Comentaris sobre alguns impactes negatius del túnel d'Horta en el medi
natural de Collserola
Una infrastructura viària de les característiques d'una autopista comporta
una sèrie d'impactes negatius sobre el medi natural del territori on
s'implanta. Encara que la gravetat d'aquests impactes depèn en part del
traçat concret i de com quedi executada l'obra, sí que es poden destacar
alguns impactes previsibles que poden ser més o menys importants:
- Pèrdua d'espai natural
- Fragmentació de l'espai natural
- Pertorbació de l'entorn natural (contaminació, sorolls, llums,
vibracions)
- Atropellaments de la fauna
En el cas concret de l'autopista del túnel d'Horta, l'obra afecta de ple
Collserola, un espai natural amb unes
peculiaritats que poden determinar que els efectes d'aquests impactes siguin
(molt) rellevants. En aquest sentit es poden destacar 2 peculiaritats:
- El territori de Collserola està rodejat per la conurbació de Barcelona
i una corona d'infrastructures que el separen (aïllen) de la resta del
territori natural; això fa que molts animals i plantes quedin confinats
dins d'aquest territori.
- L'ambient dominant a Collserola és el bosc i la resta d'ambients
naturals presents (caps de conreu i ambients oberts en general, ambients
aquàtics, rupícoles, etc) són minoritaris; per això, una part notable de
l'actual diversitat d'animals i plantes de Collserola depèn de la
conservació de porcions no gaire extenses del seu territori.
Considerant aquestes peculiaritats de Collserola i els impactes
previsibles de l'autopista es poden fer els comentaris següents:
- Tots els éssers vius necessiten espai suficient per viure; en el cas
dels animals que no poden fer ús de l'espai natural que queda més enllà
de Collserola (és el cas de la majoria dels animals terrestes) les
possibilitats de supervivència depenen esclusivament de l'espai natural
que tenen a Collserola. L'obra de l'autopista i la pertorbació que
l'autopista produeix al seu entorn redueixen l'espai natural disponibles
i conseqüentment minven el nombre d'animals i plantes que poden estar
presents a Collserola i les possibilitats de supervivència de les seves
poblacions.
- La pèrdua d'espai afecta ambients naturals que són minoritaris a
Collserola (per exemple, afecta la zona agrícola de la perifèria de la
serra que està en contacte amb la plana vallesana o la zona de la brolla
i màquia de la banda de Barcelona; també pot afectar diferents fons de
valls, torrents i ambients aquàtics). En aquests ambients hi viuen
plantes i animals que no es troben en altres llocs de Collserola i que
són poc abundants: els efectes de la pèrdua d'espai que s'han comentat al
punt anterior poden abocar alguns d'aquests animals i plantes a
l'extinció dins de Collserola.
- L'obra de l'autopista i la pertorbació que l'autopista produeix al seu
entorn actuen com una barrera que impedeix o dificulta el pas dels éssers
vius, sobretot de la majoria d'animals que tampoc poden sortir (o entrar)
a Collserola. La limitació al pas comporta una limitació a l'ús de
l'espai (pèrdua d'espai) i a les possibilitats de relació entre els
individus. Encara que aquestes limitacions siguin més menys locals, poden
tenir efectes important en alguns animals que queden confinats dins de
Collserola i que necessiten molt espai i es mouen molt (per exemple el
senglar i el toixò).
- A la zona de contacte entre Collserola i la Plana del Vallès,
l'autopista previsiblemente estarà lligada (connectada) amb altres vies
de comunicació per accessos, nusos, ...la qual cosa farà que en aquesta
zona es doni un efecte de barrera entre el territori natural de
Collserola i el territori natural de fora, és a dir, l'autopista aïllarà
encara més Collserola. A més, aquesta augment de l'aïllament es donarà
justament a l'única franja de territori (Via Verda) on actualment té una
continuïtat natural (és a dir, sense barreres important entremig) amb la
plana.
Finalment, cal fer una reflexió obligada que va més enllà dels comentaris
de l'impacte concret de l'autopista en el medi natural. Collserola és un espai natural que té
l'important valor singular de ser una illa de natura situada enmig d'una de
les àrees metropolitanes més grans de tota la mediterrània tot conservant
encara notables valors natural. Aquest patrimoni natural és un privilegi que
està a l'abast de més de 3 milions de persones que viuen al seu entorn.
L'autopista comporta una pèrdua d'animals i plantes, com s'ha anat comentant,
però també una pèrdua rellevant del paisatge i de l'ús de l'espai natural per
part de les persones. En definitiva, amb l'autopista es perd una part dels
escenaris naturals de Collserola i dels seus actors, animals i plantes, que
molts ciutadans poden conèixer i gaudir actualment.
Jordi G.
Collserola, febrer de 2001
[Coordinadora Via Verda de Cerdanyola] [Túnel d'Horta] [Collserola]