PUDORS I “LIXIVIATS” A LA PLANA DEL CASTELL
Fent una passejada matinal per terrenys propers al Castell de Sant Marçal, en l'espai ara com ara de la Vía Verda, al creuar el torrent dels Gorgs i seguint els rastres encara visibles d'antics abocadors de fet incontrolats, diversos membres de l’Associació Via Verda hem pogut observar i comprovar la situació de risc en que es troba la zona “ocupada” pels antics abocadors. I és per això que volem posar en coneixement de la ciutadanía cerdanyolenca el següent:
1) A la superficie son encara visibles en molts llocs les runes amb que  varen dissimular els abocaments. Això està en franca contradicció legal de deixar al damunt una capa de terra conreable suficientment gruixuda com per permetre creixement de conreus i d'arbrat.
2) Ignorem que s'hi va abocar, però el que sí queda clar es que les autoritats responsables en el seu moment varen veure diversos perills fins al punt de fer desviacions de possibles lixiviats directament a clavegueram, segons es desprèn dels registres (tapes homologades i amb el nom de clavegueram) corresponents. Hem de recordar aquí que per llei no es pot abocar directament a clavegueram res que no sigui domèstic si abans no passa per una depuradora i dins uns límits de substàncies i elements fixats per l'Agència Catalana de l'Aigua que a la seva vegada estan inspirats en normatives de la Unió Europea. Pensem que una Central lletera o una fàbrica de formatges, aparentment treballant amb productes domèstics exclusivament, tenen les seves depuradores per a no sobrepassar les quantitats legals.
3) També s'observen diversos "piezómetres", que son tubs que van fins a una certa profunditat per a observar si es desprenen gasos del subsòl així com poder extraure mostres del fons. Doncs bé, com a mínim  dos d'ells desprenien una forta pudor, senyal inequívoca de que segueixen havent-hi reaccions químiques en aquell subsòl ja siguin fermentatives o altres. També hi ha una sèrie de xemeneies per a l'expulsió dels gasos del subsòl i també al menys un parell desprenien una forta olor.
4) Per últim volem també denunciar que el "clot Sugranyes" no es un clot net, verge, on abans hi havia terra, sinó que estava ple d'aigua no precisament clara o tèrbola de fang, sinó de les coloraines pròpies de les diverses sals metàl·liques per fer els colors de les rajoles, metalls que molt possiblement figuren als indexes de les normatives esmentades com a altament tòxics.
Els abocadors “sense control” continuen en activitat i fruit d'això són els gasos que continuen desprenent-se i els líquids contaminats “lixiviats” que han aparegut en diversos moments.
La permissivitat i la manca de control dels abocaments durant el seu  funcionament és una greu irresponsabilitat de les entitats que en  aquells moments havien de gestionar-los.
El perill i risc heretat és evident en una zona on es vol urbanitzar properament, i és per això, que cal que l'administració amb les entitats corresponents facin públic de forma urgent la situació actual dels abocadors, els seus riscos i les actuacions que caldria emprendre.
La nostra Associació ha demanat a l'Ajuntament que ens faciliti tota la informació existent, així com una entrevista amb el Conseller de Medi Ambient demanant les mesures correctores que evitin qualsevol risc tant per als veïnes i veïnes de Cerdanyola com per al medi natural.
L'Associació Via Verda es planteja trametre a la Fiscalia de Medi  Ambient aquesta situació, demanant que actuï per aclarir  responsabilitats i promoure una actuació de reparació de la zona.
Alhora que demanem l'aturada de qualsevol obra en la zona de la Plana  del Castell mentre no es solucioni aquesta greu situació

Associació Cerdanyola Via Verda,     maig de 2006