Foto (84,2 KB) de l'abast de la zona del golf i de la seva urbanització (Jordi Estevez Fòrum Transversal de l'Escala).
(Traduït d'una notícia a El País de Catalunya)
3.10.2002
La Generalitat no concedeix el permís per a un camp de golf a l'Escala. Girona
La Comissió Provincial d'Urbanisme de Girona, organisme que depèn de la Generalitat, denegà ahir al vespre el permís als promotors d'un camp de golf, una urbanització amb més de 350 vivendes i un hotel de luxe en la zona de Vilanera, a l'Escala (Alt Empordà).
La decisió es va adoptar d'acord amb un informe del Departament de Cultura que demana que es protegeixin una part dels terrenys afectats pel projecte en els que hi ja una zona arqueològica de gran valor i propera als jaciments grecs d'Empúries.
El director general d'Urbanisme de la Generalitat, Joan Llort, va dir que els promotors del projecte 'hauran d'ajustar-lo ara als requeriments de Cultura'. Llort va afegir que l'àrea que ocupa un del forats projectats per al camp de golf i 6 de les vivendes és la que afecta la zona arqueològica que Cultura obliga a protegir. Per tant, el projecte s'haurà de replantejar i sotmetre's de nou al criteri del Departament de Cultura abans de tornar a la Comissió Provincial d'Urbanisme de Girona per tal que l'autoritzi o no definitivament. El projecte ha aixecat una gran polèmica entre col·lectius ecologistes i de defensa del patrimoni cultural, que han presentat iniciatives que s'uposen a la seva construcció. Si finalment el projecte s'aprova, els opositors han anunciat que aniran a tribunals.
http://www.elpais.es/articulo.html?xref=20021003elpcat_3&type=Tes&anchor=elpcat&d_date=20021003
EL JUTJAT n. 10 SUSPÈN LA CONCESSIÓ D'AIGUA OTORGADA ALS PROMOTORS DEL GOLF DE VILALBA, la Roca del Vallès.
Text de la disposició judicial: http://www.thesaurus.es/plataformapervilalba/images/suspensio_golf.pdf
Ahir dilluns 14 d'abril 2003 membres de la Plataforma per Vilalba (antiga Plataforma contra el Golf) vam tenir coneixement de la disposició judicial que suspèn la concessió d'aigua atorgada per part de l'ACA als promotors del camp de golf en data 11 de juny del 2002.
Avui mateix, membres de la Plataforma per Vilalba s'han personat fins a les obres que s'estan duent a terme a la finca de Vilalba per a informar als encarregats de les obres que el Jutge havia decretat la suspensió del permís d'aigua; i per tant, tot i que encara les obres no han estat anul·lades, la seva legalitat queda en entredit.
Això és així perquè la Comissió d'Urbanisme (28-7-93) va condicionar l'executivitat del Pla Parcial de Vilaba (golf + xalets) a l'acreditació per part de l'ACA dels permisos pertinents per a la concessió d'aigua.
En aquests moments, si la concessió d'aigua ha quedat suspesa, la suspensió de les obres hauria de ser qüestió de dies. Per això, des de la Plataforma instarem a totes les administracions actuants que facin tot el possible per aturar aquestes obres (a l'Ajuntament de Cardedeu que prosegueixi en aquesta línia i que emeti requeriment a l'Ajuntament de La Roca i la Comissió d'Urbanisme que anul·lin les obres, a l'Ajuntament de La Roca que deixi d'afavorir interessos privats i es limiti a complir la llei, que en el seu cas ja seria un gran avanç, a l'ACA que accepti els errors de la concessió i que ho deixi suspès fins que s'obri un nou expedient quan estigui operativa la futura depuradora, i a la Comissió d'Urbanisme que faci complir la seva resolució i que per tant, anul·li l'executivitat del Pla Parcial).
Per això, i per a tornar a obrir el front popular, el de la mobilització ciutadana en defensa del territori, es convoca aquest mateix dimarts 15 d'abril, a partir de les 10 del vespre, al cafè-llibreria del Pla de la Calma, a la plaça Sant Corneli, a una reunió general per a preparar noves actuacions.
Com deia un escriptor, l'única lluita que es perd és la que s'abandona, i la lluita per defensar Vilalba torna a estar més viva que mai. Malgrat les obres hagin fet vertaderes destrosses, cal fer justícia.
A Vilalba, ni golf ni xalets.
PLATAFORMA PER VILALBA
Abril 2003
--
L'estratègia urbanitzadora de traslladar l'especulació cap a l'interior del país després d'haver col·lapsat, per no dir trinxat, el litoral català, ja fa uns quants anys que ha arribat en forma de camps de golf i sota l'eufemística etiqueta de "turisme de qualitat" al Vallès. Un total de 9 camps de golf es preveu que hi hagi funcionant en una comarca com la nostra on any rera any es pateixen greus problemes de sequera i abastament d'aigua. En prod'una estètica elitista i importada, més pròpia de països nòrdics, acabarem veient desaparèixer les darreres mostres de paisatge típicament vallesà, aquell del tres turons fan una serra i quatre pins un bosc espès que deia el poeta.
En aquest article, però, no volem denunciar de nou els greus efectes mediambientals de sobres prou coneguts per tothom. El malbaratament de l'aigua, tant sigui potable com depurada, la contaminació dels aqüífers propers, la pèrdua de corredors biològics entre espais naturals, la insostenibilitat d'un model urbanístic difús i consumidor de gran quantitat de recursos, etc. són qüestions prou importants per elles mateixes que n'hi hauria prou amb una d'elles per a tirar enrera des d'un bon principi qualsevol projecte de camp de golf i urbanització adjunta.
Al municipi de La Roca del Vallès, l'empresa Casvila SL, com a promotora, i l'Ajuntament d'aquesta població i la Generalitat de Catalunya, com a administracions competents, volen i permeten construir a la finca encara agrícola de Vilalba un "magnífic" camp de golf de 18 forats reglamentaris i un "fabulós" complex residencial-hoteler de luxe amb 120 xalets i un hotel. El plantejament és sempre el mateix. Sota l'excusa del camp de golf s'amaga una important operació immobiliària. Els beneficis que pugui donar la gestió del camp de golf són ridículs davant la millonada que generarà la urbanització dels xalets.
El més lamentable d'aquest cas, però, és que mentre l'execució del camp de golf roman aturada gràcies a la rectificació de l'ACA d'anul·lar la concessió d'aigua de la riera de Vallforners, forçant els promotors del projecte a haver d'esperar fins que estigui construïda la futura depuradora de Cardedeu-La Roca per aconseguir l'aigua de reg, aquests senyors ja han obtingut de l'Ajuntament de La Roca l'aprovació definitiva per iniciar les obres de construcció dels vials i de la zona residencial. L'Ajuntament de La Roca, lluny d'aprofitar aquesta circumstància per dificultar o alentir la marxa d'aquest nefast projecte, i sumar-se a les iniciatives i contenciosos que hi ha interposats en la seva contra, actua gairebé com si d'un soci-promotor més es tractés.
Fins i tot, s'han expropiat les 10 hectàrees de terra que l'empresa Vivers Cardedeu tenia conreades dins l'àmbit del Pla parcial i que es negava a incloure-les dins la junta de compensació que ha de repartir-se el pastís econòmic final. Així, una empresa pròspera i dedicada a l'activitat agrícola, amb una quarta part de l'explotació amputada, queda en una situació veritablement compromesa tant pel que fa a la seva activitat com als seus treballadors.
Se'ls veu tant el llautó, i també les preses, que es podria donar la "curiosa" circumstància que el camp de golf no s'acabés fent i la urbanització, per tal de compensar el greuge sofert pels "pobres" promotors, s'acabés ampliant. En tot cas, però, això està per veure, i mentre tant, cal mostrar la nostra més ferma oposició a aquest i tots aquells projectes basats en l'especulació i la destrucció del nostre entorn. Per Vilalba, com per la resta del país, s'ha d'exigir urgentment una moratòria als camps de golf i també als Pitch&Putt, que fan la funció de viver de nous golfistes disposats a augmentar la demanda de més i més camps de golf reglamentaris.
A Vilalba, com al Vallès, ni golf ni xalets!!!
Plataforma Contra el Golf
Setembre 2002
http://www.eteif.org/eteif/revista/num2/golf.html
Camps de golf a Eivissa: perquè no? Neus Prats Tur
L'especulació urbanística totalment incontralada que s'inicià a Eivissa amb el boom turístic, fa més de trenta anys, i que incomprensiblement continua avui dia cada vegada amb més intensitat, propiciada per les administracions públiques, ha destruït ja de forma irreversible la fesomia de bona part dels paisatges incomparables que Eivissa oferia com a millor reclam turístic. Com a resultat d'aquesta escandalosa manca de previsió, només comprensible a un país del Tercer Món, el producte que pot oferir aquesta totalment massificada illa als mercats turístics ja no és el de paradís a la Mediterrània que busquen els viatgers que aquí anomenen turisme de qualitat.
Les administracions, però, pareixen tenir la solució al problema que ha creat aquesta sistemàtica depredació del territori i dels recursos naturals. Esfereidorament, la solució no està, segons la classe dirigent, en aturar la destrucció que pateix el territori ni en preservar els darrers espais naturals que queden a l'illa, sinó en utilitzar-los per ubicar-hi uns macro-projectes urbanístics anomenats camps de golf i que, segons pareix, solucionaran per sempre els problemes de la indústria turística d'Eivissa.
És obvi que no tothom està d'acord amb les virtuts que s'atribueixen als camps de golf. És més, predomina la gent que no acaba d'entendre com és possible que una nova modalitat urbanística, que soposa el consum d'encara més territori a unes illes ja molt castigades, que pretén ser una nova via per continuar amb la construcció de noves places turístiques, que atempta contra els petits avanços aconsegits en matèria de planificació territorial en ubicar-se a sòls rústics, que afavoreix l'especulació urbanística i que posa en greu perill un recurs natural no renovable com és l'aigua, es pugui considerar una bona idea a una micro-illa en la que fa ja temps que s'ha passat el límit de la saturació total.
Subjectivament, n'hi ha que pensen que un camp de golf és una catifa verda que millora l'estètica del lloc on s'ubica però, els efectes negatitus que produeixen aquests tipus d'instal·lacions sobre els valors naturals de les àrees de clima meditarrani són palpables i, per tant, indiscutibles. Un camp de gol de 18 forats transforma una superfície mínima de 600.000 m2 i altera per complet les comunitats animals i vegetals de tota la zona i, fins i tot, la pròpia estructura del sòl, que es modifica per complet per fer-lo apte pel cultiu de gespa.
A una zona de clima mediterrani una instal·lació d'aquestes característiques necessita de 1'5 a 2 milions de litres d'aigua cada dia; més o menys l'equivalent a les necessitats mitjanes d'una família de quatre persones durant vuit anys o, les diàries d'una població de vuit mil habitants. Si la zona de que parlam és Eivissa, ambs uns aqüífers salinitzats per una sobreexplotació que arriba al 300%, els camps de golf cada vegada pareixen més mala idea. Les promotores d'aquests projectes solen dir, per vendre la idea, que es pot utilitzar aigua de mar dessalada per subministrar l'aigua necessària, però el cert és que degut a l'elevadíssim cost que suposa dessalar aigua marina, sempre hi ha pous no declarats que en pateixen les conseqüències. En qualsevol cas, les dessaladores són instal.lacions molt contaminants per l'enorme quantitat d'energia que consumeixen.
A tot l'esmentat hi ha que afegir les tones de verins que s'utilitzen anualment a aquest tipus d'instal·lacions: fungicides, herbicides, acaricides, hematicides, a més d'adobs químics i orgànics, acaben inevitablemt a la cadena tròfica i poden, fins i tot, arribar a contaminar aqüífers soterranis. Existeix un estudi, realitzat per la Universitat de Girona, que qualifica els camps de golf com a activitat industrial altament contaminant.
No podem oblidar el fet que els camps de golf, tot i la "gran quantitat" de "turistes de qualitat" que suposadament els visiten, no són rentables per sí mateixos i és per això que la seva construcció va sempre acompanyada de la construcció de nous hotels o apartaments amb les seves corresponents zones de serveis: bars, restaurants, piscines i aparcaments com a mínim.
L'única cosa que realment aconsegueixen els camps de golf és la destrucció de paratges únics i la seva substitució per allò que es troba a qualsevol indret del món, sovint amb molta millor qualitat a climes molt més humits. Fer camps de golf on no hi ha aigua és l'equivalent a fer pistes d'esquí on no hi ha neu. Un absurd que ens pot costar molt car i que amenaça ara amb destruïr Cala d'Hort.
Escola de Turisme d'Eivissa i Formentera (ETEiF). 1999.
