Més informació a http://www.valles.org
Nota de premsa
3.12.2004
El passat dimecres dia 24 de novembre de 2004 a Granollers es presentaren les bases per protegir el Parc agrícola del Vallès, elaborades per l'ADENC i Salvem el Vallès. La presentació comptà amb la presència i suport de Ferran Rodà, catedràtic d'ecologia de la UAB i director del CREAF, i de Maria Rovira, responsable de política territorial de la Unió de pagesos.
El document és una proposta que defineix un model de protecció, ordenació i gestió dels espais agrícoles del Vallès que tenen un indubtable valor com a sistema, que garanteix la continuïtat entre les poblacions biològiques, però també amb un alt valor social i paisatgístic.
En la proposta es plantegen dos àmbits de treball:
Per una banda l'anomenada Anella Verda del Vallès, bàsicament espais forestals com són Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, el Montseny, el Montnegre-Corredor la serra Litoral, la serra de Marina i Collserola.
Per altra banda les Vies Verdes del Parc agrícola del Vallès com són Sant Llorenç - Collserola, Farell - Marina, Gallifa - Gallecs i Tagamanent - Cèllecs.
L'objectiu fonamental de *les Bases per protegir el Parc agrícola del Vallès* són la salvaguarda dels valors agrícoles i estètics del paisatge rural vallesà, la conservació i enriquiment de la diversitat biològica de la Plana i la protecció i divulgació del seu patrimoni històric i arqueològic, tot reconeixent una triple funció que han de desenvolupar: la funció de producció agrícola, la funció de protecció dels valors naturals i ambientals i l'ús social educatiu i de lleure.
Entre d'altres coses es planteja "ampliar el *parc de Collserola* amb els terrenys de Torre Negra, can Codina-can Canaletes i les planes de Sant Marçal. Incorporar el turó de Montcada per garantir la connexió amb la serra de Marina i la *Declaració de Collserola com a Parc Natural".
El document que conté també els eixos de gestió, la caracterització de l'òrgan rector i les bases per finançar es pot llegir més complet a: http://www.valles.org o http://www.adenc.org
El dia 15 de desembre a les 19.30 h a l'Ateneu de Cerdanyola farem la presentació completa del conjunt de la proposta.
Associació Cerdanyola Via Verda i Salvem el Vallès
El Vallès és una comarca d'elevat valor natural, que actualment està immersa en un accelerat procés d'ocupació urbanística que n'afecta greument la xarxa d'espais agrícoles, forestals i fluvials. Aquests espais, a part dels seus valors naturals, tenen uns indubtables valors socials, paisatgístics, culturals i històrics, que en fan necessària la protecció. Per corregir aquesta dinàmica urbana d'ocupació constant dels espais naturals del Vallès es proposa un instrument de planificació i gestió per a la plana del Vallès: el Parc Agrícola del Vallès (PAV).
Una vintena d'entitats ecologistes i de defensa del territori presentem avui el document "Bases per a la protecció del Parc Agrícola del Vallès", on es desenvolupa el procediment administratiu a seguir per tal de fer realitat la proposta. Aquesta proposta es presentarà properament als pobles i ciutats del Vallès i als representants de totes les administracions implicades (ajuntaments, consells comarcals, diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya)
Considerem que ens trobem en un moment decisiu per al futur dels espais naturals de la plana del Vallès. Per una banda constatem que l'activitat agrícola, bàsica per al manteniment d'aquests espais es troba amb dificultats creixents i amb un elevat risc d'abandonament. A més, malgrat els valors d'aquests espais i l'important nombre d'amenaces que pateixen, actualment no hi ha cap figura que els protegeixi davant el creixement urbanístic. D'altra banda, els compromisos assolits al Pacte del Tinell situen la redacció d'un Pla territorial metropolità com un dels objectius immediats de l'actual govern de la Generalitat.
Les 20 entitats d'arreu del Vallès que presentem la proposa del Parc Agrícola del Vallès som conscients que les agressions que tenen lloc arreu de la Plana del Vallès responen a un model comú, i només poden ser confrontades (afrontades?) amb un model global. A més, les importants mobilitzacions ciutadanes i el consens científic sobre la necessitat de protegir i gestionar aquests espais naturals avalen la proposta que avui presentem.
L'àmbit del PAV es correspon bàsicament amb la conca del Besós, amb els espais naturals de la Plana del Vallès compresos entre Rubí (límit Oest) i Sant Antoni de Vilamajor (límit Est).
Els objectius de la proposta són salvaguardar els valors agrícoles i estètics del paisatge rural vallesà, conservar i enriquir la diversitat biològica de la Plana i protegir i divulgar-ne el patrimoni històric i arqueològic. Mitjançant el PAV es pretén donar plenes garanties jurídiques tot fent que els àmbits del Parc Agrícola tinguin la classificació de sòl no urbanitzable d'especial protecció.
El PAV considera el manteniment de l'activitat agrícola com l'element fonamental per conservar el patrimoni natural de la Plana del Vallès, tot incorporant els paràmetres bàsics de sostenibilitat ambiental i respecte envers els valors naturals. Per aconseguir aquest repte caldrà promoure la recerca i la formació en el camp de l¡agricultura i la ramaderia així com estimular un model agrícola i ramader econòmicament viable i ambientalment sostenible que permeti als pagesos continuar la seva activitat.
Entre els objectius principals hi ha també el d'evitar una major fragmentació dels espais naturals de la Plana per noves implantacions urbanes o infraestructures. Entre d'altres, el PAV proposa recuperar la qualitat ecològica dels cursos fluvials, i fomentar la integració paisatgística de les zones urbanes amb l'espai rural; així com promoure i protegir els valors socials i el patrimoni arqueològic i cultural existent.
Es proposa que el desenvolupament legal i administratiu del Parc Agrícola del Vallès es fonamenti sobre aquests quatre instruments:
El document té en compte també la necessitat de donar estabilitat financera al Parc i definir instruments de suport públic a l'activitat agrícola com el Banc Públic de Terres. Les ajudes al sector han d'anar lligades als Plans Tècnics de Gestió i Millora Agrícola i Forestal.
La proposta del PAV es difondrà a partir d'avui mitjançant xerrades als muncipis i a partir de la distribució de 5.000 exemplars del fulletó divulgatiu editats amb la col·laboració de la Fundació Caixa Sabadell i la Fundació Banc Sabadell. Les entitats que donem suport al projecte presentarem el PAV a les diferents administracions amb responsabilitats, des dels ajuntaments fins als departaments de la Generalitat (Política Territorial i Obres Publiques, Medi Ambient i Agricultura, Ramaderia i Pesca), passant pels consells comarcals i la Diputació de Barcelona.
Mitjançant aquestes presentacions ens proposem conscienciar la societat i els dirigents polítics de la importància i la urgència d'incorporar el PAV com a projecte estratègic per ordenar el territori de la Plana del Vallès.
El Vallès, 24 de novembre de 2004
ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura)
Amics del Ripoll
Associació Cerdanyola Via Verda
Campanya Contra el Quart Cinturó
Cànem
Castellar Sostenible
CEPNA (Centre d'Estudis i Protecció de la Natura - Rubí)
Comissió gestora de la Via Verda Tagamanent-Céllecs
El Lledoner - Ecologistes en Acció
GEnT (Grup d'Ecologia Urbana de Terrassa)
GEPS (Gent que Estima el Poble de Sentmenat)
Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac - Ecologistes en Acció
Lliçà sostenible
Plataforma Cívica per a la defensa de Torre negra i Rodals
Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola
Plataforma per la qualitat de vida a Vilanova
Salvem el Vallès
Sant Quirze del Vallès Natura
Torre Marimon XXI
UES (Unió Excursionista de Sabadell)
Aquest moviment social té els seus origens en unes xerrades-debat que es realitzen en cinc municipis de la comarca (Cerdanyola del Vallès, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Terrassa) la primavera del 2003. Sota el nom de Crida en Defensa del Vallès, les xerrades tenen l'objectiu de presentar la gran quantitat d'agressions territorials que està patint el Vallès Occidental i convidar la població a participar en una primera trobada d'àmbit comarcal per parlar d'aquests succesos.
L'11 de maig de 2003 hi ha la primera trobada comarcal, amb més de 100 persones, on es veu la necessitat de crear un moviment social en defensa del territori del Vallès. L'alta participació de gent d'arreu de la comarca posar de relleu l'allau d'agressions que està patint el territori així com la necessitat de fer reivindicacions i propostes d'àmbit comarcal. L'1de juny, fruit d'aquesta voluntat d'unir forces, neix a Castellar la Xarxa Salvem el Vallès i el 28 de juny es presenta públicament. L'acte de presentació consisteix en una desplegada de pancartes (acompanyades de la representació del mapa del Vallès amb algunes de les agressions al territori que l'amenacen) simultàniament a 7 municipis de la comarca (Sabadell, Terrassa, Castellar, Sentmenat, Badia, Barberà, Sant Cugat).
Avui en dia, la nostra comarca - i per extensió la resta del territori metropolità - es troba, en una doble cruïlla: una cruïlla que en podríem dir metafòrica, i una cruïlla que és fruït, tal i com veurem, de la particular situació geogràfica del Vallès.
En el primer cas diem que ens trobem davant una cruïlla en sentit metafòric, per afirmar que els vallesans i vallesanes, a la llum de les dinàmiques urbanes i territorials dels darrers deu anys - dinàmiques que seguidament comentarem -, ens trobem davant la necessitat de plantejar-nos si l'actual model de creixement urbà, i les seves conseqüències directes (dispersió territorial de l'activitat econòmica, la població i els grans equipaments; fragmentació i degradació dels espais agro-forestals i naturals, etc.), s'ajusten als principis de sostenibilitat ambiental i social o, al contrari, és un patró territorial que a la llarga suposarà la pràctica degradació i destrucció del nostre patrimoni natural i social. Es tracta, en definitiva, de preguntar-se si del Vallès en quedarà res? i, evidentment, fer-se preguntes vol dir situar-se en una cruïlla que no és altra cosa que un punt a partir del qual, necessàriament, s'ha de triar entre diverses opcions o camins.
En segon lloc, podem dir també que el territori vallesà es troba en una cruïlla per la seva particular situació geogràfica; una situació que a la vegada és l'origen de la pressió urbanística sobre el nostre territori i, en definitiva, del model de creixement dispers i fragmentat actual. Per tant, i abans d'intentar explicar el context geogràfic del Vallès - la segona cruïlla de la qual hem parlat - avancem que l'objectiu d'aquesta crida és, precisament, situar-se en aquest encreuament a partir del qual, entre tots i totes, imaginem opcions alternatives al model de creixement caòtic present.
La reduïda amplada de la franja costanera (i encara interrompuda pel massís del Garraf), a causa del límit que imposa la serralada Litoral, suposa que la majoria d'infraestructures de comunicació, transport i energia passin per la Depressió. Aquest fet implica que el Vallès hagi estat, històricament, una comarca de pas. Per tant, un primer punt a tenir en compte és que el Vallès es troba situat en un context geogràfic on les relacions transversals hi són facilitades: d'aquí la seva importància estratègica per ubicar-hi d'infraestructures urbanes. En un futur, la condició de comarca de pas - amb tot el que això implica, construcció d'infraestructures i creixement urbà induït - es pot veure accentuada per dos motius: 1) per la integració econòmica d'Europa (Regió Metropolitana de Barcelona com a punt de relació, node, entre Europa i la resta de la Península); 2) per la creixent importància de les ciutats de la segona corona metropolitana, fet que representa l'accentuació de les relacions entre elles (augment de la mobilitat obligada; relaxació de les jerarquies urbanes).
La sobreposició dels dos elements estructurants al Vallès - el relleu i la xarxa fluvial -, imposen a la comarca una forta pressió urbanística pels següents motius:
1. La quadrícula resultant afavoreix la consolidació de punts estratègics: els encreuaments afavoreixen la urbanització (centres comercials perifèrics; zoo; equipaments varis: circuït de Montmeló, etc.)
2. La proximitat de Barcelona, i les tradicionals relacions radials (xarxa fluvial; infrastructura viària i ferroviària), comporten pel conjunt de la comarca la recepció de ciutadans i ciutadanes provinents dels municipis centrals; la majoria dels quals però, no consoliden els nuclis tradicionals sinó que difuminen la urbanització (creixement de les urbanitzacions de baixa densitat).
3. La progressiva integració regional europea, tal i com hem apuntat, afavoreix la creació de centres logístics; de nou, la particular situació de la comarca afavoreix la implantació d'activitats de transport i redistribució. Aquest fet planteja la necessitat de construir vies ràpides de pas.. En aquest sentit, ja tenim algunes mostres sobre la influència que tenen aquestes vies sobre la urbanització (cas de la B-30): desorganització dels sistemes urbans lineals; fragmentació d'espais interfluvials lliures, creixement urbà en quadrícula (aïllament de les tessel·les; augment dels hàbitats de vora).
En definitiva, la quadrícula reforça la metropolinització de la comarca pels següents motius:
a) afavoreix l'accentuació dels lligams funcionals (major mobilitat obligada i no-obligada); aquests són menys jeràrquics i més horitzontals (diversificació dels fluxes de mobilitat; augment de la mobilitat entre municipis de la segona corona metropolitana);
b) crea especialitzacions territorials (Baix Llobregat: logístic; Maresme: residencial; Vallès: industrial; etc.);
c) decentralitza equipaments pròpiament centrals (cas de la proposta del Zoo).
Els espais naturals del Vallès Occidental els podem dividir en dos grans grups per les seves diferències: les serralades i la plana. Aquests dos grans grups però, estan molt interrelacionats entre ells, i el seu futur està condicionat a mantenir'aquestes relacions.
Les diferències d'aquests espais naturals determinen una gran diversitat de valors naturals i socials. Tot i que un percentatge força elevat del territori té algun tipus de protecció (16%), principalment en forma de PEIN, aquesta protecció majoritàriament correspon a les serralades. Tot i la figura de protecció que presenten les serralades, trobem casos on la protecció és tan dèbil que es permet fer gairebé qualsevol cosa. L'exemple més escandalós és el cas de Collserola ja que només és PEIN el que defineixen els plans generals dels diferents municipis com a sòl no urbanitzable. Tot i que les serralades tenen importants valors naturals i socials, avui ens agradaria destacar els de la plana Vallesana ja que actualment són els més amenaçats i potser més desconeguts.
Els espais naturals de la plana vallesana són principalment un mosaic de camps i boscos mediterranis, distribuïts entorn dels diferents municipis del Vallès, molt diferents dels que trobem en les serralades. En aquests espais naturals de la Plana hi trobem diferents hàbitats, no només els camps i boscos citats, sinó també zones de brolles i boscos de ribera. Aquesta gran diversitat d'hàbitats permet la presència de moltes espècies vegetals i animals rares o absents a les serralades associades a ambients oberts. Aquesta riquesa d'hàbitats i d'espècies és un dels valors naturals de la Plana més destacables.
Un dels casos més paradigmàtics el trobem amb els ocells. On penseu que hi ha més espècies d'ocells, a les serralades o a la plana? A la Plana ja que tots aquests espais oberts de camps i brolles és l'espai on s'alimenten i els boscos dels voltants el seu lloc de refugi. Aquests espais naturals de la plana tenen una altra funció biològica que és la de connector biològic. Aquesta funció és de vital importància per garantir el futur dels nostres espais naturals de la plana i la serralada. Tots aquests espais de la plana gràcies a la seva disposició en franges, permeten la connexió entre els espais naturals. Aquesta connexió és imprescindible per mantenir els nostres espais naturals de les serralades i la plana sans. L'aïllament dels espais naturals en porta, a llarg o curt termini, la degradació i mort. Aquests valors naturals a més venen associats a uns valors socials també importants.
La presència d'espais naturals als entorns de les ciutats proporcionen primerament més qualitat de vida per les persones que hi viuen i a més molts d'aquests espais són un símbol d'identitat. Aquests espais proporcionen zones de lleure i permeten activitats educatives a una gran proximitat. El manteniment d'activitats econòmiques com l'agricultura i la ramaderia són una font de riquesa, de llocs de treball, que alhora permeten que els ciutadans i ciutadanes puguem gaudir d'aquests espais amb uns costos de manteniment gairebé nuls. Per tot això els nostres espais naturals i sobretot els de la Plana del Vallès són tan importants de salvaguardar i protegir de totes les amenaces que exposarem a continuació.
Tots aquests valors socials i naturals es troben avui amenaçats a curt termini.
El ritme de creixement urbanístic, les noves carreteres projectades, els abocadors, els camps de golf, posen en perill el manteniment d'un territori en el qual ciutats i espais naturals conviuen de forma equilibrada. En aquest darrer apartat farem un repàs de les principals agressions que afecten o amenacen el territori.
Tres elements caracteritzen el creixement urbanístic dels darrers 30 anys al Vallès Occidental. Per una banda podem destacar el ritme, la intensitat del creixement. Podem recordar per exemple que en el període entre l'any 1970 i l'any 1990, la superfície urbanitzada a la Regió Metropolitana de Barcelona es va doblar, és a dir, es va urbanitzar amb 20 anys la mateixa superfície que s'havia urbanitzat durant tota la història. Per altra banda, del creixement urbanístic se'n pot destacar la seva disposició, ocupant espais a les serralades, a les zones forestals, que fins aleshores no s'havien vist sota la pressió urbanística. Per últim podem destacar-ne la baixa densitat, les nombroses hectàrees urbanitzades per a encabir-hi ben poques funcions o ben pocs habitatges.
En aquest període s'urbanitzen grans extensions de zones forestals, ja sigui en els turons que trobem enmig de la plana o ja sigui als peus de la serralada litoral i prelitoral, per fer-hi urbanitzacions de segona residència amb una densitat d'habitatges molt baixa. Alhora, incentivat també per l'extensió de la xarxa viària, es produeix un important creixement de polígons industrials sobre les planes agrícoles. Ambdós creixements, urbanitzacions i polígons industrials, es donen de forma desvinculada dels sistemes urbans Nord-Sud que fins aleshores havien caracteritzat la comarca.
Per tant, aquests darrers creixements suposen una agressió molt important sobre el sistema d'espais lliures. Ambdós tipus de creixements continuen avui a un ritme important ocupant el sistema d'espais lliures d'una forma poc eficient. S'utilitza una gran quantitat de terreny amb un alt valor social i natural per a treure'n un rendiment molt baix. Els polígons industrials, per exemple, presenten al seu interior una gran proporció d'espai ajardinat o buit i els edificis poques vegades s'aprofiten en alçada sinó que es redueixen a planta baixa.
Si ens fixem en el planejament urbanístic municipal, que fixa les hectàrees que s'urbanitzaran en els 15 anys en què és vigent el Pla, observem que en casos com Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixach o Rubí, el present Pla ha duplicat la superfície urbanitzada del municipi. En altres casos com Palau-solità i Plegamans, Sant Quirze del Vallès o Castellbisbal fins i tot han triplicat la superfície urbanitzada. El què és comú en tots és que els municipis situats a la plana han urbanitzat ja més de la meitat de la superfície municipal, fet que indica per una banda que el ritme de creixement actual no es podrà mantenir gaire temps més i alhora indica que la superfície que es deixa per al sistema d'espais lliures és cada vegada menor. Sabent que el ritme de creixement és finit i que ben aviat caldrà trobar altres solucions que no passin per continuar el creixement urbanístic, el millor seria aturar ja la urbanització per tal de poder mantenir encara un sistema d'espais lliures que aporta a la nostra societat qualitat de vida.
Observant el planejament urbanístic del Vallès Occidental podem observar que hi ha importants extensions de zones urbanitzables de baixa densitat a municipis com Viladecavalls, Rellinars o Sant Cugat; nous creixements urbans a Cerdanyola del Vallès (Centre Direccional), Sabadell, Sentmenat, Terrassa i Ripollet; i nous polígons industrials a Sentmenat, Cerdanyola (Centre Direccional), Sabadell i Castellar del Vallès.
Si analitzem el creixement de la xarxa d'infraestructures per a la mobilitat (viari i ferrocarril) ens adonarem ràpidament que la xarxa de ferrocarril es construí gairebé tota abans de l'any 1925 mentre que la xarxa d'autopistes s'ha construït íntegrament els darrers 30 anys. L'única via de ferrocarril construïda darrerament és el tram Mollet-Papiol i encara avui, després de més de 20 anys, no s'ha posat en servei per a passatgers. El creixement de la xarxa viària suposa la fragmentació dels espais lliures i un impacte ambiental (aire, soroll) directe sobre el seu entorn, amb implicacions sobre la qualitat de vida dels ciutadans sobretot en entorns urbans. Les previsions de noves autopistes dibuixen un Vallès quadriculat en el qual el sistema d'espais lliures es transformen en espais residuals.
El projecte del Quart Cinturó suposa la punta de llança d'un model de priorització del transport privat, però cal no oblidar projectes com el túnel d'Horta o el túnel Central, la Interpolar Sud o el vial de Cornisa a Collserola. L'aposta pel transport públic ferroviari passa de llarg de la comarca en forma de gran obra faraònica que no compleix les necessitats reals de la gran majoria de la població com és el cas concret del Tren d'Alta Velocitat (TAV) que travessa la comarca pel Sud (cal dir que el Ministeri de Foment encara no ha tret a la llum cap estudi de rendibilitat econòmica del TAV; i que hi ha alternatives al TAV com són els trens pendulars, amb molt menys impacte social, econòmic i ambiental- informació extreta de la plataforma COPalTAV). Concretament, el TAV passaria en paral·lel al traçat de la línia Papiol-Mollet, que tot i tenir ja més de 20 anys encara no ha estat posada en funcionament per a passatgers.
Una gran varietat d'actuacions i projectes afecten els espais lliures tot i que el planejament urbanístic no tigui previst urbanitzar-los. La manca de protecció dels espais naturals de la plana permet la proliferació d'activitats que mica en mica degraden aquestes espais fent-los aparèixer davant els ciutadans i ciutadanes com a espais se cap tipus de valor. A continuació en fem un recull sistematitzat tot i que no exhaustiu.
Al Vallès trobem una notable activitat extractiva principalment de dos materials: àrids i argiles. Aquestes activitats sobre sòl no urbanitzable provoquen una transformació radical del paisatge i provoquen els següents impactes:
De fet, se sap que l'extracció de materials en la majoria de casos, aquí al Vallès, no dóna grans beneficis a les empreses que la realitzen. L'enriquiment ve amb la segona fase, el reompliment del forat amb residus. Un dels exemples més clars és la Mina Berta a Collserola. Aquesta mina es va proposar com a abocador de Residus Sòlids Urbans amb l'objectiu de ser un dels substituts del saturat abocador del Garraf. Altres casos similars, gens despreciables, els trobem a Rubí on hi ha 11 pedreres que ocupen un total de 106 Ha. Algunes d'aquestes extraccions s'estan utilitzant oficialment per abocar runes i altres materials inerts però a la pràctica se sap que s'hi aboquen il·legalment altres materials molt més tòxics. Al llarg de tot el Vallès Occidental trobem altres casos a Cerdanyola del Vallès, a Castellar del Vallès, a Montcada i Reixach, etc
És comú trobar en els municipis agrupacions d'horts marginals, la majoria familiars, lligats a una necessitat social. Se situen principalment en els torrents i les seves rodalies, cercant les terres més fèrtils. Els impactes que produeixen són els següents:
Hi ha una proliferació sense ordre ni control en municipis on no existeix una bona gestió per part de l'administració. És per això que cal una política de regulació d'aquesta activitat i de les seves pràctiques per tal de minimitzar els seus impactes.
És una pràctica extesa per tot el territori del Vallès Occidental i que tot i que no és dels impactes més irreversibles, produeixen una sensació d'abandó del territori que es tradueix amb una percepció negativa dels seus valors. Conseqüentment no es percep la necessitat de preservar tal com és el territori natural. Impacte sobre el territori: ·
Es poden trobar tot tipus de deixalles (piles de runa, mobles i trastos vells, bidons metàl·lics amb substàncies més o menys tòxiques, cotxes abandonats, .etc) Es tracten de punts d'abocaments irracionals i incomprensibles ja que hi ha deixalleries municipals on els particulars poden portar tots aquests residus gratuïtament
Tot i que no és una pràctica generalitzada, el massiu tancament de finques dels terrenys naturals de propietat privada pot suposar un impacte que cal tenir present:
És un projecte de 124 Ha, de les quals 92 són sobre sòl no urbanitzable, situat entre Sabadell i Castellar. Els impactes sobre el medi són:
Situat al terme municipals de Vacarisses, Coll Cardús és l'abocador utilitzat per la majoria de municipis del Vallès Occidental. Els impactes que provoca són:
Actualment, l'abocador està arribant al seu límit d'ocupació i es planteja la seva ampliació. Tot i això hi ha controvèrsia entre ajuntaments ja que els que més en pateixen les seves conseqüències s'hi oposen.
El golf és un esport minoritari i elitista tot i que des de diferents estaments, tant públics com privats, s'està fomentant una política de rentat d'imatge d'aquest esport en resposta a la forta impopularitat que desperta entre la ciutadania. Les agressions territorials i ambientals que provoquen els camps de golf són:
En quins llocs del Vallès es poden trobar golfs?
Els impactes que poden provocar sobre el territori són els següents:
Abocaments d'aigües residuals a lleres de torrents: Actualment encara hi ha torrents que durant trams importants fan les funcions de clavegueram. Aquesta situació és deguda a la falta d'una xarxa de col·lectors adequada, que transporti les aigües residuals cap a les estacions depuradores, sense malmetre l'entorn natural. Els impactes que ocasionen aquests abocaments són:
Benvolguts/des companys/es,
Ens adrecem a vosaltres per primera vegada des de Salvem el Vallès, una xarxa que pretén generar un moviment massiu de persones com a resposta a la forta especulació que està rebent el nostre territori. Salvem el Vallès esta treballant per crear una xarxa de persones, col·lectius, entitats i grups locals que agrupa gent de tota la comarca preocupada pel perill del deteriorament d'un territori vallesà cada vegada més amenaçat.
És per això que us voldríem animar a participar de la Xarxa i demanar-vos uns instants de reflexió, sobre Salvem el Vallès, a la vostra entitat.
Per a fer-ho, us fem arribar la següent informació:
- La diagnosi que hem elaborat sobre el Vallès Occidental
- El manifest de Salvem el Vallès, i un full de suport al manifest com a entitat.
- Unes preguntes sobre Salvem el Vallès.
Us agrairiem que us miressiu tot el material citat, i que ens el feu arribar al més aviat possible posant-nos en contacte directament o bé enviant-nos les respostes a salvem@valles.org.
Esperem que aquest primer contacte sigui l'inici d'una futura participació recíproca d'allò més útil i pràctica.
Us convidem a participar (en la mesura que us sigui possible, per exemple, a assemblees, grups de treball, material, infraestructures, espai, temps) en el desenvolupament futur de la Xarxa Salvem el Vallès.
Ens trobem en un escenari caòtic, mancat de planificació territorial i amb una allau de projectes i agressions que amenacen la desaparició d'un model de comarca en el que les ciutats i els pobles s'envolten encara d'espais lliures de grans valors naturals, socials i econòmics per a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.
Aquesta xarxa pretén ser un espai de treball, des de la base, plural i participatiu que permeti pensar i reivindicar el model territorial que volem i mostrar alternatives possibles.
Crida en Defensa del Vallès!
Moltes gràcies pel vostre interès.
Atentament,
Salvem el Vallès, octubre del 2003