![[No al túnel d'Horta]](logotunel.jpg)
Per què ens hi oposem?
És molt difícil separar en les ciutats i el seus entorns metropolitans les raons mediambientals de les raons urbanes. Totes són raons de qualitat de vida que tenen a veure amb les persones i amb la resta d'éssers vius, que en casos com el del projecte del túnel d´Horta van juntes. Si es construís el túnel, aquesta qualitat de vida es veuria profundament malmesa per l'impacte inicial i pel model de ciutat que projecta. Una ciutat al servei de l'automòbil en front del transport públic, i un creixement insostenible, al servei de l'especulació, dels interessos de les grans companyies constructores i la irresponsabilitat d'aquells polítics que recolzen projectes com aquest, que ens costarà a l'entorn dels 40.000 milions de pessetes: destinats al cotxe privat, quan diuen que no hi ha diners pel transport públic.
Com s'ha demostrat mil vegades, i ho veiem cada dia, el túnel no reduirà el trànsit rodat sinó que en provocarà un progressiu augment, que s'afegirà al col·lapse que ja en hores punta pateix la ronda de Dalt. Suposarà un profund impacte negatiu per als barris de Barcelona, especialment els més propers als accessos: 25.000 cotxes diaris més en les dues direccions. El transport públic de qualitat és l'única alternativa al col·lapse progressiu de la ciutat.
La carretera d'Horta a Cerdanyola (BV-1415) patirà un increment de trànsit, com ja va passar amb la BV-1418 quan van entrar en funcionament els túnels de Vallvidrera; és la mateixa situació. A aquest impacte s'hi afegirà la pressió urbanística als seus entorns: benzineres, grans superfícies, especulació immobiliària, pèrdua de sòl públic en benefici de l'especulació, pèrdua de sòl per a equipaments, contaminació acústica i atmosfèrica amb els seus efectes sobre la salut. Barcelona és una de les ciutats més sorolloses del món.
La ciutat no ha de pujar a la muntanya, sinó a l'inrevés. Collserola és un parc natural que hem de preservar, però encara és molt més que això, és el nostre pulmó natural.
Si es construeix el túnel suposarà una agressió molt forta al Parc: la degradació de la riquesa natural que encara es conserva a l'entorn metropolità. La fauna de la serralada estarà encara més aïllada per la reducció d'espai lliure entre Sant Cugat i Cerdanyola.
La zona del Vallès anirà perdent els seus espais naturals amb un creixement urbanístic i d'estructures innecessàries des del punt de vista de la sostenibilitat (creixement descontrolat de l'habitatge, carreteres, camps de golf,...). S'aniran eliminant progressivament els ja escassos espais agrícoles i forestals
I, definitivament, des del punt de vista de la mobilitat, el túnel és absolutament innecessari. Si realment pensen alguns responsables polítics en les persones i el medi ambient del qual formem part i no en altres interessos, trobaran moltes i molt bones solucions. Més transport públic, trens metropolitans amb més freqüència de pas dels combois, menys pressa, carril bus a l'A-18. Hi ha molta literatura i molt seriosa, només cal que se la llegeixin i li facin cas. La ciutat sostenible no ha de ser un eslògan politico-publicitari sinó una pràctica quotidiana.
Pensem que aquestes són raons suficients per dir NO AL TÚNEL D'HORTA, però si en volen més les hi podem donar.
RETIRADA IMMEDIATA DEL TÚNEL D'HORTA
DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ (PGM)
NO EL VOLEM!
PLATAFORMA CIUTADANA
CONTRA EL TÚNEL D'HORTA
El projecte del túnel d'Horta s'ha concebut amb la funció primordial d'absorbir trànsit de l'A-18 i del túnel de Vallvidrera. És, en realitat, una autopista més que enllaçaria Barcelona i Sabadell travessant la serralada de Collserola. L'impacte ecològic i mediambiental d'aquesta obra seria, per tant, de grans dimensions i, possiblement, els nostres descendents no ens perdonessin haver malmès un patrimoni natural com la nostra serralada, el Parc de Collserola, que no en va està inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural.
D'altra banda, l'argument que s'esgrimeix en defensa del túnel de millora viària no té cap validesa, ja que quan el túnel seria operatiu, d'aquí quatre o cinc anys, es trobaria col·lapsat per l'increment mig del parc mòbil.
L'única solució que hi ha per al problema de la mobilitat és una aposta decidida pel transport públic. En aquest sentit, entre Barcelona i el Vallès el transport públic pot millorar substancialment si s'optimitza la xarxa ferroviària i la xarxa d'autobusos (amb el seu carril-bus), complementades amb un servei de microbusos que connectin les estacions de tren i les parades de bus amb les zones industrials i les destinacions on no hi arribi transport públic.
L'aposta pel vehicle privat que comporta el seu ús abusiu ens condueix al desastre viari, ecològic, mediambiental, sanitari i social. Per tot això, els sotatsignants estem d'acord amb les prop de 100 entitats de Barcelona i el Vallès integrants de la Plataforma Ciutadana contra el túnel d'Horta que pensen que no s'ha de construir cap més túnel a Collserola.
2000