En l`anterior article (CERDANYOLA: QUINA CIUTAT VOLEM? (I)) parlàvem d'uns espais amenaçats: Collserola i la plana compresa entre les cases de Serragalliners i el terme de Sant Cugat.
Comú a tots ells és que no estan edificats o bé ho estan molt poc. I per què hi ha gent que ens oposem a l`artificialització d'aquets territoris?
En primer lloc, necessitem Natura a la vora d'on vivim. Si tenim naturalesa, segur que no tenim altres fonts de contaminació. Segons dades d'investigacions (1) el 75-80 % de tots els càncers estan relacionats amb factors ambientals potencialment evitables i:
sense contaminació de l'aire evitaríem el 10% dels càncers de pulmó, i
sense contaminació de l'aigua evitaríem el 20-40% dels càncers de bufeta i de recte.
A més, una de les funcions dels vegetals és precisament la regeneració de l'aire, i sabem (2) que amb la massa forestal de tots els espais declarats naturals de Catalunya només regenerem l'aire de la ciutat de Barcelona, per tant cal no sobrepassar la capacitat de cà rrega contaminant i desgast de natura a Cerdanyola car estem voltats d`autopistes, industries i edificacions.
Oferir territori pel que calgui, genera efectes negatius.
Ens cal l'espai agrari i forestal no com a reserva urbana i industrial, sin com:
a) corredor/connector biològic, és a dir que les espècies animals i vegetals puguin barrejar-se i fructificar.
b) per mostrar les possibilitats agrícoles de secà, en el nostre cas l'espai previst pel Centre Direccional.
En tots dos apartats la nostra UAB podria tenir un paper capdal.
Pensem també que uns espais naturals un cop edificats ja no podrem tornar-los a l'estat original (ens caldria un mínim de 100-300 anys per regenerar una capa vegetal de 2,5 centímetres).
I per què volem en general la biodiversitat?:
a) pel bon control de qualitat de l'atmosfera, les aigües i els sòls,
b) com a biblioteca genètica: font de remeis farmacològics i també de millora de la producció agrícola i ramadera no transgènica,
c) per evitar primer la formació d`erms i després l`erosió i esterilització del sòl.
Tal i com es diu a ÀREA, volum VII, cal redefinir la implantació urbana en termes de ciutat complexa (vol dir diversitat més estructura urbanes) i també mirar de no sobrecarregar el medi ambient atmosfèric, aquós i de sòl. Caldrà un transport col·lectiu (públic) entre els nuclis de la ciutat. Llei del sòl i d'activitats en consonància.
Seguint aquest pensament (3) ens cal:
a) una ciutat compacta (que no apinyada) en lloc de difusa: no calen tants desplaçaments que la fan mediambientalment insostenible,
b) una ciutat complexa en lloc d'especialitzada en zones (ja tenim la UAB) car és funcionalment ineficaç,
c) una ciutat integrada en lloc de segregada: cal un urbanisme gradual entre els diferents barris, altrament és socialment insolidària.
Si fem una avaluació de polítiques públiques relacionades amb el territori veiem que hi ha una visió objectivista parlant de problemes d'habitatge, de mercat de treball, energètic, o estrictament infraestructural, però que obvia el medi ambient (que diguem-ho d`una vegada, és un CAPITAL NATURAL no quantificable en termes monetaris perque assumeix la Natura en forma de sòl, l'aigua, l'atmosfera i tot el que té de vida sobre el territori).
Tots aquests aspectes són importants però són interdependents i a més han d`obeir un sentit evolutiu comú, de manera que pugui coordinar-se en l'espai i també en el temps.
Segons tinguem la visió de Cerdanyola i dels seus habitants en relació a nosaltres mateixos i la Naturalesa, així serà la dinàmica sobre el territori.
Arquitectura del territori és la visió específica de l'ordenació territorial segons els sistemes de valors dels que decideixen.
Arquitectura és composició, estructura, manera com son encaixades i distribuïdes les diverses parts d'un organisme o d'un sistema. El territori és un organisme viu i també l'obra de l'home. Cal l'acoblament d'ambdos sistemes, tenint en compte les necessitats humanes i les de la naturalesa.
Tenim a mà com a eina per treballar les dades de l'Auditoria Mediambiental de Cerdanyola (on para?) que va finir al maig i on es descriuen els paràmetres: demografia, mobilitat, planificació i usos del sòl, medi natural, recursos, residus i contaminació.
Si ens oposem a no malmetre irreversiblement el CAPITAL NATURAL que encara tenim és perque voldríem llegar als nostres fills i nets la mateixa capacitat d`ara de mantenir-lo i també de prendre les decisions amb mes experiència i coneixements que ara. Aixó es la: SOSTENIBILITAT
(1) Conferència de la investigadora doctora M. Sala, Hospital de Barcelona - 21/10/97
(2) ÀREA núm. 7
(3) Professor doctor Oriol Nel·lo. Director de l'Institut d`Estudis Metropolitans
Roger Caballé, un ciutadà de Cerdanyola
[Coordinadora Via Verda de Cerdanyola] [Cerdanyola: Ciutat de la Universitat]