Els membres de l'Associació Cerdanyola Via Verda sempre hem defensat que el sincrotró es contruís a la Universitat Autònoma, tal com era previst inicialment. Per dues raons absurdes l'han acabat construint al bell mig d'un espai agrícola http://www.viaverda.org/index_centre_direccional.html, important per si mateix i fonamental per garantir, entre altres coses, la biodiversitat de Collserola. |
Webcam de les obres del sincrotró: http://www.cells.es/Webcam
A un article de Cerdanyola.info hi ha una foto de com estan deixant la plana amb les obres del sincrotó.
L'article és http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia11496.html#
i la foto és el primer enllaç sota la foto, o sia http://www.cerdanyola.info/res/9729.jpg
Abril 2007
Els membres de l'Associació Cerdanyola Via Verda sempre hem defensat que el sincrotró es contruís a la Universitat Autònoma, tal com era previst inicialment. Per dues raons absurdes l'han acabat construint al bell mig d'un espai agrícola http://www.viaverda.org/index_centre_direccional.html, important per si mateix i fonamental per garantir, entre altres coses, la biodiversitat de Collserola.
Les raons per ubicar-lo fora del campus són les següents:
Febrer de 2007 - El sincrotró i Collserola al fons
29.05.2006: comencen les obres, al bell mig de la Via Verda Sant Llorenç-Collserola entre Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès. Si això és progrés... no ens interessa.
La construcció del Laboratori de Llum Sincrotró Alba de Cerdanyola s'iniciava ahir després que a finals de la setmana passada responsables del seu Consorci de Construcciói i Explotació i de l'Ajuntament de la nostra ciutat assistissin a la firma de l'Acta de Replanteig de les obres. El Sincrotró està considerat com la inversió científica més important de la dècada al conjunt de l'Estat.
Firma de l'Acta de Replanteig del Sincrotró, l'últim pas abans de le sobres
Foto: J.R.Urbano
Maqueta Sincrotró (Imatge)
Les obres del Sincrotró de Cerdanyola s'han iniciat aquesta setmana. La construcció del Laboratori de Llum Sincrotró Alba persegueix la millora de la competitivitat científica i industrial al sud d'Europa. El de Cerdanyola serà el tretzè sincrotró dEuropa, però només el de Grenoble està a la meitat sud del continent. A Europa hi ha actualment 15 fonts de llum de sincrotró en funcionament però només 3 són dúltima generació, similars a la que sinstal·larà a Cerdanyola.
Al mes de març del 2004 lAjuntament de Cerdanyola, lInstitut Català del Sòl i el Consorci per a la Construcció del Laboratori de Llum Sincrotró van signar el conveni per a la instal·lació de lequipament científic dintre del planejament urbanístic del Centre Direccional (Plana del Castell) a Cerdanyola.
El conveni estableix que el Sincrotró subicarà a una parcel·la de 6 hectàrees de superfície situada a ponent de la riera de Sant Marçal. Els treballs de prospecció geològica dels terrenys on sha dubicar el Sincrotró van començar als terrenys situats davant de Can Costa a uns 150 metres en direcció a la Universitat Autònoma de Barcelona, al maig del 2004. Les prospeccions geològiques han determinat que tècnicament els terrenys són adequats ja que l'equipament científic requereix d'uns terrenys amb característiques especial -per exemple, falta de vibracions- per poder realitzar les investigacions.
El sincrotró és un projecte conjunt entre el Ministeri de Ciència i Tecnologia i la Generalitat de Catalunya amb una inversió prevista de 164 milions deuros i una previsió dinici dactivitat per a desembre del 2009.
Fira de l'Acta de Replanteig
Lalcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, acompanyat de la tinenta dalcalde, Consol Pla i del regidor de Territori, Rafael Bellido, van assistir a la signatura la setmana passada de lActa de Replanteig de les obres de Sincrotró. A la signatura també van assistir el President de la Comissió Executiva del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum del Sincrotró, Ramon Pascual, i el Director del Consorci, Joan Bordas, i els responsables del projecte i de les obres.
Què és i com funciona
Un sincrotó és un accelerador d'electrons. Els electrons es mantenen confinats en un anell circular mitjançant un camp magnètic i produeixen radiació en forma de raigs X tangent a la seva trajectòria. Aquesta radiació és utilitzada posteriorment per a investigacions en diversos camps:
* Biologia
* Química
* Física de la Terra
* Medi ambient
* Indústria
* Ciència i enginyeria de materials
* Medicina
* Física teòrica
El seu sistema de funcionament es basa en un canó d'electrons que emet un feix inicial que s'accelera mitjançant un accelerador lineal. Posteriorment aquest feix es transmet a un accelerador circular on els electrons assoleixen alts nivells d'energia. Aquests electrons altament energètics són introduits finalment en anell circular on circulen en un entorn al buit, a energia constant, durant diverses hores. Dins de l'anell circular els electrons són accelerats i desviats mitjançant camps magnètics creats per diversos elements:
* Imants curvadors: permeten desviar el feix d'electrons diversos graus. Aquesta desviació provoca una emissió de radiació en forma de raigs X, en direcció tangencial a la trajectòria
* Onduladors: forcen els electrons a seguir una trajectòria ondulada. Els raigs X emesos per aquesta ondulació contribuiran a generar una intensitat de radiació més gran que la generada pels imants curvadors.
* Imants focalitzadors: Permeten mantenir el feix d'electrons reduit i ben definit. Com més ben definit estigui el feix, més intensitat lluminosa es generarà. Es troben situats als segments rectes de l'anell circular.
La radiació emesa en forma de raigs X pels electrons es direcciona cap a determinats punts situats al voltant de l'anell circular, on es rep i es processa d'acord amb l'experiment que es vulgui portar a terme. Cada punt està dissenyat específicament per a un tipus de recerca o tècnica determinada. Els experiments poden efectuar-se durant les 24 hores del dia.
http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia9276.html
