Projecte 'Cerdanyola: Ciutat de la universitat' (plànol de 290 kb)
Plantegem la major imbricació possible entre la universitat i Cerdanyola. Proposem que, a semblança d'altres ciutats del món, Cerdanyola i la Universitat es fonguin en una única estructura. Podem citar els casos clàssics de Cambridge i Oxford a Anglaterra, de Heidelberg i Münster a Alemanya, així com molts altres campus d'arreu del món. Aquests són els models ideals del nostre referent final.
Es tracta de superar la dicotomia que ara hi ha entre la part alta del terme - Bellaterra -, separada per l'autopista, i la part baixa on radica el nucli urbà.
Aspirem a ser un centre direccional a l'escala de l'àrea metropolitana de Barcelona i a l'abast de Catalunya, però també un referent singular a Europa i al món.
Avui mateix i en el context del nostre país, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) representa ja un cas excepcional de campus, absolutament consolidat i diversificat amb la incorporació més recent de centre de recerca i de referència tècnica. Un lloc que és el resultat d'un procés d'anys amb moltes dificultats en l'assentament i en les connexions amb les infraestructures. Avui, però, és una àrea que comença a col·lapsar-se per la manca d'espai i per la densificació creixent. Aquesta situació comença a estar al límit del que permet la protecció ambiental de les àrees de bosc i rieres. En aquest sentit, els perills d'una major densificació, o de superar límits com el torrent de can Domènec, caldria que fossin completament estalviats.
Optar per fer de Cerdanyola la Ciutat de la Universitat, representa una opció estratègica per definir amb força el caràcter del municipi en el segle que ve.
2.1 - L'especialització com a ciutat, el repte de la qualitat. Cerdanyola ha d'optar pel projecte millor possible, i desdir-se d'altres opcions menors, de menys interès. Cal, així, optar decididament per la Universitat com a equipament social de màxima importància i singularitat, com també per la preservació del medi natural que envolta la ciutat i que dóna sentit a la implantació d'equipaments de primera magnitud, en un model de desenvolupament d'un àmbit de Ciutat-Campus i en una opció d'integració entre la ciutat i la universitat. En altres direccions, l'obertura de la Universitat cap al seu territori cal realitzar-la també a través d'altres eixos i no exclusivament amb Cerdanyola, com ara aprofitant la seva proximitat a Badia o amb els municipis que s'enllacen amb altres estacions de les seves línies de ferrocarril.
2.2 - La diversificació social. Al contrari que un model de creixement basat, en exclusiva, en l'absorció de població amb rendes altes, l'opció de la Universitat permet la diversitat social. La dimensió interclassista de moltes ciutats universitàries és clarament superior a l'opció de ser un nucli amb interès residencial per a aquells grups socials que poden triar la nostra situació accessible. En aquest sentit, l'opció de desenvolupament de Cerdanyola ha de ser completament diferent a la dels municipis veïns, clarament al cas de Sant Cugat, on una localització i unes diferents aptituds plantegen altres camins. Cerdanyola no pot ser una versió reduïda del seu veí de ponent.
2.3 - El respecte al medi natural. Aquesta opció pressuposa una acció decidida de preservació del paisatge de l'entorn de la ciutat, en particular de la seva banda de ponent i de les connexions d'aquesta àrea cap a Collserola, Serra de Galliners, i els espais en direcció a Sant Cugat, que formen part de la Via Verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola. Aquest paisatge és natural i és agrícola, com també és cultural per la presència de l'activitat humana des de segles, com ho mostren determinats jaciments arqueològics. Quant a geografia, està format per una complexitat de rieres amb els seus entorns i de plans de secà. D'aquest àmbit, només plantegem ocupar els llocs més propers al casc en una acció que també els refà, com és el cas particular de la continuïtat de la riera de can Gorgs fins a la riera de Sant Cugat, avui tallada pels talussos de l'autopista, de les vies laterals i de la línia del ferrocarril Mollet-Papiol, espais ara degradats per una agressió sistemàtica. Es dibuixa, així, clarament un límit de la ciutat a ponent i es proposa reconciliar-la amb el medi del seu entorn.
La present opció d'integració de la universitat amb la ciutat es farà possible a través de diversos mecanismes de disseny territorial, entre els quals destaquem:
3.1 - La continuació de la universitat al sud de l'autopista, tot continuant el seu eix d'organització nord-sud, al llarg del torrent de can Gorgs. Es delimita el conjunt de la vall d'aquest torrent com a l'àmbit natural de l'assentament de la universitat. Aquest és el seu espai de referència.
3.2 - L'eix cívic: la connexió entre la universitat i el cor de la ciutat es realitzaria a través d'un eix cívic, un eix de continuïtat de centre ciutat, format pel carrer de Sant Ramon que en angle enllaçaria amb l'avinguda de la Universitat i, sense ruptura, cap al centre de l'àrea actual de la universitat. Els extrems d'aquest eix són dues estacions de metro regional i en el seu tram mitjà n'enllaça la tercera. Aquest eix central es planteja com a preferent per al transport públic. L'autobús en una primera fase, però amb una proposta oberta a una infrastructura més fixa però més sòlida en termes ambientals i cívics com seria un tramvia. En l'angle que es produeix en la via cívica, entre l'avinguda de la Universitat i el carrer de sant Ramon es pot pensar en localitzar-hi una altra estació, la dels autobusos d'abast comarcal.
Si bé l'eix cívic enllaça amb l'esquema més antic de vies de la ciutat també hi connecten les noves rondes, en particular la formada pel carrer de santa Rosa i l'avinguda de la Primavera.
3.3 - Fer permeable l'autopista per al medi natural. Cal que l'estructura de torrents travessi aquesta via, els seus laterals i la línia del ferrocarril. El seguit de talussos d'aquestes infraestructures tallen completament l'estreta vall. Les ridícules bocanes i tubs en els torrents han d'esdevenir passos inferiors de magnitud suficient. La mateixa continuïtat de l'eix cívic també depèn d'aquesta permeabilitat.
3.4 - La millora de la comunicació viària de Cerdanyola des de ponent amb l'autopista i els seus laterals. Es tracta d'enllaçar més correctament el sistema de rondes del sud del casc (santa Rosa/Primavera i sant Magí/Canaletes) amb l'accés a l'autopista, avui sostingut exclusivament per l'eix del carrer de la Serra de Galliners, el qual va a topar amb el de la xarxa antiga de carrers, tot acumulant unes funcions de pas que li són impròpies. Plantegem un nou accés des dels laterals fins a la rotonda del centre del Parc Tecnològic. Aquesta via seria, també, el límit de ponent del Campus i de la ciutat mateixa. Ambdós nusos haurien de ser complets en la possibilitat dels accessos; això milloraria la situació actual d'un únic nus resolt amb accessos parcials al carrer de la Serra de Galliners.
3.5 - La millora de la comunicació ferroviària de la ciutat amb les tres línies que travessen el municipi. Aquestes tres xarxes, la de la Generalitat en la part alta de la universitat, la línia de Renfe de Mollet a Papiol - cridada en un futur immediat a ser la via de metro transversal de tot el Vallès - i la línia de Barcelona a Manresa, suposen una riquesa de comunicacions, l'enllaç entre les quals és avui completament desaprofitad a l'interior del municipi. Cerdanyola depèn avui de forma desproporcionada de la línia de Barcelona a Manresa, la qual cosa és motiu suficient per plantejar-nos el seu enllaç territorial amb les altres línies.
3.6 - L'opció de Centre Direccional: entesa la funció d'aquest Centre com el completament de la universitat fins a connectar-la amb el Parc Tecnològic. Es tracta, en particular, de baixar la universitat fins al Parc Tecnològic i no a l'inrevés. El veritable "Parc Tecnològic" del Vallès és avui constituït per un conjunt molt més dispers d'empreses, sovint de dimensions enormes, que se situen en el conjunt de l'àrea metropolitana, en general, com també al llarg de la B-30, en particular. Com a centres productius en l'avantguarda de la tècnica i pel fet d'estar estretament relacionats no necessiten un emplaçament únic, com sí que ho demana el caràcter de la universitat en un àmbit de Campus. Però la universitat, aquesta sí, tendirà cada cop més a esdevenir un Parc Científic en la mesura que al costat de l'aspecte formatiu - les facultats - apareix cada dia amb més relleu l'assentament de centres de recerca especialitzada. Aquest creixement demana noves àrees d'implantació que formin part del mateix conjunt. Finalment, ens aporta una dada sobre la demanda de creixement de la universitat el fet que aquesta ha duplicat de llarg el seu sostre construït en els transcurs dels darrers onze anys.
3.7 - La recuperació dels torrents com a parcs. Es tracta de recuperar com a sistema d'espais públics els torrents de can Gorgs i els seus enllaços, al sud, amb la riera de Sant Cugat i, al nord, amb el torrent de can Domènec. Es tracta de concebre un únic sistema d'espai de rieres que faci compatible la protecció del seu caràcter amb l'ús social respectuós. Es tracta, en primer lloc, d'una recuperació ambiental, és a dir de preservar aquell grau de qualitat que encara avui és visible en determinats trams extrems, per recrear-lo en tota la seva llargada. En aquest sentit, la via cívica, com a continuació de l'avinguda de la universitat cap al nord, es mantindria prudentment separada de la riera i només la travessaria en un punt que caldrà que sigui a diferent nivell i amb llums de pont suficients. Més al nord, la localització de l'estació de Renfe ja és separada de la llera i els passos a través que caldrà obrir en els talussos es produiran en llocs separats per a la continuïtat dels espais de riera i per a la via cívica.
3.8 - L'opció que es planteja és econòmica i viable. Parteix d'un
nombre reduït d'infraestructures i d'una ocupació molt moderada del
territori. En aquest aspecte, es diferencia notablement d'aquelles propostes
de planejament urbanístic que esquarteren el sòl per fer-hi un gran nombre
d'illes residencials o industrials, ignoren la topografia i el medi i es
plantegen únicament com una operació immobiliària amb suport públic per al
pagament de les infrastructures. L'elevat nombre de propietat pública en
aquesta àrea (de la Generalitat, de l'Autònoma i de l'Ajuntament) permet
una gestió urbanística que faci prevaler l'interès general del país. No
podem, doncs, en cap cas, devaluar el Pla General Metropolità (1976) i la
seva opció de consolidar una centralitat metropolitana a través d'una gestió
amb horitzó majoritàriament immobiliari amb l'excusa que les opcions antigues
sobre aquesta centralitat (del tipus oficines, hotels, administració pública,
etc.) són ja avui opcions sense cap mena de futur. En l'actualitat hi ha una
opció absolutament direccional, amb demanda i interès general com és la
consolidació de la universitat com a focus potent i aquesta demanda és
coincident amb la qualificació urbanística de Centre Direccional.
Es tracta d'un Repte de Qualitat, entroncat en un doble component, que és medi-ambiental i d'equipament públic en l'àrea del saber: la universitat.
Es tracta d'optar per una opció completament específica i singular, ben diferent del que altres ciutats poden aspirar i, per a la qual opció, Cerdanyola compta amb un capital notable. Això és, la presència de la universitat, els límits de la qual cal fondre amb la població, i un entorn ambiental que és un capital, que no sols cal preservar, sinó fer comptar positivament.
Aquesta especialitat és d'abast no sols metropolità, sinó que opta a ser una localització cultural i científica en el mapa del món.
Es tracta d'un projecte de ciutat, la guia per construir la Cerdanyola del segle proper. És una opció política d'un abast d'allò més ampli, una opció completament prioritària de la qual se'n derivaran moltes accions menors i quotidianes al llarg de força anys i és una ocasió per al consens i l'orgull de la ciutadania.
Cerdanyola, novembre de 1997
Manel Larrosa
Associcació Cerdanyola Via Verda
Associació de veïns de Canaletes
Associació de veïns del Carrer Nou
Associació de veïns de Fontetes
Associació de veïns de Montflorit
Associació de veïns de Serra Galliners
CCOO
Unió local de CCOO de Cerdanyola-Ripollet
Grup de Natura del
Club Muntanyenc Sant Cugat
Acció Ecologista
Amb el suport de: Ajuntament de Cerdanyola, Regidoria de Medi Ambient i Sanitat.
Edició realitzada amb la col·laboració de: Fundació Caixa de Sabadell
[Associació Cerdanyola Via Verda] [Cerdanyola: Ciutat de la Universitat]
