DEPANA PRESENTA EL SEU ESTUDI SOBRE LES DECLARACIONS D'IMPACTE AMBIENTAL (1999 -2002)

Estudi sobre els estudis d'impacte ambiental en el període
1999-2002 publicats als DOGC segons la llei de la CE de 1986

DEPANA, Lliga per a la defensa del Patrimoni Natural, ha realitzat un informe sobre les declaracions d'impacte ambiental (DIA) emeses per la Generalitat de Catalunya en el període 1999 - 2002. Aquest estudi l'hem fonamentat en les 201 DIA publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya atès que l'àmbit general de DEPANA és el territori català.

Les DIA són un acte administratiu que culmina el procés d'avaluació d'impacte ambiental d'una obra. Es tracta d'un procés reglat que porta aplicant-se a Catalunya des de finals de l'any 80. El resultat d'aquestes declaracions es poden resumir en : compatibles amb l'obra, impacte moderat, sever o crític.

En conseqüència només les declaracions crítiques comporten la impossibilitat de dur a terme una obra, encara que la majoria de les declaracions corresponen a la categoria de moderat.

L'objectiu d'aquest estudi sobre les avaluacions d'impacte ambiental, vistos els resultats, és el de reclamar una major importància d'aquests procediments en les polítiques de gestió del territori i un major protagonisme del Departament de Medi Ambient en favor de la conservació de la biodiversitat.

EL 97% SÓN FAVORABLES A L'OBRA

Examinades les 201 declaracions hem observat que el 97% de les declaracions són favorables (moderat o sever) i un 3% desfavorables (crític). Entre les favorables un 77'6% corresponen a l'impacte moderat , un 10% al sever i el 10% són compatibles. Observem que quasi totes les obres que se sotmeten a l'avaluació d'impacte ambiental són autoritzades.

Des del nostre punt de vista una bona part del 10% de declaracions d'impacte sever haurien d'haver estat considerades crítiques atès que en general es perd de vista que el nucli essencial de la declaració és considerar una obra ambientalment viable o no. Malauradament, els estudis d'impacte ambiental són considerats com un accessori ineludible que introdueix mesures de reducció dels impactes no com quelcom clau que decideix quin model de país desitgem.

Si comparem els resultats obtinguts en aquest estudi amb un altre que DEPANA va realitzar però que no es va publicar del període 1991-1994, observem que el 6.5% de les DIA eren desfavorables. Amb l'estudi realitzat ara només el 3% han estat desfavorables. Aquesta variació ens indica que, possiblement, el número de construccions rebutjades hauria de ser més alta. El nivell d'obres és similar però fins al 1994 es denegaven més que avui; aquesta xifra tampoc vol dir que ara es construeixi millor que fa uns anys enrera, de fet la majoria d'obres afecten irreversiblement espais naturals: actuacions al litoral com ports esportius, ampliacions de dominis esquiables, etc.

EL 54% SÓN D'OBRA PÚBLICA I CAP DENEGADA

Una altra variable interessant és que el 54% de les obres són púbiques. D'aquestes cap ha estat considerada crítica, és a dir, el 3% de les obres considerades amb un impacte crític corresponen a 6 iniciatives privades.

Les obres publiques realitzades o apunt de realitzar-se considerades amb un impacte sever són més de la meitat de les total de la categoria de severes. DEPANA considera que la majoria d'aquestes obres haurien d'haver-se considerat crítiques i no realitzar-se atès que entre elles es troben carreteres com la de Benifallet afectant el PEIN de la Serralada de Cardó-Boix o la d'Olot afectant els PEINs de Collsacabra i serres de Milany i Santa Magdalena o una canonada d'impulsió a la Pobla de Massaluca travessant l'espai d'interès natural de la Riba-Roja.

EL PEIN NO PROTEGEIX ELS ESPAIS NATURALS

Un altre element a comentar és l'afectació a espais protegits. Una quarta part de les 201 DIA's han estat projectades dins d'espais del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Això significa que aquesta figura no suposa una garantia sòlida per a la salvaguarda d'un espai natural, atès que acaben autoritzant-se les obres, a excepció del 3% desestimat per tenir un impacte crític que formaven part del PEIN.
Fins i tot, podem el fet de tenir un nivell de protecció més elevat no significa que un espai estigui lliure d'infrastructures. ( vegis el cas de les Reserves Naturals Parcial del Delta del Llobregat i el Parc Natural del Delta de l'Ebre per exemple).

LA PARTICIPACIÓ DE LA SOCIETAT CREIX

Cada vegada més la societat civil i ajuntaments presenten més al·legacions als projectes d'obres. L'any 1999 només el 41'5% dels estudis d'impacte ambiental anaven acompanyats d'al·legacions aquesta tendència ha crescut fins que enguany, a data de 9/07/02 un 79'3% en presentaven.

Malauradament aquest esforç no es veu detallat en les DIA atès que només anoten si s'han presentat o no al·legacions en cap cas detalla de qui són, quantes, què al·legaven i quina part s'ha incorporat al projecte, si es que ho ha fet. Lamentablement aquest esforç ciutadà no una recompensa real.

ANTECEDENTS I CONCLUSIONS

S'han realitzat altres treballs sobre aquest tema, del qual destaquem el realitzat per el Sr. Hernández, Premi Nacional de Medi Ambient i publicat el gener de 2000 a la Revista Biològica. Aquest estudiava les declaracions de tot l'Estat des del 1988 fins al 1997 amb un total de 3701 declaracions d'impacte ambiental. Aquestes DIA el 5.8% van ser desfavorables amb una distribució irregular atès que la majoria de les comunitats autònomes tenien un 0% però amb l'excepció d'una que en va tenir un 31.4%.

Les conclusions a les qual va arriba aquell estudi de l'any 2000 són que es tendeix cap a la complexitat, es revela un cert caos i retards en l'aplicació de procediments, es contempla una gran disparitat de criteris i les mesures correctives són en realitat unes normes de bona pràctica constructiva i es tracta d'un simple tràmit burocràtic.

Tot i que el treball d'avui es refereix exclusivament a Catalunya es poden assumir les conclusions totalment, atès que, com s'evidencia en les dades obtingudes:

Tot això justifica la idea de caos i una manca total de criteris malgrat la legislació existent. A més,

Durant el 2001 s'han produït 5 qualificacions desfavorales que modifiquen la tendència. Es pot afirmar que les qualificacions del EIA's no acompleixen l'esperit de la legislació i són parcials tot i conèixer el mal inflingit. Així mateix, volem afirmar que en molts casos, manca un estudi d'impacte ambiental global per a un conjunt d'infraestructures que afecten a una mateixa àrea; un exemple clar són el cúmul d'infraestructures que s'estant desenvolupant al delta del Llobregat, que si bé parcialment totes tenen el seu estudi d'impacte ambiental, el resultat final afecta a totes les dinàmiques geològiques i naturals d'aquest espai únic.

 

RESULTATS ESTUDI DE DEPANA SOBRE LES DECLARACIONS D'IMPACTE AMBIENTAL PUBLICADES AL DOGC DEL PERÍODE 1999-2002

 

	1999	%	2000	%	2001	%	2002	%	TOTAL	%
Favorables	53	100,0%	73	98,6%	40	88,9%	29	100,0%	195	97,0%
No favorables	0	0,0%	1	1,4%	5	8,9%	0	0,0%	6	3,0%
O. públiques favorables	24	45,3%	38	51,4%	30	66,7%	17	58,6%	109	54,2%
O. públiques desfavorables	0	0,0%	0	0,0%	0	0,0%	0	0,0%	0	0,0%
O. privades favorables	29	54,7%	35	47,3%	10	22,2%	12	41,4%	86	42,8%
O. privades desfavorables	0	0,0%	1	1,4%	5	11,1%	0	0,0%	6	3,0%
Impacte moderat	52	98,1%	59	79,7%	29	64,4%	16	55,2%	156	77,6%
Impacte sever	1	1,9%	14	18,9%	3	6,7%	2	6,9%	20	10,0%
Impacte crític	0	0,0%	1	1,4%	5	11,1%	0	0,0%	6	3%
Total pein afectats	9	17,0%	28	37,8%	10	22,2%	2	6,9%	49	24,4%
Pein afectats públiques	5	9,4%	13	17,6%	3	6,7%	1	3,4%	22	10,9%
Pein afectats privades	4	7,5%	15	20,3%	7	15,6%	1	3,4%	27	13,4%
Sense al·legacions	31	58,5%	37	50,0%	17	23,0%	6	20,7%	91	45,3%
Amb al·legacions	22	41,5%	37	50,0%	28	37,8%	23	79,3%	110	54,7%
total	53	100%	74	100%	45	100%	29	100%	201	100,0%

Per a més informació podeu trucar a DEPANA 93 210 46 79 o bé info@depana.org

La reproducció del texte queda expressament autoritzada, sempre que s'indiqui la procedència.

© DEPANA, 2002