Projecte de Decret …/2003, de…de…, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn

La Llei 6/2001, de 31 de maig, va regular l’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn amb la finalitat de mantenir al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general, de promoure l’eficiència energètica dels enllumenats interiors i exteriors; d’evitar la intrusió lumínica en l’entorn domèstic i de prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel.

Mitjançant el present Decret es duu a terme el desenvolupament reglamentari de la Llei 6/2001, de 31 de maig, regulant els aspectes relatius a les instal·lacions i aparells d’enllumenament exterior i interior pel que fa a la contaminació lumínica que poden produir.

En tal sentit el Decret regula els aspectes referents a la zonificació del territori en funció de la seva vulnerabilitat a la contaminació lumínica. Igualment, s’estableixen, entre d’altres, normes sobre els tipus de làmpades i els sistemes de regulació de flux, el manteniment d’instal·lacions d’enllumenat i la regulació estacional i horària i la luminància de rètols lluminosos i aparadors i finestres. També es regulen els requeriments aplicables a l’enllumenat exterior de titularitat pública, a la il·luminació amb projectors i a la limitació de la llum intrusa.

Pel que ja al règim d’intervenció administrativa, es preveu que l’Oficina Tècnica de Protecció del Medi Nocturn, adscrita a la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient, dugui a terme les funcions que corresponen a aquest Departament en l’àmbit de la prevenció, control i correcció de la contaminació lumínica. Es regula tant la documentació i informes que caldrà presentar en el cas d’activitats sotmeses al règim d’intervenció integral de l’Administració ambiental i al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, com els aspectes relatius a la contractació administrativa.

En l’àmbit del règim econòmic, es regula el Fons econòmic per a la protecció del medi contra la contaminació lumínica i es preveu que es convoquin línies d’ajuts específics per adaptar els enllumenaments exteriors a les prescripcions de la normativa reguladora de l’ordenació ambiental de l’enllumenat. Igualment s’aproven les normes aplicables en matèria de règim d’inspecció, de control i sancionador.

Per últim, cal posar en relleu que s’estableixen els terminis necessaris per permetre l’adaptació dels enllumenats existents a les determinacions de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn i del present Decret.

Per tot això,…… amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del Conseller de Medi Ambient i d’acord amb el Govern

DECRETO

Títol I

Disposicions generals

Article 1

Objecte

L'objecte d'aquest reglament és desenvolupar la regulació de les instal·lacions i aparells d'enllumenament exterior i interior pel que fa la contaminació lumínica que poden produir d'acord amb l'establert a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Article 2

Finalitats

Aquest reglament té per finalitat la protecció del medi nocturn de les conseqüències que poden derivar d'un enllumenament artificial inadequat, evitant les diverses formes de contaminació lumínica en la visió del cel i també minimitzant els seus efectes en l'entorn domèstic i en els espais naturals, impulsant, alhora, la implantació de sistemes d'enllumenat que comportin un estalvi d'energia.

Article 3

Àmbit d'aplicació

Queden inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest reglament els sistemes d'enllumenament exterior i interior pel que fa a la contaminació lumínica que poden produir.

Queda exclosa del seu àmbit d'aplicació la llum produïda per combustió en el marc d'una activitat sotmesa a autorització administrativa o a altres formes de control administratiu si no té finalitat d'enllumenament.

Les instal·lacions previstes a l'article 3.1 de la Llei 6/2001, són exemptes del compliment de les obligacions fixades per la Llei i per aquest reglament pel que fa a les instal·lacions i aparells d’enllumenament exterior i interior amb què comptin que es destinin exclusivament al compliment de les finalitats pròpies de la infrastructura o bé.

Article 4

Definicions

A més de les contingudes a l'article 4 de la Llei 6/2001, i als efectes d'aquest reglament s'entén per:

Intensitat lluminosa: densitat de flux lluminós emès en una direcció determinada. La seva unitat és la candela, corresponent a un flux d’un lumen comprès en un angle sòlid d’un estereorradian.

Lluminància mitjana: suma dels valors de lluminància en punts regularment distribuïts en una superfície, dividida pel número de punts estudiats. La seva unitat es la candela/metro quadrat.

Lluminància màxima: valor màxim de lluminància en una superfície determinada.

Il·luminació vertical: relació entre el flux lluminós que incideix en una superfície vertical i l’àrea de la mateixa.

Sistema de regulació de flux: dispositiu o instal·lació que permet variar el flux emès per un enllumenat.

Nivell de servei: nivell mig de il·luminació prenent en consideració les pèrdues per depreciació de les instal·lacions.

Títol II

Règim regulador dels enllumenats

Article 5

Zonificació

D’acord amb el que estableix la Llei 6/2001, de 31 de maig, el territori es divideix en les zones que es fan constar a l’annex 1, en funció de la seva vulnerabilitat a la contaminació lumínica.

Els ajuntaments podran modificar la zonificació assignada al seu territori, sempre i quan això suposi un grau de protecció més elevat de les condicions de foscor natural del cel, llevat dels supòsits previstos en l’annex 1 en què es prevegi la possibilitat de dur a terme una zonificació de menys protecció.

Els ajuntaments poden delegar en els consells comarcals la zonificació del seu terme municipal, en els termes que estableix la normativa sobre règim local.

Article 6

Característiques de les instal·lacions i dels aparells d’enllumenaments

Les instal·lacions i els aparells d’enllumenament s’han de dissenyar i instal·lar de manera que es previngui la contaminació lumínica i s’afavoreixi l’estalvi, l’ús adequat i l’aprofitament de l’energia, i han de comptar amb els components necessaris per a aquest fi.

Els requeriments relatius al tipus de làmpades, sistemes de regulació de flux, manteniment d’instal·lacions d’enllumenat, regulació estacional i horària, enllumenats ornamentals i festius, i luminància de rètols lluminosos i aparadors i finestres, es regulen a l’annex 2.

Els aparells d’enllumenat exterior que, de conformitat amb el que disposen els apartats 1 i 2, compleixen els requisits exigits pel que fa als components, el disseny, la instal·lació, l’angle d’implantació respecte a l’horitzontal i l’eficàcia energètica poden acreditar mitjançant un distintiu homologat llur qualitat per a evitar la contaminació lumínica i estalviar energia.

D’acord amb criteris d’estalvi energètic, s’ha de prioritzar en els enllumenats exteriors la utilització preferent de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP). Aquestes làmpades han de substituir les làmpades de vapor de mercuri en els processos de renovació de l’enllumenat exterior de titularitat pública, que han de tendir a la reducció de la potència instal·lada.

Les instal·lacions i els aparells d’enllumenament han de respectar les limitacions i prohibicions establertes a l’article 6 de la Llei 6/2001, de 31 de maig.

Article 7

Enllumenats exteriors de titularitat pública

Els nivells màxims d’il·luminació i el flux d’hemisferi superior instal·lat en el cas d’enllumenat exterior de titularitat pública, són els que es fan constar a l’annex 3.

Els ajuntaments poden establir valors propis d’hemisferi superior instal·lat, atenent a les característiques i especificitats de llur territori, sempre que no es disminueixi la protecció atorgada per aquest Reglament, a no ser raons tècniques o històrico-culturals que justifiquin una menor protecció.

Article 8

Il·luminació amb projectors

Els requeriments relatius a la il·luminació amb projectors es regulen a l’annex 4.

Article 9

Limitació de la llum intrusa

Els requeriments relatius a la limitació de la llum intrusa es regulen a l’annex 5.

Títol III

Règim d'intervenció administrativa

Capítol I

Organització administrativa

Article 10

Competències

Corresponen a la Direcció General de Qualitat Ambiental les funcions que tot seguit es relacionen, sens perjudici de les que corresponen als ajuntaments d'acord amb la Llei 6 /2001 i el present reglament:

La inspecció i el control dels enllumenats que puguin ser font de contaminació lumínica.

Informar, quan s’escaigui, els projectes d'instal·lacions d'enllumenament promoguts per particulars i els projectes d'il·luminació públics.

Promoure campanyes de difusió i sensibilització ciutadana en relació a la problemàtica que deriva de la contaminació lumínica.

Promoure convenis de col·laboració amb els ens locals i, si s'escau, amb l'Administració de l'Estat per a la implantació de les mesures previstes a la Llei d'ordenació ambiental de l'enllumenament i aquest Reglament.

Fomentar l'adaptació dels enllumenats exteriors a l'establert a la Llei d'ordenació ambiental de l'enllumenament i al present reglament.

Assessorar els ens locals i els particulars sobre els aspectes relatius a l’ordenació ambiental dels enllumenaments.

Dur a terme les actuacions oportunes per verificar les lluminàries que compleixen les prescripcions d’aquest Reglament.

Avaluar la qualitat del cel nocturn a Catalunya.

Definir els punts de referència i àrees d’influència a petició dels municipis afectats o per iniciativa pròpia.

Dur a terme totes aquelles altres funcions que li atribueix el present Reglament.

Article 11

Oficina tècnica de protecció del medi nocturn

Les funcions previstes a l’apartat anterior d’aquest article es duen a terme mitjançant l’Oficina Tècnica de Protecció del Medi Nocturn, que s’adscriu a la Direcció General de Qualitat Ambiental.

Capítol II

Documentació i informes

Article 12

Activitats sotmeses al règim d’intervenció integral de l’Administració ambiental

Els projectes tècnics que han d’acompanyar la sol·licitud d’autorització ambiental o de llicència ambiental, o la documentació que ha d’acompanyar la comunicació a l’ajuntament d'acord amb l'establert a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, han d’incloure com a document diferenciat un estudi de les característiques dels enllumenats en el cas que aquests tinguin un flux superior a 20 Kilolumen que inclourà com a mínim els aspectes següents:

El nivell d’il·luminació en servei en direccions limitades en aquest Reglament.

La intensitat lluminosa de la instal·lació.

El flux d'hemisferi superior instal·lat.

Les característiques dels aparells d'enllumenament.

Els sistemes de regulació utilitzats.

El programa de manteniment de les instal·lacions i aparells d'enllumenament.

La disposició o orientació dels aparells d’enllumenament.

Article 13

Activitats i infraestructures sotmeses a avaluació d’impacte ambiental

Les activitats i infraestructures sotmeses al procediment d’avaluació d’impacte ambiental que comptin amb instal·lacions i aparells d’enllumenament, han d’incloure en el corresponent estudi d’impacte ambiental, un estudi complementari sobre els enllumenats exteriors amb el contingut a què fa referència l’article anterior.

Article 14

Projectes d’enllumenats

Els projectes d'enllumenats subjectes a llicència d'obres o a d'altres actes d'intervenció municipal promoguts per particulars i també els projectes públics d'enllumenament exterior han de acreditar el compliment dels requeriments establerts en aquest Decret, mitjançant certificació dels tècnics signants del projecte.

En els procediments per a l'atorgament de les corresponents llicències municipals, els ajuntaments han de vetllar pel compliment de les determinacions de la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament i del present reglament.

L’Oficina Tècnica per a la protecció del medi nocturn emetrà informe sobre els projectes d’enllumenats exteriors quan així li ho demanin els Ajuntaments.

Capítol III

Contractació administrativa

Article 15

Plecs de clàusules administratives particulars

Els plecs de clàusules administratives particulars, d'obres, serveis i subministraments han de contenir, en tot cas, els requisits tècnics que ha de complir l'enllumenat exterior conforme al previst a la Llei d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn i al present reglament.

Article 16

Distintiu de qualitat de l’enllumenat

Els aparells d'enllumenament exterior que estiguin en possessió del distintiu de qualitat a què fa referència l’article 6.3 d’aquest Decret que acredita el compliment dels requisits exigits pel que fa als components, el disseny, l'eficiència energètica i llur qualitat per evitar la contaminació lumínica, es considerarà que compleixen les prescripcions tècniques exigides en els plecs de clàusules administratives particulars de les obres, serveis i subministraments, sense perjudici del compliment dels requeriments aplicables a les instal·lacions en què s’ubiquin.

Article 17

Memòria justificativa

Els projectes de construccions, instal·lacions i habitatges que requereixen enllumenament en horari nocturn, han d'anar acompanyats d'una memòria justificativa de la seva necessitat que s’ha de presentar davant de l’Administració Pública competent i han d'incorporar les mesures de prevenció de la contaminació lumínica previstes a la Llei i al present Reglament.

Capítol IV

Règim econòmic

Article 18

Fons per a la protecció del medi contra la contaminació lumínica

El Fons econòmic per a la protecció del medi contra la contaminació lumínica es destina a la concessió d'ajuts i subvencions dirigides a fomentar la implantació de les mesures establertes a la Llei d'ordenació ambiental del enllumenament per a la protecció del medi nocturn i al present reglament.

El Fons per a la protecció del medi contra la contaminació lumínica s'adscriu al Departament de Medi Ambient i s'instrumenta de forma diferenciada en el seu pressupost.

Article 19

Composició

D'acord amb l'establert a la Llei d'ordenació ambiental del enllumenament per a la protecció del medi nocturn, el Fons es nodreix dels següents recursos:

L'import recaptat de les sancions imposades per l'Administració de la Generalitat per infracció de la normativa reguladora de l'ordenació ambiental del enllumenament.

Les aportacions i ajuts atorgats per particulars, per empreses i institucions privades.

Les aportacions i ajuts atorgats per administracions i institucions públiques.

Les aportacions dels pressupostos de la Generalitat.

Article 20

Règim d'ajuts

Per promoure l'adaptació dels enllumenats exteriors a les prescripcions de la normativa reguladora de l'ordenació ambiental de l'enllumenat, s'han de convocar línies d'ajuts específics.

En la selecció dels projectes és criteri preferent el fet que l'enllumenat sigui dins una zona E1 o en un punt de referència.

Per accedir a les línies d'ajuts a que fa referència l'apartat 1 caldrà complir els requisits establerts en les corresponents convocatòries i acompanyar a la sol·licitud la memòria justificativa a què fa referència l’article 17 d’aquest Decret i el pressupost corresponent.

S'ha de garantir l'adaptació dels enllumenats exteriors de titularitat pública municipals a les prescripcions d'aquesta Llei mitjançant l'establiment de fórmules de col·laboració amb els respectius ajuntaments.

Títol IV

Règim d’inspecció, de control i sancionador

Capítol I

Règim d’inspecció i control

Article 21

Inspecció i control

Correspon al Departament de Medi Ambient i als Ajuntaments la potestat d'inspecció i control dels enllumenats que puguin ser font de contaminació lumínica.

L'actuació inspectora és exercida per personal acreditat al servei de l'Administració respectiva, que té la condició d'autoritat en l'exercici de llurs funcions.

Les entitats o persones inspeccionades resten obligades a prestar la màxima col·laboració per al desenvolupament de les tasques d'inspecció i control.

Article 22

Actuació inspectora

L'actuació inspectora pot ser exercida d'ofici o com a conseqüència de denúncia formulada per persona interessada.

Els fets constatats en l'acta d'inspecció aixecada pel personal acreditat tenen valor probatori i, si s'escau, poden donar lloc a la incoació del corresponent procediment sancionador.

Les actuacions d’inspecció i de control dels enllumenats exteriors, pel que fa al compliment d’aquest Reglament, poden ésser dutes a terme per entitats col·laboradores en matèria de medi ambient que han d’estar acreditades degudament i han de comptar amb els mitjans personals i materials necessaris per a l’exercici de llurs funcions.

Capítol II

Règim sancionador

Article 23

Tipificació d'infraccions

Són infraccions lleus les accions o les omissions següents:

Vulnerar dins d'un marge de fins a dues hores el règim horari d'ús d'enllumenat.

Excedir de fins al 20% el flux d'hemisferi superior instal·lat autoritzat, en funció de la zona d’implantació i horari de funcionament.

Instal·lar o utilitzar fonts de llum que, mitjançant projectors convencionals incompleixin les prescripcions de l’annex 4 d’aquest Reglament.

Incórrer en qualsevol altra acció o omissió que infringeixi les determinacions de la Llei o aquest reglament i que no sigui qualificada d'infracció greu o molt greu.

Són infraccions greus les accions o les omissions següents:

Vulnerar per més de dues hores el règim d'horari d'ús de l'enllumenat.

Excedir de més del 20% el flux d'hemisferi superior instal·lat autoritzat, en funció de la zona d’implantació i horari de funcionament.

Instal·lar o utilitzar aparells d'enllumenament que no compleixin els requisits establerts per la Llei i per aquest reglament o vulnerin les seves prohibicions, tant pel que fa a les làmpades de què disposen o d’altres característiques o components, com respecte de la seva posició, enfoc o utilització.

Modificar l'enllumenat exterior de forma que s'alteri la intensitat, l'espectre o el flux d'hemisferi superior instal·lat de manera que s’incompleixin les prescripcions de la Llei 6/2001 i d'aquest reglament.

Superar els valors de luminància o d’il·luminació regulats en els annexos 2 i 3 d’aquest Reglament.

No respectar les limitacions a la llum intrusa establertes a l'annex 5 d’aquest Reglament.

Instal·lar enllumenats ornamentals i festius, incomplint les prescripcions d’aquest Reglament.

No instal·lar sistemes de regulació de flux en aquells casos en què siguin preceptius d’acord amb el present Reglament o instal·lar-ne sense ajustar-se a les disposicions d’aquest.

Utilitzar lluminàries que no disposin de la corresponent certificació de compliment dels requeriments establerts en la Llei 6/2001 i en aquest Reglament.

Cometre una infracció tipificada com a lleu dins una zona E1.

Cometre una infracció tipificada com a lleu en un punt de referència.

Obstruir l'activitat inspectora i de control.

Reincidir en la comissió d'infraccions de caràcter lleu.

Són infraccions molt greus les accions o les omissions següents:

Cometre una infracció tipificada com a greu, si es causa un perjudici important al medi.

S'entén que s'ha produït un perjudici important al medi quan de la infracció comesa se’n deriven danys acreditats a la biodiversitat que provoqui la mort o danys acreditats en animals o plantes.

Cometre una infracció tipificada com a greu dins una zona E1.

Cometre una infracció tipificada com a greu en l’àrea d’influència d’un punt de referència.

Reincidir en la comissió d'infraccions de caràcter greu.

Article 24

Responsabilitat

La responsabilitat administrativa per les infraccions al previst a la Llei i en aquest reglament correspon a les persones físiques i jurídiques que han participat en la comissió del fet infractor.

Article 25

Incoació i tramitació dels expedients sancionadors

La incoació i tramitació dels expedients sancionadors instruïts per infraccions de les normes reguladores de l'ordenació ambiental de l'enllumenament, correspon a les Delegacions Territorials del Departament de Medi Ambient, quan es tracti d'infraccions tipificades com a molt greus.

La incoació i tramitació dels expedients sancionadors instruïts per infraccions de les normes reguladores de l'ordenació ambiental de l'enllumenament correspon als òrgans competents de les entitats locals, quan es tracti d'infraccions tipificades com a lleus i greus.

La tramitació dels expedients sancionadors s'ha d'ajustar al que preveu aquest reglament, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, en el seu cas, i la normativa vigent reguladora del procediment sancionador.

La delegació territorial competent per incoar i tramitar els expedients sancionadors és la corresponent al lloc on s'hagi comès la presumpta infracció.

Article 26

Inici de l'expedient sancionador

Els expedients sancionadors s’inicien d'ofici:

Per actes d'inspecció aixecades pel personal acreditat.

Per denúncies formulades per agents de l'autoritat.

Per denúncies d'usuaris, entitats, associacions o persones interessades.

Article 27

Termini per resoldre l'expedient sancionador

El termini màxim per resoldre i notificar l'expedient sancionador és de sis mesos. Transcorregut aquest termini es produeix la caducitat del procediment d'acord amb l'article 44 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 28

Òrgans competents

El Director general de qualitat ambiental és l'òrgan competent per a la resolució dels expedients sancionadors incoats per infraccions de la normativa d'ordenació ambiental de l'enllumenament de caràcter molt greu.

L'Alcalde és l'òrgan competent per a la resolució dels expedients sancionadors incoats per infraccions de la normativa d'ordenació ambiental de l'enllumenament de caràcter lleu i greu.

Els òrgans competents per sancionar, de conformitat amb el que estableixen els paràgrafs anteriors, es comunicaran mútuament les sancions fermes que hagin imposat.

Article 29

Sancions

Les infraccions lleus se sancionen amb multes de 150,25 euros a 601,01 euros; les infraccions greus se sancionen amb multes de 601,02 euros a 3.005,06 euros i les infraccions molt greus se sancionen amb multes de 3.005, 07 euros a 30.050,60 euros.

Les sancions es graduen tenint en compte la intencionalitat, el grau de participació per altre títol que el d'autor i la reincidència.

Es considera reincidència la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa declarada per resolució ferma en via administrativa.

Les sancions a imposar per les infraccions previstes a la Llei i en aquest reglament, són independents de l'obligació d’indemnització pels danys i perjudicis causats a la biodiversitat del medi.

Article 30

Prescripció

Les infraccions i les sancions de la normativa reguladora de l'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, prescriuen d'acord amb el que estableix l'article 132 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i de procediment administratiu comú.

Article 31

Mesures cautelars

Detectada l'existència d'una actuació contraria a les determinacions de la Llei i d'aquest reglament, l'administració competent, previ tràmit d'audiència, ha de requerir a l'interessat la correcció fixant un termini a aquest efecte.

Transcorregut el termini sense que s'hagi corregit l'actuació objecte de requeriment, l'administració competent pot dictar les mesures necessàries per a la desconnexió de la instal·lació o aparell d'enllumenament infractor i, si s'escau, el seu precintatge. La resolució que acordi aquestes mesures haurà de ser degudament motivada i prèvia la seva adopció s'ha d'haver donat audiència a l'interessat.

Les mesures cautelars previstes en aquest article poden ser adoptades simultàniament a l'acord d'incoació del procediment sancionador o en qualsevol altre moment per tal d'assegurar l'eficàcia de la resolució final que pugui recaure i no es poden perllongar per mes de tres mesos.

Article 32

Multes coercitives i reparació de danys

En cas d'incompliment de les obligacions derivades de les mesures cautelars o de les resolucions sancionadores, es poden imposar multes coercitives d'una quantia màxima de 601,01 euros i en un màxim de tres consecutives.

Si com a conseqüència de la infracció del previst a la Llei o en aquest reglament, es causa dany a la biodiversitat del medi, el responsable té l'obligació de procedir a la seva reparació, restaurant la situació al seu estat originari. En cas que no sigui possible la reparació, el responsable del fet infractor ha d'indemnitzar pels danys i perjudicis causats.

La imposició de multes coercitives i l'exigència de la reparació del dany o de la indemnització pels danys i perjudicis causats és compatible amb la imposició de les sancions que corresponguin.

Disposicions Addicionals

Primera

Les modificacions substancials dels enllumenats exteriors existents i que afectin la intensitat, l’espectre o el flux d’hemisferi superior instal·lat, han de complir els requeriments d’aquest Reglament.

Segona

Els enllumenats que no s’adaptin, en el termini establert, a les prescripcions de la Llei 6/2001 i d’aquest Reglament podran ser objecte, quan s’escaigui, de la incoació del corresponent expedient sancionador, en el cas que incorrin en alguna de les infraccions tipificades.

Tercera

La localització de l’Observatori Astronòmic del Montsec queda establert com a punt de referència. Es defineix com àrea d’influència el territori que comprèn els municipis del Consorci del Montsec que serà considerada com una Zona E1.

Disposicions Transitòries

Primera

Correspon als Ajuntaments formular un Pla municipal d’adequació dels enllumenats exteriors de titularitat pública existents a les prescripcions de la Llei 6/2001 i d’aquest Reglament. Aquest pla haurà de preveure l’adequació dels enllumenats exteriors de titularitat pública en els terminis següents:

- Zones E1 i punts de referència: abans del final de l’any 2004.

- Zones E2: abans del final de l’any 2005.

Zones E3 i E4: abans del final de l’any 2006.

El Pla municipal adequació dels enllumenaments tindrà en compte també, entre d’altres, els criteris següents:

usos de l’enllumenat.

perjudicis que causa l’enllumenat al medi o a la ciutadania.

magnitud de les reformes que s’hagin de dur a terme.

eficiència energètica de l’enllumenat.

costos econòmics de l’adopció.

L’Oficina Tècnica de Protecció del Medi Nocturn col·laborarà amb aquells Ajuntaments que ho sol·licitin per a la redacció del pla municipal d’adequació dels enllumenaments.

Segona

Les persones titulars d’enllumenats exteriors privats que no compleixen els requeriments establerts en la Llei 6/2001 i en aquest Reglament hauran d’adequar-los en els terminis següents:

- Zones E1 i E2 i punts de referència: abans del final de l’any 2003.

Zones E3 i E4: abans del final de l’any 2004.

Correspon als Ajuntaments promoure les actuacions necessàries per impulsar l’adaptació dels enllumenats existents que es preveu en l’apartat anterior. Els Ajuntaments podran demanar la col·laboració de l’Oficina Tècnica de protecció del medi nocturn

Tercera

Les instal·lacions d’enllumenat existents en les zones E1 adoptaran sistemes de regulació de flux en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret, a no ser que es justifiqui davant de l’Ajuntament corresponent la impossibilitat tècnica o innecessarietat de la seva adopció.

Disposicions finals

Primera

El Departament de Medi Ambient promourà campanyes de difusió i conscienciació ciutadana en relació amb la problemàtica que comporta la contaminació lumínica.

Segona

Es promouran convenis de col·laboració amb les diferents Administracions i sectors implicats per impulsar i implantar les mesures previstes en la Llei 6/2001 i el present Reglament.

Barcelona, … de....de 2003

Jordi Pujol

President de la Generalitat

Ramon Espadaler i Parcerisas

Conseller de Medi Ambient

S: Disposicions de caràcter general\DMA\Decrets\Ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn\Text Disposició\contluminica07.doc

ANNEX 1

ZONIFICACIÓ DEL TERRITORI

El territori es divideix en les zones següents:

1) ZONES E1

Són les àrees incloses en el Pla d’Espais d’Interès Natural.

2) ZONES E2

Són les àrees següents:

a) Àrees no incloses en zones E1, E3 i E4.

b) Àrees incloses en zones E3 i E4 en què es compleixi algun dels requeriments següents:

- que estiguin situades a menys de 2 km d’una àrea inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural.

- que estiguin situades a menys de 5 Km d’un espai natural de protecció especial.

Els ajuntaments poden ampliar aquestes distàncies d’influència.

3) ZONES E3

Són les àrees següents:

a) Àrees residencials, qualificades com a zones edificables o de serveis pel planejament urbanístic, dins del casc urbà de les poblacions.

b) Àrees incloses en zones E2 que l’ajuntament classifiqui com E3, sempre que, d’acord amb el planejament urbanístic, corresponguin a activitats industrials o zones d’equipaments diversos que puguin justificar una alta densitat d’utilització en horari nocturn.

4) ZONES E4

Són les àrees constituïdes per carrers amb un ús comercial intensiu i una activitat nocturna molt elevada dins del casc urbà, d’acord amb el que determini l’Ajuntament afectat, prèvia notificació a l’Oficina Tècnica.

No poden delimitar-se zones E4 a menys de 2 km d’una zona E1 i/o E2.

PUNTS DE REFERÈNCIA

Els punts de referència són punts pròxims a les àrees de valor astronòmic o natural especial incloses en la zona E1, per a cadascun dels quals cal establir una regulació específica en funció de la distància a què es trobin de l’àrea en qüestió.

Els punts de referència seran fixats per Resolució del Director/a General de Qualitat Ambiental, a proposta de l’Oficina Tècnica de Protecció del Medi Nocturn i prèvia consulta als Ajuntaments i Consells Comarcals afectats.

Per cada punt de referència, en funció de les seves característiques, es definiran unes àrees d’influència. Hi haurà una àrea al voltant del punt de referència que serà considerada a tots els efectes com a zona E1. El radi de l’àrea serà definit per l’Oficina Tècnica.

ANNEX 2

TIPUS DE LÀMPADES, SISTEMES DE REGULACIÓ DE FLUX, MANTENIMENT D’INSTAL·LACIONS D’ENLLUMENAT, REGULACIÓ ESTACIONAL I HORÀRIA, ENLLUMENATS ORNAMENTALS I FESTIUS, I LUMINÀNCIA DE RÈTOLS LLUMINOSOS I APARADORS I FINESTRES

1. LÀMPADES

S’utilitzaran els tipus de làmpades de major eficàcia energètica i menor radiació en longituds d’ona inferiors a 440 nm que resultin compatibles amb les exigències funcionals, econòmiques, paisatgístiques o estètiques.

En funció de la classificació de la zona, els tipus de làmpada de possible utilització seran els que figuren a la Taula 1.

Taula 1

ZONA	HORARI NORMAL	HORARI NOCTURN
E1	SBP i SAP	SBP i SAP
E2	TOTES	SBP i SAP
E3	TOTES	TOTES
E4	TOTES	TOTES

Aquesta taula serà revisable en funció de l’evolució tecnològica de les làmpades.

2. SISTEMES DE REGULACIÓ DE FLUX

Les instal·lacions que per la seva situació en zones E1 o E2, o per la seva classificació en quant a nivells d’il·luminació, hagin de variar el seu règim de funcionament, hauran d’implantar sistemes de regulació de flux que permetin variar el nivell d’il·luminació sense afectar la seva uniformitat.

Haurà de justificar-se que els sistemes de regulació permeten complir els requisits lumínics d’aquest Reglament i que el seu funcionament és fiable i segur.

El règim de regulació de flux no afectarà a la uniformitat d’il·luminació.

3. MANTENIMENT

Els programes de revisions periòdiques i manteniment preventiu, hauran d’incloure aquells aspectes de les instal·lacions que puguin repercutir en el compliment de les prescripcions d’aquest Reglament, com ara els següents:

Neteja periòdica de grups òptics

Control de l’enfocament

Verificació de la regulació

Funcionament dels accessoris

4. REGULACIÓ ESTACIONAL I HORÀRIA

S’estableix amb caràcter general l’horari nocturn a partir de les 22h UTC (amb la normativa europea en vigor actualment, aquesta hora correspon a les 23h oficial en horari d’hivern i les 24h en horari d’estiu), fins la sortida del sol. L’horari normal està constituït per aquelles hores que no estan incloses en l’horari nocturn.

Els ajuntaments podran establir en el seu terme municipal horaris nocturns avançats respecte dels anteriors.

Els ajuntaments podran també, en aquells casos en què la utilització de la via ho justifiqui, tornar al règim de plena potència (sense regulació) en aquelles hores de període nocturn en què estigui justificat per la intensitat o característiques d’utilització.

Els ajuntaments podran establir condicions especials en els enllumenats ornamentals i festius en èpoques com ara:

- Període nadalenc (del 8 de desembre al 8 de gener).

- Festivitats locals.

- Temporada alta d’afluència turística.

La possible ampliació dels terminis d’ús estarà condicionada a la utilització de sistemes d’eficiència energètica adequada, en els quals la proporció de Flux d’hemisferi superior no ultrapassi els límits establerts a l’apartat B de l’Annex 3 d’aquest Decret.

En tots aquests casos o d’altres similars, caldrà notificar-ho a l'Oficina Tècnica de Protecció del Medi Nocturn.

5. ENLLUMENATS ORNAMENTALS I FESTIUS

Precisaran d’autorització de l'Ajuntament per al seu ús en horari nocturn i també quan el període de funcionament d’aquestes instal·lacions sigui superior a una setmana. Només s’autoritzaran en períodes específics i limitats. S’hauran de posar en coneixement de l’Oficina Tècnica de Protecció del Medi Nocturn les autoritzacions atorgades.

6. RÈTOLS LLUMINOSOS

En horari nocturn només es permetrà el funcionament d’aquells rètols lluminosos que compleixin una funció informativa necessària de posició i existència (farmàcies, transports públics, situació d’establiments hotelers, localització de benzineres,...), i únicament mentre duri el seu ús. En cap cas s'admetrà el funcionament en horari nocturn dels rètols de caràcter comercial i/o publicitari.

Les característiques de les instal·lacions (posició, tipus de làmpades, enfocament...) s’adaptaran al que estigui previst en aquest Reglament amb caràcter general.

Tant en els rètols lluminosos il·luminats amb mitjans exteriors, com en els compostos per elements lluminosos, la luminància màxima admissible serà l'establerta a la Taula 12.

Taula 12

7. APARADORS I FINESTRES

Aquells enllumenats interiors que a través d’obertures emetessin llum a l’exterior, hauran de limitar la luminància mesurada des de l’exterior per complir els valors que figuren a la Taula 13.

Taula 13

ZONA	LUMINÀNCIA cd/m2
	HORARI NORMAL	HORARI NOCTURN
E1	10	5
E2	40	20
E3	80	40
E4	100	50

En el cas de superar-se aquests límits serà obligatori la utilització de persianes o altres elements de protecció.

ANNEX 3

ENLLUMENAT EXTERIOR DE TITULARITAT PÚBLICA

A. NIVELLS D’IL·LUMINACIÓ

En tots els casos es tracta de nivells en servei. Es justificarà el coeficient de conservació emprat en el càlcul.

B. FLUX HEMISFÈRIC SUPERIOR INSTAL·LAT (FHS). LLUMENERES D’ENLLUMENAT EXTERIOR DE TITULARITAT PÚBLICA.

Només es poden utilitzar lluminàries dotades d’un certificat expedit per un laboratori acreditat per la Direcció General de Qualitat Ambiental, pel Laboratori General d’Assaigs o que comptin amb una certificació emesa pel propi laboratori de les empreses fabricants de les lluminàries. Aquest certificat ha d’acreditar el compliment dels requeriments establerts a la Llei 6/2001 i al present Reglament.

S’utilitzaran en la posició, enfocament, condicions, làmpada i accessoris amb què ha estat determinat l’assaig.

El percentatge de FHS emès per la lluminària serà com a màxim l’indicat en la Taula 2 (en %) per cada classificació de zona.

Taula 2

ZONA	HORARI NORMAL	HORARI NOCTURN
E1	1	1
E2	5	1
E3	15	15
E4	25	25

Nota: La taula respon als criteris de la Comission International de l’Eclariage (CIE), amb les següents variacions:

Utilització de la limitació de l'1% en lloc del 0%.

S’ha afegit l’horari nocturn.

C. VIES DE TRÀNSIT DE VEHICLES

Adoptaran els nivells previstos per CIE 115 i el Ministeri de Foment 1999, amb les següents precisions:

a) Els valors de luminància mitjana es consideraran màxims que no hauran de superar-se en més d’un 25% (veure Taula 3).

b) En horari nocturn, la classificació de la via (ME1 a ME5) correspondrà a les característiques de trànsit que es registren en aquest període, i no a les d'hora punta (veure Taula 4).

c) En les zones E1 i E2, els enllumenats de les vies ME1, ME2 i ME3 disposaran obligatòriament d'un sistema de regulació de flux permetent la disminució del nivell d’il·luminació en les hores i períodes de baixa utilització.

Taula 3

TIPUS DE VIES	CLASSES D’ENLLUMENAT
Carreteres de calçades separades amb encreuament a diferent nivell i accessos controlats (autopistes i autovies)
Intensitat de trànsit alta (IMD > 25000)	ME1
Intensitat de trànsit mitjana (IMD > 15000- 25000)	ME2
Intensitat de trànsit baixa (IMD < 15000)	ME3
Carreteres de calçada única de doble sentit de circulació i accessos limitats (via ràpida)
Intensitat de trànsit alta (IMD > 15000)	ME1
Intensitat de trànsit mitjana i baixa (IMD < 15000)	ME2
Control de trànsit i separació de diferents tipus d’usuaris
Pobre	ME1
Bo	ME2
Vies urbanes de trànsit important, principals artèries urbanes, carreteres radials i de distribució a districtes
Control de trànsit pobre	ME2
Control de trànsit bo	ME3
Carreteres secundaries distribuïdores locals, vies principals d’accés a zones residencials i vies residencials (i rurals)
Control de trànsit pobre	ME4
Control de trànsit bo	ME5

Taula 4

CLASSE D’ENLLUMENAT	LUMINÀNCIA MITJANA (cd/m2)
ME1	2.00
ME2	1.50
ME3	1.00
ME4	0.75
ME5	0.50

D. VIES URBANES

Les calçades de les vies de trànsit important adoptaran els nivells previstos en l’apartat C3 classes ME2 o ME3.

Les calçades de la resta de vies i voreres i zones de vianants adoptaran els nivells previstos per CIE 136-2000, amb les següents precisions:

Els valors d’il·luminació indicats a la Taula 6 es consideraran màxims que no hauran de superar-se en més d’un 25% en les de classe P1 i P2 o un 50% en la resta.

S’han unificat en 5 les 7 categories (veure Taula 5) previstes per la CIE.

En horari nocturn la classificació de la via (P1 a P5 a la Taula 5) s’adaptarà a les condicions reals d’ús durant aquest període.

En les zones E1 les vies de classificació P1, adoptaran els nivells corresponents a la classificació P2.

En les zones E1 i E2 les vies de classificació P1 a P3 estaran dotades de regulació de flux.

Taula 5

DESCRIPCIÓ DE LA VIA	CLASSE D’IL·LUMINACIÓ
D’alt prestigi	P1
D’ús elevat en hores nocturnes per vianants i ciclistes.	P2
D’ús menor en hores nocturnes pels vianants i ciclistes.	P3
D’ús menor en les hores nocturnes per vianants i ciclistes relacionats exclusivament amb les propietats adjacents. Important per preservar el caràcter arquitectònic o l’entorn del lloc.	00 P4
On només es requereix una guia visual proporcionada per la llum directa de les lluminàries.	P5

Taula 6

CLASSE D’IL·LUMINACIÓ	IL·LUMINÀNCIA MITJANA HORITZONTAL (lx)
P1	20
P2	10
P3	6
P4	2
P5	NO APLICABLE

ANNEX 4

IL·LUMINACIÓ AMB PROJECTORS

1. FOTOMETRIA I ENFOCAMENT

Només s’utilitzaran Projectors amb fotometria certificada, tenint en compte el que estableix l'article 6.6.b de la Llei 6/2001. La seva aplicació haurà de respectar les condicions de l’assaig fotomètric com ara làmpada, reixes o paralúmens i accessoris.

La fotometria inclourà: matriu completa d’intensitats, corbes d’intensitats en seccions horitzontal i vertical, i diagrama d’isocandeles amb indicació de la corba corresponent a I=10 cd/klm.

El projecte justificarà que, en les condicions de col·locació i enfocament previstes, es compleixen els següents requeriments:

a) Il·luminació de superfícies horitzontals:

L’angle d’enfocament corresponent a la màxima intensitat (Imàx) serà inferior a 70º respecte la vertical.

La intensitat emesa en angles superiors a 85º serà preferentment nul·la i, en tot cas inferior a 10 cd/klm.

Hauran de respectar-se al mateix temps les condicions de limitació d’intensitat corresponent a la limitació de la llum intrusa.

b) Il·luminació de superfícies verticals:

Sempre que sigui possible se situaran els projectors elevats, enfocant per sota de l’horitzontal. L’enfocament per sobre de l'horitzontal només s’autoritzarà prèvia justificació de la seva necessitat i en tot cas es regirà per les condicions imposades a l’article 6.6.a i 6.6.b de la Llei 6/2001.

Es procurarà que el feix lluminós es limiti a la superfície a il·luminar. En tot cas, no haurà de projectar-se fora de la dita superfície una intensitat superior a 10 cd/klm.

Hauran de respectar-se al mateix temps les condicions de limitació d’intensitat corresponents a la limitació de llum intrusa.

2. IL·LUMINACIÓ DE FAÇANES I MONUMENTS

Les façanes i monuments que tinguin un especial interès històric i artístic, determinats d’acord amb la normativa de patrimoni cultural, podran il·luminar-se en horari nocturn sempre i quan estiguin ubicats en una zona E3 o E4. En aquest casos per a cada projecte d’enllumenat caldrà presentar la memòria justificativa a que fa referència l’article 6.3 de la Llei 6/2001. Pel funcionament en horari nocturn d’aquestes activitats caldrà l’autorització expressa de l’ajuntament previ informe de l’Oficina Tècnica i en qualsevol cas ajustant-se sempre als valors previstos a la taula 7.

Taula 7

3. IL·LUMINACIÓ D’ÀREES EXTERIORS

Inclou la il·luminació de zones, sigui quina sigui l’activitat a la que estiguin destinades, que per la seva situació a l'exterior incideixin en la problemàtica de la contaminació lumínica. S’hi inclouen, entre d’altres, les següents:

- Equipaments a l’exterior.

- Enllumenats esportius.

- Àrees lúdiques i recreatives.

- Treballs a l’exterior.

- Àrees exteriors d’edificis públics o privats.

- Magatzems i aparcaments.

Els responsables de les instal·lacions hauran de justificar els nivells d’il·luminació. Aquests nivells hauran d’adaptar-se, si existeix, a la Reglamentació o Recomanacions pròpies de l’activitat desenvolupada, considerant sempre els valors que s’esmentin com a màxims que no hauran de ser superats en més d’un 25%.

Les instal·lacions (lluminàries, làmpades, projectors...) compliran la resta de requeriments que els són aplicables en virtut de la Llei 6/2001 i d’aquest Reglament, incloses les limitacions a la llum intrusa.

El funcionament de la il·luminació en horari nocturn quedarà subjecte a autorització de l’Ajuntament, previ informe de l'Oficina Tècnica. En zones E1 aquesta autorització només podrà emetre's limitada a dates concretes.

Si s’utilitza un enllumenat de seguretat, els nivells màxims d’il·luminació seran els següents:

Àrees de risc normal: 5 lux

Àrees de risc elevat: 20 lux

Àrees d’alt risc: 50 lux

ANNEX 5

LIMITACIÓ DE LA LLUM INTRUSA

1. IL·LUMINACIÓ VERTICAL

Els valors d’il·luminació vertical produïts per la component directa d’il·luminació en les façanes d’edificis o altres plans verticals límits, per sobre dels 3 metres d’alçada, de la propietat privada seran, com a màxim, els que figuren a la Taula 8.

Taula 8

En les noves instal·lacions s’acceptarà un període transitori de quatre anys per al seu compliment per permetre el desenvolupament de noves solucions tècniques.

2. IL·LUMINACIÓ EMESA EN DIRECCIÓ A ÀREES PROTEGIDES

La intensitat lluminosa emesa per les lluminàries en direcció a àrees protegides (espais naturals, observatoris astronòmics,...), o en direccions que puguin presentar problemes d’enlluernament, no superaran els valors de la Taula 9. Les àrees protegides seran determinades per Resolució del Director/a de Qualitat Ambiental, a proposta de l'Oficina Tècnica de Protecció del Medi Nocturn, prèvia consulta als ajuntaments afectats i als òrgans rectors d’aquelles àrees, en el cas que existeixin.

Taula 9

3. ENLLUERNAMENT

En instal·lacions d’enllumenat exterior, ja siguin de titularitat pública o privada, la limitació de l’enlluernament haurà de respectar els valors màxims de les Taules 10 i 11.

Taula 10: Enllumenats de tipus vial

Taula 11: Enllumenat de tipus ambiental o de vianants

[Celfosc] [Associació Cerdanyola Via Verda]