En relació amb l'expedient de Modificació del Pla General
Metropolità (aprovat definitivament el 1976) en l'àmbit denominat del centre
Direccional Cerdanyola-Sant Cugat, actualment en període d'informació al
públic, segons l'article 125 del Reglament de Planejament, el Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat ha
presentat els SUGGERIMENTS següents::
El document del projecte de Centre Direccional té com a objectiu, en
execució de les previsions del Pla General Metropolità (PGM), la urbanització
de gran part de la plana agrícola entre Cerdanyola i Sant Cugat. Aquest
objectiu bàsic entra en contradicció amb els objectius que el mateix document
recull respecte a la conservació dels espais lliures, a saber:
-en el document alternativa número 1 es parla de:
-formació de corredors verds, preferentment en els curs de les torrenteres
-encadenament dels parcs als corredors verds: estructura lineal, en rosari i en xarxa dels espais verds
-integració en els espais lliures dels elements de
valor natural existents en el territori (vegetació i
torrenteres)
-en el document-alternativa número 2 s'insisteix més en la necessitat de protecció dels espais lliures i es parla de :
-tenir present la resolució del Parlament de Catalunya del 8 de juny de 2000 i la moció del Ple municipal de Cerdanyola de juny del 1997, referents a la protecció de la Via Verda Sant Llorenç del Munt-Collserola.
-afegeir als objectius 'la preservació dels espais naturals de la Via Verda'
-introdueix la possibilitat que la superfície dels
espais lliures augmenti respecte les previsions del PGM
Amb aquestes contradiccions, el document està mostrant les
dificultats de compatibilitzar els planejaments urbanístics del PGM amb les
noves tendències que demanen la protecció dels espais lliures de la plana del
Vallès. El Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat es mostra favorable a
optar per la conservació i, per tant, no executar les previsions i revisar el
PGM.
La conservació de la biodiversitat i dels processos ecològics és
avui dia una demanda social de primer ordre, demanda que els poders públics,
sovint ancorats en una concepció 'desenvolupista' del progrés, ignoren quan
apliquen insostenibles polítiques de creixement continu. Això és especialment
acusat en l'urbanisme de la zona metropolitana de Barcelona. Per a posar fre a
l'actual creixement desmesurat i insostenible d'urbanitzacions, zones
industrials o infrastructures de tot tipus, la legislació dels últims 20 anys
ha anat creant figures de protecció d'espais i ha marcat objectius de
conservació d'espais i processos ecològics. Tantmateix, molts d'aquests
objectius estan sent ignorats pels plans territorials com ara el Pla General
Metropolità de Barcelona que contempla l?'aïllament de la serra de Collserola
amb la construcció del Centre Direccional.
Els referents legals en els que basem les nostres demandes de
protecció són els següents.
-Conveni sobre Diversitat Biològica (Rio de Janeiro, 1992)
-Estrategia Nacional para la Conservación y el Uso Sostenible de la Diversidad Biológica
-Reial Decret 1997/1995 de mesures per garantir la diversitat per mitjà de la conservació dels hàbitats naturals i la fauna i la flora silvestres que traspon part de la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels habitats naturals, de la fauna i de la flora silvestres
-Llei 4/1989 de Conservació d'espais naturals, la flora i la fauna silvestres
-Llei 12/1985 d'Espais naturals
-Decret 384/92 pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural
-Nacions Unides (NUMAD, 1992) Guia de l'Agenda 21. Edició en llengua catalana, Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient (1993)
-Compromís de Curibita per al desenvolupament auto-sostenible (1992). Annex a la Declaració Conjunta de les ?? internacionals de ciutats de Rio de Janeiro
-Carta de les ciutats europees sobre ciutats sostenibles celebrada a
Aalborg (Dinamarca)
Els diferents plans territorials i urbanístics vigents no preveuen
la conservació dels espais agro-forestals de la Via Verda. Estan basats en
falses previsions demogràfiques, extrapolant el fort creixement dels anys
60-70, i preveuen una àrea metropolitana de Barcelona d' 11 milions
d'habitants, fet totalment desajustat a la realitat actual. Així mateix, es
basen en un model d'?expansió urbana de baixa densitat, depenent del vehicle
privat i devorardor de territori. Les previsions dels plans vigents són les
següents:
-El Pla Territorial General de Catalunya
(llei 1/1995, 16 de març) considera tota la comarca del Vallès Occidental com
un sistema d?'expansió urbanística de densitats considerables.
-El Pla Territorial Metropolità de Barcelona
(1998) preveu una gran illa metropolitana que inclouria Terrassa,
Sabadell, Sant Quirze, Barberà, Sant Cugat, Rubí, Montcada i Cerdanyola. No fa
cap proposta de connectivitat entre els parcs de Sant Llorenç del Munt i
Collserola a través de la serra de Galliners. Tot al contrari, preveu un
continu urbà entre les poblacions de Cerdanyola i Sant Cugat, amb un
creixement basat en una quadrícula viària que no considera els elements de la
geografia (corredors biològics, espais separadors i teixits urbans
existents).
-El Pla General Metropolità (1976)
considera tot el sòl agrícola del terme de Cerdanyola com a sòl urbanitzable,
la qual cosa ha provocat una manca de perspectiva de l'activitat pagesa, la
manca d'inversions i millores agrícoles i l'abandonament dels conreus. Tota la
plana de conreu de secà que actualment separa les poblacions de Cerdanyola i
Sant Cugat i que conecta les serres de Collserola i Galliners és qualificada
de Centre Direccional (urbanitzable), la qual cosa és clarament contradictòria
amb la preservació de la Via Verda.
Per tant, l'execució del planejament vigent no respon a la demanda
social actual de conservació de la xarxa d'espais lliures del Vallès i
d'evitar l'aïllament dels espais protegits tot mantenint amples franjes
agro-forestals que asegurin la seva connectivitat. Cal, doncs, revisar
l'actual planejament.
Davant el fort creixement urbà dels darrers anys i arran d'una nova
consciència ecològica i social, diverses administracions, institucions i
entitats ciutadanes han proposat mesures per tal de valorar i conservar els
espais oberts i naturals que, segons els plans urbanístics, són terrenys aptes
per a urbanitzar o instalar equipaments o vies de comunicació. Les iniciatives
més destacables que afecten als terrenys del Centre Direccional són les
següents:
-El Pla Especial d'Ordenació i Protecció del
Medi Natural de Collserola (PEC,1987), que té entre els objectius
prioritaris la conservació dels recursos naturals, de l'equilibri ecològic
i de la diversitat biològica de la serra de Collserola i que reconeix que
un dels trets biològics de la serra és la seva varietat d'ambients els
quals constitueixen un ric mosaic de paisatges mediterranis. Sobre les
zones agrícoles es destaca el seu valor paisatgístic i com a lloc
d?'alimentació per a la fauna i es recomana la seva conservació. Des de
l'aprovació del PEC es duu a terme un pla de conservació dels sistemes
naturals, l'objectiu del qual és essencialment preservar i millorar l'estat
actual del bosc. Des de la gestió diària del Parc es va descobrint la
necessitat de replantejar-se constantment els criteris de valors ecològics
utilitzats i molt especialment la necessitat de valorar i conservar aquells
paisatges naturals que no són bosc (CAÑAS, 1995).
-Durant les Jornades sobre els 10 anys del
Pla especial de Collserola (1997), el gerent del Patronat de
Collserola anunciava els perills de fragmentació i aïllament si es manté
l'actual creixement urbanístic basat en cultura del vehicle privat, i
proposava una relectura en positiu del Pla Especial en el sentit de
requalificar com a no urbanitzables les àrees que el Pla Especial recomanava
conservar (AJUNTAMENT CERDANYOLA & PARC COLLSEROLA, 1997).
-En la Conferència dels espais naturals del
Vallès, el cap de Servei de Planificació de l'Entorn Natural del
Departament de Medi Ambient de la Generalitat manifestava la necessitat de la
creació de figures de protecció per als espais de plana que connecten els
diferents espais declarats PEIN, i l'ADENC presentava l?'estudi sobre
connexions biològiques al Vallès el·laborat per encàrrec del Departament de
Medi Ambient (ADENC, 1998)
- Les Jornades sobre la Recerca en els
sistemes naturals de Collserola (1998), a les conclusions de les quals
es posa de manifest el valor del patrimoni natural de Collserola i es destaca
la importància de conservar els ambients oberts de la serra (CONSORCI
COLLSEROLA, 2000).
-El municipi veí de Sant Cugat ha aprovat
inicialment la requalificació cap a no urbanitzable del sector Torre Negra
i la creació d'un Parc Rural que permeti la conservació del patrimoni
natural, paisagístic i històric, així com la potenciació i ordenació de l'ús
social i educatiu d'aquest espai agrícola i forestal. Una de les funcions
importants per les quals s'ha protegit aquest espai és la continuïtat de la
franja d'espais oberts a l'entorn de la massa boscosa de Collserola i la
connectivitat amb la Via Verda. Val a dir que l'espai afectat pel Centre
Direccional conté els mateixos valors i compleix les mateixes funcions
naturals, social i territorials que el futur Parc Rural de la Torre Negra i,
per tant, es mereix el mateix tracte.
-El projecte d'Anella Verda de la
Diputació de Barcelona, que a mitjà i llarg termini que es concreta en la
creació d'un sistema natural-rural destinat a conservar la regió
metropolitana, entenent com a tal no tan sols els municipis que envolten
Barcelona, sinó també les zones del Vallès i Penedès, limitades per les
serralades Litoral i Prelitoral, estenent-se fins al Montseny, Montserrat, el
Garraf, etc., i, a més a més, la creació de corredors naturals per al trànsit
de la fauna. Els dos parcs que connecta la Via Verda, el de Sant Llorenç del
Munt i el de Collserola, són gestionat per la Diputació i entren dins
l'Anella Verda.
-La proposta del Fòrum Terrassenc per a la Protecció i Ordenació del Paisatge respecte a l'anomenada Via Verda Sant Llorenç-Collserola (ADENC, 1998) ha estat àmpliament acceptada essent ratificada pels Plens del Consell Comarcal, i dels ajuntaments de Cerdanyola, Sant Cugat, Matadepera, Castellar, Terrassa, Rubí, Sant Quirze i Badia. Concretament, el Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola (12 de desembre de 2000) acordà:
1-Manifestar el consens dels municipis sobre la necessitat de preservar la biodiversitat i la riquesa natural i paisagística de la comarca del Vallès Occidental
2-Manifestar la voluntat comuna de cercar fòrmules per a la protecció d?un Corredor Verd entre Sant Llorenç de Munt i Collserola
3-Encarregar al Consell Comarcal que encapçali les
gestions opotunes amb els ajuntaments interessats per tal de crear una
comissió intermunicipal qu estudïi la viabilitat del Corredor
Verd.
-Els PERIs de la Universitat Autònoma de
Barcelona i de Sant Quirze del Vallès, aprovats recentment, preveuen
actuacions per conservar els espais no modificats que formen part de la Via
Verda.
-La resolució del Parlament de Catalunya (sessió plenària de 8 de juny de 2000) demana al Govern:
-Promoure la protecció activa de la Via Verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola, per tal de garantir la conservació del seu valors naturals, paisatgístics i socials
-Definir una xarxa d'espais naturals protegits,
agrícoles i forestals, de la Plana del Vallès, garantint així la connectivitat
biològica i territorial entre els espais naturals protegits de la serralada
litoral i prelitoral.
-La proposta de la Coordinadora Via
Verda-Cerdanyola anomenada La
ciutat de la universitat a una proposta estratègica de
ciutat que aposta per la integració de la universitat amb la ciutat i per la
conservació dels espais agro-forestals compresos entre el castell de Sant
Marçal i el terme municipal de Sant Cugat del Vallès.
-El Manifest per una llei de protecció dels
sistemes naturals de Collserola, el·laborat per diverses entitats
ecologistes de l'entorn de Collserola, planteja la necessitat d'evitar
l'aïllament de la serra tot conservant les franjes d'espais lliures de
connexió amb altres espais protegits, i planteja també la necessitat de
conservar els espais oberts a l?'entorn de la serra, peça clau en el
manteniment de la biodiversitat. En aquest sentit, proposa la classificació
com a no urbanitzable de la plana agrícola entre el parc i la B-30 i la seva
inclusió a l?'àmbit del Pla Especial i del PEIN de Collserola. El manifest
compta amb l'adhesió de l'ajuntament de Molins de Rei.
La biodiversitat (diversitat genètica, d'espècies i d'ecosistemes)
de Collserola i el Vallès és el resultat d'una diversitat de condicions que
s'han donat o es donen en aquest espai. D'aquestes condicions, unes són
naturals (com el clima, el sòl, la topografia, etc) i altres són degudes a
l'activitat humana (agricultura, pastura, foc, extraccions, etc). Totes
aquestes condicions han conformat els diferents paisatges de Collserola i el
Vallès i per això la diversitat paisatgística és una manifestació i una bona
aproximació de la biodiversitat.
Actualment Collserola és un espai de paisatges eminentment forestals
i, a més a més, el bosc està en expansió. Aquesta massa foretal constitueix un
notable patrimoni natural que pateix la important amenaça dels incendis i que
necessita d'una gestió acurada. En aquest context majoritàriament boscà tots
els paisatges i ambients naturals (o seminaturals) no forestals destaquen per
la seva singularitat ja que en ells es troba una diversitat d'espècies
i sistemes naturals que no es troba en els paisatges forestals. Alguns
d?'aquests ambients són molt minoritaris i es troben localitzats a uns pocs
llocs (és el cas dels ambients rupícoles o dels ambients aquàtics que es creen
en certes basses temporals). Per altra banda, els paisatges i ambients no
forestals també destaquen per altres valors que depenen de les seves
característiques concretes. Entre aquest valors són importants en el context
de Collserola:
- l'elevada biodiversitat, ja que molts
contenen una biodiversitat, una part de la qual és exclusiva d'ells, que és
elevada en relació amb la del bosc de la serra. En aquest sentit, ja s'ha
indicat el paper important que poden jugar les perifèries de les serralades
vallesanes (MARGALEF, 1997) i i determinats paisatges periurbans i agrícoles
(RÍOS, 1995) en relació amb la biodiversitat
- l'elevada productivitat ja que bastants
d'aquests paisatges es troben en les zones més fèrtils de Collserola.
L'elevada productivitat fa que aquests paisatges juguin un paper en el
funcionament natural de tot Collserola ja que són utilitzats amb intensitat
per moltes espècies de la resta de la serra.
L'extensa àrea de conreu de secà al voltant del castell de Sant
Marçal constitueix un ambient obert en un municipi amb grans superfícies
forestals. Aquest espai té un important valor natural degut a la seva
extensió, ja que fa possible la presència d?'espècies de fauna pròpies
d'ambients oberts i de les bardisses que hi ha entre ells, a més de constituir
una zona de caça d?'espècies d'ocells rapinyaires. Això ha estat estudiat dins
l'Auditoria Ambiental Municipal de Cerdanyola del Vallès (juny 1999),
encarregada per l'Ajuntament de Cerdanyola a Minuàrtia,estudis
ambientals. Segons els seus estudis de camp, aquests terrenys, tot i la
fragmentació d'hàbitats, contenen un valor natural elevat, especialment per
les elevades diverstats i riqueses específiques per als ocells i l'abundància
de mamífers.
Collserola és un cas excepcional entre els espais naturals protegits
de Catalunya doncs es troba emmig d'una àrea metropolitada de tres milions de
persones. La conurbació de Barcelona rodeja i fa frontera amb la major part de
l'espai, i una densa xarxa d'?infraestructures viàries forma una corona al
voltan de l'espai. Aquesta situació d'aillament pot afectar de manera
important el funcionament dels sistemes naturals de Collserola. Actualment
Collserola només té una continuïtat natural (és a dir, una continuïtat sense
barreres artificials importants) capa fora de l'espai a través de les franjes
compreses entre el nucli urbanitzat de Sant Cugat del Vallès i els nucli
urbanitzat de Cerdanyola del Vallès per un costat i de Rubí per un altre (eix
del Llobregat), i a través d'alguns torrents.
La franja entre Sant Cugat i Cerdanyola és àmplia però la seva
continuïtat natural a través de la plana vallesana és interrumpuda per les
autopistes B-30 i A-7 i per la via de ferrocarrils paral·lela. La manca de
barreres artificials importants entre aquest tros de plana (can Fatjò de les
Feixes-can Costa-Sant Marçal) i Collserola fa que ambdós espais puguin tenir
un funcionament natural molt lligat pel que fa a certes espècies (sobretot
bastantes de les espècies animals terrestres) que en canvi en la resta dels
límits de Collserola queden confinades dins de la serra. Per això, per a
aquestes espècies, aquest conjunt de serra i plana s'ha de considerar com una
unitat natural deslligada (aillada) de la resta del territori natural. Aquesta
situació es podria millorar fent actuacions d?'impermeabilització de
l'autopista. L'auditoria ambiental encarregada per l?'Ajuntament a
Minuàrtia, Estudis Ambientals defineix com a àrees d'interès per a la
connectivitat el campus de la UAB, el torrent de can Fatjó, la riera de Sant
Cugat i rodalies i, especialment, els conreus de secà entre l'autopista i el
parc de Collserola. En canvi, el projecte de Centre Direccional, preveu ocupar
aquest tros de plana i això significarà acabar de confinar del tot dins de la
serra el funcionament de les espècies referides.
Es coneixen alguns dels efectes de l'aillament dels sistemes
naturals i un dels més significatius és que augmenta molt el risc de
degeneració genètica i d'extinció de les espècies. Per a les espècies per a
les quals Collserola funciona com un sistema natural aillat aquests efectes
poden estar passant i es poden extremar amb la situació previssible
(planejada).
5.1.2-La pèrdua d'espai
Els éssers vius necessiten
espai suficient per realitzar les seves funcions vitals. La pèrdua del recurs
natural espai significa la pèrdua d'un recurs essencial per a la seva
supervivència. Degut a la situació d'aïllament que pateixen a Collserola
moltes espècies, aquest recurs està totalment limitat per a elles. Per això,
una ocupació de l'espai natural significa per aquestes espècies aïllades una
pèrdua d'espai que no poden compensar fent ús d'altres zones més enllà de
Collserola.
Això és aplicable tant als espais del propi Parc com als espais que
queden fora de l'àmbit actualment protegit, en concret el Turó de Montcada
(Montcada i Reixac), el Puig Pedrós de l'Obac-riera de Rubí (Rubí) i can Fatjò
de les Feixes-can Costa-Sant Marçal (Cerdanyola del Vallès). Aquests tres
espais estan tocant a Collserola i tenen certs funcionaments naturals molt
lligats amb ella. Per això, es poden considerar formant un conjunt natural amb
Collserola. En aquest conjunt, la pèrdua de qualsevol d'aquestes tres peces és
una pèrdua d'espai important, sobretot en el cas de can Fatjó dels Xiprers-can
Costa-Sant Marçal degut a la seva gran extensió i al seu valor com espai de
plana.
Per altra banda, hi ha un efecte de pèrdua d'espai degut a que les
infraestructures viàries i les zones urbanitzades porten associada una pressió
humana que pot dissuadir a certes espècies animals d'utilitzar els entorns
d'aquestes estructures antròpiques.
Els efectes sobre la biodiversitat i el funcionament dels sistemes
naturals de l'aillament i la pèrdua d'espai no han estat estudiats a
Collserola, però en tot cas, són efectes irreversibles i que poden arribar a
ser molt importants amb el temps.
L'exemple de la iniciativa municipal de Sant Cugat de crear un Parc
Rural als rodals de la Torre Negra és una clara alternativa al projecte de
Centre Direccional. Els terrenys de la Via Verda, com els de la Torre Negra,
podrien constituir un espai privilegiat de lleure proper als ciutadans i que
funcionaria com a tampó de la pressió humana al parc de Collserola.
Potenciant el coneixement respectuós de la zona i activitats de lleure i
educació i acondicionant els camins i els espais per a l'ús públic controlat,
la zona de la Via Verda es convertiria en un espai d'alta qualitat que
oferiria serveis insubstituibles a la població de Cerdanyola i de la comarca
del Vallès.
L'execució de les previsions del PGM entre Cerdanyola i Sant Cugat
impliquen la formació d'un continu urbà entre ambdues poblacions. Aquest fet
comporta importants efectes negatius de caire ecològic, paisagístic i
social.
Per una banda, l'aïllament genètic de les poblacions animals dels
diferents espais naturals de la plana i les serres vallesanes, especialment de
Collserola. Ja hem parlat de les conseqüències d'aquest aïllament en l'apartat
de biodiversitat.
En segon lloc, el projecte urbanístic comporta un pèrdua
paisagística de gran magnitud. El paisatge característic del Vallès ha estat
sempre un mosaic de camps, boscos, eixos fluvials i un arxipèlag de
poblacions diferenciades entre sí i envoltades sempre d'àmplies zones
agrícoles i forestals. El projecte de Centre Direccional i d'altres de
semblants impliquen negar a les generacions venideres la possibilitat de
gaudir daquest entorn que tant apreciem actualment.
Finalment, la des-diferenciació de les poblacions i els creixement
urbà que no parteix dels nuclis històrics provocarà la pèrdua d'identitat com
a poble i el desarrelament dels nous vinguts. Aquest és un efecte més aviat
'espiritual' i difícilment quantificable en un estudi d'impacte, però no per
això menys greu.
Aquest efectes són més greus en l'actual context vallesà, ja que
actualment ja hi ha un continu urbà entre Cerdanyola-Barberà-Sabadell i un
altre entre Sant Cugat-Rubí-Les Fonts-Terrassa, ambdos seguint eixos fluvials.
Aquest creixement tradicional de les poblacions seguint els eixos fluvials ha
permès 'salvar' els eixos interfluvials, que actuen com a separadors de
poblacions i com a corredors biològics. Projectes com el del Centre
Direccional, que ocupen els eixos interfluvials, són el pas definitiu per a
convertir el Vallès Occidental en una plana totalment
urbanitzada.
El projecte de Centre Direccional és un model urbanístic extensiu de
baixa densitat, molt devorador de terrenys i depenent del vehicle privat.
L'augment d'habitatns que provocarà el projecte, amb aquest model basat en el
cotxe, provocarà un colapse en els sistemes de mobilitat de Cerdanyola i Sant
Cugat, que demandarà més carreteres i per tant més impacte.
Un clar exemple d'això és l'estret lligam entre el projecte de
Centre Direccional i el del túnel d'Horta, posats en marxa de manera
paral·lela. El túnel d'Horta, d'impactes molt negatius en els sistemes
naturals del parc de Collserola i en l'estructura del barri d'Horta, no
resoldrà els problemes de trànsit de Barcelona sinó que farà augmentar el
nombre de cotxes en circulació. A més, els promotors del Centre Direccional
necessiten del túnel per assegurar-se les vendes, ja que podran oferir
vivendes a 7 minuts de Barcelona. En aquest cas està clar que la urbanització
del Centre Direccional provoca impactes fóra del seu àmbit, donat que
promociona la construcció d'un vial d'enorme impacte ambiental i
social.
Els efectes de continu urbà i d'aïllament d'espais naturals
s'agreugerien en el cas que els terrenys agrícoles adjaçents als del Centre
Direccional també s'urbanitzèssin en un futur. La majoria d'aquests terrenys
estan classificats com a urbanitables en el PGM. Els documents actualment a
exposició pública asseguren que tenen en compte la necessitat de conservar un
corredor biològic entre les serres de Collserola i Galliners, però, què
passarà en el futur? qui assegura que els terrenys que ara no s'urbanitzen es
conservaran, si estan classificats com a urbanitzables?
Si l'Ajuntament de Cerdanyola vol realment conservar un corredor
biològic de manera creible, caldrà que desprogrami en paral·lel els terrenys
no afectats pel projecte actual.
Per l'EXPOSAT :
1-Demanem se'ns consideri part interessada en la tramitació de l'expedient de planejament referit.
2-Es consideri formulada la nostra oposició a la urbanització de l'àmbit de la Via Verda, compresa entre Cerdanyola i Sant Cugat.
3-Es consideri formulada la nostra adhesió a l'alternativa presentada per la Coordinadora Via Verda-Cerdanyola anomenada La ciutat de la Universitat.
4-Es tramiti la requalificació del sector cap a no urbanitzable.
5-Es tramiti la incorporació del sector dins l'àmbit de protecció
del Pla Especial i el PEIN de Collserola.
Cerdanyola del Vallès, gener de 2001
[Coordinadora Via Verda de Cerdanyola] [Centre direccional]