Aquest resum està basat en l’”Estudi d’Impacte Ambiental” que forma part del document, oficial i públic, anomenat “Modificació del pla parcial del Centre Direccional”, elaborat per l’administració l’any 2004.
Aquest document descriu 48 impactes ambientals. Alguns d’ells estan catalogats com a SEVERS i/o IRREVERSIBLES, i es reconeix que ho seran malgrat s’apliquin les mesures pal·liatives recomanades en el propi document. Veieu-ne alguns exemples:
Serà un impacte SEVER i en molts casos IRREVERSIBLE per pèrdua de biomassa vegetal. Es perden: camps de conreu (paper bàsic per al medi natural), vegetació de marges (rica en ecosistemes i biodiversitat) i vegetació de ribera (desapareixen cursos d’aigua o es modifiquen). La compactació del sòl, l’asfalt i el formigó, la poca infiltració de l’aigua, l’augment de contaminants, l’increment de risc d’incendis.., són algunes de les causes d’aquest greu impacte.
Hi ha dos aqüifers a la zona i es veuran afectats pel canvi d’ús del sòl. Seran malmesos per les excavacions i fragmentats pels fonaments dels edificis. La impermeabilització de les terres, per la compactació i l’asfalt, impediran la filtració de l’aigua de pluja a l’hora que aquesta anirà més contaminada per l’augment de contaminants en suspensió a l’aire. A més no hem d’oblidar que els abocadors antics i clausurats que hi ha a la zona s’assenten en un altre aqüifer.
Hi haurà una notable disminució de la qualitat de
l’aire per l’increment de les fons de combustió: la
mobilitat, les calefaccions, els aires condicionats..., i per
l’augment del consum energètic.
Està considerat un impacte SEVER el causat pels gasos tòxics
que emeten, ja actualment, els abocadors ja clausurats que hi ha a la
zona.
Pel que fa al microclima, s’afirma que a Cerdanyola hi haurà un augment de les temperatures causat per: la pèrdua de massa vegetal, l'acumulació de la calor al formigó, l'augment de les fonts de calor (la mobilitat, el consum energètic,....), la disminució de la circulació de l’aire per la trama urbana, etc. Pel que fa al macroclima, Cerdanyola augmentarà la seva contribució a l’escalfament global del planeta amb un increment de 80.000 tones anuals de gasos d’efecte hivernacle.Aquest és un impacte SEVER per l’increment de la mobilitat i l’augment de les necessitats energètiques. Segons l’ “Estudi d’Impacte Ambiental” aquest serà un impacte SEVER malgrat que s’apliquin mesures en transport públic i en eficiència energètica.
Serà SEVER i en molts casos IRREVERSIBLE, sobretot a causa de la destrucció dels seus hàbitats. Actualment hi ha (abans de l’inici de les obres):
19 espècies de mamífers: dues protegides per la Directiva Europea d’Habitats i dues en perill d’extinció en aquesta zona (mustela i fagina).
102 espècies d’ocells: 74 d’interès especial, 2 catalogades com a Vulnerables (antesala d’estar en perill d’extinció), i 18 protegits per la Directiva Europea d’Hàbitats.
9 espècies d’amfibis (molt afectats actualment per la mala qualitat de les aigües dels torrents): 6 d’interès especial i 5 protegits per la Directiva Europea d’Hàbitats.
15 espècies de rèptils (molt afectats actualment per la mala qualitat de les aigües dels torrents): 11 d’interès especial i 3 protegits per la Directiva Europea d’Hàbitats.
Els canvis que hi haurà a la conca de la Riera de Sant Cugat
seran d’impacte SEVER i IRREVERSIBLE. Afectarà un total de 6
cursos d’aigua. Augmentarà la contaminació de les
aigües per l’assentament urbà. S’hauran de fer
importants obres d’enginyeria i arquitectura per tal
d’evitar l’erosió i les grans crescudes del cabal de
la riera de Sant Cugat o riera Major, pel ràpid i perillós
lliscament de l’aigua de pluja sobre la zona urbana impermeable
per l’asfalt i el formigó. Aquest fet pren més
rellevància actualment perquè, a causa de l’escalfament
global del planeta, les pluges són escasses i més intenses.
A més, s’incrementarà notablement el consum
d’aigua del municipi, tant per l’augment de població
com pel rec de les zones verdes urbanes (on ara hi ha conreus de
secà).
Conclusió L’Associació Cerdanyola Via Verda considera que pretendre “urbanitzar de forma sostenible” a la Plana del Castell és, com a mínim, una incongruència intel·lectual (sinó una fal·làcia). L’Associació considera que si l’Ajuntament i la Generalitat volen aplicar criteris de sostenibilitat a la Plana del Castell les accions a emprendre són evitar el pla urbanístic previst, protegir jurídicament l’espai agrícola, sanejar els abocador que hi ha i evitar-ne de nous, regular les activitats econòmiques de la zona, recuperar la salut de les rieres i difondre els valors d’aquest espai. L’Associació considera que l’edificació sostenible pot tenir lloc en els espais disponibles dins la trama urbana actual i aplicant-la a la rehabilitació d’edificis.
2006