Setembre de 2002
En motiu dels deu anys de la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro,
l'Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC), ha elaborat un
informe sobre l'evolució
del medi ambient a Catalunya. Aquest informe, estructurat en deu apartats
repassa l'evolució de deu vectors ambientals en els darrers deu anys i fa
propostes per
redreçar la situació.
La conclusió d'aquest estudi és que Catalunya participa cada cop més de la
destrucció ambiental causada principalment pels països industrialitzats. La
realitat de les
xifres és evident i contradiu els discursos sostenibilistes de les
administracions.
Podeu consultar l'informe sencer en format PDF a : http://aeec.pangea.org/johannesburg/informeJohannesburg.pdf
1. Territori i poblament
Malgrat que s'ha detectat un cert augment de la superfície boscosa degut a
l'abandonament d'activitats tradicionalment lligades a la vida rural i a
l'explotació forestal,
la superfície urbanitzada no para d'augmentar. Les darreres dades disponibles
indiquen queentre 1992 i 1997 va augmentar un 35%mentre que la població va
augmentar
només un 1,7%, de manera que hi ha una clara desproporció entre l'augment
demogràfic i el creixement urbà. S'ha passat de 0,019 ha de sòl urbanitzat
per habitant a
0,028.
La major part d'aquest creixement es va concentrar al voltant de les
conurbacions urbanes existents, ocupant sòl agrícola lliure i estenent les
ciutats en forma de taca
d'oli. El creixement està essent especialment important a la primera corona
metropolitana de Barcelona i a l'àrea de Tarragona, que concentren el 90%
dels nous
habitatges. Aquest creixement exagerat de la taca urbana té importants
efectes en l'ocupació del territori per infraestructures de transport i en el
consum energètic, ja
que comporta un important augment de la mobilitat.
2. Transport
El transport per carretera no para d'augmentar. En el cas del transport de
mercaderies, la quantitat de mercaderies transportades ha augmentat un 42%,
passant de 176
milions de tones el 1992 a 259 el 2000. El transport de mercaderies per
carretera ha agmentat un 49% entre 1992 i 2000, passant de 125 a 186 milions
de tones. El tren,
mitjà més segur i amb molt menys impacte ambiental ha vist disminuïda la seva
quota en un 40%. Actualment el 97% de les mercaderies transportades per terra
ho fan
per carretera.
Pel que fa al transport de passatgers, els viatgers per km de carretera
han augmentat un 64% entre 1992 i 2000 (de 453 a 727 milions) amb l'agreujant
que es tendeixen a
concentrar a l'àrea de Barcelona, amb el 60%. Aquest augment no és més gran
perquè els viatgers en tren en les línies de rodalies (RENFE i FGC) han
augmentat un
30%, de 100 a 130 milions de viatgers.
Malgrat aquest clar desequilibri, les polítiques segueixen incentivant el
transport per carretera en detriment del transport en ferrocarril.Un exemple
és la gran
inversió que ha comportat el Tren d'Alta Velocitat mentre les línies
regionals segueixen deixades i degradant-se, com ha quedat palès en els
darrers accidents a
Torredembarra.
A resultes d'aquesta realitat,el consum energètic pel transport ha
augmentat un 60% des de 1992 i ara el transport és el responsable del 40% del
consum energètic.
3. Turisme
El turisme és una de les grans fonts econòmiques de Catalunya, amb el 10%
del PIB, però també és una de les majors causes d'ocupació del territori i
d'abús dels
recursos.El nombre de turistes s'ha duplicat des de 1992. El mitjà de
transport dels turistes que arriben a Catalunya és el transport per carretera
-77%- o en avió
-19%-, només un 4% ho fa en vaixell o en tren.
Quant a la destinació, el 93% del turisme, xifra estable des de 1992, es concentra a la costa, agreujant el desequilibri territorial ja existent a Catalunya.
L'aposta per un "turisme de qualitat", més intensiu en recursos -aigua,
energia, territori, residus...- ha provocat una explosió en instal·lacions
com camps de golf i
ports esportius. S'ha passat de 17 instal·lacions de golf (entre camps
reglamentaris i pitch&putt) el 1992 a 52 el 2000 mentre que les places
d'amarradors han
augmentat un 20% aquest mateix període.
D'altra banda, l'intent d'atraure turisme a les zones de muntanya està provocant operacions immobiliàries especulatives a les zones més ben preservades del territori.
4. Residus
De 1992 a 2001, la quantitat de residus declarats ha augmentat un 72%, passant de 5.420.000 tones a 9.341.000. D'aquesta quantitat els industrials són un 60%.
Malgrat les directrius europees en matèria de residus i l'aprovació de la
llei de residus el 1993, els residus municipals han augmentat un 29%entre
1992 i 2001,
incomplint tots els objectius marcats per llei. S'ha passat de 2.814.000
tones el 1992 a 3.624.000 el 2001. Donat que la població ha augmentat només
un 4,5%
l'augment en quantitat de residus generats per habitant ha estat del 23,3%,
passant-se de 464 a 571 kg anuals.
Quant a la gestió dels residus, el reciclatge ha augmentat percentualment
però l'augment imparable de la quantitat de residus generada fa que els
residus incinerats
hagin augmentat un 27,7% i que els abocadors rebin un 30% més de residus que
el 1992. Un element important de valoració és que només un 4,4% de la matèria
orgànica
es recupera. Un altre element important és la generació de residus d'envasos.
Les poques dades disponibles indiquen que entre 1998 i 2000 els residus
d'envasos van
augmentar un 23,7%, malgrat els objectius de reducció fixats a la Llei
d'envasos.
Pel que fa als residus industrials, la quantitat incinerada ha augmentat un 164% des de 1992 i la quantitat abocada ha augmentat en un 45%.
5. Energia
El consum d'energia primària a Catalunya ha augmentat un 27,7% entre 1992
i 2000, darrer any del qual es disposen dades. Paral·lelament, l'eficiència
energètica
de l'energia, per contra, ha disminuït, ara es necessita un 5% més d'energia
per produir la mateixa quantitat de PIB que el 1992.
La producció elèctrica ha augmentat un 28% des de 1992 a 2000, de 27.079
milers de Mwh a 36.720. D'aquest només un 12% es pot considerar renovable,
tot i tenint en
compte que el 96% de l'electricitat renovable prové de grans hidroelèctriques
que representen un aprofitament no sostenible. D'altra banda, Catalunya és el
tercer país
més nuclearitzat del món, només superat per França i Lituània, ja que el 62%
de l'electricitat prové de centrals nuclears.
El consum de petroli ha augmentat un 21% fins el 2002, el de gas natural
ha augmentat un 125% i només el de carbó ha disminuït en un 46%. El resultat
final és que el
consum d'energies fòssils ha augmentat un 32,5%, essent ara el 97,74% de
l'energia consumida. Per contra, la contribució de les renovables ha passat
del 2,8% al
2,26% del total energètic.
El gran augment del consum energètic i de la proporció d'energies fòssils,
eclipsa l'augment de generació de les noves energies renovables, que si bé
percentualment és
important, representa encara una quantitat ínfima del pastís energètic. No
obstant, les energies renovables mostren signes d'estar començant el camí cap
al canvi de
model energètic.
Pel que fa a la distribució del consum energètic per sectors, veiem que el
principal consumidor d'energia és el transport, amb un 40% del consum total,
seguit de la
indústria amb un 32% i del consum domèstic i de serveis amb un 28%. Aquests
sectors han experimentat imporants augments: un 60% el transport, un 50% la
indústria
i un 34% domèstic i serveis.
Segons les dades disponibles, de 1992 a 1997, Catalunya va passar
d'importar un 88% dels recursos energètics a importar-ne un 91,5%. Cinc anys
després, la situació és,
de ben segur, pitjor. Així doncs, Catalunya és cada cop més dependent de les
fonts energètiques importades.
6. Efecte hivernacle
Hi ha una important manca de dades públiques quant a les emissions de
gasos hivernacle a Catalunya. No obstant, les nostres estimacions permeten
assegurar que les
emissions de CO2 degudes al consum d'energia han augmentat un 50% de 1992 a
2000. Aquestes emissions suposen aproximadament un 75% de les emissions
totals de
gasos hivernacle que havien de disminuir un 11% fins el 2010.
L'augment global de les emissions de gasos hivernacle ja està afectant el
clima de Catalunya. L'únic estudi d'aquest tipus fet a Catalunya i dirigit
per Josep Peñuelas
demostra que la temperatura mitjana a la zona de Cardedeu ha augmentat 1,4°C
des de 1950, produint canvis en el comportament d'animals i vegetals.
7. Pesca
Des de 1995 fins a 2000, la potència de la flota pesquera a Catalunya ha
disminuït un 6%, seguint les directrius de la política europea. No obstant,
la política de
subvencions ha permès una major eficiència pesquera i amb el mateix esforç es
pot capturar més peix.
Aquesta situació fa que a hores d'ara, entre un 65% i un 70% de les espècies comercials estiguin sobreexplotades, situació que no ha millorat en la darrera dècada.
Pel que fa a l'aqüicultura, ha experimentat un augment del 30% en la
producció, especialment de peixos, la producció dels quals ha augmentat deu
vegades. Aquesta
progressió és inquietant per l'impacte que té aquesta activitat sobre els
ecosistemes litorals, especialment sobre les praderies de posidònia.
8. Contaminació atmosfèrica
Si bé les dades són insuficients per fer una avaluació correcta, hi ha una
tendència a la disminució de la concentració dels principals contaminants
atmosfèrics. El
monòxid de carboni, el diòxid de sofre, l'àcid sulfhídric, les particules en
suspensió total, el plom i els hidrocarburs han experimentat una davallada en
la darrera
dècada en la major part de les estacions de mesura. Només el diòxid de
nitrogen experimenta un augment generalitzat.
No obstant, hi ha una inexistència total de dades quant a contaminants
orgànics persistents inclosos en el conveni d'Estocolm. Així mateix falta una
avaluació de la
capacitat de càrrega del territori.
9. Espais Naturals
El pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat el novembre de 1992, mai
ha acabat de desenvolupar-se. Els Plans d'Ús i Gestió, eines bàsiques de
planificació, resten
pendents de realització en més d'un 60% dels espais. Respecte els compromisos
d'inversions econòmiques tant sols s'ha realitzat un 10%. I per contra, un
80% dels
espais inclosos al PEIN s'han vist afectats per projectes amb importants
impactes ambientals.
La Xarxa Natura 2000, xarxa europea d'espais naturals, està encara pendent
d'aprovació i el govern de la Generalitat modifica la proposta en funció de
l'existència o no
de projectes que puguin afectar les zones proposades. En seria un exemple el
projecte d'ampliació de Baquèira-Beret.
Entre 1992 i 2000 es va cremar el 12% de la superfície forestal catalana,
amb especial importància dels grans incendis de 1994 que van arrasar el Bages
i el
Berguedà. Les línies elèctriques segueixen essent una causa important dels
incendis forestals.
10. Aigua
El consum d'aigua ha experimentat un augment important, del 14% entre 1992
i 1999, darrer any del que es tenen dades. La major part d'aquest augment, el
80%,
es deu a l'agricultura que ha augmentat la seva despesa hídrica un 17%. El
consum públic ha augmentat un 10% i l'industrial ha augmentat només un modest
3%. En
xifres absolutes l'agricultura ha augmentat el seu consum en 260 milions de
m3, la indústria 9,7 milions de m3 i els usos urbans 58,7 milions m3.
L'important augment del consum d'aigua per part de l'agricultura es deu, bàsicament, a l'augment de la superfície de conreu de regadiu.
Per contra, l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha disminuït el seu consum
d'aigua, passant de 221.401 milers de m3 el 1992 a 209.894 el 1998, darrer
any amb
dades disponibles. Això representa que la seva contribució al consum total de
Catalunya també ha disminuït, passant del 9,4% al 8% en el mateix període.
Des de 1992 a 2001 la població servida per sistemes de tractament ha
augmentat un 30%, passant-se del 57,1% de la població al 70,5%. Entre 1992 i
1999 el cabal
tractat ha augmentat un 50%. Aquesta política ha permès una certa millora de
la qualitat de l'aigua dels rius però el fet que la major part de les
depuradores no
tinguin tractament terciari i que el cabal dels rius sigui baix, fa que
encara quedi treball per fer.
D'altra banda, un tema preocupant és la creixent contaminació dels
aqüífers, antigament la font d'aigua de millor qualitat i actualment un
perill per la salut en bona
part del territori. Actualment, 26 comarques que tenen municipis on s'ha
consumit aigua contaminada per nitrats, amb un mínim de 202 municipis amb
aigua
contaminada.
AEEC - Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya
c. Mallorca, 285. 08037 Barcelona
tel/fax: 93 458 06 86
e-mail: aeec@pangea.org
http://www.pangea.org/aeec/