maig 2011
El diumenge 15 de maig té lloc la XXI cursa per la serra de Collserola, declarada parc natural al mes d'octubre de 2010, en la qual hi participaran més de 800 persones (sembla que el límit de 750 inscripcions no s'ha respectat). Activitats d'aquesta mena suposen, en un entorn com Collserola, impactes no desitjats com són: l'erosió del territori per l'accés de tanta gent; els sorolls aliens excessius en un entorn natural amb fauna (part d'ella està en època de cria); l'aparició de nous residus (p.e. sempre queden cintes indicadores del camí, després de les curses que l'ens organitzador no retira totalment); l'accés massiu de vehicles motoritzats; malmetre la vegetació; els aixafaments d'invertebrats, etc. Creiem que aquesta mena de curses competitives i massives no concorden amb l'esperit del parc, d'incrementar-ne la protecció ni garantir-hi un màxim de sostenibilitat.
Els usos públics s'han de desenvolupar congruentment amb els objectius de protecció de l'espai, cosa que no sembla que tampoc hi ajudin aquestes les curses. A més, el futur Pla especial per a la protecció del medi natural i del paisatge, haurà de tenir en compte totes aquelles mesures necessàries per conservar els sistemes natural, entre les quals no hi han de constar aquesta mena d'activitats.
És per tot això que fora bo que, per a properes edicions si en aquesta no és possible, la cursa passés per d'altres llocs menys delicats i necessitats de protecció, com els camins del Vallès que uneixen les ciutats o per les carreteres.
Senyors i senyores organitzadors/es de la XXI Cursa per Collserola,
Ens hem assabentat que el diumenge 15 de maig té lloc la XXI cursa per Collserola, en la qual hi participaran més de 800 persones. Segurament ja n'esteu al cas, però us recordo que el proppassat mes d'octubre de 2010 i després de molts anys de lluita i feina de moltes entitats i persones preocupades pel seu present i futur, Collserola va ser declarada parc natural mitjançant el Decret 146/2010.
Tal com consta en la introducció, la “consolidació del Parc de Collserola com a oferta de proximitat de lleure i de contacte amb la natura per a milions de persones, i la constatació de l'enorme pressió que pateix aquest territori (freqüentació, ocupació, trànsit, aïllament, fragmentació, vandalisme, abocaments, deteriorament d'ecosistemes, incendis, etc.) han palesat la necessitat d'incrementar la protecció d'aquest espai protegit adoptant una figura de protecció de rang superior”. Aquestes són algunes de les raons per les quals desenes d'entitats, ens locals i el Govern de Catalunya van considerar la necessitat de declarar Collserola parc natural. En relació amb això i la cursa esmentada, hem de manifestar el següent:
Aquesta mena d'activitats provoquen, entre d'altres, l'erosió del territori, sorolls aliens excessius, aparició de residus, accessos massius de vehicles motoritzats prop del parc i fins i tot dins (per marcar-hi el recorregut o retirar-ne els residus generats un cop acabats (que no sempre es retiren tots), recollir participants indisposats, etc), trencaments de vegetació, aixafaments d'invertebrats, etc. Un accés massiu de més de 800 persones corrent pels seus camins no és la millor manera de treballar per assolir els objectius del parc, entre els quals, i segons consten al decret, hi ha el “foment de l'accessibilitat al Parc sota principis de mobilitat sostenible”. Aquest objectiu xoca clarament davant d'aquesta allau humana; No consten com a activitats per realitzar al parc, les esportives ni amb caire competitiu.
Alhora, l'articulat del decret també preveu que “els usos públics s'han de desenvolupar congruentment amb els objectius de protecció de l'espai”. Una cursa d'aquesta mena no sembla que segueixi aquest precepte; no veiem cap relació entre la conservació de la natura i una cursa competitiva, i menys en un parc amb tantes agressions com les que rep constantment Collserola. Sí, n'és una més i segurament no n'és la pitjor, però és una forta agressió, i no només per l'impacte directe sinó també per la imatge que suposa que “en un parc natural tot s'hi val”. Cal eliminar totes aquestes agressions... bé, si el que volem és salvar Collserola de la seva destrucció, és clar.
El Pla especial per a la protecció del medi natural i del paisatge, un cop es desenvolupi, haurà de tenir en compte totes aquelles altres mesures necessàries per conservar els sistemes natural, tal com demana el Decret. Entre aquestes mesures tampoc no hi consten les curses multitudinàries. El problema de la pressió humana sobre Collserola no és l'impacte individual d'un corredor, sinó la multiplicació pel gran nombre de visitants que la tenen a l'abast en una zona tan poblada. Per això el límit de 750 participants alhora és una exageració. Si no es desvia immediatament la cursa caldria com a mínim reduir-ne els participants. Clar que només cal reduir el límit si es respecta, perquè no s'entén que primer es posi un límit i després se sobrepassi en un 10 % com si no se'l creguessin ni els organitzadors.
Per altra banda, volem recordar-vos que com a usuaris del parc estem farts de veure que, després de curses, passejades, etc de qualsevol mena, sempre queden rastres (com per exemple les cintes indicadores del recorregut, que acaben caient i volant ves a saber cap a on o cap a qui, o queden enganxades als arbres o arbustos, fins i tot estrangulant-los i essent engolits per aquests en créixer).
És per tot això que moltes persones que hem estat treballant perquè Collserola es declarés parc natural pensem que l'impacte en el medi natural, i en especial en aquest parc tan atacat per tot tipus d'agressions, s'evitaria si la cursa passés per d'altres llocs menys necessitats de protecció, com els camins del Vallès que uneixen les ciutats o per les carreteres, cosa que agrairíem que tinguéssiu en compte per a les properes edicions.
Salutacions.
[Associació Cerdanyola Via Verda] [Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola]