Jornada sobre la Via Verda Collserola-Sant Llorenç del Munt

Dissabte 5.03.2005 - Cerdanyola del Vallès (campus de la UAB)

Notes del que van dir els ponents durant la Jornada.

Inauguració

Salvador Milà (Conseller de Medi Ambient de la Generalitat)

- No hi ha cap pla de gestió dels espais verds a Catalunya. No hi ha cap instància legal per donar viabilitat als espais verds.

- Reconeix que hi ha nombrosos estudis mediambientals i que és el moment d'aprofitar-los. S'han encarregat als científics plans específics de gestió ambiental. No ni ha prou amb aprovar plans específics per mantenir la biodiversitat.

- Farem una llei de mesures urgents en matèria de biodiversitat durant la legislatura que donarà estatus legal a les figures dels corredors ecològics que inclouran la legalització dels connectors ecològics mitjançant un Pla de Connectors Ecològics de Catalunya.

- Però aquest Pla entra en contradicció amb el Pla territorial i el Pla de mobilitat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) no es pot quedar enrere en el Pla territorial, tota la protecció de la biodiversitat ha d'entrar al Pla territorial i tot això està previst al Pacte del Tinell.

- S'adoptaran mesures cautelars en sis mesos.

- Vol donar una interpretació política a aquestes jornades. Si ICV no estigués dintre el tripartit i, concretament a Medi Ambient, s'hagués urbanitzat tot.

- Pensa que tots plegats podem fer alguna cosa.

- Ens retreu a les entitats ecologistes que critiquem el DMAH en lloc de dedicar-nos a donar informació mediambiental; i que el que hem de fer és convèncer la gent que no vol aquests espais verds.

- Hi ha polítics que consideren que tant ICV com les entitats ecologistes som radicals.

Ells optem per l'ecologisme polític però d'altres polítics no volen optar-hi. ICV, quant a la seva participació a les administracions, volen una política ecologista però d'altres, dins l'Administració no ho volen i els frenen.

Antoni Morral (alcalde de Cerdanyola del Vallès)

Rosa Guallar (regidora d'Ecologia Urbana de Cerdanyola del Vallès)

Intervenen breument destacant el fet que ells, com a Ajuntament i d'acord amb el nou govern, han salvat una bona part de la Via Verda de la urbanització projectada per l'antic govern de la Generalitat.

El perquè de la Via Verda

Josep Germain (geògraf i membre de la Institució Catalana d'Història Natural)

Abans, l'urbanisme estava dispers dintre el territori aquí i allà. Ara es comença a parlar d'integració del territori. Els tècnics van estudiar lliurement (sense pressió política) els models d'integració del territori.

1) Consolidació dels eixos urbans

2) Senyalar espais naturals entre els eixos urbans.

3) Funció social: hi ha gent que viu a les dues bandes dels connectors.

Es veu molt clarament la connectivitat entre espais urbans metropolitans dins la via verda Sant Llorenç-Collserola.

Els ajuntaments van signar un acord amb els principis de les vies verdes. Al planejament urbanístic teòricament trobem la Via Verda. Poc a poc totes les administracions van acceptant el concepte de via verda.

Al Manifest de Sant Celoni es recullen totes les vies verdes de la comarca.

Ja hi ha prou estudis i manifestos sobre el tema, és hora de concretar, definir, i això significa gestionar. S'obre el període de gestió i s'apunta a crear un òrgan de gestió de les vies verdes del Vallès. S'han de pendre decisions polítiques i urbanístiques. El fet important és que ara està el tema sobre la taula i es tracti concretament.

Martí Boada (geògraf i naturalista) Premi Nacional de Medi Ambient

El sistema està en crisi.

Hi ha indicadors de biodiversitat. Com s'administren? La biodiversitat té una dimensió social inequívoca.

La connectivitat no és només passos de fauna.

El territori està fragmentat, trinxat i ganivetat.

Albert Cortina (advocat, codirector del Màster en intervenció i gestió del paisatge de la UAB)

No hi ha un marc jurídic per concretar les vies verdes. El Manifest de Sant Celoni intenta que els ajuntaments s'adhereixin o es defineixi aquesta Xarxa d'Espais de les 7 vies verdes.

Traslladar-les al planejament territorial. Formular directrius des de una base municipal i comarcal sense esperar les iniciatives de la Generalitat.

S'ha creat un ideari intercomarcal per posar-se a treballar amb directrius coherents. Es necessiten directrius d'ordenació urbanística i territorial per aplicar directament als ajuntaments i comarques.

S'han d'entroncar els estudis que hi ha amb coherència a les directrius europees.

S'han de recollir les aspiracions socials i els tècnics han de donar-li una fòrmula per entroncar-les al Planejament territorial futur de la regió.

Quines eines hi ha ara mentre esperem el planejament territorial?

Hi ha figures jurídiques que es poden fer servir des dels ajuntaments, les mancomunitats, els consells comarcals.

Hi ha propietaris privats, pagesos, propietaris forestals.

S'han de trobar fórmules per posar d'acord tot tipus de propietats, públiques i privades.

Es poden aplicar eines de fiscalitat per ajudar a què tot això es realitzi.

No s'ha d'esperar la planificació territorial, cal actuar.

S'han de detectar els espais de fragmentació, actuar i donar solucions de gestió.

Marià Martí (director gerent del Consorci del Parc de Collserola)

Felicita els promotors que van començar a dissenyar la Via Verda (Josep Germain).

Com és possible que s'hagi arribat a una situació tan lamentable del territori, com és que els espais verds són tan residuals?

Com és que s'ha gestionat tan bé l'urbanisme i s'han deixat de banda els espais verds?

El sistema urbà és un tot amb el sistema natural, el ferroviari i el viari.

Tal com estan ara les coses l'espai natural es allò que queda desprès d'aplicar polítiques d'urbanisme, vialitat, etc.. I això és molt lamentable.

Així, l'espai natural perd la biodiversitat i acaba essent un jardí.

La pèrdua de la Corporació Metropolitana va ser un greu error, la conseqüència és que cada municipi ha treballat individualment. Entre els municipis i la Generalitat ha d'haver-hi un altre organisme.

Les institucions no el deixen treballar fora del territori marcat com a Parc. Però la fragmentació ja la trobem dintre de Collserola.

Per primera vegada des de fa 25 anys la Generalitat pren posicions sobre la protecció de la connectivitat i de Collserola.

S'ha de fomentar la complicitat entre els a juntaments. Hi ha ajuntaments que no hi estan d'acord.

La Generalitat, que és qui té la visió global del territori, ha de donar-ne les pautes.

El perquè de la via verda?

Perquè hi ha pérdua de biodiversitat

Per garantir la qualitat de vida als ciutadans, té una funció social.

Perquè les infraestructures matxaquen el territori natural.

El desenvolupament urbanístic ha d'estar integrat a les zones naturals.

Que els desenvolupaments urbanístics no condicionin els connectors.

Anàlisi de la permeabilitat ecològica en el sector entre Collserola i Sant Llorenç

Josep Lascurain (biòleg, soci fundador de SGM enginyeria mediambiental)

Aproximació a la connectivitat des de l'ecologia.

Si Collserola formés part de la Xarxa Natura 2000 podría funcionar amb subvencions com Gallecs.

Es poden permeabilitzar les autopistes, hi ha moltes formes de fer-ho (p.e. obrint passos grans per sota).

Les urbanitzacions unifamiliars han assassinat el medi ambient.

Hem arribat tard.

Hem d'aturar-nos i coordinar, no gastar diners.

Hem d'integrar al planejament urbanístic la xarxa ecològica. Que els planificadors prenguin decisions amb el suport dels informes mediambientals.

Pla per gestionar la Via Verda. Expectatives de futur.

Eduard Pomar (regidor de Medi Ambient de l'Aj. de Sant Cugat)

La necessitat de mantenir la Via Verda ha estat reconeguda per les entitats següents:

Les 20 entitats que promouen el projecte de Parc Agrícola del Vallès

Ajuntament de Sant Cugat (Torre Negra)

Generalitat de Catalunya: declaració de Collserola com a Parc Natural.

La presència de Salvador Milà, conseller de Medi Ambient, i Ramon Luque, director general de Medi Natural.

Tot això obre noves expectatives no només per conservar el que hi ha, sinó per ampliar aquesta connectivitat

Ramon Luque (director general de Medi Natural)

El DMAH vol que la gestió dels espais naturals es concreti en aquesta legislatura. Han volgut fer un gest polític en venir a les Jornades. La connectivitat no pot estar deslligada de la gestió del medi natural, sinó que entra dintre d'aquestes propostes:

Pla política forestal de Catalunya 2005-2015

Projecte d'ampliació de la Xarxa Natura 2000

Projecte per salvar els espais més importants de preservació à l'àrea metropolitana: Collserola i el Delta del Llobregat.

Farem malament si ens posem a mirar com es barallen DPTOP i DMAH.

S'ha d'intervenir mitjançant:

1) El Pla territorial.

2) El DMAH vol que tot això encaixi en una nova Llei de protecció de la Biodiversitat. Estarà en marxa al 2005.

3) Establir un pla de connectors: identificar i evaluar la problemàtica i posar mesures de protecció.

La VIA VERDA ha d'integrar-se al Pla territorial. Aquest Pla s'haurà de sotmetre a la Directiva Europea d'Informe Mediambiental obligatòriament.

El Vallès és molt dinàmic. Conscients dels valors naturals de la connectivitat s'han encarregat estudis sobre el Vallès que han de diagnosticar i dissenyar un Pla de gestió de les vies verdes.

S'ha de comptar amb les entitats conservacionistes, amb els estudis científics, amb els ajuntaments i amb el Govern de la Generalitat.

La protecció està molt bé. Però qui la paga??? Els Consorcis com es mantenen? On són els diners per gestionar les zones naturals?

Maties Serracant (membre de la Comissió Redactora del Parc Agrícola del Vallès o PAV)

El PAV està format per 20 entitats en defensa del territori.

Si l'opinió dels tècnics diu que la Via Verda ha de ser gran per garantir la seva funció, així ha de ser.

Hem de gestionar un canvi en el planejament, una modificació. El Pla territorial és un repte que han de resoldre els diferents planejaments urbanístics.

S'ha de crear un organisme regional que gestioni tota la plana: totes les connectivitats, cada via verda té la seva pròpia connectivitat.

S'obre un torn d'intervencions

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

Josep Moner retreu al conseller Salvador Milà que carregui contre les entitats ecologistes per què critiquem certes polítiques del DMAH. Recorda al conseller que les entitats ecologistes ja hem "fet els nostres deures", com diu el conseller, i hem fet molt més enllà del que ens pertoca com a entitats, ja que hem presentat propostes, etc... i per tant és el DMAH qui les ha de fer. El titlla de reaccionari i li diu que fins que no articuli la participació ciutadana dintre la política no s'haurà donat un pas endavant. Per exemple no s'ha deixat participar en el procès decisori de constitució de la Via Verda a l'Aj. de Cerdanyola, ni en altres polítiques de la Generalitat.

Associació Cerdanyola Via Verda (Àngel Gastón)

Plataforma Salvem el Castell

Volen demanar a l'Ajuntament una moràtoria sobre la urbanització de la plana del Castell

Sol·liciten el PAU

Que s'enceti un projecte territorial

Que es faci una consulta popular

Que es crei habitatge per a joves

Rosa Guallar (regidora Medi Ambient Cerdanyola)

Abans que el nou govern municipal arribés a l'Ajuntament ja hi havia un Pla parcial aprovat. Ha estat molt dur canviar aquest Pla amb el DPTOP. Ells creuen que s'ha de sortir de l'àmbit de debat municipal i obrir el debat comarcalment. S'avança poc a poc però s'avança amb aquest canvi de govern de la Generalitat.

Ramon Luque (Director General de Medi Natural)

Hem fet molt bé els deures. Les taques que el DMAH ha posat als mapes no són per veure-les sino per fer algua cosa amb elles. S'obre una batalla dintre el tripartit. S'estan tirant a sobre del DMAH. Han arribat al govern per canviar la forma de fer política. Pensen fer un salt qualitatiu en la forma de gestionar en benefici de les generacions futures. Hi ha un duríssim debat polític dintre el tripartit per la Xarxa Natura.

PAV

El repte del Centre Direccional encara es pot arreglar. La complicitat entre administracions i entitats NO HA ESTAT LA MILLOR. Les administracions han de deixar participar les entitats ecologistes en els processos decisoris.

Urbanisme i Via Verda

ADENC

El major repte és l'urbanisme que ha trinxat el territori.

Josep Carrera, arquitecte, coordinador del Pla territorial metropolità de Barcelona.

Necessitem un planejament superior al municipal per solucionar els problemes de la Via Verda. S'està revisant el Pla territorial de Barcelona i també el Pla territorial general de Catalunya amb 4 criteris:

1) Afavorir la diversitat del territori (ciutat, camp, espais naturals)

2) Protegir espais agraris i naturals: dotar-los de figures específiques.

3) Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic

4) Moderar el consum de sòl.

La població creix i això s'ha de tenir en compte. El nou model urbà del futur es no ocupar territori si es pot aprofitar el que hi ha. Hi haurà un nou model metropolità.

El Vallès Oriental no està tan ocupat com l'Occidental, però podria acabar tenint la mateixa ocupació. Però això no és el que es vol.

S'ha de fer un nou model situant uns nodes dins una xarxa, aquests nodes serien les capitals del territori que centralitzen l'activitat. És millor tenir poques ciutats de 100.000 habitants a tenir-en 10 de 10.000.

La mobilitat ha de donar servei a aquest nou sistema nodal. El ferrocarril s'adapta molt bé al sistema nodal. S'han de respectar les permeabilitats.

També amb el creixement s'ha de buscar un encaix de la Via Verda i el Parc Agrari.

Mercè Conesa, 3a tinent d'alcalde i regidora del Territori de Sant Cugat del Vallès

L'ampliació de la Via Verda és important i el connector també. Falten eines per una protecció real. No hem sabut resoldre els problemes. El propi Consorci del Parc no tenia instruments. Dóna la benvinguda a la Llei de Protecció, però reclama que l'expliquin als ajuntaments. El DMAH encara no ha informat els ajuntaments sobre les seves conseqüencies.

La pressió urbanística és molt forta. Els especialistes han dit que s'han de deixar fora de la pressió urbanística totes les àrees naturals. Hi ha figures per protegir com per exemple els parcs agraris, les àrees d'espais naturals, la llei de protecció, etc.

Respecte a la connectivitat, el túnel central i la via de cornisa tenen greus efectes sobre la connectivitat. L'Aj. de Sant Cugat ha demanat que es desprogramin del Pla general metropolità.

La gestió d'aquests processos de protecció produeix despeses econòmiques i els ajuntaments estan preocupats.

A Sant Cugat, el procès de protecció de la Torre Negra s'ha fet amb molta participació ciutadana i això ha estat amb un govern de CIU a la Generalitat i a l'Ajuntament de Sant Cugat.

Rafa Bellido, regidor de Territori de l'Aj. de Cerdanyola

La Via Verda es va projectar al 1997, però encara hi ha gent que en nega l'existència. Igual que un dia es va aconseguir protegir les serralades, avui s'ha d'aconseguir protegir la Via Verda.

La Via Verda Collserola-Sant Llorenç és la més difícil per estar situada entre nuclis urbanitzats. Cal concretar sobre aquesta via verda aprofitant que aquesta Generalitat vol fer-ho. Encara que hi hagi infraestructures ja fetes, s'han de posar a posteriori mesures correctores.

Un dels motius del canvi de govern municipal a Cerdanyola va ser la crisi del Centre Direccional. El Pla estava aprovat definitivament quan ells van arribar al govern del municipi. La Generalitat te competències reforçades sobre la Via Verda perquè és hereua de la Corporació i per que són propietaris del sòl (INCASOL).

Ara sí hi ha un corredor reconegut. Es consolida un Parc Científic cap a l'Autònoma. És un Pla Parcial que per primera vegada s'ha sotmès a informe d'impacte ambiental.

[Resum dels impactes detectats en el desenvolupament del Pla parcial de la Plana del Castell a Cerdanyola (extret de la documentació sobre el

nou pla parcial del Centre Direccional, disponible a l'Ajuntament de Cerdanyola).

En l'avaluació ambiental s'han definit 48 impactes alguns d'ells catalogats com a severs.

Destrucció del sòl

Pèrdua de biomassa vegetal

Pèrdua de capacitat regenerativa de la vegetació

Degradació de les comunitats del voltant per desbordament de

les accions constructives

Destrucció física dels habitats ocupats o explotats per la fauna

Reducció de la connectivitat

Aportació al canvi climàtic a nivell global

Immisió de contaminants (concentració en excés de contaminants)

Contaminació de les aigües i lleres per la pròpia urbanització

Consum de recursos hídrics

Efecte barrera

Pèrdua de sòl agrícola i altres impactes per la transformació d'usos del sòl

Impactes directes per l'alteració del paisatge actual

La impermeabilització del terreny amb augment de

l'escorrentia superficial i l'augment conseqüent de les

rieres amb el risc d'increment en les avingudes]

La zona sud a Sant Cugat és una zona urbanitzable no programada. S'ha de crear un òrgan gestor d'aquest espai de la via verda: no hi han d'estar només les administracions sinò també les entitats.

Cal restaurar els espais degradats. Collserola és l'espai natural més tensionat de Catalunya per estar al mig de 4 milions d'habitants, per això necessita una Llei de Protecció.

S'HA D'OBRIR UN GRAN DEBAT SOCIAL: Entre ajuntaments, Generalitat, entitats. Demanar a les entitats que han de donar un vot de confiança.

Josep Coll, regidor d'urbanisme i Medi Ambient de Sant Quirze del Vallès

Han perdut molta qualitat de vida. La Generalitat els va abandonar.

Entona un mea culpa perquè han deixat el patrimoni natural de costat. Però ara estan a un punt nou. Reclamen de la Generalitat que hi participin més econòmicament a la vida dels ajuntaments.

Es pot fer alguna cosa? Lluitar contrarellotge. Hi ha interessos urbanístics molt apremiants perquè es canvïi la qualificació del sòl de no urbanitzable a urbanitzable. Tots els ajuntaments amb terrenys a Collserola han de reflexionar-hi.

La participació ha de ser total entre entitats, ajuntaments i generalitat. I s'ha de començar a concretar.

Cloenda

(per part d'Antoni Morral)

El territori està molt tensionat. Es necessita voluntat política i cooperació de les administracions i les entitats.

Aquest acte és el començament d'una nova etapa de gestió d'espais naturals. S'ha de frenar el creixement urbanístic sense control.

Torn obert de paraules

Alcalde de Castellar del Vallès

Volen fer un abocador: ho consideren inacceptable.

Bellaterra Natura

Viuen al mig de la via verda. Hi ha problemes amb les autopistes.

Un problema imminent és un bosc que es veu des de l'hotel on se celebren les jornades. És una franja de 3,5 km de llargada afectat per la construcció del futur eix interpolar. Aquest bosc desapareix amb els seus torrents.

Antoni Plans de DEPANA

Felicita tothom per la jornada. És una gran oportunitat de preservació la Xarxa Natura 2000. No es poden deixar les coses a mans dels especuladors. Als països 'avançats' no deixen 'les coses' a mans dels especuladors.

Associació Sant Quirze del Vallès Natura

La desidia dels polítics ens ha portat a aquesta situació. S'han deixat portar per la inèrcia de l'urbanisme. S'ha de comptar amb les entitats.

Conclusions de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

El Conseller de Medi Ambient i l'administració organitzadora, Ajuntament de Cerdanyola del Vallès van voler dónar una orientació política a aquesta Jornada sobre la Via Verda i així ho van expressar.

Tant els polítics, com els tècnics i científics relacionats amb el medi ambient, convidats a la Jornada estan d'acord en què el territori està trinxat i en què mai hi hagut una política de protecció i gestió dels espais naturals. No hi ha eines legals per protegir el territori. La urbanització del territori ha crescut sense cap control ni planificació i ha cedit a la pressió dels interessos urbanístics privats.

Segons els polítics és el moment de fer un pas endavant en la creació d'aquestes eines legals i de gestió dels espais naturals i tenen la voluntat de fer-ho dintre d'aquesta legislatura, encara que hi ha d'altres polítics que no ho volen així. Els polítics presents diuen que al Pacte del Tinell es va pactar que el medi ambient comptaria dintre de les planificacions territorials.

Les entitats cíviques reclamen una participació real dintre els processos de decisió d'aquestes polítiques ja que fins ara no s'ha tingut en compte aquesta participació. S'ha arribat tard en molts casos. Aquesta intenció política, de protegir el medi natural, entra en contradicció amb actuacions com la de construcció d'una bona part de la Via Verda. El procés d'urbanització de la Via Verda s'ha d'aturar i escoltar la veu dels ciutadans, sobre tot tenint en compte que la propietat de la major part del terreny és de titularitat pública.

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola i d'altres entitats estan contra aquest projecte de Via Verda, que malmetrà encara més la que hi ha actualment.

Les amenaces urbanístiques a la Via Verda:

-Centre Direccional (o com ara l'anomenen "Pla Parcial de la Plana del Castell") a Cerdanyola, redueix la Via Verda a 1000 metres d'amplada i a més amplía la carretera Cerdanyola-Sant Cugat i afegeix un carrer nou per sota de l'autopista AP-7, que també talla la Via Verda -urbanitzacions de Sant Quirze (no sé els noms) que, segons va mostrar el biòleg Josep Lescurain, redueixen l'amplada de la Via Verda a... una riera!! és un punt molt crític.

-el Quart Cinturó, que tallaria la Via Verda prop el parc de Sant Llorenç del Munt.

-el golf de Torre Bonica (no és amenaça sino que és una agressió consumada, tot i que reversible)


[Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola] [Associació Cerdanyola Via Verda]