Els terrenys de can Codina i can Canaletes són ara mateix propietat de l'empresa Golf de Viladecans SA que els podria destinar a equipaments per a ús social d'àmbit metropolità. Descartada l'opció de fer-hi un camp de golf, la Plataforma contra el camp de Golf entén que és una bona ocasió per desenvolupar-hi un projecte sostenible, atractiu i útil per a tots els ciutadans de Cerdanyola. En aquest sentit creiem que cal actuar en cinc fronts:
Collserola és per a Cerdanyola un actiu tant important com la universitat, les bones comunicacions, el Parc Tecnològic o el futur Sincrotró. Aquest valor s'ha de potenciar i explicar d'una forma seriosa i professional perquè ens en puguem sentir orgullosos. Cal també ordenar-ne l'ús perquè la pressió exercida sobre el medi ambient sigui controlada amb criteris de sostenibilitat. Ben gestionat ha de suposar un rendiment enorme per a Cerdanyola en forma de valors intangibles com la identitat i la convivència harmònica amb el medi ambient. Milions de catalans i catalanes que viuen al voltant de Barcelona voldrien viure tant a prop de la natura i gaudir-ne com nosaltres podem fer. I això no s'aconsegueix privatitzant la natura ni destruint-la amb projectes especulatius. Revaloritzar aquest tresor s'ha de fer des de les institucions públiques com l'Ajuntament.
La proposta és aconseguir dissenyar la porta d'entrada a Collserola, conjugant els diferents elements que ja hi ha amb d'altres de nous en un projecte sostenible i públic. No només es pot fer si no que en tenim el deure. Deixar passar el temps, no tenir aquesta iniciativa, o no fer-ho bé només ens pot portar projectes privats on els seus objectius siguin particulars i perillosos per al futur de una Collserola sostenible i de tots, a més de deixar en mans privades l'ús del territori i l'afectació sobre el medi.
Cal dotar aquest espai d'una protecció eficient que en garantitzi un futur ecològic a mig i llarg termini. En aquest sentit cal valorar actuacions com:
Creiem que els terrenys de can Codina i can Canaletes haurien de passar a titularitat pública. Cal valorar quines possibilitats hi ha per aconseguir aquest objectiu, quin cost té i quines implicacions legals poden tenir. Algunes de les possibilitats apuntades són les següents:
L'àrea de can Codina i can Canaletes ja té ara mateix una gran quantitat d'elements que equilibrats correctament poden definir una gran porta d'entrada a Collserola per a l'ús social d'aquest espai. La idoneitat de cadascun d'aquests elements, el seu ús, gestió i equilibri amb la resta s'ha d'estudiar en funció del conjunt. Sigui com sigui, a continuació es ressenyen algunes de les propostes que es podrien integrar en aquest espai.
Potenciar el manteniment d'un mosaic agrícola-forestal en l'àrea, ja que aquesta és l'estructura més idònia per al manteniment de la biodiversidad, no només de la zona en qüestió, sino de toda la serra de Collserola. Potenciar la riera Major com a espai natural, afavorint espais de bosc de ribera i eliminant els abocaments que s'hi realitzen. Caldria restaurar els marges degradats per tancaments inapropiats o filats i mantenir els conreus de secà amb els corresponents guarets.
Cal restaurar i obrir a un ús públic la gran quantitat de restes del patrimoni arquitectònic de la zona creant un pol d'atracció temàtic i una ruta per a passejants. La ruta podria sortir del poblat ibèric de ca n'Olivé i passar per les restes romanes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, l'aqüeducte, les masies de can Codina o can Canaletes (que podria ser un punt d'informació i pedagògic com can Coll) i acabar al barri de Canaletes.
Milers d'esportistes usen els camins de Collserola, principalment el camí de can Catà, durant els dies festius. En aquest sentit es podrien consolidar diferents circuïts de passeig, per córrer i per anar en bicicleta de muntanya aprofitant la xarxa de camins que ja hi ha, i tancant el camí de can Cata al trànsit motoritzat (excepte veïns).
Oferir aquest espai a les escoles i la universitat, per exemple als estudis de Medi Ambient, Veterinària, Biologia etc. perquè hi duguin a terme activitats i pràctiques. Concretament hi podrien pasturar els ramats de Veterinària o s'hi poden elaborar cultius experimentals. El pricipal avantatge per a Cerdanyola d'aquest espai de col·laboració seria una integració de la universitat i la ciutat, tantes vegades demanada i mai aplicada.
També es pot usar per institucions dedicades a la formació en oficis relacionats amb el medi ambient, activitat fàcilment combinable en aquest espai. A més del seu interès formatiu pot tenir un ús pràctic per al manteniment d'aquest espai en les pràctiques dels alumnes. Aquesta opció és plenament compatible amb la cooperació amb la universitat, els horts socials i els diferents usos possibles.
Evidentment, la pressió humana és el principal factor que potencia el risc d'incendi. Qualsevol actuació en aquest espai cal que compti amb un pla de prevenció i un pla d'emergència per a incendis. Ben gestionat, aquest espai pot passar de ser una zona de risc a un espai de "tallafocs" si es gestiona degudament el bosc i els camps i s'equipa amb els necessaris hidrants i comunicacions.
Inicar els tràmits necessaris per treure del PGM totes les infraestructures viàries que afecten aquest espai i per extensió la serra de Collserola.
Seria interesant desenvolupar un pla de sensibilització ciutadana amb l'objectiu de fer conèixer els valors naturals i socials de l'àrea.
Un cop definit el projecte i el cost econòmic cal buscar-hi finançament més enllà de la visió simplista de carregar-lo a l'Ajuntament de Cerdanyola. Com que els beneficis transcendeixen l'àmbit local, cal implicar altres institucions com:
Proposem la creacció d'una comissió de treball per desenvolupar aquest projecte. Aquesta comissió hauria d'incloure les diferents institucions implicades en aquest projecte i tindria com a objectiu elaborar un projecte definitiu (incloent una proposta de finançament). Per a aquesta finalitat, seria la comissió qui faria els contactes preliminars amb empreses i institucions relatives al projecte. És per tant necessari un compromís de l'equip de govern i que es doti d'un cert reconeixement jurídic propi, un reglament consensuat i un valor vinculant als acords de la comissió que ha de ser molt més que un simple consell consultiu.
Podrien enviar representants a aquesta comissió les entitats cíviques i
socials del municipi interessades, i les administracions públiques amb
competències en el desenvolupament del projecte.
La Plataforma ofereix aquesta proposta d'alternativa a tots els partits i entitats vinculades amb el futur sostenible de can Codina i can Canaletes. Entenem que la tasca de recuperar aquest espai correspon als poder públics. Les entitats que conformen la Plataforma acceptem el deure de seguir vetllant pel futur d'aquests paratges i treballar per una alternativa al camp de golf. Aquest deure ens és delegat dels milers de ciutadans que ens han donat suport mitjançant la signatura del Manifest on es recullen els objectius i les demandes bàsiques que inspiren aquest document.
Plataforma contra el camp de golf de can Codina i can Canaletes
Defensem Collserola - No al camp de golf
Juliol de 2002
Entitats adherides a la plataforma: