Gas metà, risc per a la salud

Comentaris d'un químic, membre de l'Associació Cerdanyola Via Verda, a l'article:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4167645/20140117/gas-meta-risc-salut-humana-medi-ambient.html

__

Anem per parts, i en primer lloc la signant del article. Penso que és periodista, però, no tècnica en química, biologia, etc.

Si ens asfixiem per manca d'oxigen és perquè un altre gas n'ocupa el lloc.

En un submarí que no pot sortir a la superfície, els mariners consumeixen l'oxigen en inspirar i espiren el CO2 (com tot bitxo vivent). El que passa és que en el submarí s'esgota l'oxigen i ja no podem fer la funció vital de combinar químicament l'oxigen amb els "combustibles que tenim al cos: hidrats de carboni, greixos i

proteïnes", i que en "cremar dins nostre, entre d'altres, ens proporcionen les calories per mantenir els 36 C.

Així, si en una bodega soterrada tenim els bocois de la fermentació del vi, que consumeixen l'oxigen de la bodega, en combinar els sucres del raïm encara presents al vi (fermentació) amb l'oxigen, també es forma el CO2.

Llavors resulta que en aquell soterrani manca oxigen, i el seu espai ha estat substituït per CO2. Aquest CO2 totalment inofensiu, és el gas que espirem en respirar (inspiració i espiració). Aquest gas es més dens que l'aire i queda per sota de l'aire. En l'època de les iaies, no hi havia llum elèctrica a la bodega, per la qual cosa calia baixar amb un llantiol ("candil"), que havies de tenir a la vora dels peus, no dels ulls. Si aquest llantios s'apagava, calia sortir ràpid, cap amunt, ja que quan el nas de la persona estigués al nivell del llantiol apagat, també es quedaria sense oxigen. És a dir, el problema no és l'enverinament sinó la manca d'oxigen.

Les fuites de les mines de carbó, l'anomenat "grisú", tenen com a component substancial el metà, que és inodor i altament explosiu al mínim esclat provocat per un interruptor elèctric, flama, etc.

Precisament en ser el metà totalment inodor, al gas natural que entra a les nostres llars (que es pràcticament només metà) se li afegeix un odorant perquè el puguem olorar, ràpidament, i així apagar els focs de la cuina, el calentador, no encendre cap interruptor per evitar l'esclat a dins, i obrir totes les finestres i obertures que tinguem.

El perill del metà és l'explosió, no la inhalació. Evidentment inhalar-lo no crec que sigui un reconstituent per la salut, però, no gaire més nociu que l'aiguarràs.

No està ben explicat lo del efecte hivernacle i la seva acció front l'ozó estratosfèric (crec que és aquest i no el troposfèric). És un altre capítol: són dos efectes diferents.

Les emissions de metà no són generades per productes sinó per certes "fabricacions", com son per exemple en ramaderia els purins (orins i excrements de bestiar), subproductes, i no els "productes" que son la carn, llet, ous, etc.

En el nostre païs tenim moltes granges d'engreix de bestiar (ens porten de fora les cries i despres d'engreixar-les els hi tornem).

És un problema, ja que la seva descomposició dóna lloc al metà, unes 40 vegades més potent en efecte hivernacle que el CO2. El que passa és que sortosament a l'atmosfera tenim infinitament més CO2 que metà (CH4).

Tota fermentació mancada d'oxigen (anaeròbia) dóna lloc al metà.

Precisament als Ecoparcs s'aprofita part dels residus orgànics casolans per fermentar anaeròbicament (sense aire, i per tant sense oxigen) per produir metà i el sobrant va a la xarxa del gas natural doméstic.

En la meva visita a l'Ecoparc 2, de Montcada, m'ho van mostrar.

Com que les bales d'Ecoparc encara tenen més del 8% de matèria orgànica (dels residus de cuina doméstics), en enterrar-los han de fermentar en absència d'aire i produir el gas metà durant uns 40 anys! Evidentment després de 30 anys en baixa molt la producció, pel simple fet del esgotament de la matèria orgànica dels residus. Per llei s'ha de canalitzar aquest gas i cremar-lo en torxa, com a les refineries (Tarragona). No es cumpleix. Ho veiem a l'abocador "Elena" (Cerdanyola del Vallès).

L'altre capítol és el de les pudors. Aquestes són originades per altres substàncies que acompanyen la fermentació, i que s'anomenen mercaptans i parauletes per l'estil, que estan en petitíssimes quantitats, però, amb gran poder de pudor i que també per llei, s'haurien de retenir a les xemineies de evacuació junt amb el gas metà. Evidentment no ho fan.

[Associació Cerdanyola Via Verda]