Edu'x
Vull explicar-vos per començar la diversitat de les persones que viuen al camp i que a més viuen del camp, hi ha dos grups bastant peculiars: per una banda la gent de secà i per l'altre els de regadiu, la vida els ha format uns caràcters diferents.
Els de regadiu semblen més optimistes, segur que són més epicuris, el vent els va a favor, les collites sovint són generoses, encara que han de treballar dur i tenir cura de vendre les fruites i les verdures, de vegades a l'engròs, d'altres en els mercats propers, però a pesar de tot no han de patir, la terra és generosa i productiva.
En canvi la gent de secà han d'arrencar del terrós la subsistència més elemental, han de calcular com podran subsistir entre les collites, si tenen al tros una mica de fruita la conservaran amb cel, potser en faran conserva, a l'hora de menjar començaran amb les peces més petites i tal vegada tocades, encara que quan arriba el moment de menjar les fruites més grosses, aquestes s'han començat a pansir. Els llums de la casa tindran bombetes de poc consum i quan surten d'una habitació els apaguen amb els interruptors gastats.
La seva forma de ser continguda i previsora representa un model a seguir.
Els temps d'un consum irresponsable, amb la generació irracional de residus, moltes vegades no reciclables, recorden la mentalitat, atractiva en el primer moment de la gent dels camps de regadiu. Però la lluita per la defensa dels espais naturals, d'una societat sostenible, d'un equilibri ecològic, es porta a terme des de la prudència i del sentit comú, llegint la natura que ens envolta, sense conreus aliens a la terra, mantenint l'equilibri que permeti la convivència de les persones, amb un respecte a la fauna i la flora que habita aquestes terres des dels inicis. Això es fa amb un tarannà de la gent de secà.
Però una veritable defensa de la natura, no pot quedar-se com un element de contenció, que eviti els abocadors salvatges i l'especulació depredadora. També ha d'incloure la recuperació d'espais, la neteja de les aigües, com le de la riera de Sant Cugat, l'augmentar la permeabilitat de l'autopista, generant passos per sota. la senyalització de carrils per bicicletes, garantir la connexió biològica entre els diversos espais naturals.
Via Verda va sorgir i ha viscut per actuar com a consciència col·lectiva i per defensar-nos de l'especulació sistemàtica, massa sovint avalada pels ajuntaments, que cerquen nous ingressos i agraeixen suports, de vegades electorals, als reis del totxo, d'aquells que, com en Mariano Rajoy s'atreveixen a frivolitzar sobre el canvi climàtic, citant el seu cosí, possiblement el mateix que li va suggerir allò de "los hilillos" de fuel que sortien del Prestige. Hem de seguir de prop quines formes tenen les trenta monedes d'argent, que s'hauran de pagar des del consistori. Hem de vetllar per les llicències d'edificacions, de les reconversions del sol.
Veiem com els espais verds de Cerdanyola es deterioren, per un abandonament absolut, com pot ser el parc de la riera de Sant Cugat. Ajuntament! Què feu? Temps era temps que temíem les "polítiques esbojarrades" de Barcelona, que ara en aquests moments semblen els models a seguir des del consistori.
Les oportunitats de Cerdanyola són enormes, el creixement també, el tenir dins del terme a la UAB és una oportunitat molt important, la necessitat d'acostar-nos-hi, però amb optimisme i amb ganes de fer els espais dignes. L'anella científica és un nou repte, una voluntat de progrés, però sense perdre el nord en els requeriments de respecte a la natura que calen.
Sóc del que penso que el millor segle de la història haurà de ser el segle XXI, ho dic com si fos un pagès de regadiu. Serà un segle on coneixerem noves persones que ens hauran d'acompanyar el la lluita, sense treves, per la defensa de la natura i per la construcció d'una societat més justa.
Vull acabar com començava fa anys el manifest de la via verda
Volem TOTA la Via Verda amb majúscules, la que va des de Sant Llorenç del Munt fins Collserola i des del castell de Sant Marçal fins als límits amb Sant Cugat.
Josep M. Riera
Veí de Montflorit
Octubre 2007
11.06.2006
El proper dia 11 de juny i coincidint amb el Congrés de la bicicleta que tindrà lloc a Barcelona, convoquem totes aquelles persones que creiem en dues coses per salvaguardar un futur millor:
La preservació dels espais naturals i la mobilitat sostenible.
La propera urbanització del Centre Direccional a la Plana del Castell suposarà l’augment del parc de vehicles de Cerdanyola amb més de 10.000 i uns 35.000 desplaçaments diaris. La construcció d’aquest nou barri al nostre municipi tindrà un gran impacte ambiental que ens afectarà a tots; en primer lloc per la desaparició d’aquest espai agrícola, en segon lloc per l’augment de la contaminació, sobretot atmosfèrica i acústica, i finalment per l’increment del col·lapse circulatori.
A més aquest nou escenari, servirà com a pretext perfecte per justificar les necessitats de construcció de nous vials i autovies com és el cas del vial de Cornisa i l’autopista-túnel d'Horta que afectaran greument la serra de Collserola i seguiran l’espiral creixent d’impactes negatius derivats de l’augment del trànsit al nostre municipi. El nostre futur, i el de les properes generacions, no es mereixen això. Cal reivindicar amb la força de la raó la necessitat de moderar el creixement de les nostres ciutats, la millora del transport públic i l’aposta per guanyar espais per a la bicicleta.
La Llei de mobilitat 9/2003, del 15 de juny, determina la visió global de la mobilitat com un sistema que ha de prioritzar els mitjans de transport més sostenibles, com ara el transport públic o anar a peu o en bicicleta. L’ús de la bicicleta, a més de no contaminar té avantatges socials i de salut pública i per això, en els darrers anys s’han impulsat diverses iniciatives i actuacions públiques per incrementar-ne el seu ús com a eina per traslladar-se d'un lloc a l'altre.
En aquest sentit l’Associació Cerdanyola Via Verda apostem pel Camí Verd http://camiverd.org/ a l’antiga via dels Ferrocarrils a Bellaterra com un espai de comunicació entre ciutats i també com espai a lúdic per a gaudir amb tranquil·litat i companyia d'una zona que volem per a l'ús públic.
La bicicleta no contamina, és silenciosa, ocupa poc espai i proporciona llibertat de moviments. Les actuacions a favor de la bicicleta com a eina de mobilitat quotidiana i vehicle per al lleure, l’esport i el turisme, a més de beneficiar al seus usuaris directes, cal entendre-les com a elements claus per a l’equitat i comunicació social, per a l'increment de la llibertat i l’autonomia de les persones, per disminuir l'impacte ambiental de la mobilitat, per enfortir la salut dels ciutadans i ciutadanes i per potenciar el gaudiment personal i de l’entorn, així com per reduir la contaminació, tant acústica com atmosfèrica sobretot a les ciutats.
Una societat amb més ús de la bicicleta és una societat més saludable, més habitable i més responsable respecte a les generacions futures.
Per tot això proclamem:
MÉS VIA VERDA i MENYS COTXES
GUANYEM ESPAI PER A LA BICICLETA.
Us convidem a tots/es a pedalar amb nosaltres el proper 11 de juny de 2006 sortint a les 10.30 h a la plaça de l’Estatut de Cerdanyola. El recorregut aproximat és de uns 11 km (menys de dues hores incloent parades).
A voltes m'invento un poble idíl·lic amb una rambla arbrada amb bancs, on els veïns s'aturen a xerrar sense pressa. Veig un nen amb el seu avi que pesquen a la vora d'un riu que té un color estrany, de riu, clar i transparent. Els marges són nets i el riu esdevé proper i estimat. Si alço els ulls, en la distància intueixo camps llaurats, horts i vinyes.
Com és idíl·lic, i me l'invento, no hi ha sorolls, només el miolar d'un gat enamorat, l'ocell enjogassat entre les branques d'un til·ler, un carro ple d'herba que passa i uns nens que juguen a la xarranca.
Però el somni dura el que tarda el semàfor en passar de vermell a verd, i tot es torna terriblement real. No hi ha rambla, només un carrer més o menys ample, això si, amb arbres i bancs que miren la paret, com si estiguessin castigats. Quan travesso el pont, el riu, avui, és de color de sang, d'un color vi bordeus, molt més vistós que quan baixa de dol, però no és un riu, i malgrat me l'estimo, o segurament per això, em fa mal i no me'l miro més. Seguint el meu camí, busco en la distància per entre els edificis, i em sobta de veure uns pins enforquillats amb fustes, i una mica més enllà, quan el carrer s'obre a una plaça inútil, altrament dita rotonda, apareix el petit turó mossegat de groc i blau, però no és ginesta ni cel. Hi ha molt de soroll: frenades, botzines, sirenes, piconadores, pales excavadores, grans camions portant runes... I els nens criden, ja se sap, el soroll porta soroll.
Només hi ha un lloc on conciliar el meu poble idíl·lic i la realitat. He d'avançar una mica més, he de traspassar més i més realitat fins arribar a una plana de turons dolços, de canyissars, camps sembrats i petits boscatges. I respiro. Aire i espai obert, no delimitat per cap línia recta horitzonal o vertical. Sense cap pla compacte i opac que em talli la perspectiva de més aire i més espai. L'única línia que em permeto és la que separa la terra del cel, i aquí no és recta. Quan m'agrada més? No ho sé. Potser a les hores indefinides de llum, quan s'alça el dia i fins l'herba es fa mandrosa i a la nit li costa llevar el darrer llençol i tot té un tel lletós de boira humida. Per primavera, quan tot és tendre, amb aquell verd tímid, difícil de pintar, o a la tardor on el verd s'ha fet vell, i tot té color d'or, el color d'un cicle viscut. El que més m'agrada, ara que hi penso, és veure passar una persona per un camí fet a petjades d'anys, i que, des d'on jo sóc, la veig minúscula, però transforma el paisatge.
Transformar el paisatge a la mida de la persona, aquesta és la qüestió. Heu vist mai un pagès llaurant? Si al bell mig dels seus camps hi hahagut de sempre una gran pedra, o un arbre, el veureu fent filigranes amb el tractor per tal de respectar-los, i un cop acabada la feina les línies paral·leles de la seva arada mecànica dibuixen amb la mateixa precisió que un monjo budista pentina els seus jardins de sorra, fent un parisatge quan intervenim en l'espai. Si en fóssim conscients el respectaríem molt més.
Avui estem aquí com a mostra de respecte envers un dels darrers espais que ens queden en el nostre terme. Estem aquí per defensar-lo, perquè ens el volen prendre.
Vivim els efectes de l'ona expansiva del boom immobiliari de Barcelona. Com una pedra llençada a l'aigua que dibuixa cercles concèntrics, els ciutadans de la metròpoli fugen en una nova immigració interna cap a noves terres que els acullen: ja sigui el Vallès, el Maresme, o l'àrea del Llobregat, i més lluny si cal. Alguns, a qui no coneixerem mai, s'estan llepant els dits i omplint les butxaques a costa del nostreterritori, del nostre paisatge amb una impunitat pertorbadora.
Ja em perdonareu si avui no tinc prou forces per creure que els guanyarem. Tenen l'arma més poderosa que existeix: els diners. I ja sabem que amb ells es pot comprar qualsevol cosa, incloses les voluntats. Recordo que, quan l'escriptora Rosa Regas va guanyar el premi Planeta, els periodistes li van demanar en què gastaria els diners, ella va contestar: compraré temps. Em va semblar màgic que algú volgués comprar l'intangible.
Vull creure que els que estem avui aquí, també som compradors d'intangibles. Propietaris de tot allò que no és nostres i alhora és de tots: aire i espai, i tot el que contenen. El gran i estimat escultor Eduardo Chillida, que entenia molt d'aire, espai i paisatge deia: Es veu bé tenint l'ull ple del que es mira. I nosaltres sabem molt bé el que volem veure i mirar, i el que no.
Marutxi, artista local (Cerdanyola del Vallès)
Cerdanyola, 12 de novembre de 2005
No m'extendré gaire, perquè crec que m'expresso millor dibuixant que parlant.
No us puc parlar dels meus records d'infantesa de la Via Verda, ja que no vaig néixer aquí però el que sí que puc és recordar quina ha estat la seva evolució des de què vaig arribar a Cerdanyola, ara deu fer 9 anys, el mateix temps que porto dibuixant sobre l'actualitat de la vila.
En aquest temps he vist mes o menys de tot a Cerdanyola, fins i tot canvis d'alcalde que ningú esperavem. Hi ha hagut coses bones i d'altres no tan bones, com cases modernistes que es tiren, arbres que es tallen, torres que cauen i ningú sap com, projectes d'ampliacions en el parc tecnològic, aparcaments de colors imposats, túnels d'Horta, enormes barris amb edificis inspirats en les construccions dels anys 70, permutes de terrenys en benefici dels mateixos, però durant tots aquests anys, una de les coses que no he pogut pair és la destrossa mediambiental que es vol dur a terme a la plana del castell i la via verda.
Des de l'Associacio Via Verda i també des d'altres associacions implicades, s'ha intentat fer reflexionar als diversos governs, dos de moment, de no tirar endavant el centre direccional. Des de meu raconet al TOT Cerdanyola, jo també he intentat transmetre la lluita que porteu les associacions, però no hem pogut parar-ho. Les justificacions dels governs sempre han estat que el Centre Direccional ens portaria més desenvolupament per a la ciutat, més llocs de feina, més indústria, i segons ells, més qualitat de vida, però tot això també ens portarà més cotxes i més contaminació, més quantitat de residus, saturació de serveis públics, pèrdua d'espais lliures i agrícoles irrecuperables, i sobretot la DESTRUCCIÓ del corredor biològic entre el Parc de Collserola i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Un espai que utilitzen el porc senglar, la guineu, l'eriçó, els esquirols, els conills, i fins i tot els cargols i d'altres animalons per circular lliurament entre els dos parcs, conservant així la diversitat biológica.
Sembla que aturar el Centre Direccional sigui una utopia; pot ser sí que ho és, però hem de continuar lluitant, hem de fer còrrer la veu, i fer pressió fins al final. La Via Verda i els animalons que hi viuen en ella s'ho mereixen, i Cerdanyola també.
Una última frase per al nostre govern, com va dir aquell: Guanyareu però no ens convencereu.
Gràcies a tots i a totes i que disfruteu d'aquesta 3a bicicletada per la Via Verda!!!
Edu'x
Cerdanyola, 13 de novembre de 2004
Avui, amb aquesta passejada, podem gaudir de dos aspectes ben lligats amb la sostenibilitat: la bicicleta i el recorregut travessant TOTA la Via Verda.
Sostenibilitat és una paraula que malauradament cada cop és més utilitzada per justificar fets ecològicament insostenibles; sentim dir construccions sostenibles, vialitat sostenible, potser ben aviat sentirem dir destrucció sostenible.
L'actual model de mobilitat a la comarca és insostenible, la manca de carrils per a les bicicletes, les deficiències en el transport públic i les amenaces de nous vials ràpids acompanyats per túnels, no és l'herència que hem de deixar a les generacions futures. La nostra comarca necessita un nou model de mobilitat basat en l'ús d'un modern servei de transport públic no contaminant, que connecti amb les necessitats reals de la població i uns vials que afavoreixin el desplaçament segur en bicicleta. Això si que és sostenible. No és sostenible cobrir amb formigó zones d'interès, amb important connectivitat biològica i excel·lent recurs paisatgístic.
Volem TOTA la Via Verda amb majúscules, la que va des de Sant Llorenç del Munt fins Collserola i des del castell de Sant Marçal fins als límits amb Sant Cugat. Altres propostes només són simples zones verdes. Reivindiquem un altre model per al Centre Direccional : "Cerdanyola, ciutat de la Universitat". On la imbricació de la ciutat amb la Universitat sigui prioritària, on la preservació de la Via Verda des del castell sigui una realitat, on el paisatge actual i la diferenciació física entre les dues ciutats que hem unit simbòlicament sigui present.
Us convidem ara a retornar cap a Cerdanyola, però també a animar-vos a que un altre dia passegeu per altres indrets de la plana del Castell tot observant el paisatge, els ocells i els magnífics camps de conreu; de ben segur que no us deixarà indiferents. Les futures generacions no es mereixen un altre legat que el que defensa l'actual patrimoni natural, perquè és nostre i perquè l'estimem. I això sí que també és sostenible.
Endavant!
Associació Cerdanyola Via Verda