El 29.04.1992 el Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola va aprovar un conveni urbanístic signat entre l'Ajuntament de Cerdanyola i la immobiliària Lemos SA, relatiu a la localització d'un camp de golf i instal·lacions complementàries en els terrenys que hi ha al sud de la línia de protecció de sistemes que voreja la via disposada seguint el marge dret de la riera de Sant Cugat, que limiten a l'est amb la via anomenada de Cornisa, i que també comprèn els terrenys situats en les cotes més baixes que separen aquesta plana del sector de Montflorit (superfície de 71,12 hectàrees)
L'Ajuntament assumeix el compromís de redactar i impulsar el Pla especial d'equipament esportiu per a camp de golf, així com la corresponent modificació del Pla general.
Extret de l'informe de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès "Modificació del PGM a l'entorn del marge dret de la Riera de Sant Cugat/Via de Cornisa" del 5.11.1992.
La pressió popular i diversos informes oficials desfavorables van aturar el primer projecte.
A continuació trobareu un resum, segons la Plataforma contra el camp de golf, de l'avantprojecte entrat per registre a l'Ajuntament aquest estiu, i que ja tenim. El promotor és l'Ajuntament de Cerdanyola cosa que suposar`a que l'empresa s'estalviarà uns bons milionets en concepte de taxes municipals per estudiar i tramitar el projecte. Enlloc no parla de fer un camp de golf ecològic.
Justifiquen la conveniència del camp de golf amb els arguments següents:
Els entorns oberts de la serra de Collserola i perifèria són una illa de natura separada dels espais naturals més propers (Montnegre-Corredor, Garraf) per una barrera de nuclis urbans i d'infraestructures viàries. Les poblacions d'animals que hi viuen són més vulnerables degut a la seva mida petita, distribució restringida i aïllament.
En un entorn forestal com Collserola la supervivència d'algunes espècies (alguns rèptils, ocells d'àmbit terrestre, l'òliba, el mussol comú, l'eriçó, l'oreneta vulgar, alguns anfibis, peixos, rapinyaires, mamífers carnívors, el toixó, el corb, ocells migrants, ocells hivernants...) depèn de manera essencial de la conservació dels espais oberts i de les riberes. Són espècies que viuen o necessiten, en alguna fase de la seva vida, hàbitats que són cada vegada més escassos al Parc.
La zona de can Codina-can Canaletes gaudeix d'una superfície molt gran que ofereix els requeriments estructurals, funcionals i psicològics que permeten mantenir la presència de poblacions d'espècies d'espais oberts. Hi ha molta més diversitat faunística (alhora molt abundant) a la zona de can Codina-can Canaletes que a tot el conjunt d'àrees obertes repartides en el sector NE de Collserola. Aquest factor de superfície és un recurs limitat en situació d'equilibri precari amb molts valors per conservar a la zona. Qualsevol reducció de superfícies suposaria la pèrdua d'aquest equilibri amb la desaparició de les espècies més sensibles i exigents, que són les que tenen un significat més gran en la valoració de la diversitat de la zona.
La comunitat de vertebrats de can Codina-can Canaletes destaca pel seu bon grau de conservació, ja que hi trobem les espècies i densitats que esperaríem trobar-hi. Això recolza l'interès per protegir-la. A més, és singular per les espècies rares que hi trobem. En el cas de desaparició d'aquestes espècies, típiques i emblemàtiques i estretament lligades a l'activitat tradicional de l'home de la regió mediterrània, significaria la pèrdua d'aquesta riquesa natural que forma part del patrimoni històric i cultural de la nostra serra.
Aquestes característiques fan que la zona sigui una font per a la recolonització interna d'altres espais de Collserola.
La construcció d'un camp de golf sobre l'àrea oberta de can Codina - can Canaletes donaria lloc a la substitució permanent de la gran superfície erma, de cultius, línies de verdissa, feixes, bancals, clapes de prat sec... amb la seva morfologia variada, per un monocultiu intensiu d'herba mantingut artificialment per una costosa despesa d'aigua, fertilitzants, herbicides, fungicides... que aturen de soca-rel qualsevol dinàmica natural de recolonització del medi i de restitució dels equilibris trencats (com sí que es dóna, per exemple, després d'un incendi). Aquestes accions suposarien una disminució de la diversitat estructural amb la pèrdua d'elements i formacions necessàries per a l'amagatall i la cria de molts animals, una disminució en la producció de llavors i fruits i una reducció molt important de les poblacions d'invertebrats. Tot plegat suposaria un fort impacte en la cadena tròfica.
A més, hem d'afegir-hi l'impacte pels factors de l'estrés o polució sobre els vertebrats de costums diürns, amb una disminució o fugida de les espècies menys tolerants a les persones i un augment de les més tolerants. Això porta a una banalització de la fauna.
Les espècies característiques de les zones agrícoles (molt escasses) desapareixerien. Les espècies que en treuen algun profit disminuirien fortament i en alguns casos (l'aligot, el xoriguer, que tenen una situació molt precària dins el parc) podrien veure compromesa la seva situació. Els pocs animals que s'hi mantindrien serien majoritàriament espècies associades a les persones (garses, rates, gossos, gats, ...)
El manteniment o creació de petites àrees originals dins del camp de golf no serviria en cap cas per preservar els valors que ja venen donats per la seva singularitat, extensió i pel paper important que juga dins la dinàmica de la serra com a font de recursos tròfics i restablidora de la fauna.
Així, la construcció d'un camp de golf significaria la pèrdua de la zona com a espai d'interès i importància natural excepcional dins del marc del Parc de Collserola.
Aquest article ha estat extret del document Entorns de can Codina i can Canaletes (Parc de Collserola). Informe faunístic sobre la zona. Valoració dels vertebrats com indicadors ecològics i contribució al coneixement del medi natural com determinant d'una proposta de conservació. Marc Gràcia, Jordi Gràcia, Cèsar Luis Barrios, Joan Mayne i Jordi Parpal. Editat per l'ADENC.