Regularan els horaris dels llums del carrer i s'obligarà a usar bombetes de baix consum EMMA ANSOLA. Barcelona
El govern català aprovarà a principi del 2005 el decret que regularà l'aplicació de la llei sobre contaminació lluminosa, aprovada el 2001, i que conté mesures que serviran tant per a l'estalvi econòmic com per a la cura del medi ambient. L'executiu ha calculat que amb aquestes mesures, que s'aplicaran d'acord amb les zones que cal protegir, arribarà a estalviar 11 milions d'euros l'any, reduirà el consum de combustibles fòssils i rebaixarà les emissions de gasos a l'atmosfera.
L'aplicació del decret es farà d'acord amb les zones que cal protegir de la contaminació lluminosa. En aquest sentit, s'ha zonificat el territori en quatre espais d'acord amb el grau de protecció que requereix cada àmbit. Així, s'atorga la màxima protecció als espais naturals protegits que formen part del pla d'espais d'interès natural (PEIN). En aquestes zones es prohibirà, a tall d'exemple, la instal·lació de bombetes de mercuri, ja que aquestes poden causar danys en la flora i la fauna. Els de menys protecció seran els espais urbanitzables de grans ciutats que estaran regulats per cada ajuntament. Seran les administracions locals les que vetllin perquè la il·luminació artificial no provoqui efectes pertorbadors, i s'obligarà els municipis que encara no ho hagin fet a instal·lar punts de llum que enfoquin al terra. Així, queden prohibits els fanals tipus globus i s'haurà d'optar per bombetes de sodi i de baix consum en comptes dels hal·lògens o les bombetes de mercuri. Adequar les instal·lacions d'il·luminació exterior pot costar uns 40 milions d'euros i es calcula que la inversió s'amortitza en quatre anys. Els ajuntaments han d'estar adequats el 2009.
http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-948359.html
17.11.2004
Carme Meix
El llibre de Jaume Cabré Senyoria s'obre amb una bellíssima descripció d'Orió, que ensenyoreix els cels del nostre hemisferi, les nits clares d'hivern, escrita per Jacint Dalmases el 1778. I al protagonista de la novel·la de Cabré, don Rafel, li agrada contemplar amb el seu telescopi aquesta constel·lació "considerada la més bella del firmament" i els seus estels que dibuixen una mena de rellotge d'arena immens (que és el cos del caçador Orió): el vermell i brillant Betelgeuse, situat a l'espatlla, i el blanc-blavós Rigel, al genoll; el seu cinturó -conegut en castellà com las tres Marias-, i la magnífica espasa, una nebulosa descoberta per Huygens. Realment és un espectacle impressionant.
Per desgràcia, i a diferència dels barcelonins del segle XVIII, els habitants d'aquesta i altres ciutats del país, poques vegades podem gaudir de la contemplació d'aquesta meravella -que a més a més és gratuïta!-. Avui dia, i a causa, sobretot, de la contaminació lumínica, es fa molt difícil veure les constel·lacions i seguir el seu discórrer pel cel d'una hora per una altra o d'un mes per un altre. Jo, últimament, només he pogut veure Orió, molt clar, algun dia de tramuntana -a l'Escala-, o de cerç -a la Terra Alta-, quan el vent deixa l'atmosfera netíssima, i havent de fugir dels centres urbans, massa il·luminats. I encara millor el vaig veure aquest febrer, a Egipte. Allà, sense contaminació de cap mena, mentre baixàvem pel Nil o visitàvem, de nit, el temple d'Assuan, vaig poder entusiasmar-me amb la visió, magnífica, d'aquesta i de les altres constel·lacions que es dibuixaven a la volta immensa del cel. Una visió extraordinària.
Algun cop he sentit algú que denunciava aquesta contaminació, de vegades absurda, que pol·luciona les nostres nits. Absurda perquè la majoria de les lluminàries estan fetes de manera que focalitzen el cel, quan el que interessa, en tot cas, és que focalitzin el terra. Per sort, en algunes localitats, s'han començat a instal·lar uns llums més apropiats -i no tan blancs i brillants-, per tal de reduir el seu impacte. Però és que, a més a més, la despesa que aquests fanals generen -amb el consegüent augment de producció elèctrica que se'n deriva-, és una barbaritat.
Un altre problema afegit és la mania d'il·luminar els monuments, esglésies, torres i campanars d'arreu, sigui festa o no en sigui (arribant si cal a l'horterada més poca-solta, com en el cas de la boda de Madrid). Aquesta lluminositat excessiva de pobles i ciutats no sols ens impedeix de veure els estels -m'imagino que les criatures d'ara ja no sabran quina és l'Óssa Major (que bonica aquella escena de Terra Baixa, en què Manelic explica a la Marta com espera el llop que li mata les ovelles mentre el carro gros va pujant, pujant), ni sentiran el desig de conèixer més endavant la rica mitologia associada als estels i les constel·lacions-, sinó que desconcerta el vol de les aus migratòries i, a més, està impedint que ocells que acostumaven a niar als campanars, com ara les òlibes, es trobin ara amb la necessitat de buscar-se altres indrets, amb el perjudici que això pot causar a la conservació de l'espècie.
Demano, doncs, si és possible, una il·luminació més respectuosa i més adequada. D'acord amb la nova cultura de l'aigua i l'urgent i imprescindible estalvi d'energia. És molt demanar?
Carme Meix. Escriptora
http://www.avui.com/avui/diari/04/jun/10/c20210.htm
RADAR
Josep Emili Arias Agrupació Astronòmica de la Safor, Gandia A l Cant V de l'Odissea, Homer ens conta el creuer d'Ulisses cap al país dels feacis: "...desplegà tot l'envelat i assegut al timó contemplava les Plèiades sens perdre d'ull l'Óssa, també coneguda com Gran Carro, constel·lació ensenya per a tot navegant i que les estrelles que la configuren mai baixen a remullar-se a l'Oceà. /.../ La divina Calipso li havia manat que durant disset jornades navegués sempre amb l'Óssa allotjada a la seva esquerra". A hores d'ara, ja des de la rodalia dels grans nuclis urbans cap d'aquestes lluents estrelles poden veure's a ull nu a causa de la contaminació lumínica.
Començats els anys 80, els primers organismes internacionals que posaren el crit al cel dient que la contaminació lumínica també era contaminació mediambiental foren la NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica), la IAU (Unió Astronòmica Internacional) i, posteriorment, la UNESCO.
L'opacitat d'aquest núvol farcit de fotons artificials, agreujada per la presència de partícules d'humitat suspeses a l'atmosfera, és el que fa que també estiguem privats de gaudir de l'objecte més bonic i extens del cel, la franja estel·lar que creua tot el firmament, la Via Làctia, la nostra galàxia vista des de dins. Els polítics locals i molts ciutadans confonen l'ostentosa i desmesurada despesa de llum com si fos sinònim de progrés. Sembla increïble, però a vegades es confon enllumenar amb enlluernar. Aquest lluminós barret ataronjat damunt les nostres ciutats és, entre altres coses, una agressió al feble ecosistema d'espècies nocturnes (aquí també s'hi ha d'incloure l'Homo astronomis), un balafiament de recursos energètics i la pèrdua d'un cel transparent i estrellat, declarat per la UNESCO el 2 de juliol del 1992 un patrimoni cultural a preservar per a generacions futures. Arruïnem un patrimoni cultural i damunt ens rasquem la butxaca.
No hauríem de viure d'esquena a les estrelles. Culturalment sempre hi ha hagut un vincle entre l'home i el cel. L'home des de la seva evolució sempre ha sentit la curiositat i necessitat de mirar el cel per entendre i establir els cicles astronòmics, estacionals i lunars per a la seva agricultura. Avui, molta matemàtica que es dóna als llibres de text és fruit de l'ansiós pensament de Kepler, Newton, Leibniz i Einstein, que desenvoluparen nous mètodes de càlcul matemàtic per poder entendre i explicar la complicada mecànica celeste. A més que les estrelles també han sigut font d'inspiració per a mitòlegs, poetes i filòsofs en tota cultura clàssica. La protecció del cel fosc no és cap bagatel·la, tenim l'obligació de respectar, de deixar lliure l'opció, el dret a veure i gaudir d'un cel estrellat, patrimoni comú de la humanitat. Si els nostres polítics, en el seu moment, s'afanyaren a treure la llei de difusió televisiva del futbol, per què ara no posen un poc d'interès a protegir aquest altre espectacle carregat d'autèntiques estrelles i damunt endebades? Els planetaris, llocs on s'imparteix astronomia, no han de ser l'única reserva per poder contemplar els estels. Aquests han de ser considerats dins de tot el seu entorn, a cel obert. És així com s'entén que el mot -cel- ve del llatí caelum, cisell, el que està ben traçat, ben esculpit.
El 16 de maig del 2001, el Parlament de Catalunya aprovà la llei per reduir la contaminació lumínica. Però abans, els primers ajuntaments dins l'Estat espanyol que s'involucraren en aquesta lluita foren els de Tàrrega i Figueres. A principis de l'any passat el Parlament de la República Txeca declarà el seu país "respectuós amb el cel nocturn". El 29 de maig del 2002 el departament de Ciències Experimentals de la Universitat Jaume I de Castelló, junt amb molts dels seus conciutadans, signaren un manifest amb un protocol de normatives per reduir l'impacte lumínic i el balafiament energètic i preservar, així, la qualitat del cel als nuclis urbans del País Valencià.
Un clar exemple d'aberració lumínica són els fanals globus (popularment coneguts com xupa-xups) sense gaire projecció a terra; quasi el 70 per cent d'aquests fotons artificials es dilueixen al cel. Tal vegada encara hi hagi regidors d'Urbanisme que no s'hagin assabentat que els avions utilitzen altres sistemes de navegació nocturna. Encara s'entén menys que des de l'administració local i autonòmica no es promoga l'ús més avantatjós de les làmpares de vapor de sodi en detriment de les làmpares de vapor de mercuri i les d'halogenurs metàl·lics, tant per a la seva utilització en l'enllumenat públic com per a zones industrials, ports i aeroports.
Les primeres són les menys contaminants, de llum groga i monocromàtica, i emet sols dins de l'espectre visible. Les segones, de llum blanca i blavosa, presenten emissions en l'espectre ultraviolat, a més de tenir components molt contaminants. Molts polítics locals menyspreen aquesta problemàtica mediambiental pel fet mateix que no aporta vots. Tot i així, nosaltres, que més d'una vegada pujats al terrat hem tingut l'ocurrència d'assenyalar qualsevol estel amb l'atrevit pensament que aquesta estrella pogués allotjar un sistema planetari semblant al nostre on, al mateix temps, un altre ésser intel·ligent, davall el seu cel, també estigués guaitant cap al nostre petit Sol. I així, tan llunyans, compartíem la mateixa especulació.
Són tantes coses, que continuarem compromesos davant aquesta desmesurada despesa de fotons artificials que tantes estrelles ens foten.
Article publicat al diari Avui del 15.11.2003.
http://www.avui.com/avui/diari/03/nov/15/z40115.htm