El Periódico del 27.06.2001
Els responsables del parc lamenten que la Generalitat no s'hi involucri - Josep Maria Huertas, Barcelona.
Ramon López, president del Consorci del Parc de Collserola, és categòric: " Túnel d'Horta per a què? Si la resposta és per afavorir que hi passin més cotxes, la postura ha de ser negativa. Hem d'apostar pel transport públic". Metge de professió, està acostumat als diagnòstics. És alcalde de Sant Just Desvern, un dels nou municipis que formen part del parc, presideix el consorci i ahir va presentar al Palau Robert l'exposició que porta per títol 'Collserola, el parc i la serra'. La mostra és una aproximació a un món pròxim i a la vegada desconegut per molts ciutadans.
Un pressupost exigu - Amb 863 milions de pressupost anual, aportats pels municipis i la Diputació de Barcelona, Collserola resisteix com pot els embats de les urbanitzacions, que, de mica en mica, intenten endinsar-se en els boscos. "El futur de molts d'aquests terrenys situats al costat del parc de Collserola dependrà de la manera com es resolgui el pla de la Torre Negra, a Sant Cugat, promogut per Núñez i Navarro", comenta López.
A Sant Just Desvern està intentant programar, com a alcalde, el territori fronterer perquè s'urbanitzi durant 15 anys, però els propietaris dels solars afectats pressionen molt i volen fer-ho al més aviat possible, sense demora. L'assalt a Collserola ja va començar, de la mà de Núñez i Navarro també, al costat del cementiri de Sant Gervasi. Tan sols una indemnització milionària va limitar les dimensions del que seria la nova selva de ciment.
Soterrar les línies - Un altre objectiu del Consorci del Parc de Collserola és restringir el nombre de línies elèctriques i soterrar tantes xarxes com sigui possible. La negociació és lenta, però Marià Martí, director del consorci, és prudentment optimista. Tot i que a vegades es desanimi quan veu que l'altra muntanya de Barcelona, Montjuïc, rebrà 5.000 milions de pessetes i ell no sap com fer-ho amb 863 milions per afrontar projectes que s'eternitzen, com la recuperació del pantà de Vallvidrera. "Els municipis cada vegada són més conscients que Collserola forma part del seu territori, però la nova llei del sòl no hi ajuda; més aviat estimula la voracitat dels amos de solars", filosofa López. Els municipis seran cada vegada més conscients, però es graten poc la butxaca per millorar la situació d'un paratge únic. I encara se la grata menys la Generalitat, que ni tan sols ha entrat al consorci.
Només una tercera part del parc de Collserola és de titularitat pública. "Malgrat que no hi poden construir, els propietaris de terrenys no volen vendre. Una solució podria ser una cessió que pagaríem durant molts anys, amb una clàusula segons la qual els terrenys revertirien cap a la propietat privada si canviés la qualificació urbanística i hi poguessin construir", aventura a dir el president.
Amb la divulgació del parc a través d'aquesta exposició, el consorci pretén que la ciutat de Barcelona i el seu entorn mirin cap a la muntanya, com abans van girar els ulls cap al mar. (El Periódico, 27.06.01)