Túnel d'Horta i sostenibilitat
Desenvolupament sostenible és el que en fer els càlculs pren en consideració no només els paràmetres econòmics sinó també els mediambientals i socials, i que té en compte, a més de la població actual, també les futures generacions (definició de text). En altres paraules, sostenibilitat és:
1) no consumir recursos renovables per sota del seu nivell de renovació, com per exemple tallar arbres per fer fusta o paper per damunt de la seva capacitat de regeneració. A Collserola això vol dir no malmetre ni una hectàrea de bosc si no tenim previst crear-ne de nou amb escreix, fins i tot mes enllà de la serralada.
2) no consumir recursos no renovables per sota la taxa de substitució; exemple: no gastem més coure si no tenim previst un altre material substitutiu amb reserves superabundoses. En el cas del túnel d'Horta en fer un nou vial perdem irreversiblement sòl que és el recurs no renovable ni substituible sense comptar el que es perdria després a ambdós costats del vial quan "civilitzem" i "urbanitzem".
3) no abocar residus per damunt de la regeneració natural, tant al sòl, aigua o atmosfera. En el nostre cas, segons ÀREA núm. 7 (revista de debats territorials de la Diputació de Barcelona), només per regenerar l'aire de la ciutat de Barcelona ja es necessita una mica més de tota la superfície dels PEIN (parc d'especial interès natural) plenes de bosc, de tot Catalunya. No malmetem, doncs, els espais de Collserola.
4) no fer res que disminueixi la biodiversitat planetària. Està demostrat que si aïllem un espai natural i l'envoltem d'urbanitzacions i altres edificacions, aquell espai acaba degradant-se; per això es promou la Via Verda Sant Llorenç-Collserola com a connexió entre ambdós espais naturals; tot el contrari de montar infraestructures viàries a Collserola i la plana entre Cerdanyola i Sant Cugat.
5) fer que els valors afegits de l'activitat econòmica siguin objecte d'una redistribució equitativa, és a dir que no vagin a parar a unes poques empreses grans i per tant a unes poques persones. Si ens fixem en els promotors veiem ben clar qui son els principals beneficiats d'aquest model territorial: són els fabricants d`automòbils, els distribuïdors de combustible, els constructors d'infraestructures, els promotors immobiliaris i la banca.
Arribats aquí cal preguntar-se perqué no tenim altres plans que donin cabuda a la intervenció dels ciutadans i altres tipus d`empreses.
NO ENS DEIXEM ENGANYAR!
NO AL TÚNEL D`HORTA!
Roger Caballé - 2000