Les modernes teories econòmiques introduïdes pels nordamericans fan que la paraula producte sigui qualsevol cosa material o inmaterial susceptible de compra-venda. Així, són productes tant un automòbil com un tipus d'assegurança, un llibre escolar i també un tipus d'ensenyament (privat o públic), un servei telefónic, una representació teatral, etc. Fins i tot, en unes passades eleccions autonòmiques a Catalunya el cap de campanya de CiU (ell professional del marketing) en una conferència explicativa de l'èxit assolit es referí a Jordi Pujol com "el producte".
Després de les darreres eleccions del 13 de juny de 1999, que també foren autonòmiques a molts indrets d'Espanya, vaig tenir l'oportunitat de veure per TV la retransmissió de la presa de possessió del president d'una d'aqueixes comunitats autònomes. En el seu discurs, el president electe va ofertar la Comunitat Autònoma com si es tractés d'un producte en competència amb altres: oferia augmentar tota mena de possibilitats de negoci, promovent les mesures adients per facilitar espais (terrenys) tant per construir fàbriques com hotels, etc. (no esmentà agricultura ni silvicultura), i si calia (ell suposava que sí) es faríen les autovies que calguessin per conectar-ho tot i anar més depressa. El bon futur passa, segons aquest president de Comunitat Autònoma, per fer atractiu aquell espai geogràfic per fer més indústries, més llocs d'esbarjo i oci, on amb l'automòbil puguis anar més depressa d'un lloc a l`altre donant per fet que aquestes activitats (evidentment privades) donen oportunitats de negoci i de retruc "poden" donar llocs de treball. Aquí caldría dir que si hi ha competència l'augment del que sigui en un lloc significa pèrdua o disminució en altre. Com a exemple l'empresa FISCHER IBÈRICA SA ha deixat Cerdanyola per anar al Baix Camp en tant que Laboratorios Lácer SA ve aquí però surt de Barcelona.
Per competir s'haurà de millorar l'oferta i això vol dir que els terrenys més barats seran sempre allí on ara hi ha agricultura, bosc o erms (si estan abandonats de conreu). Així que caldrà legislar i donar facilitats per a què aqueixos terrenys encara "naturals" passin a tenir altres "usos més productius" com poden ser indústries, vivendes i activitats d'oci i comerç, com per exemple grans superfícies lúdico-comercials.
Això de considerar els terrenys sense cap tipus d`edificació o artificialització com a reserva que "encara" tenim és perquè quan mirem un paisatge sols veiem un mosaic de zones verdes i colors naturals sense saber que també tenen un conjunt de funcions entre les diferents peces d`aquest mosaic (si en alguna ocasió parlem de medi ambient ja ho explicaríem). Perquè, diguem-ho d'una vegada l'agricultura és un bé escàs, font d'estabilitat social, font de desenvolupament i que tot terreny "natural" no ha de ser considerat com a reserva urbana. És a dir, aquell president autonòmic considera l'espai geogràfic on ens movem com terrenys susceptibles de canvi d'ús i compra-venda com una mercaderia més. Atès això, ens podem preguntar i corroborar que a escala local també molts ajuntaments tenen el mateix concepte del seu espai municipal.
Arribats aquí, jo pregunto als nostres regidors responsables d'això, crec que són els d'Urbanisme i Foment senyors Vinyals i Rodríguez, si també ho veuen com aqueix president autonòmic i en aquest cas pregunto també si les cerdanyolenques i els cerdanyolencs estem inclosos en el "producte" CERDANYOLA DEL VALLÈS i en qualitat de què.
Roger Caballé
[Coordinadora Via Verda de Cerdanyola] [Cerdanyola: Ciutat de la Universitat]