonables per a les diferents fases, prou temps per informar el públic
d’acord amb el paràgraf 2 d'aquest article i perquè el públic pugui
preparar-se i participar com cal durant el procediment de presa de
decisions mediambientals.
4. Les parts han de preveure la participació del públic des d’una etapa
inicial, quan totes les opcions estan obertes i perquè el públic pugui
participar convenientment.
5. Les parts, si escau, han d’animar els possibles sol·licitants a
identificar el públic interessat, a aportar informació sobre els objectius
de la seva sol·licitud i a debatre-la abans de presentar-la.
6. Les parts han d’exigir a les autoritats competents que garanteixin la
possibilitat de fer consultes al públic interessat, quan ho sol·liciti, en
compliment de la legislació nacional, de manera gratuïta i quan estigui
disponible, amb relació a tota la informació que pugui ser pertinent per a
la presa de decisions tractada en aquest article; aquesta informació s’ha
de poder obtenir en el procediment de participació del públic, sens
perjudici del dret de les parts a denegar la divulgació de determinada
informació d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 4. La informació
pertinent ha d’incloure, com a mínim i sens perjudici del que es disposa a
l'article 4:
(a) Una descripció de l’espai i de les característiques físiques i
tècniques de l’activitat proposada, juntament amb una estimació dels
residus i les emissions previstos;
(b) Una descripció dels efectes significatius de l’activitat proposada
sobre el medi ambient;
(c) Una descripció de les mesures previstes per evitar i/o reduir els
efectes de l’activitat, en què s'han d'incloure les emissions;
(d) Un resum no tècnic del que s’ha esmentat als paràgrafs a, b i c.;
(e) Una síntesi de les principals alternatives estudiades per l’autor
de la sol·licitud d’autorització;
(f)D’acord amb la legislació nacional, els principals informes i
dictàmens dirigits a l’autoritat pública en el moment en què el públic
interessat ha de ser informat segons l’apartat 2 d'aquest article.
7. Els procediments per aconseguir la participació pública han de preveure
la possibilitat que el públic presenti, per escrit o com escaigui, en
audiència pública o durant la investigació del sol·licitant, totes les
observacions, informacions, anàlisis o opinions que consideri pertinents
pel que fa a l’activitat proposada.
8. Les parts han d’assegurar que a l’hora de prendre la decisió es tindrà
en compte el resultat de la participació del públic.
9. Les parts han de garantir que, quan l’autoritat pública hagi adoptat la
decisió, el públic serà informat ràpidament seguint el procediment
apropiat. Les parts han de posar a disposició del públic el text de la
decisió i les raons i consideracions que s'han tingut en compte en la
presa de la decisió.
10. Les parts han de garantir que, en cas que l’autoritat pública es
replantegi la decisió o n’actualitzi les condicions, sempre que es tracti
d’una activitat referida al paràgraf 1, les disposicions dels paràgrafs
2-9 d’aquest article s’han d’aplicar mutatis mutandis, i segons
correspongui.
11. Les parts, dintre del marc de la legislació nacional, han d’aplicar ¾
sempre que sigui factible i apropiat¾ les disposicions d’aquest article a
les decisions relacionades amb la disseminació deliberada d’organismes
modificats genèticament al medi ambient.
Article 7
PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC EN ELS PLANS, PROGRAMES I POLÍTIQUES
EN RELACIÓ AMB EL MEDI AMBIENT
Les parts han de preveure les disposicions pràctiques i necessàries perquè
el públic participi en l’elaboració dels plans i programes relatius al
medi ambient en un marc transparent i equitatiu, després d’haver-li
proporcionat la informació necessària. En aquest marc, s’han d’aplicar els
paràgrafs 3, 4 i 8 de l’article 6. L’autoritat pública competent ha de
designar el públic que hi pot participar tenint en compte els objectius
d’aquest Conveni. Segons convingui, les parts han de fer tot allò que
sigui a les seves mans perquè el públic tingui la possibilitat de
participar en la preparació de les polítiques relacionades amb el medi
ambient.
Article 8
PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC DURANT LA PREPARACIÓ DE DISPOSICIONS
REGLAMENTÀRIES O D’INSTRUMENTS NORMATIUS JURÍDICAMENT VINCULANTS
D’APLICACIÓ GENERAL
Les parts han de fer tot allò que sigui a les seves mans per promoure una
participació del públic apropiada en un estadi apropiat i mentre les
opcions encara estiguin obertes, mentre les autoritats públiques estiguin
preparant les disposicions reglamentàries o els instruments legals
vinculants d’aplicació general que puguin tenir algun efecte sobre el medi
ambient. Per tal d'aconseguir aquest objectiu, cal fer el següent:
(a) Fixar terminis suficients perquè la participació del públic sigui
efectiva;
(b) Publicar un projecte normatiu o posar-lo a disposició del públic
de la manera que es consideri més adequada.
(c) Donar l’oportunitat al públic de fer els comentaris pertinents,
directament o mitjançant els òrgans consultius que els representin.
Els resultats de la participació pública s’han de tenir tant en compte com
sigui possible.
Article 9
ACCÉS A LA JUSTÍCIA
1. En el marc de la seva legislació nacional, les parts han de garantir
que si una persona considera que la seva sol·licitud d’informació, d’acord
amb l’article 4, no ha estat atesa, s’ha denegat il·lícitament ¾
parcialment o total¾ , no s’ha contestat correctament o no ha rebut el
tractament esperat segons les disposicions d’aquest article, aquesta
persona tingui accés a un recurs de revisió davant d’un tribunal competent
o davant d’un òrgan imparcial i independent establert per la llei.
En les circumstàncies en què una part recorre a aquesta revisió davant
d’un tribunal, aquest tribunal ha de garantir que aquesta persona té dret
al procediment ràpid establert per llei, gratuït o poc onerós, amb
l’objectiu de revisar la sol·licitud per part d’una autoritat pública o a
un examen per part d’un òrgan independent i imparcial que no sigui un
tribunal.
Les decisions finals adoptades en virtut d’aquest apartat 1 seran
vinculants per a l’autoritat pública propietària de la informació. Els
motius que justifiquin la decisió s’han d’indicar per escrit, si més no
quan es denegui l’accés a la informació en virtut d’aquest apartat.
2. Respectant la legislació nacional, les parts han de garantir que les
persones interessades:
(a) amb prou interès en l'afer
o que, alternativament,
(b) al·leguin l’incompliment d’un dret, sempre que el codi de
procediment administratiu de la part requereixi aquesta condició,
tindran accés a un recurs de revisió davant d’un tribunal competent o un
altre òrgan independent i imparcial establert per llei, per impugnar la
legalitat ¾ pel que fa al fons i al procediment¾ de qualsevol decisió,
acció o omissió que entri en l’àmbit de les disposicions de l’article 6,
si el dret intern ho preveu, i sens perjudici d’allò que disposa l’apartat
3 d'aquest article, d’altres disposicions amb referència a aquest Conveni.
Els fets de si existeix interès suficient i de si s’ha produït una
violació d’un dret s’han de determinar segons les disposicions del dret
nacional i d’acord amb l’objectiu de concedir al públic interessat un
ampli accés a la justícia en el marc del present Conveni. A aquest efecte,
l’interès de tota organització no governamental que acompleixi les
condicions previstes a l'apartat 5 de l’article 2 d'aquest Conveni s’ha de
considerar suficient pel que fa al paràgraf a d'aquest punt. També cal
considerar que aquestes organitzacions tenen drets que poden ser violats
en el sentit de la lletra b d'aquest punt.
Les disposicions d’aquest paràgraf 2 no exclouen la possibilitat de
presentar un recurs davant d'una autoritat administrativa ni eximeixen de
l’obligació d'exhaurir la via administrativa pel que fa als recursos de
revisió abans d’iniciar un procediment judicial d'apel·lació en els casos
en què el dret intern imposi aquesta obligació.
3. A més, sens perjudici dels procediments de recurs preliminar davant una
autoritat administrativa referits als apartats 1 i 2 d'aquest article, les
parts han de garantir que el públic que acompleixi els possibles criteris
previstos pel dret intern pugui iniciar procediments administratius o
judicials per impugnar les accions o omissions de particulars o
d’autoritats públiques que vulnerin el dret mediambiental nacional.
4. A més, sens perjudici del que es disposa a l'apartat 1, els
procediments citats als apartats 1, 2 i 3 d'aquest article han d’oferir
prou recursos i aquests recursos han de ser objectius, justos, ràpids,
efectius i han d'incloure, si escau, una ordre de reparació sense que el
seu cost sigui prohibitiu. Les decisions que es prenguin en virtut
d'aquest article es pronunciaran o es consignaran per escrit. Les
decisions dels tribunals i, sempre que sigui possible, les dels altres
òrgans han de publicar-se.
5. Amb l’objectiu que les disposicions d’aquest article encara siguin més
eficaces, les parts han de vetllar perquè s’informi el públic de la
possibilitat d’iniciar procediments de recurs de revisió de caràcter
administratiu o judicial, i han de prendre en consideració l’establiment
de mecanismes d’assistència apropiats per eliminar o reduir les
dificultats financeres o de qualsevol altre tipus que obstaculitzin
l’accés a la justícia.
Article 10
REUNIÓ DE LES PARTS
1. La primera reunió de les parts s’ha de convoca no més tard d'un any a
partir de la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni. A partir d’aquest
moment, les parts han de convocar una reunió ordinària com a mínim cada
dos anys, a menys que les parts ho decideixin d’una altra manera o que
alguna part sol·liciti per escrit que es convoqui una reunió, sempre que,
sis mesos després que la Secretaria Executiva de la Comissió Econòmica per
a Europa hagi tramès la petició a les parts, aquesta petició obtingui el
suport d’almenys un terç de les parts.
2. En aquestes reunions, les parts han d'avaluar de manera contínua el
compliment d’aquest Conveni, basant-se en informes regulars realitzats per
les parts. Per assolir aquest objectiu, les parts han de:
(a) Revisar les polítiques i els enfocaments metodològics i legals per
accedir a la informació, per a la participació del públic en la presa
de decisions i per a l’accés dels ciutadans a la justícia en afers
mediambientals, amb vistes a una millora progressiva;
(b) Intercanviar informació sobre l’experiència obtinguda en la
conclusió i establiment d’acords bilaterals, multilaterals, etc. que
puguin ser rellevants per a l’objecte d’aquest Conveni i en els quals
participin una o més parts.
(c) Demanar, si escau, l’ajuda dels òrgans de la CEPE i d’altres
organismes internacionals i comitès específics en tots els aspectes
pertinents per a l’èxit dels propòsits d’aquest Conveni;
(d) Establir qualsevol òrgan subsidiari que es consideri necessari;
(e) Elaborar, si escau, protocols per a aquest Conveni;
(f) Proposar i adoptar propostes d’esmena al Conveni d’acord amb les
disposicions de l’article 14;
(g) Plantejar i comprometre’s davant qualsevol acció addicional que
pugui ser necessària per a l’èxit dels propòsits d’aquest Conveni;
(h) A la primera reunió, plantejar i aprovar per consens normes de
procediment per a les pròpies reunions i per a les reunions dels
òrgans subsidiaris;
(i) la primera reunió, avaluar les experiències de l'aplicació de les
disposicions del paràgraf 9 de l’article 5 d'aquest Conveni i estudiar
les mesures necessàries per desenvolupar el sistema previst al
paràgraf esmentat, tenint en compte els processos aplicables i el els
fets que s'esdevinguin a escala internacional, en particular
l'elaboració d'un instrument apropiat quant a registres o inventaris
de les emissions i transferències d'agents contaminants que es podrien
annexar a aquest Conveni.
3. La reunió de les parts, si escau, es pot plantejar l’establiment
d’acords financers basats en el consens.
4. Poden participar en qualitat d’observadors a les reunions de les parts
les Nacions Unides, les seves agències especialitzades i l’Agència
Internacional d’Energia Atòmica, a més de qualsevol organització
d’integració econòmica regional o estatal que acompleixi les condicions de
l’article 17 per signar aquest Conveni però que no en sigui part, així com
qualsevol organització intergovernamental qualificada en els àmbits
d’actuació d’aquest Conveni.
5. Tota organització no governamental, qualificada en l’àmbit d’actuació
del Conveni, que hagi informat la Secretaria Executiva de la Comissió
Econòmica per a Europa de la seva voluntat de tenir representació en la
trobada de les parts, podrà participar com a observadora a menys que com a
mínim un terç de les parts presents en la trobada s’hi oposin.
6. A l’efecte dels paràgrafs 4 i 5 d'aquest article, les normes de
procediment referides a l'apartat h del paràgraf 2 d'aquest article han de
preveure mesures pràctiques per als processos d’admissió i altres
condicions pertinents.
Article 11
DRET DE VOT
1. A excepció d'allò que es disposa al paràgraf 2 d'aquest article, cada
part d’aquest Conveni té un vot.
2. Les organitzacions d’integració econòmica regional, en matèries en què
sigui competent, han d’exercir el seu dret de vot amb un nombre de vots
igual al nombre dels seus estats membres que siguin parts del Conveni.
Aquestes organitzacions no han d’exercir el seu dret de vot si els seus
estats membres són presents a la reunió per exercir el seu dret
personalment, i viceversa.
Article 12
SECRETARIA
La Secretaria Executiva de la Comissió Econòmica per a Europa ha d’exercir
les funcions següents:
(a) Convocar i preparar les reunions de les parts;
(b)Trametre a les parts els informes i la resta d’informació rebuda
d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni; i
(c)Totes les funcions que determinin les parts.
Article 13
ANNEXOS
Els annexos d’aquest Conveni en són una part integrant.
Article 14
ESMENES AL CONVENI
1. Qualsevol part pot proposar esmenes al Conveni.
2. El text de qualsevol esmena a aquest Conveni s’ha de presentar per
escrit a la Secretaria Executiva de la Comissió econòmica per a Europa,
que ha de comunicar-lo a totes les parts com a mínim noranta dies abans de
la reunió en què es proposarà l’aprovació de l’esmena.
3. Les parts han de fer tot allò que sigui a les seves mans per arribar a
un acord consensual pel que fa a les esmenes proposades a aquest Conveni.
Si es procura arribar a un consens i no s’aconsegueix, l’esmena ha de ser
aprovada, en última instància, per una majoria de tres quartes parts dels
vots de les parts presents a la reunió.
4. El dipositari ha de comunicar a les parts les esmenes a aquest Conveni
que s’adoptin d’acord amb el paràgraf 3 d’aquest article. Les esmenes a
aquest Conveni que no modifiquin cap annex entraran en vigor per a les
parts un cop les hagin ratificat, aprovat o acceptat, noranta dies després
que el dipositari hagi rebut les notificacions de ratificació, aprovació i
acceptació d’almenys tres quartes parts dels signataris. A partir d’aquest
moment, l’esmena entrarà en vigor per a qualsevol altra part noranta dies
després que aquesta part dipositi el seu instrument de ratificació,
aprovació o acceptació de les esmenes.
5. Les parts que no puguin aprovar una esmena a un annex d’aquest Conveni
ho hauran de notificar al dipositari per escrit i en un termini de dotze
mesos a partir de la comunicació de l’aprovació. En aquest cas, el
dipositari, sense dilació, ha de notificar a les parts la comunicació
rebuda. Qualsevol part pot, en qualsevol moment, substituir una
notificació anterior per una acceptació i, un cop lliurat un instrument
d’acceptació davant del dipositari, l’esmena a l’annex en qüestió entrarà
en vigor per a aquesta part.
6. Quan hagi expirat el termini de dotze mesos a partir de la data de la
comunicació del dipositari, segons es preveu al paràgraf 4 d'aquest
article, l’esmena a l’annex entrarà en vigor per a les parts que no hagin
presentat notificació al dipositari, d’acord amb les disposicions del
paràgraf 5 d'aquest article, sempre que no més de un terç de les parts
hagin presentat aquesta notificació.
7. A l’efecte d’aquest article, l'expressió "les parts presents que
exerceixin el seu dret de vot" es refereix a les parts presents que donen
un vot positiu o negatiu.
Article 15
CONTROL DEL COMPLIMENT
La reunió de les parts ha d’establir, per consens, mesures opcionals de
caràcter no conflictiu, no judicial i consultiu per examinar el compliment
de les disposicions d’aquest Conveni. Aquests mecanismes han de permetre
una participació adequada del públic i poden preveure la possibilitat
d’examinar comunicacions de ciutadans sobre qüestions relacionades amb
aquest Conveni.
Article 16
SOLUCIÓ DE CONTROVÈRSIES
1. Si sorgeix una controvèrsia entre dues o més parts pel que fa a la
interpretació o a l'aplicació d’aquest Conveni, aquestes parts han de
procurar resoldre-la per mitjà de la negociació o per qualsevol altre
mitjà de solució de controvèrsies que considerin acceptable.
2. Quan les parts signen, ratifiquen, accepten, aproven o s’adhereixen a
aquest Conveni, o en qualsevol altre moment posterior, poden declarar per
escrit al dipositari que, pel que fa a les controvèrsies que no es
resolguin d’acord amb el paràgraf 1 d'aquest article, accepten com a
obligatori un o ambdós mitjans de solució que figuren mes avall en les
seves relacions amb qualsevol part que també accepti aquesta obligació:
(a) El sotmetiment de la controvèrsia al Tribunal Internacional de
Justícia;
(b) L’arbitratge, conforme al procediment definit a l'annex ll.
3. Si les parts en conflicte han acceptat els dos mitjans de solució de
controvèrsia mencionats a l'apartat 2 d'aquest article, la controvèrsia
només es pot sotmetre al Tribunal Internacional de Justícia, a menys que
les parts pactin una altra solució.
Article 17
SIGNATURA
Aquest Conveni es podrà signar a Aarhus (Dinamarca) el 25 de juny de 1998
i, posteriorment, a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, fins al 21
de desembre de 1998, i el poden signar els estats membres de la Comissió
Econòmica per a Europa, els estats que tinguin estatus consultiu amb la
Comissió Econòmica per a Europa segons els paràgrafs 8 i 11 de la
Resolució 36 (IV) del Consell Econòmic i Social de 28 de març de 1947,
així com les organitzacions d’integració econòmica regionals constituïdes
per membres d’estats sobirans de la Comissió Econòmica per a Europa als
quals els seus estats hagin transferit competències sobre les qüestions
regulades per aquest Conveni, incloent-hi la competència per ratificar
tractats dintre de l’àmbit d’actuació que ens ocupa.
Article 18
DIPOSITARI
El secretari general de les Nacions Unides actuarà com a dipositari
d’aquest Conveni.
Article 19
RATIFICACIÓ, ACCEPTACIÓ, APROVACIÓ I ADHESIÓ
1. Aquest Conveni està subjecte a ratificació, acceptació i aprovació de
les organitzacions d’integració econòmica regional i dels estats
signataris.
2. Aquest Conveni estarà obert a l’adhesió, a partir del 22 de desembre de
1998, als estats i a les organitzacions d’integració econòmica regional
referits a l'article 17.
3. Qualsevol estat no mencionat a l'apartat 2 d'aquest article que sigui
membre de les Nacions Unides pot adherir-se al Conveni si aconsegueix
l’aprovació mitjançant la reunió de les parts.
4. Qualsevol organització referida a l'article 17 i que esdevingui una
part del Conveni sense que cap dels seus estats membres en sigui part,
quedarà vinculada per totes les obligacions d’aquest Conveni. Quan un o
diversos estats membres d’aquesta organització siguin part d’aquest
Conveni, aquesta organització i els seus estats membres acordaran les
seves responsabilitats respectives pel que fa a l’execució de les
obligacions que imposa aquest Conveni. En aquest cas, l’organització i els
estats membres no poden exercir de manera concurrent els drets que es
deriven d’aquest Conveni.
5. Als instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, les
organitzacions d’integració econòmica regional mencionades a l'article 17
d'aquest Conveni han de declarar l’abast de la seva competència respecte
de les matèries regulades per aquest Conveni. Aquestes organitzacions
també han d’informar el dipositari de qualsevol modificació substancial
que es produeixi en l’abast d’aquestes competències.
Article 20
ENTRADA EN VIGOR
1. Aquest Conveni entrarà en vigor després de noranta dies a partir del
moment en què es dipositi el setzè instrument de ratificació, acceptació,
aprovació o adhesió.
2. A l’efecte del paràgraf 1 d'aquest article, els instruments dipositats
per organitzacions d’integració econòmica regional no es tindran en compte
si els estats membres d’aquesta organització també n’han presentat.
3. Per a cada estat o organització esmentats a l'article 17 que ratifiqui,
accepti o aprovi aquest Conveni, o s’hi adhereixi un cop s'hagi presentat
el setzè instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, el
Conveni entrarà en vigor després de noranta dies a partir de la data en
què aquest estat o organització dipositi el seu instrument de ratificació,
acceptació, aprovació o adhesió.
Article 21
DENÚNCIA
En qualsevol moment, i després de tres anys a partir de la data d’entrada
en vigor del Conveni respecte a una part concreta, aquesta part pot
retirar-se del Conveni a través d'una notificació escrita al dipositari.
Aquesta denúncia tindrà efecte noranta dies després que el dipositari hagi
rebut la notificació pertinent.
Article 22
TEXTOS AUTÈNTICS
L’original d’aquest Conveni ¾ del qual es considera que les versions
anglesa, francesa i russa són igualment autèntiques¾ es diposita a la
Secretaria General de les Nacions Unides.
EN FE DEL QUE S’HA EXPRESSAT ANTERIORMENT els sotasignats, degudament
autoritzats, signen aquest Conveni.
FET a Aarhus (Dinamarca), el vint-i-cinc de juny de mil nou-cents
noranta-vuit.
Annex I
Llista d’activitats estipulades al paràgraf a de l’apartat 1 de l’article
6 d'aquest Conveni
1. Sector de l’energia:
* Refineries de petroli i de gas;
* Instal·lacions de gasificació i de liqüefacció.
* Centrals tèrmiques i altres instal·lacions de combustió amb una
potència tèrmica de combustió de 50 megawats (MW) o més.
* Coqueries.
* Centrals nuclears i altres reactors nuclears, inclòs el
desmantellament o la retirada del servei de centrals o reactors (a
excepció de les instal·lacions de recerca per a la producció i la
transformació de matèries fissionables i fèrtils amb una potència
màxima d’1 kW de càrrega tèrmica contínua);
* Instal·lacions per al reprocessament de combustibles nuclears
irradiats;
* Instal·lacions destinades:
* A la producció o a l’enriquiment de combustibles nuclears;
* Al tractament de combustibles nuclears irradiats o de residus
altament radioactius;
* A l’eliminació definitiva de combustibles nuclears irradiats;
* Exclusivament a l’eliminació definitiva de residus radioactius;
* Exclusivament a l’emmagatzemament (previst per a més de deu anys) de
combustibles nuclears irradiats o de residus radioactius en un lloc
diferent del lloc de producció.
2. Producció i processament de metalls:
* Instal·lacions de sinterització o calcinació de mineral metàl·lic
(inclòs el mineral sulfurós);
* Instal·lacions per a la producció de fosa o d’acers bruts (fusió
primària o secundària), i de l'equipament per a la fosa contínua d’una
capacitat de més de 2,5 tones per hora;
* Instal·lacions destinades a la transformació de metalls ferrosos:
(i) laminatge en calent amb una capacitat superior a 20 tones per acer
brut per hora;
(ii) forja amb martells amb una energia d’impacte superior a 50
quilojoules per martell i quan la potència calorífica aplicada es superior
a 20 MW;
(iii) aplicació de capes de protecció de metall fos amb una capacitat de
tractament superior a dues tones d’acer brut per hora;
* Foneries de metalls ferrosos amb una capacitat de producció superior
a 20 tones per dia;
* Instal·lacions:
(i) destinades a la producció de metalls bruts no ferrosos a partir de
minerals, de concentrats o de matèries primeres secundàries per
procediments metal·lúrgics, químics o electrolítics;
(ii) destinades a la fusió de metalls no ferrosos (inclòs l’aliatge) i els
productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una
capacitat de fusió superior a 4 tones per dia per al plom i el cadmi o de
20 tones per dia per a tots els altres metalls;
* Instal·lacions per a tractament superficial de metalls i matèries
plàstiques en què es faci servir un procediment electrolític o químic,
quan el volum dels tancs de tractament sigui superior a 30 m3.
3. Indústria mineral:
* Instal·lacions destinades a la producció de ciment o clinker en
forns rotatoris amb una capacitat de producció superior a 500 tones
per dia, o de calç en forns rotatoris amb una capacitat de producció
superior a 50 tones per dia, o en altres tipus de forn amb una
capacitat de producció superior a 50 tones per dia;
* Instal·lacions destinades a la producció d’amiant i a la fabricació
de productes a base d’amiant;
* Instal·lacions destinades a la fabricació de vidre, incloses les
destinades a la producció de fibres de vidre amb una capacitat de
fusió superior a 20 tones per dia;
* Instal·lacions destinades a la fusió de matèries minerals, incloses
les destinades a la producció de fibres minerals, amb una capacitat de
fusió superior a 20 tones per dia;
* Instal·lacions destinades a la fabricació de productes ceràmics per
cocció, en particular teules, maons, pedres refractàries, rajoles,
gres o porcellana, amb una capacitat de producció superior a 75 tones
per dia, o una capacitat de forn de més de 4 m3 i de més de 300 kg/m3
de densitat de càrrega per forn.
4. Indústria química: per producció, en el sentit de les categories
d’activitats enumerades en aquest apartat, s’entén la producció en
quantitats industrials, per transformació química, de les substàncies o
grups de substàncies esmentats als paràgrafs a-g d'aquest apartat:
(a) Instal·lacions químiques destinades a la fabricació de productes
químics orgànics de base, com ara:
(i) hidrocarburs simples (lineals o cíclics, saturats o insaturats,
alifàtics o aromàtics):
(ii) hidrocarburs oxigenats, com ara alcohols, aldehids, cetones, àcids
carboxílics, èsters, acetats, èters, peròxids i resines epòxides;
(iii) hidrocarburs sulfurats;
(iv) hidrocarburs nitrogenats, com ara amines, amides, compostos nitrosos,
nítrics o nitrats, nitrils, cianats i isocianats;
(v) hidrocarburs fosfòrics;
(vi) hidrocarburs halogenats;
(vii) compostos organometàl·lics;
(viii) matèries plàstiques de base (polímers, fibres sintètiques, fibres a
base de cel·lulosa);
(ix) cautxús sintètics;
(x) colorants i pigments;
(xi) tensioactius i agents de superfície;
(b) Instal·lacions químiques destinades a la fabricació de productes
químics inorgànics de base, com ara:
(i) gasos, en particular, amoníac, clor i clorur d’hidrogen, fluor o
fluorur d’hidrogen, òxids de carboni, compostos de sofre, òxids de
nitrogen, hidrogen, diòxid de sofre, clorur de carbonil;
(ii) àcids, en particular, àcid cròmic, àcid fluorhídric, àcid
fosfòric, àcid nítric, àcid clorhídric, àcid sulfúric, òleum, àcids
sulfurosos;
(iii) bases, com ara hidròxid d’amoni, hidròxid de potassi, hidròxid
de sodi;
(iv) sals, com ara clorur d’amoni, clorat de potassi, carbonat de
potassi, carbonat de sodi, perborat, nitrat de plata;
(v) no-metalls, òxids metàl·lics o altres compostos inorgànics, com
ara carbur de calci, silici, carbur de silici;
(c) Instal·lacions químiques destinades a la fabricació de
fertilitzants a base de fòsfor, de nitrogen o de potassi
(fertilitzants simples o compostos);
(d) Instal·lacions químiques destinades a la fabricació de productes
de base fitosanitaris i de biocides;
(e) Instal·lacions en què s’emprin procediments químics o biològics
per a la fabricació de productes farmacèutics de base;
(f) Instal·lacions químiques destinades a la fabricació d’explosius;
(g) Instal·lacions químiques en què s’empri un tractament químic o
biològic per produir additius proteics, ferments i altres substàncies
proteiques.
5. Gestió de residus:
* Instal·lacions per a la incineració, aprofitament, tractament químic
o abocament de residus perillosos;
* Instal·lacions per a la incineració de deixalles urbanes, amb una
capacitat superior a 3 tones per hora;
* Instal·lacions per a l’eliminació de residus no perillosos, amb una
capacitat de més de 50 tones per dia;
* Abocadors que rebin més de 10 tones per dia o amb una capacitat
total de més de 25.000 tones, amb exclusió dels abocadors de residus
inerts.
6. Instal·lacions de tractament d’aigües residuals amb una capacitat
superior a un equivalent de població de 150.000 persones.
7. Instal·lacions industrials destinades a:
1. la fabricació de pasta de paper a partir de fusta o d’altres
matèries fibroses;
(b) la fabricació de paper i de cartró, amb una capacitat de producció
superior a 20 tones per dia.
8. (a) Construcció de vies per al trànsit ferroviari de llarga distància,
així com aeroports (Nota 2) dotats d’una pista principal d’enlairament i
d’aterratge amb una longitud de 2.100 m com a mínim;
(b) Construcció d’autopistes i de vies ràpides (Nota 3);
(c) Construcció d’una nova carretera de quatre carrils o més, o
realineació o ampliació d’una carretera existent de dos carrils per fer
una carretera de quatre carrils o més, quan la nova carretera o secció de
carretera realineada o ampliada tingui una longitud ininterrompuda de 10
km com a mínim;
9. (a) Vies navegables i ports de navegació interior que permetin l’accés
de vaixells de més de 1.350 tones.
(b) Ports comercials, molls de càrrega i de descàrrega units a terra i
avantports (amb exclusió dels molls per a transbordadors) accessibles a
vaixells de més de 1.350 tones.
10. Dispositius de captació o de càrrega artificial d’aigües subterrànies
quan el volum anual de les aigües captades o carregades sigui igual o
superior a 10 milions de m3.
11. (a) Obres destinades al transvasament de recursos hidrològics
entre conques fluvials quan aquesta operació tingui per objecte
prevenir una eventual manca d’aigua i el volum anual de les aigües
transvasades superi els 100 milions de m3.
(b) En tots els altres casos, les obres destinades al transvasament de
recursos hidrològics entre conques fluvials quan el cabdal anual
mitjà, al llarg de diversos anys, de la conca d’origen superi els
2.000 milions de m3 i quan el volum de les aigües transvasades superi
el 5% d’aquest cabdal.
En tots dos casos queda exclosa la transferència d’aigua potable
canalitzada.
12. Extracció de petroli i gas natural amb fins comercials, quan les
quantitats extretes superen les 500 tones de petroli i els 500.000 m3 de
gas per dia.
13. Preses i altres instal·lacions destinades a retenir les aigües o a
emmagatzemar-les de manera permanent, quan el nou volum d’aigua o el volum
suplementari d’aigua retinguda o emmagatzemada superi els 10 milions de
m3.
14. Canalitzacions per al transport de gas, de petroli o de productes
químics, amb un diàmetre superior a 800 mm i una longitud superior a 40
km.
15. Instal·lacions destinades a la cria intensiva d’aus o de porcs que
disposin de més de:
(a) 40.000 places per a aviram,
(b) 2.000 places per a porcs d’engreix (de més de 30 kg); o
(c) 750 places per a truges.
16. Canteres i explotacions mineres a cel obert, quan la superfície del
jaciment superi les 25 ha o, en el cas de les torberes, les 150 ha.
17. Construcció de línies aèries per al transport d’energia elèctrica amb
una tensió de 220 kV o més i una longitud superior a 15 km.
18. Instal·lacions d’emmagatzemament de petroli, de productes petroquímics
o de productes químics, amb una capacitat de 200.000 tones o més.
19. Altres activitats:
* Instal·lacions destinades al pretractament (operacions de rentatge,
blanqueig i mercerització) o a la tintura de fibres o de tèxtils amb
una capacitat de tractament superior a 10 tones per dia;
* Instal·lacions destinades a l’assaonament de pells, quan la
capacitat de tractament sigui superior a 12 tones de productes acabats
per dia;
* (a) Escorxadors amb una capacitat de producció de peces en canal
superior a 50 tones per dia
(b) Tractament i transformació destinats a la fabricació de productes
alimentaris a partir de:
(i) Matèries primeres animals (excepte la llet), amb una capacitat de
producció de productes acabats superior a 75 tones per dia;
(ii) Matèries primeres vegetals, amb una capacitat de producció de
productes acabats superior a 300 tones per dia (valor mitjà
trimestral);
(c) Tractament i transformació de la llet, quan la quantitat de llet
rebuda sigui superior a 200 tones per dia (valor mitjà anual);
* Instal·lacions destinades a l’eliminació o al reciclatge de peces en
canal y de despulles d’animals amb una capacitat de tractament
superior a 10 tones per dia;
* Instal·lacions destinades al tractament de superfície de matèries,
objectes o productes, i en què s’emprin dissolvents orgànics, en
particular per a les operacions d’aprest, impressió, revestiment,
desgreixament, impermeabilització, encolat, pintura, neteja o
impregnació, amb una capacitat de consum de dissolvent de més de 150
kg per hora o de més de 200 tones per any;
* Instal·lacions destinades a la fabricació de carboni (carbó
sintetitzat) o electrografit per combustió o grafitació.
20. Tota activitat no mencionada als apartats 1-19 d'aquest article si la
legislació nacional preveu la participació del públic en el marc d’un
procediment d’avaluació de l’impacte sobre el medi ambient.
21. Les disposicions de l’apartat 1.a de l’article 6 d’aquest Conveni no
són d’aplicació per a cap de les activitats mencionades anteriorment que
s’emprenguin exclusivament o essencialment per investigar, elaborar o
experimentar nous mètodes o nous productes i que no hagin de durar més de
dos anys, a menys que puguin tenir un efecte perjudicial important sobre
el medi ambient o la salut.
22. Tota modificació o ampliació de les activitats que respongui als
criteris o límits expressats en aquest annex es regeix per l’apartat 1.a
de l’article 6 d’aquest Conveni. Qualsevol altra modificació o ampliació
de les activitats es regirà per la lletra b de l’apartat 1 de l’article 6
d’aquest Conveni.
Notes
1/ Les centrals nuclears i els altres reactors nuclears deixen de ser
considerats com a tals quan tot el combustible nuclear i la resta
d’elements contaminats amb radioactivitat han desaparegut de manera
permanent de les instal·lacions.
2/A l’efecte d’aquest Conveni, aeroport es refereix a un aeroport d’acord
amb la definició del Conveni de Chicago de 1944 que estableix
l’Organització d’Aviació Civil Internacional (Annex 4).
3/ A l’efecte d’aquest Conveni, via ràpida es refereix a una carretera
d’acord amb la definició de l’Acord europeu sobre les principals artèries
internacionals de trànsit, de 15 de novembre de 1975.
Annex II
ARBITRATGE
1. En cas que una controvèrsia se sotmeti a arbitratge en virtut de
l’apartat 2 de l’article 16 d’aquest Conveni, una o més parts en conflicte
han de notificar a la Secretaria l’objecte de l’arbitratge i han
d’indicar, concretament, els articles d’aquest Conveni la interpretació o
aplicació dels quals ha provocat les diferències. La Secretaria ha de
transmetre la informació rebuda a totes les parts del Conveni.
2. El tribunal arbitral s’ha de compondre de tres membres. Cada una de les
parts en conflicte ha de designar un àrbitre, aquests dos àrbitres han de
designar un tercer àrbitre de comú acord i serà aquest tercer àrbitre qui
presidirà el tribunal arbitral. Aquest tercer àrbitre no pot ser de la
nacionalitat de cap de les parts implicades, no pot tenir la residència
habitual al territori de cap de les parts, no pot estar al servei de cap
de les parts i no es pot haver ocupat de la mateixa qüestió per qualsevol
altre concepte.
3. Si dos mesos després del nomenament del segon àrbitre, encara no s’ha
designat el president del tribunal arbitral, el secretari executiu de la
Comissió Econòmica per a Europa s’ocuparà de designar-los a petició d’una
de les parts en conflicte i a l’efecte tindrà un altre termini de dos
mesos.
4. Si després de dos mesos a partir de la recepció de la sol·licitud,
alguna de les parts no ha nomenat un àrbitre, l’altra part pot informar-ne
el secretari executiu de la Comissió Econòmica per a Europa, que ha de
designar el president arbitral en un període de dos mesos. Un cop
designat, el president del tribunal arbitral ha de requerir a la part que
no hagi designat un àrbitre que ho faci en un termini de dos mesos. Si
aquesta part no ho fa dintre d’aquest període, el president n’ha
d’informar el secretari executiu de la Comissió Econòmica per a Europa,
que s’encarregarà de la designació requerida en un període de dos mesos.
5. El tribunal arbitral ha d’emetre el seu laude d’acord amb la legislació
internacional i les disposicions d’aquest Conveni.
6. Tot tribunal arbitral constituït segons les disposicions d’aquest annex
ha d’establir el seu propi procediment.
7. Les decisions del tribunal arbitral, pel que fa al procediment i a les
qüestions de fons s’han d’aprovar per majoria de vots dels seus membres.
8. El tribunal pot emprendre totes les mesures convenients per establir el
fets.
9. Les parts en conflicte han de facilitar la tasca del tribunal arbitral
i, sobretot, han de fer servir tots els mitjans que tinguin a l’abast per:
1. Proporcionar tots els documents, facilitats i informació que siguin
pertinents.
2. Permetre, si escau, que convoqui testimonis o experts i pugui
estudiar les proves que presentin.
10. Les parts i els àrbitres han de protegir la confidencialitat de
qualsevol informació que rebin de manera confidencial durant el
procediment d’arbitratge.
11. El tribunal arbitral, a petició d’una de les parts, pot recomanar
l’adopció de mesures cautelars.
12. Si una de les parts en conflicte no compareix davant del tribunal
arbitral o no defensa la seva causa, l’altra part pot sol·licitar al
tribunal que continuï amb els procediments i que dicti el laude pertinent.
El fet que una de les parts no comparegui o no defensi la seva causa no ha
de representar un obstacle per al procediment.
13. El tribunal arbitral pot conèixer i pronunciar-se pel que fa a
reconvencions directament relacionades amb l’objecte de la controvèrsia.
14. A menys que el tribunal arbitral prengui una decisió diferent tenint
en compte circumstàncies particulars d'un cas, les despeses del tribunal,
inclosa la remuneració dels seus membres, corre a parts iguals a càrrec de
les parts en controvèrsia. El tribunal ha de portar un registre de totes
les seves despeses i al final l’ha de presentar a les parts.
15. Les parts d’aquest Conveni que, pel que fa a l’objecte de la
controvèrsia, tinguin algun interès de caràcter jurídic que pugui resultar
afectat per la decisió dictada poden intervenir en el procés si tenen
l’acord del tribunal.
16. El tribunal arbitral ha de dictar el laude durant cinc mesos següents
a partir de la data en què es va constituir, a menys que es consideri
necessari prorrogar aquest termini durant un període que en cap cas pot
excedir els cinc mesos.
17. El laude del tribunal arbitral ha d’anar acompanyat d’una exposició de
motius. El laude és definitiu i vinculant per a totes les parts en
conflicte. El tribunal arbitral ha de comunicar el laude a les parts en
conflicte i a la Secretaria, que s’encarregarà de transmetre la informació
rebuda a totes les parts d’aquest Conveni.
18. Si sorgeixen controvèrsies pel que fa a la interpretació i l’execució
del laude, una de les parts ha de dirigir-se al tribunal que l’hagi dictat
i si aquest tribunal no se’n pot ocupar, a un altre tribunal constituït a
aquest efecte de la mateixa manera que el primer.
Text del conveni en PDF (60 Kb)
http://mediambient.gencat.net/Images/43_4133.pdf
http://mediambient.gencat.net/Images/43_91535.pdf
Queixes al Síndic de Greuges http://72.14.207.104/search?q=cache:P-N3EeRrfjkJ:sindicgreugescat.org/fitxers/informes/09_Medi_Ambi.rtf+AARHUS&hl=oc&ct=clnk&cd=41&lr=lang_ca&client=firefox
http://www.unescocat.org/ct/p5/
I una mica d'història sobre Aarhus:
El comtat d'Århus (en danès http://ca.wikipedia.org/wiki/Dan%C3%A8s Århus Amt) és un comtat http://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat (amt http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amt_%28entitat_subnacional%29&action=edit) del centre de Dinamarca http://ca.wikipedia.org/wiki/Dinamarca , a la península de Jutlàndia http://ca.wikipedia.org/wiki/Jutl%C3%A0ndia .
http://www.cat-sostenible.org/tematics.htm
http://72.14.207.104/search?q=cache:8xvZmcZ1P4QJ:www.gencat.net/cads/pdf/DdR_6_Publicacio_EDS.pdf+CONVENCI%C3%93N+DE+AARHUS&hl=oc&ct=clnk&cd=4&lr=lang_ca&client=firefox
http://www.gencat.net/cads/pdf/DdR_6_Publicacio_EDS.pdf
http://www8.madrid.org/gema/fmm/monogra18.htm
[Associació Cerdanyola Via Verda] [Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]