El Reial Club de Golf del Prat, instal·lació que actualment està al costat de l´aeroport de Barcelona, s´ha vist afectat per la propera construcció de la tercera pista i ha decidit traslladar-se a una altra zona de la regió metropolitana. L´indret triat ha resultat ésser els paratges agrícoles i forestals de Torrebonica i Can Bonvilà, dins el terme municipal de Terrassa, però fronterers amb els de Sabadell. La implantació d´aquest golf suposa afectar més de 250 hectàrees on també es preveu ubicar, entre d´altres, pistes de tenis, una hípica i un complex hoteler, amb diversos usos: comercials, recreatius, d´oficina, etc.
L´impacte ambiental sobre aquests paratges és considerable. Cal tenir present que Torrebonica i Can Bonvilà és un espai natural amb valors de flora, fauna, agraris i paisatgístics destacats. Constitueix la zona de major amplada del corredor ecològic de l´anomenada Via Verda entre el parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l´Obac i el parc de Collserola. La protecció d´aquest corredor es basa en la preservació d´un mosaic de conrreus i de boscos, la regeneració dels sistemes fluvials i l´eliminació de barreres arquitectòniques per tal d´aconseguir un nivell idoni de connectivitat de les espècies. La implantació del camp de golf trenca tota aquesta lògica d´ordenació territorial i de conservació dels espais naturals comarcal doncs suposa l´artificialització dels paratges amb una pèrdua important de biodiversitat i una dependència notable de l´aigua, per molt que els promotors construeixin una depuradora. El consum s´ha xifrat al voltant de 4 milions de litres diaris, que equivalen als d´una ciutat de 30.000 habitants.
L´impacte social és igualment remarcable. Aquests paratges juguen un paper important d´esbarjo per als ciutadans de Terrassa i de Sabadell, que utilitzen els senders per practicar esport o pel senzill plaer de caminar i respirar aire pur en uns terrenys planers poc transformats pels humans. La ubicació del golf comporta el tancament de molts d´aquests itineraris, fins i tot poden perillar en el projecte actual camins que en el cadastre apareixen com a públics. El Reial Club de Golf del Prat tendirà a l´aïllament físic i psicològic, amb pistes i algun carrer d´accés restringit, tanques i probablement amb vigilància de seguretat privada dels límits per tal de gaudir d´unes condicions semblants a les viscudes fins ara al seu emplaçament del Baix Llobregat. Tota una mostra d´elitisme i d´autisme envers la realitat territorial que li envolta.
Certament no sento cap rancúnia al golf com a esport, el que si trobo demencial és la pressió intensa que aquestes instal·lacions sotmeten a una regió com la nostra, fortament urbanitzada i climàticament seca i, per tant, deficitària d´aigua i d´espais naturals ben conservats. El cas vallesà és paradigmàtic: comptem a escassos quilòmetres amb un golf a Matadepera, un a Rubí tocant Sant Cugat, i un altre a aquest últim poble, que a més a més s´està ampliant. Sortosament a Cerdanyola es va paralitzar el golf de Collserola. Ara esdevé clau una decisió política que el descarti definitivament i allunyi aquesta greu amenaça sobre la serra.
Atès els efectes que causen els camps de golf, s´hauria d´aprovar una normativa catalana que els reguli, controli i indiqui aquelles zones del Principat saturades d´aquestes instal·lacions, i per tant on no es puguin atorgar noves llicències d´obertura. Per últim, tots aquests projectes haurien d´ésser sotmesos obligatòriament a un estudi d´impacte ambiental. Aquesta podia ser una bona mesura legislativa pel proper President de la Generalitat.
Diari de Cerdanyola
Rafael Bellido i Cárdenas. Advocat
Article publicat al Diari de Cerdanyola el setembre del 1999
[Coordinadora Via Verda de Cerdanyola] [Camps de golfos]