http://www.gencat.cat/diari/4690/06206075.htm

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA

Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental

(Pàg. 34423)

LLEI

12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Aquesta llei respon a la necessitat d'introduir un conjunt de modificacions puntuals en la legislació vigent en matèria de medi ambient.

La llei s'estructura en cinc capítols: el primer capítol és dedicat a la modificació de la Llei 22/2003, del 4 de juliol, de protecció dels animals i de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals; el segon, a la modificació de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals; el tercer, a la modificació de la Llei 9/1995, del 27 de juliol, d'accés motoritzat al medi natural; el quart, a l'establiment d'una sèrie de mesures amb relació al procediment d'avaluació d'impacte ambiental de projectes; i el cinquè és dedicat a la modificació de la Llei 4/2004, de l'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. En conjunt, aquesta llei conté vint-i-un articles, quatre disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

El capítol primer inclou mesures relatives a la protecció dels animals. En concret, es modifiquen preceptes relatius als animals de companyia en allò que afecta la definició d'abandonament i pèrdua d'aquests animals i la configuració del Registre general d'animals de companyia, que s'articula com a sistema únic de gestió integrat de les dades identificadores dels animals per a fer més efectiu el control i la prevenció de l'abandonament d'animals de companyia.

Amb l'objectiu de reduir el nombre d'abandonaments, s'estableix l'obligatorietat d'esterilitzar els animals de companyia que són objecte de comercialització o transacció, amb excepcions que s'han d'establir per reglament.

També amb relació als abandonaments, i tenint en compte que en alguns municipis hi pot haver dificultats importants per a complir el que estableix l'article 11.1 de la Llei 22/2003, es preveu que el Govern pugui atorgar una pròrroga d'una durada màxima d'un any als municipis que ho sol·licitin, si presenten un pla en què es comprometen a assolir els objectius en aquest període de temps.

L'aplicació de la Llei 22/2003 ha posat de manifest diverses llacunes en la tipificació de les infraccions, que es resolen per mitjà d'aquesta llei. Igualment, s'ha considerat que calia modificar la competència per a la imposició de les sancions relatives a la fauna salvatge autòctona. Així mateix, es defineixen les activitats d'educació ambiental com a substitutives de les multes pecuniàries, sota determinades condicions, i s'estableix la imposició de multes coercitives com a mesura dissuasiva complementària a la sanció. Les disposicions addicionals estableixen que el Govern ha d'aprovar i dotar pressupostàriament programes per a la conscienciació en matèria de protecció dels animals.

Pel que fa a les espècies de fauna salvatge protegides, es modifica el llistat annex de la Llei 22/2003, s'unifiquen les diferents normatives per les quals s'amplien o s'anul·len les espècies protegides, es dóna un valor econòmic actualitzat a totes les espècies de fauna protegida, es faculta el Govern per a modificar per decret el barem de valoració introduït i es fa més clara la regulació dels fringíl·lids, que actualment suscita una gran confusió jurídica.

Les altres modificacions que hi ha en el capítol primer són de caràcter divers, com les que fan referència a l'autorització de l'ús de coles en condicions molt especials per al control de petites quantitats d'ocells. En aquest sentit, es remet a un futur reglament la determinació de les espècies susceptibles de captura i les condicions i els requisits aplicables. La resta de modificacions recuperen preceptes de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals, relatives a la captura del pinsà, els lliuraments d'exemplars a nuclis zoològics i altres centres, la modificació i ampliació del apartats 2 i 3 de l'article 30 de la llei esmentada i l'establiment del comís dels arts de caça o captura i dels instruments emprats, com a conseqüència accessòria a la comissió d'una infracció.

El capítol segon dóna resposta a la necessitat d'incorporar a la legislació catalana les figures de protecció de la natura recollides en la Directiva 92/423/CEE del Consell, del 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora salvatges, i en la Directiva 79/409/CEE del Consell, del 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació dels ocells salvatges, establint un procediment per llur designació i proposta, i també llur inclusió en el Pla d'espais d'interès natural.

D'altra banda, es fan les previsions normatives necessàries per a homogeneïtzar i agilitar la composició i les característiques dels òrgans rectors i gestors dels espais naturals de protecció especial adscrits al departament competent en matèria de medi ambient.

El capítol tercer conté els articles relatius a l'accés motoritzat al medi natural. S'hi estableix la possibilitat d'atorgar autoritzacions excepcionals per a persones amb mobilitat reduïda i per a persones que segueixen programes de tecnificació i alt rendiment esportiu. Aquest capítol també es refereix a la composició de les comissions consultives d'accés motoritzat al medi natural, obertes a la participació d'altres entitats, institucions o agents socials afectats. Així mateix, es determina que per mitjà de l'inventari comarcal de camins i pistes forestals es pot autoritzar la circulació per pistes i camins forestals d'una amplada superior a quatre metres, si es justifica degudament.

El capítol quart inclou algunes mesures relatives al procediment d'avaluació d'impacte ambiental de projectes, necessàries i urgents per manca de legislació catalana en aquesta matèria, llevat de regulacions reglamentàries que han quedat molt desfasades arran de la modificació de les directives comunitàries i de la normativa bàsica estatal. D'una banda, s'atribueix la competència per a adoptar els acords i les decisions que estableix l'article 5.2 del Reial decret legislatiu 1302/1986, del 28 de juny, a la ponència ambiental a què fa referència la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental; i de l'altra, es fixa el termini en què s'ha d'adoptar la decisió sobre si un projecte dels previstos en l'annex 2 del Reial decret legislatiu 1302/1986, del 28 de juny, s'ha de sotmetre o no al procediment d'avaluació d'impacte ambiental; s'indica sumàriament la documentació que ha d'acompanyar la proposta, i es fixa el termini en què s'ha d'emetre la declaració d'impacte ambiental.

Finalment, en el capítol cinquè s'estableix una pròrroga d'un any perquè les activitats incloses en l'annex 2.2 de la Llei 3/1998 puguin fer llur procés d'adequació, el qual, segons la Llei 4/2004, ha d'haver finalitzat abans de l'1 de gener de 2007.

En les disposicions addicionals, entre altres qüestions, s'estableix un règim d'ajuts tècnics i econòmics perquè les corporacions locals puguin executar les tasques que els encomana la Llei 22/2003.

Capítol I

Modificació de la Llei 22/2003, del 4 de juliol, de protecció dels animals, i de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals

Article 1

Modificació de l'article 9 de la Llei 22/2003, relativa al control de poblacions d'animals

Es modifica l'apartat 2 de l'article 9 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:

"2. Es prohibeix l'ús de coles o substàncies enganxoses com a mètode per a controlar animals vertebrats, excepte l'ús del vesc, amb l'autorització prèvia del departament competent en matèria de medi ambient, per a la captura de petites quantitats d'ocells, en condicions estrictament controlades i de manera selectiva. S'han de determinar per reglament les espècies d'ocells susceptibles de captura i les condicions i requisits aplicables. Excepcionalment, es poden utilitzar substàncies enganxoses per al control de plagues de rosegadors si per qüestions sanitàries, de seguretat o d'urgència se'n justifica la necessitat i sempre que aquesta activitat no pugui afectar cap espècie protegida ni el medi natural. Aquesta activitat només pot ésser duta a terme per personal professional, en llocs tancats i adoptant les mesures adequades per a evitar al màxim el patiment de l'animal."

Article 2

Modificacions dels articles 3, 17 i 30 de la Llei 22/2003, relatives a l'abandonament d'animals

1. Es modifica la lletra g de l'article 3 de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:

"g) Animal abandonat: és l'animal de companyia que no va acompanyat de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la persona que n'és propietària o posseïdora. També tenen la consideració d'abandonats els casos establerts per l'article 17.3."

2. Els animals de companyia que són objecte de comercialització o transacció han d'ésser esterilitzats, excepte en els casos que s'estableixin per reglament. El reglament també ha de regular com han d'ésser els procediments d'esterilització perquè tinguin els mínims efectes fisiològics i de comportament en l'animal.

3. Es modifica l'apartat 3 de l'article 17 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:

"3. Si l'animal porta identificació, l'ajuntament o, si escau, l'entitat supramunicipal corresponent ha d'avisar, per mitjà de la notificació oportuna, la persona propietària o posseïdora, que té un termini de vint dies per a recuperar-lo i abonar prèviament totes les despeses originades. Transcorregut aquest termini, si la persona propietària o posseïdora no ha recollit l'animal, aquest es considera abandonat i pot ésser cedit, acollit temporalment o adoptat, efectes que han d'haver estat advertits en la notificació esmentada."

4. S'afegeix una lletra, la x, a l'apartat 2 de l'article 30 de la Llei 22/2003, amb el text següent:

"x) No comunicar, la persona propietària o posseïdora, la desaparició d'un animal de companyia."

Article 3

Modificació de l'article 6 de la Llei 22/2003, relativa a prohibicions

Es modifica la lletra d de l'apartat 1 de l'article 6 de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:

"d) Atraccions firals giratòries amb animals vius lligats i altres d'assimilables."

Article 4

Modificacions dels articles 13, 14 i 15 de la Llei 22/2003, relatives al Registre general d'animals de companyia

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 13 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:

"2. Els veterinaris que portin a terme vacunacions i tractaments de caràcter obligatori han de dur un arxiu amb la fitxa clínica dels animals atesos, el qual ha d'estar a disposició de les administracions que ho requereixin per a portar a terme actuacions dins llur àmbit competencial. Els veterinaris han d'informar la persona propietària o posseïdora de l'obligatorietat d'identificar el seu animal en el cas que pertanyi a una espècie d'identificació obligatòria i no estigui identificat, i també de l'obligatorietat de registrar-lo en el cens del municipi on resideixi habitualment l'animal o en el Registre general d'animals de companyia."

2. Es modifica l'article 14 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:

"Article 14. Registre general d'animals de companyia i censos municipals.

"1. Es crea el Registre general d'animals de companyia, que és gestionat pel departament competent en matèria de medi ambient. El Registre general és únic i és constituït pel conjunt de dades d'identificació dels censos municipals d'animals de companyia que estableix l'apartat 2.

"2. Els ajuntaments han de portar un cens municipal d'animals de companyia en el qual s'han d'inscriure els gossos, els gats i les fures que resideixen de manera habitual al municipi. Al cens han de constar les dades d'identificació de l'animal, les dades de la persona posseïdora o propietària i altres dades que s'estableixin per reglament.

"3. La persona propietària o posseïdora d'un gos, un gat o una fura té un termini de tres mesos des del naixement de l'animal i de trenta dies des de la data d'adquisició de l'animal, el canvi de residència, la mort de l'animal o la modificació d'altres dades incloses en el cens, per a comunicar-ho al cens municipal o al Registre general. Prèviament a la inscripció en el cens municipal o en el Registre general, cal haver dut a terme la identificació de forma indeleble de l'animal.

"4. Els censos municipals i el Registre general s'elaboren seguint criteris de compatibilitat informàtica d'acord amb les directrius elaborades pel departament competent en matèria de medi ambient.

"5. El departament competent en matèria de medi ambient estableix un sistema informàtic de gestió única del Registre general compatible amb els censos municipals i amb els de les institucions privades que ho demanin. Aquest sistema informàtic s'ha de regir pels principis d'eficiència, eficàcia, unitat, coordinació, gestió ordenada i servei públic i ha de facilitar la gestió a les administracions locals.

"6. El Registre general d'animals de companyia pot ésser gestionat directament pel departament competent en matèria de medi ambient o bé mitjançant l'encàrrec de gestió, d'acord amb les condicions i els requisits establerts per la legislació vigent.

"7. Els gossos, els gats i les fures han de portar d'una manera permanent pels espais o les vies públiques una placa identificadora o qualsevol altre mitjà adaptat al collar en què han de constar el nom de l'animal i les dades de la persona que n'és posseïdora o propietària.

"8. Les persones propietàries o posseïdores d'animals de companyia estan obligades a comunicar la desaparició de l'animal a l'ajuntament on estigui censat en un termini de quaranta-vuit hores, de manera que en quedi constància.

"9. El Registre general d'animals de companyia és públic i hi pot accedir tothom que ho sol·liciti, d'acord amb el procediment i els criteris establerts en la legislació sobre el procediment administratiu i en la normativa sobre protecció de dades."

3. Es modifica l'apartat 2 i s'afegeix un apartat, el 2 bis, a l'article 15 de la Llei 22/2003, que resten redactats de la manera següent:

"2. La persona o l'entitat responsable de la identificació de l'animal ha de lliurar a la persona posseïdora de l'animal un document acreditatiu en què constin les dades de la identificació establertes per l'article 14.2. Així mateix, ha de comunicar les dades de la identificació al Registre general d'animals de companyia en el termini de vint dies, a comptar de la identificació.

"2 bis. Les persones propietàries o posseïdores d'animals de companyia que provinguin d'altres comunitats autònomes o de fora de l'Estat i que esdevinguin residents a Catalunya han de validar-ne la identificació i registrar-los d'acord amb el procediment que s'estableixi per reglament."

4. Es modifica l'apartat 3 de l'article 15 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:

"3. La identificació dels gossos, els gats i les fures constitueix un requisit previ i obligatori per a fer qualsevol transacció de l'animal i ha de constar en qualsevol document que hi faci referència. Qualsevol transacció duta a terme sense que hi consti la identificació de l'animal és nul·la i es té per no feta. La nul·litat de la transacció no eximeix la persona posseïdora de les responsabilitats que li puguin correspondre."

5. Es modifica l'apartat 4 de l'article 15 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:

"4. S'ha d'establir per reglament la necessitat d'identificar obligatòriament altres espècies d'animals per raó de llur protecció, per raons de seguretat de les persones o béns o per raons ambientals o de control sanitari."

Article 5

Modificacions dels articles 26, 30, 31 i 34 de la Llei 22/2003, addició d'un article a la Llei 22/2003 i modificació de l'article 21 de la Llei 3/1988, relatives a la fauna salvatge

1. Es modifica l'apartat 4 de l'article 26 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:

"4. Les espècies de la fauna autòctona que inclou l'annex es declaren protegides a Catalunya. Se'n prohibeix la caça, la captura, la tinença, el tràfic o el comerç, la importació i l'exhibició pública, tant dels exemplars adults com dels ous o les cries, i també de les parts o restes, llevat dels supòsits especificats per reglament. Aquesta prohibició afecta tant les espècies vives com les dissecades i tant l'espècie com els tàxons inferiors."

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 34 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:

"1. La imposició de qualsevol sanció establerta per aquesta llei no exclou la valoració de l'exemplar en el cas que es tracti de fauna protegida, la responsabilitat civil i l'eventual indemnització de danys i perjudicis que puguin correspondre a la persona sancionada, inclosa la reparació dels danys mediambientals causats. Les espècies de fauna protegida, indicades en l'annex, tenen el valor econòmic següent:

"A: 6.000 euros

"B: 2.000 euros

"C: 300 euros

"D: 100 euros

"El valor econòmic per la mort o la irrecuperabilitat de qualsevol exemplar d'espècie de vertebrat salvatge no cinegètic, exceptuant els rosegadors no protegits i els peixos, llevat dels supòsits autoritzats, és, com a mínim, la determinada per a la categoria D. A les espècies salvatges de presència accidental o ocasional a Catalunya que no tinguin un origen provocat per l'home se'ls aplica el valor econòmic de la categoria C."

3. S'afegeix un apartat, el 6, a l'article 21 de la Llei 3/1988, amb el text següent:

"6. Excepcionalment, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, es pot autoritzar la captura en viu, la tinença i l'exhibició pública de mascles de pinsà (Fringilla coelebs), cadernera (Carduelis carduelis), verdum (Carduelis chloris) i passerell (Carduelis cannabina) per a activitats tradicionals destinades a concursos de cant, sempre que les dites activitats no comportin un detriment per a les poblacions d'aquestes espècies. Es prohibeix la captura, la tinença i l'exhibició pública de femelles de les dites espècies."

4. S'afegeix un article, el 26 bis, a la Llei 22/2003, amb el text següent:

"Article 26 bis. Lliuraments a nuclis zoològics i altres centres

"Es faculta el departament en matèria de medi ambient perquè lliuri a nuclis zoològics o a altres centres exemplars vius irrecuperables per a la natura, amb finalitats científiques o educatives, o exemplars dissecats o llurs parts, de les espècies protegides de la fauna salvatge autòctona recollides en l'annex d'aquesta llei, tant si provenen de comisos com directament de la natura."

5. Es modifica la lletra m de l'apartat 2 de l'article 30 de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:

"m) Tenir espècies incloses en l'annex amb la categoria D, i també parts, ous, cries o productes obtinguts a partir d'aquests exemplars, llevat dels casos reglamentats o autoritzats."

6. S'afegeix una lletra, l'r bis, a l'apartat 3 de l'article 30 de la Llei 22/2003, amb el text següent:

"r bis) Practicar la caça, la captura en viu, el comerç, l'exhibició pública i la taxidèrmia d'exemplars de les espècies incloses en l'annex amb la categoria D, i també de parts, d'ous, de cries o de productes obtinguts a partir d'aquests exemplars, llevat dels casos reglamentats o autoritzats."

7. S'afegeix una lletra, la y bis, a l'apartat 3 de l'article 30 de la Llei 22/2003, amb el text següent:

"y bis) Posseir o fer servir arts de caça o captura prohibits, o comerciar-hi, dels especificats en l'annex 3 del Reial decret 1095/1989, del 8 de setembre, pel qual es declaren les espècies de caça i pesca i s'estableixen les normes per a llur protecció, o bé en la norma que el substitueixi, llevat dels casos reglamentats o autoritzats."

8. Es modifica l'apartat 5 de l'article 31 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:

"5. Les persones que disposen d'aquestes autoritzacions excepcionals, en el cas d'ésser sancionades per l'incompliment d'alguns dels termes o normatives en aquesta matèria, han d'ésser inhabilitades per a l'activitat a què fa referència l'apartat 4 per un període d'un any a cinc anys."

Article 6

Modificacions dels articles 30, 31, 32, 37 i 38 de la Llei 22/2003, relatives al règim sancionador

1. Es modifica la lletra k de l'apartat 2 de l'article 30 de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:

"k) No tenir actualitzat el llibre de registre oficial establert per als nuclis zoològics i per a les institucions, els tallers i les persones que practiquen activitats de taxidèrmia, o no tenir-lo diligenciat per l'administració competent."

2. Es modifica la lletra n de l'apartat 2 de l'article 30 de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:

"n) Practicar la caça, la captura o el comerç de qualsevol exemplar d'espècie de fauna vertebrada autòctona no protegida, llevat dels supòsits reglamentats."

3. Es modifica la lletra b de l'apartat 3 de l'article 30 de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:

"b) No tenir el llibre de registre oficial establert per als nuclis zoològics i per a les institucions, els tallers i les persones que practiquen activitats de taxidèrmia, o no tenir-lo diligenciat per l'administració competent."

4. S'afegeix una lletra, la z bis, a l'apartat 3 de l'article 30 de la Llei 22/2003, amb el text següent:

"z bis) Incomplir l'obligatorietat d'esterilitzar els animals de companyia en els supòsits determinats legalment."

5. Es modifica l'apartat 2 de l'article 31 de la Llei 22/2003, del 4 de juliol, que resta redactat de la manera següent:

"2. La imposició de la multa pot comportar el comís dels animals objecte de la infracció, sens perjudici de l'aplicació del comís preventiu que es pot determinar a criteri de l'autoritat actuant en el moment de l'aixecament de l'acta d'inspecció o la denúncia. La imposició de la multa també comporta, en tots els casos, el comís dels arts de caça o captura i dels instruments amb què s'ha dut a terme, els quals poden ésser retornats a la persona propietària un cop abonada la sanció, llevat que es tracti d'arts de caça o captura prohibits."

6. Es modifica l'apartat 4 de l'article 32 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:

"4. En el cas de comissió, per primer cop, d'infraccions de caràcter lleu, es poden dur a terme actuacions d'educació ambiental, de prestació de serveis de caràcter cívic en benefici de la comunitat relacionades amb la protecció dels animals, o d'advertiment, sense que calgui iniciar un procediment sancionador, llevat de les infraccions comeses en matèria de fauna autòctona, en les quals sempre s'ha d'iniciar l'expedient sancionador corresponent. D'acord amb el que s'estableix per reglament, el Govern pot estendre les dites actuacions d'educació ambiental o de prestació d'activitats de caràcter cívic en benefici de la comunitat relacionades amb la protecció dels animals a qualsevol infractor, sigui quina sigui la infracció comesa i, si escau, la sanció imposada, com a mesura específica complementària de reeducació i de conscienciació en el respecte per la natura i els animals."

7. Es modifica l'apartat 1 de l'article 37 de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:

"1. La imposició de les sancions establertes per la comissió de les infraccions tipificades per aquesta llei correspon:

"a) En el cas de les infraccions relatives a la fauna salvatge autòctona:

"Primer. Al director o directora dels serveis territorials del departament competent en matèria de medi ambient, si es tracta d'infraccions lleus o greus.

"Segon. Al conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient, si es tracta d'infraccions molt greus.

"b) En el cas de la resta d'infraccions:

"Primer. Als alcaldes dels municipis de 5.000 habitants o més, si es tracta d'infraccions lleus comeses en el terme municipal.

"Segon. Al director o directora dels serveis territorials del departament competent en matèria de medi ambient, si es tracta d'infraccions lleus comeses en municipis de menys de 5.000 habitants, i també si es tracta d'infraccions greus.

"Tercer. Al conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient, si es tracta d'infraccions molt greus."

8. S'afegeix un article, el 38, a la Llei 22/2003, amb el text següent:

"Article 38. Multes coercitives

"1. Si la persona que hi està obligada no compleix les obligacions establertes per aquesta llei, l'autoritat competent la pot requerir perquè, en un termini suficient, ho faci, amb l'advertiment que, en el cas contrari, se li imposarà una multa coercitiva amb assenyalament de quantia, si escau, i fins a un màxim de 500 euros, sens perjudici de les sancions aplicables.

"2. En cas d'incompliment, l'autoritat competent pot dur a terme requeriments successius fins a un màxim de tres. En cada requeriment la multa coercitiva pot ésser incrementada del 20% respecte de la multa acordada en el requeriment anterior.

"3. Els terminis concedits han d'ésser suficients per a poder dur a terme la mesura de què es tracti i per a evitar els danys que es puguin produir si no s'adopta la mesura en el temps corresponent."

Article 7

Modificació de la disposició addicional sisena de la Llei 22/2003

Es modifica la disposició addicional sisena de la Llei 22/2003, que resta redactada de la manera següent:

"Sisena. Pràctica de la pesca esportiva amb peix viu

"Sens perjudici del que disposa l'article 22.4 de la Llei 3/1988, es pot autoritzar la pràctica de la modalitat de pesca esportiva amb peix viu, restringida a les espècies que s'estableixin per reglament."

Article 8

Addició d'una disposició addicional a la Llei 22/2003

S'afegeix una disposició addicional, la novena, a la Llei 22/2003, amb el text següent:

"Novena. Modificació del barem de valoració i de les categories per espècie

"Es faculta el Govern per a modificar per decret el barem de valoració establert per l'article 34.1, i també, en funció de l'evolució de les poblacions, la categoria per espècie que recull l'annex."

Article 9

Modificació de l'annex de la Llei 22/2003

Es modifica l'annex de la Llei 22/2003, que resta redactat de la manera següent:

"Annex

"Espècies protegides de la fauna salvatge autòctona

"Categoria

"a) Vertebrats

"Mamífers

"Insectívors

C Rata mesquera Talpidae (Galemys pyrenaicus)

D Eriçó clar Erinaceidae (Aethechinus algirus)

D Eriçó fosc Erinaceidae (Erinaceus europaeus)

D Musaranya d'aigua mediterrània Soricidae (Neomys anomalus)

D Musaranya d'aigua pirinenca Soricidae (Neomys fodiens)

D Musaranya de Millet Soricidae (Sorex coronatus)

"Microquiròpters

C Ratapinyada gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum)

C Ratapinyada petita de ferradura (Rhinolophus hipposideros)

C Ratapinyada mediterrània de ferradura (Rhinolophus euryale)

C Ratapinyada mitjana de ferradura (Rhinolophus mehelyi)

C Ratapinyada de Bechtein (Myotis bechteinii)

C Ratapinyada orelluda gran o de musell gran (Myotis myotis)

C Ratapinyada orelluda mitjana o de musell agut (Myotis blythii)

C Ratapinyada de Natterer (Myotis nattereri)

C Ratapinyada d'orelles dentades (Myotis emarginata)

C Ratapinyada de peus grans (Myotis capaccinii)

C Ratapinyada d'aigua (Myotis daubentonii)

C Ratapinyada de bigotis (Myotis mystacinus)

D Ratapinyada comuna (Pipistrellus pipistrellus)

D Ratapinyada comuna nana (Pipistrellus pipistrellus pygmaeus)

C Ratapinyada de Nathusius (Pipistrellus nathusii)

D Ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhlii)

D Ratapinyada muntanyenca (Hypsugo savii)

D Ratapinyada dels graners (Eptesicus serotinus)

C Ratapinyada de bosc (Barbastella barbastellus)

D Ratapinyada orelluda septentrional (Plecotus auritus)

D Ratapinyada grisa (Plecotus austriacus)

C Ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii)

C Ratapinyada de cua llarga (Tadarida teniotis)

C Ratapinyada nocturna petita (Nyctalus leisleri)

C Ratapinyada nocturna gegant (Nyctalus lasiopterus)

C Ratapinyada nocturna mitjana (Nyctalus noctula)

"Rosegadors

D Esquirol Esciuridae (Sciurus vulgaris)

D Talpó pirinenc Microtidae (Microtus pyrenaicus)

D Talpó de tartera Microtidae (Microtus nivalis)

D Liró gris Gliridae (Glis glis)

D Rata d'aigua (Arvicola sapidus)

"Carnívors

A Ós bru Ursidae (Ursus arctos)

A Llúdriga comuna europea Mustelidae (Lutra lutra)

A Visó europeu Mustelidae (Mustela lutreola)

B Turó Mustelidae (Mustela putorius)

B Ermini Mustelidae (Mustela erminea)

D Mostela (Mustela nivalis)

B Marta Mustelidae (Martes martes)

B Gat fer o gat salvatge Felidae (Felis silvestris)

A Linx boreal Felidae (Lynx lynx)

A Linx ibèric Felidae (Lynx pardina)

"Fòcids

A Vell marí o foca mediterrània Phocidae (Monachus monachus)

A Cetacis (totes les espècies presents a Catalunya)

"Ocells

"Anseriformes

B Ànec canyella Anatidae (Tadorna ferruginea)

C Ànec blanc Anatidae (Tadorna tadorna)

A Xarxet mabrenc Anatidae (Marmaronetta angustirostris)

C Morell buixot Anatidae (Aythya marila)

B Morell xocolater Anatidae (Aythya nyroca)

C Èider Anatidae (Somateria mollissima)

C Ànec glacial Anatidae (Clangula hyemalis)

C Ànec negre Anatidae (Melanitta nigra)

C Ànec fosc Anatidae (Melanitta fusca)

C Morell d'ulls grocs Anatidae (Bucephala clangula)

C Bec de serra petit Anatidae (Mergus albellus)

C Bec de serra mitjà Anatidae (Mergus serrator)

C Bec de serra gros Anatidae (Mergus merganser)

A Ànec capblanc Anatidae (Oxyura leucocephala)

"Gal·liformes

B Perdiu blanca Tetraonidae (Lagopus muta)

A Gall fer Tetraonidae (Tetrao urogallus)

"Gaviformes

C Calàbria petita Gaviidae (Gavia stellata)

C Calàbria agulla Gaviidae (Gavia arctica)

C Calàbria grossa Gaviidae (Gavia immer)

"Podicipediformes

C Cabusset Podicipedidae (Tachybaptus ruficollis)

C Cabussó emplomallat Podicipedidae (Podiceps cristatus)

C Cabussó orellut Podicipedidae (Podiceps auritus)

C Cabussó collnegre Podicipedidae (Podiceps nigricollis)

"Procel·lariformes

B Baldriga cendrosa Procellariidae (Calonectris diomedea)

C Baldriga grisa Procellariidae (Puffinus griseus)

A Baldriga balear Procellariidae (Puffinus mauretanicus)

B Baldriga mediterrània Procellariidae (Puffinus yelkouan)

B Ocell de tempesta Hydrobatidae (Hydrobates pelagicus)

"Pelecaniformes

C Corb marí emplomallat Phalacrocoracidae (Phalacrocorax aristotelis)

C Mascarell Sulidae (Morus bassanus)

"Ciconiformes

A Bitó comú Ardeidae (Botaurus stellaris)

C Martinet menut Ardeidae (Ixobrychus minutus)

C Martinet de nit Ardeidae (Nycticorax nycticorax)

C Martinet ros Ardeidae (Ardeola ralloides)

D Esplugabous Ardeidae (Bubulcus ibis)

D Martinet blanc Ardeidae (Egretta garzetta)

B Agró blanc Ardeidae (Egretta alba)

C Bernat pescaire Ardeidae (Ardea cinerea)

B Agró roig Ardeidae (Ardea purpurea)

B Cigonya negra Ciconiidae (Ciconia nigra)

B Cigonya blanca Ciconiidae (Ciconia ciconia)

B Capó reial Threskiornithidae (Plegadis falcinellus)

B Becplaner Threskiornithidae (Platalea leucorodia)

B Flamenc Phoenicopteridae (Phoenicopterus roseus)

"Accipitriformes (rapinyaires diürns)

B Àguila pescadora Pandionidae (Pandion haliaetus)

C Aligot vesper Accipitridae (Pernis apivorus)

B Esparver d'espatlles negres Accipitridae (Elanus caeruleus)

C Milà negre Accipitridae (Milvus migrans)

B Milà reial Accipitridae (Milvus milvus)

A Trencalòs Accipitridae (Gypaetus barbatus)

B Aufrany Accipitridae (Neophron percnopterus)

B Voltor comú Accipitridae (Gyps fulvus)

A Voltor negre Accipitridae (Aegypius monachus)

C Àguila marcenca Accipitridae (Circaetus gallicus)

B Arpella (vulgar) Accipitridae (Circus aeruginosus)

B Arpella pàl·lida Accipitridae (Circus cyaneus)

B Esparver cendrós Accipitridae (Circus pygargus)

C Astor Accipitridae (Accipiter gentilis)

C Esparver (vulgar) Accipitridae (Accipiter nisus)

C Aligot (comú) Accipitridae (Buteo buteo)

C Aligot calçat Accipitridae (Buteo lagopus)

B Àguila daurada Accipitridae (Aquila chrysaetos)

B Àguila calçada Accipitridae (Hieraaetus pennatus)

A Àguila cuabarrada Accipitridae (Hieraaetus fasciatus)

"Falconiformes (rapinyaires diürns)

B Xoriguer petit Falconidae (Falco naumanni)

C Xoriguer (comú) Falconidae (Falco tinnunculus)

B Falcó cama-roig Falconidae (Falco vespertinus)

C Esmerla Falconidae (Falco columbarius)

C Falcó mostatxut Falconidae (Falco subbuteo)

B Falcó de la reina Falconidae (Falco eleonorae)

B Falcó pelegrí Falconidae (Falco peregrinus)

"Gruïformes

C Rascló Rallidae (Rallus aquaticus)

C Polla pintada Rallidae (Porzana porzana)

C Rascletó Rallidae (Porzana parva)

B Rasclet Rallidae (Porzana pusilla)

B Guatlla maresa Rallidae (Crex crex)

D Polla blava Rallidae (Porphyrio porphyrio)

B Fotja banyuda Rallidae (Fulica cristata)

B Grua (vulgar) Gruidae (Grus grus)

B Sisó Otitidae (Tetrax tetrax)

"Caradriformes

B Garsa de mar Haematopodidae (Haematopus ostralegus)

C Cames llargues Recurvirostridae (Himantopus himantopus)

C Bec d'alena Recurvirostridae (Recurvirostra avosetta)

C Torlit Burhinidae (Burhinus oedicnemus)

B Perdiu de mar Glareolidae (Glareola pratincola)

C Corriol petit Charadriidae (Charadrius dubius)

C Corriol gros Charadriidae (Charadrius hiaticula)

C Corriol camanegre Charadriidae (Charadrius alexandrinus)

B Corriol pit-roig Charadriidae (Eudromias morinellus)

C Daurada grossa Charadriidae (Pluvialis apricaria)

C Pigre (gris) Charadriidae (Pluvialis squatarola)

C Territ gros Scolopacidae (Calidris canutus)

C Territ tresdits Scolopacidae (Calidris alba)

C Territ menut Scolopacidae (Calidris minuta)

C Territ de Temminck Scolopacidae (Calidris temminckii)

C Territ becllarg Scolopacidae (Calidris ferruginea)

C Territ variant Scolopacidae (Calidris alpina)

C Batallaire Scolopacidae (Philomachus pugnax)

C Becadell sord Scolopacidae (Lymnocryptes minima)

C Becadell gros Scolopacidae (Gallinago media)

C Tètol cuanegre Scolopacidae (Limosa limosa)

C Tètol cuabarrat Scolopacidae (Limosa lapponica)

C Polit cantaire Scolopacidae (Numenius phaeopus)

C Becut Scolopacidae (Numenius arquata)

C Gamba roja pintada Scolopacidae (Tringa erythropus)

C Gamba roja (vulgar) Scolopacidae (Tringa totanus)

C Siseta Scolopacidae (Tringa stagnatilis)

C Gamba verda Scolopacidae (Tringa nebularia)

C Xivita Scolopacidae (Tringa ochropus)

C Valona Scolopacidae (Tringa glareola)

C Xivitona (vulgar) Scolopacidae (Actitis hypoleucos)

C Remena-rocs Charadriidae (Arenaria interpres)

C Escuraflascons becfí Phalaropodidae (Phalaropus lobatus)

C Escuraflascons becgròs Phalaropodidae (Phalaropus fulicarius)

C Paràsit cuaample Stercorariidae (Stercorarius pomarinus)

C Paràsit cuapunxegut Stercorariidae (Stercorarius parasiticus)

C Paràsit cuallarg Stercorariidae (Stercorarius longicaudus)

C Paràsit gros Stercorariidae (Stercorarius skua)

C Gavina capnegra Laridae (Larus melanocephalus)

C Gavina menuda Laridae (Larus minutus)

B Gavina capblanca Laridae (Larus genei)

B Gavina corsa Laridae (Larus audouinii)

C Gavina cendrosa Laridae (Larus canus)

C Gavinot Laridae (Larus marinus)

C Gavineta (de tres dits) Laridae (Rissa tridactyla)

B Curroc Laridae (Sterna nilotica)

C Xatrac gros Laridae (Sterna caspia)

C Xatrac bengalí Laridae (Sterna bengalensis)

C Xatrac becllarg Laridae (Sterna sandvicensis)

C Xatrac (comú) Laridae (Sterna hirundo)

B Xatrac menut Laridae (Sterna albifrons)

C Fumarell carablanc Sternidae (Chlidonias hybrida)

C Fumarell alablanc Sternidae (Chlidonias leucopterus)

C Fumarell negre Sternidae (Chlidonias nigra)

C Somorgollaire Alcidae (Uria aalge)

C Fraret Alcidae (Fratercula artica)

C Gavot Alcidae (Alca torda)

"Pterocliformes

A Xurra Pteroclidae (Pterocles orientalis)

A Ganga Pteroclidae (Pterocles alchata)

"Cuculiformes

C Cucut reial Cuculidae (Clamator grandarius)

D Cucut Cuculidae (Cuculus canorus)

"Estrigiformes (rapinyaires nocturns)

C Òliba Tytonidae (Tyto alba)

C Xot Strigidae (Otus scops)

B Duc Strigidae (Bubo bubo)

C Mussol (comú) Strigidae (Athene noctua)

C Gamarús Strigidae (Strix aluco)

C Mussol banyut Strigidae (Asio otus)

C Mussol emigrant Strigidae (Asio flammeus)

B Mussol pirinenc Strigidae (Aegolius funereus)

"Caprimulgiformes

C Enganyapastors Caprimulgidae (Caprimulgus europaeus)

C Siboc Caprimulgidae (Caprimulgus ruficollis)

"Apodiformes

D Ballester Apodidae (Apus melba)

D Falciot negre Apodidae (Apus apus)

D Falciot pàl·lid Apodidae (Apus pallidus)

"Coraciformes

C Blauet Alcedinidae (Alcedo atthis)

D Abellerol Meropidae (Merops apiaster)

C Gaig blau Coraciidae (Coracias garrulus)

D Puput Upupidae (Upupa epops)

"Piciformes

C Colltort Picidae (Jynx torquilla)

D Picot verd Picidae (Picus viridis)

C Picot negre Picidae (Dryocopus martius)

D Picot garser gros Picidae (Dendrocopos major)

B Picot garser mitjà Picidae (Dendrocopos medius)

B Picot garser petit Picidae (Dendrocopos minor)

"Passeriformes

A Alosa becuda Alaudidae (Chersophilus duponti)

C Calàndria Alaudidae (Melanocorypha calandra)

C Terrerola vulgar Alaudidae (Calandrella brachydactyla)

C Terrerola rogenca Alaudidae (Calandrella rufescens)

D Cogullada (vulgar) Alaudidae (Galerida cristata)

D Cogullada fosca Alaudidae (Galerida theklae)

D Cotoliu Alaudidae (Lullula arborea)

C Oreneta de ribera Hirundinidae (Riparia riparia)

D Roquerol Hirundinidae (Ptyonoprogne rupestris)

D Oreneta (vulgar) Hirundinidae (Hirundo rustica)

D Oreneta cua-rogenca Hirundinidae (Hirundo daurica)

D Oreneta cuablanca Hirundinidae (Delichon urbicum)

D Trobat Motacillidae (Anthus campestris)

D Piula dels arbres Motacillidae (Anthus trivialis)

D Titella Motacillidae (Anthus pratensis)

D Piula gola-roja Motacillidae (Anthus cervinus)

D Grasset de muntanya Motacillidae (Anthus spinoletta)

D Cuereta groga Motacillidae (Motacilla flava)

D Cuereta torrentera Motacillidae (Motacilla cinerea)

D Cuereta blanca Motacillidae (Motacilla alba)

C Merla d'aigua Cinclidae (Cinclus cinclus)

D Cargolet Troglodytidae (Troglodytes troglodytes)

D Pardal de bardissa Prunellidae (Prunella modularis)

D Cercavores Prunellidae (Prunella collaris)

C Cuaenlairat (Cercotrichas galactotes)

D Pit-roig (Erithacus rubecula)

D Rossinyol (Luscinia megarhynchos)

D Cotxa blava (Luscinia svecica)

D Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

C Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)

D Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)

D Bitxac comú (Saxicola torquatus)

D Còlit gris (Oenanthe oenanthe)

D Còlit ros (Oenanthe hispanica)

C Còlit negre (Oenanthe leucura)

D Merla roquera (Monticola saxatilis)

D Merla blava (Monticola solitarius)

D Merla de pit blanc (Turdus torquatus)

D Rossinyol bord (Cettia cetti)

D Trist (Cisticola juncidis)

D Boscaler pintat gros (Locustella naevia)

C Boscaler comú (Locustella luscinioides)

C Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)

B Boscarla d'aigua (Acrocephalus paludicola)

D Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)

D Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)

D Balquer (Acrocephalus arundinaceus)

D Bosqueta pàl·lida occidental (Hippolais opaca)

D Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)

D Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

D Tallarol gros (Sylvia borin)

D Tallarol enmascarat (Sylvia hortensis)

D Tallareta vulgar (Sylvia communis)

C Tallarol trencamates (Sylvia conspicillata)

D Tallareta cuallarga (Sylvia undata)

D Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)

D Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

D Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)

D Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)

D Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

D Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus)

D Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)

D Reietó (Regulus regulus)

D Bruel (Regulus ignicapilla)

D Papamosques gris (Muscicapa striata)

D Papamosques de collar (Ficedula albicollis)

D Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)

B Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)

D Mallerenga cuallarga Aeghitalidae (Aegithalos caudatus)

D Mallerenga d'aigua Paridae (Parus palustris)

D Mallerenga emplomallada Paridae (Parus cristatus)

D Mallerenga petita Paridae (Parus ater)

D Mallerenga blava Paridae (Parus caeruleus)

D Mallerenga carbonera Paridae (Parus major)

D Pica-soques blau Sittidae (Sitta europaea)

C Pela-roques Tichodromadidae (Tichodroma muraria)

D Raspinell pirinenc Certhiidae (Certhia familiaris)

D Raspinell comú Certhiidae (Certhia brachydactyla)

C Teixidor Paridae (Remiz pendulinus)

D Oriol Oriolidae (Oriolus oriolus)

D Escorxador Laniidae (Lanius collurio)

C Botxí meridional Laniidae (Lanius meridionalis)

D Capsigrany Laniidae (Lanius senator)

A Trenca Laniidae (Lanius minor)

C Gralla de bec groc Corvidae (Pyrrhocorax graculus)

C Gralla de bec vermell Corvidae (Pyrrhocorax pyrrhocorax)

D Gralla Corvidae (Corvus monedula)

D Pardal roquer Ploceidae (Petronia petronia)

C Pardal d'ala blanca Ploceidae (Montifringilla nivalis)

D Pinsà (comú) Fringillidae (Fringilla coelebs)

D Pinsà mec Fringillidae (Fringilla montifringilla)

D Gafarró (Serinus serinus)

D Llucareta Fringillidae (Serinus citrinella)

D Verdum (Carduelis chloris)

D Cadernera (Carduelis carduelis)

D Lluer (Carduelis spinus)

D Passerell (Carduelis cannabina)

D Trencapinyes Fringillidae (Loxia curvirostra)

D Pinsà borroner Fringillidae (Pyrrhula pyrrhula)

C Durbec Fringillidae (Coccothraustes coccothraustes)

D Sit blanc Emberizidae (Plectrophenax nivalis)

D Verderola Emberizidae (Emberiza citrinella)

D Gratapalles Emberizidae (Emberiza cirlus)

D Sit negre Emberizidae (Emberiza cia)

D Hortolà Emberizidae (Emberiza hortulana)

B Repicatalons Emberizidae (Emberiza schoeniclus)

"Rèptils

"Quelonis (tortugues)

"Tortugues de terra

B Tortuga mediterrània Testudinidae (Testudo hermanni)

"Tortugues d'aigües continentals

B Tortuga d'estany Emydidae (Emys orbicularis)

C Tortuga de rierol Emydidae (Mauremys leprosa)

"Tortugues marines

B Tortuga careta Cheloniidae (Caretta caretta)

B Tortuga verda Cheloniidae (Chelonia mydas)

B Tortuga llaüt Dermochelidae (Dermochelys coriacea)

"Saures

D Dragonet (rosat) Gekkonidae (Hemydactylus turcicus)

D Dragó (comú) Gekkonidae (Tarentola mauritanica)

D Serp de vidre, vidriol o noia Anguidae (Anguis fragilis)

D Serpeta cega o amfisbena cendrosa Amphisbaenidae (Blanus cinereus)

"Sargantanes i llangardaixos

C Sargantana cua-roja o dels sorrals Lacertidae (Acanthodactylus erythrurus)

C Llangardaix de matoll Lacertidae (Lacerta agilis)

C Llangardaix (comú) Lacertidae (Lacerta lepida)

D Lluert o llangardaix verd Lacertidae (Lacerta bilineata)

C Sargantana vivípara Lacertidae (Lacerta vivipara)

D Sargantana comuna (ibèrica) Lacertidae (Podarcis hispanica)

D Sargantana comuna europea o sargantana grossa Lacertidae (Podarcis muralis)

D Sargantaner (comú) o sargantana de cua llarga Lacertidae (Psammodromus algirus)

D Sargantaner ibèric o sargantana cendrosa Lacertidae (Psammodromus hispanicus)

C Sargantana pirinenca Lacertidae (Iberolacerta bonnali)

B Sargantana pallaresa Lacertidae (Iberolacerta aurelioi)

B Sargantana aranesa Lacertidae (Iberolacerta aranica)

D Lludrió de potetes ibèric Scincidae (Chalcides bedriagai)

D Lludrió llistat Scincidae (Chalcides striatus)

"Colobres o serps

D Serp de ferradura Colubridae (Coluber hippocrepis)

D Serp verda i groga Colubridae (Coluber viridifavus)

D Serp llisa Colubridae (Coronella austriaca)

D Serp bordelesa Colubridae (Coronella girondica)

D Serp d'Esculapi Colubridae (Elaphe longissima)

D Serp blanca Colubridae (Elaphe scalaris)

D Serp verda Colubridae (Malpolon monspessulanus)

D Serp d'aigua (escurçonera) (Natrix maura)

D Serp de collaret Colubridae (Natrix natrix)

D Escurçó ibèric (Vipera latastei)

"Amfibis

"Urodels

C Tritó pirinenc Salamandridae (Calotriton asper)

B Tritó del Montseny Salamandridae (Calotriton arnoldi)

C Ofegabous Salamandridae (Pleurodeles waltl)

D Salamandra Salamandridae (Salamandra salamandra)

D Tritó palmat Salamandridae (Triturus helveticus)

D Tritó verd o marbrat Salamandridae (Triturus marmoratus)

"Anurs

D Tòtil o gripau llevadora Discoglossidae (Alytes obstetricans)

D Granota pintada o gripau granoter Discoglossidae (Discoglossus pictus)

D Gripau d'esperons Pelobatidae (Pelobates cultripes)

D Gripau puntejat Pelobatidae (Pelodytes punctatus)

D Gripau (comú) Bufonidae (Bufo bufo)

D Gripau corredor Bufonidae (Bufo calamita)

D Reineta (meridional) Hylidae (Hyla meridionalis)

D Granota roja Ranidae (Rana temporaria)

"Peixos osteïctis

"Clupeïformes

B Guerxa (Alosa alosa)

B Saboga (Alosa fallax)

"Condrostis

"Petromizoniformes

D Llamprea de mar (Petromyzon marinus)

"Acipenseriformes

B Esturió Acipenseridae (Acipenser sturio)

"Teleostis

"Cipriniformes

C Fartet Ciprinodontidae (Aphanius iberus)

C Samaruc Ciprinodontidae (Valencia hispanica)

D Madrilleta roja (Rutilus arcasii)

D Llopet comú (Cobitis paludica)

D Llop de riu (Noemacheilus barbatulus)

"Gasterosteïformes

D Punxoset o espinós Gasterosteidae (Gasterosteus aculeatus)

"Escorpeniformes

D Cavilat o cabilac Cottidae (Cottus gobio)

"Perciformes

D Rabosa de riu o barb caní Blenniidae (Blennius fluviatilis)

"b) Invertebrats

"Mol·luscs

"Bivalves

"Unionoides

A Nàiada auriculada (Margaritifera auricularia)

D Nàiada anodonta (Anodonta cygnea)

B Nàiada allargada rossellonesa (Unio aleroni)

D Nàiada allargada de l'Ebre (Unio elongatulus)

D Nàiada rodona (Psilunio littoralis)

"Gasteròpodes

D (Vertigo moulinsiana)

"Artròpodes

"Crustacis

D Tortugueta (Triops cancriformis)

C Cranc de riu (Austropotamobius pallipes)

"Insectes coleòpters

C Rosalia (Rosalia alpina)

D Escanyapolls o cérvol volant (Lucanus cervus)

D Osmoderma (Osmoderma eremita)

"Insectes lepidòpters

D Apol·lo o parnàs (Parnassius apollo)

D Parnàs (Parnassius mnemosyne)

D (Euphydryas (Eurodryas) aurinia)

D (Maculinea teleius)

D (Maculinea nausithous)

D (Proserpinus proserpina)

D (Eriogaster catax)

D Graèllsia (Graellsia isabelae)

"Insectes odonats

D (Coenagrion mercuriale)

D (Oxygastra curtisii)

"Insectes ortòpters

D Saga (Saga pedo)"

Capítol II

Modificació de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals

Article 10

Addició d'un apartat a l'article 16

S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 16 de la Llei 12/1985, amb el text següent:

"4. La declaració com a zona especial de conservació (ZEC) o com a zona de protecció especial per als ocells (ZEPA) implica la inclusió automàtica en el Pla d'espais d'interès natural."

Article 11

Addició d'un capítol

S'afegeix un capítol, el IV bis, a la Llei 12/1985, amb el text següent:

"Capítol IV bis. Zones especials de conservació i zones de protecció especial per als ocells

"Article 34 bis. Zones especials de conservació

"1. Són zones especials de conservació (ZEC) els espais on hi ha hàbitats naturals d'interès comunitari i hàbitats d'espècies d'interès comunitari en els quals s'ha de garantir el manteniment o el restabliment, en un estat de conservació favorable, dels hàbitats naturals i de les poblacions de les espècies per a les quals s'ha designat el lloc.

"2. Les zones especials de conservació (ZEC) són declarades pel Govern, amb la selecció prèvia com a llocs d'importància comunitària per la Comissió Europea, d'acord amb el que estableix la Directiva 92/43/CEE del Consell, del 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora salvatges.

"3. L'elaboració i la tramitació de la proposta d'espais perquè siguin seleccionats per la Comissió Europea com a llocs d'importància comunitària correspon al departament competent en matèria de medi ambient. En la tramitació cal sol·licitar un informe del departament competent en matèria d'agricultura, ramaderia i pesca i dels altres departaments i organismes afectats per la proposta i s'ha de donar audiència a les corporacions locals interessades i als propietaris afectats. Una vegada instruït l'expedient, s'ha d'elevar al Govern perquè aprovi la proposta.

"Article 34 ter. Zones de protecció especial per als ocells

"1. Són zones de protecció especial per als ocells (ZEPA) els espais on hi ha espècies de les incloses en l'annex I de la Directiva 79/409/CEE, del Consell, del 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació dels ocells salvatges, i espècies migratòries no incloses en el dit annex però que arriben regularment. En aquests espais s'han d'aplicar mesures de conservació especials per a assegurar la supervivència i la reproducció de les espècies d'ocells en llur àrea de distribució.

"2. El Govern, d'acord amb el procediment establert per l'article 34 bis.3, ha de declarar zones de protecció especial per als ocells (ZEPA) els territoris més adequats en nombre i en superfície per a la conservació de les espècies d'ocells indicades en l'apartat 1. En el cas de les espècies migratòries s'han de tenir en compte les necessitats de protecció de llurs àrees de reproducció, muda i hivernada i llurs zones de descans, i s'ha d'atorgar una importància especial a les zones humides, molt especialment a les declarades d'importància internacional."

Article 12

Addició d'una disposició addicional

S'afegeix una disposició addicional, la quarta, a la Llei 12/1985, amb el text següent:

"Quarta

"1. Amb relació als òrgans rectors dels espais naturals de protecció especial adscrits al departament competent en matèria de medi ambient i de l'Àrea Protegida de les Illes Medes, s'estableix el següent:

"a) La denominació, les funcions, les atribucions, la composició i el funcionament dels òrgans rectors s'han d'establir per decret a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient.

"b) El nomenament dels membres designats per a formar part dels òrgans rectors es fa per resolució del conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient.

"2. La definició de l'estructura, la composició i les funcions dels òrgans rectors dels espais naturals de protecció especial adscrits al departament competent en matèria de medi ambient i de l'Àrea Protegida de les Illes Medes s'ha d'establir per decret a proposta del conseller o consellera del dit departament."

Capítol III

Modificació de la Llei 9/1995, del 27 de juliol, d'accés motoritzat al medi natural

Article 13

Modificació de la disposició addicional tercera

Es modifica la disposició addicional tercera de la Llei 9/1995, que resta redactada de la manera següent:

"Tercera

"Es crea a cada comarca una comissió consultiva d'accés motoritzat al medi natural formada per representants dels departaments implicats, del consell comarcal, dels ajuntaments, dels propietaris afectats, per mitjà de les organitzacions professionals agràries, forestals i sectorials, i també d'altres entitats, institucions o agents socials afectats, amb la finalitat d'informar de les limitacions i les prohibicions a què es refereix l'article 8.2, del catàleg de circuits i el calendari de proves a què es refereix l'article 23 i de l'inventari comarcal de camins a què es refereix l'article 11."

Article 14

Modificació de l'article 6

Es modifica l'apartat 2 de l'article 6 de la Llei 9/1995, del 27 de juliol, que resta redactat de la manera següent:

"2. En els espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural no declarats de protecció especial i en els terrenys forestals, s'autoritza la circulació per les pistes i els camins forestals pavimentats o d'amplada igual o superior a quatre metres, i també pels vials pavimentats i pels camins autoritzats d'una manera expressa. Aquestes autoritzacions han d'ésser degudament justificades i incorporades a l'inventari comarcal de camins i pistes forestals corresponent."

Article 15

Addició d'una disposició addicional

S'afegeix una disposició addicional, la quarta, a la Llei 9/1995, amb el text següent:

"Quarta

"Les persones amb discapacitat que tinguin la mobilitat reduïda poden disposar d'autoritzacions específiques per a facilitar-los l'accés al medi natural. Aquestes autoritzacions poden comportar l'exempció de determinades limitacions de les establertes pels articles 6 i 7, per a aquestes persones i per als acompanyants que siguin necessaris. Les persones incloses en els programes de tecnificació i alt rendiment esportiu de Catalunya, acreditades per la direcció del Consell Català de l'Esport, disposen d'autoritzacions específiques per al lliure accés al medi natural no objecte de protecció especial, amb l'única finalitat que puguin practicar llurs activitats esportives."

Article 16

Addició d'una disposició addicional

S'afegeix una disposició addicional, la cinquena, a la Llei 9/1995, amb el text següent:

"Cinquena

"El Govern ha de dotar de recursos suficients la partida pressupostària corresponent per atendre les obligacions que es deriven de la disposició transitòria segona."

Article 17

Addició d'una disposició addicional

S'afegeix una disposició addicional, la sisena, a la Llei 9/1995, amb el text següent:

"Sisena

"S'estableix el termini d'un any perquè els consells comarcals incorporin als inventaris comarcals de camins i pistes forestals les autoritzacions o les limitacions establertes per l'article 6.2."

Capítol IV

Mesures sobre el procediment d'avaluació d'impacte ambiental de projectes

Article 18

Òrgan ambiental

Als efectes del que estableix l'article 5.2 del Reial decret legislatiu 1302/1986, del 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental, en l'àmbit territorial de Catalunya l'òrgan ambiental és la ponència ambiental establerta per la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, excepte per als supòsits establerts pel Decret 174/2002, de l'11 de juny, regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya, en els quals l'òrgan ambiental és la ponència ambiental establerta per aquest decret.

Article 19

Decisió sobre l'aplicació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental

1. La decisió sobre si un projecte dels previstos en l'annex 2 del Reial decret legislatiu 1302/1986, del 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental, s'ha de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental s'ha de prendre en el termini d'un mes, a comptar de la presentació de la documentació completa. En la documentació s'han d'acreditar les característiques, l'emplaçament i l'impacte potencial del projecte i ha d'incloure una proposta motivada sobre si s'ha de sotmetre o no al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

2. La decisió que determina que un projecte dels descrits en l'apartat 1 s'ha de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental ha d'especificar quin ha d'ésser l'abast i el grau d'especificació de l'estudi d'impacte ambiental.

Article 20

Declaració d'impacte ambiental

En els projectes sotmesos al procediment d'avaluació d'impacte ambiental que estan subjectes a autorització o llicència ambiental amb informe de la ponència ambiental, la declaració d'aquest impacte s'inclou en la proposta de resolució d'autorització o en l'informe corresponents. En la resta de projectes sotmesos al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, la declaració s'ha de formular en el termini de quatre mesos, a comptar de la presentació de la documentació completa.

Capítol V

Modificació de la Llei 4/2004, de l'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental

Article 21

Modificació de l'article 2 de la Llei 4/2004

Es modifica la lletra b de l'article 2 de la Llei 4/2004, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, que resta redactada de la manera següent:

"b) El procés d'adequació ha de finalitzar abans de l'1 de gener de 2007, llevat del cas de les activitats de l'annex 2.2, per a les quals el procés d'adequació ha de finalitzar abans de l'1 de gener de 2008."

Disposicions addicionals

Primera

Suport als ens locals

1. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha d'establir, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, línies d'ajuts als ens locals per a ajudar-los a portar a terme les funcions que els corresponen en virtut de la Llei 22/2003, del 4 de juliol, de protecció dels animals.

2. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha de donar suport tècnic i assessorament als ens locals perquè portin a terme les funcions que els corresponen en virtut de la Llei 22/2003. Els termes i les condicions d'aquest suport s'han de regular per mitjà de convenis de col·laboració.

Segona

Recollida d'animals exòtics

1. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha d'establir convenis amb els ens locals per establir els termes en què aquests han de procedir a la recollida i el lliurament a centres especialitzats dels animals exòtics abandonats o perduts.

2. Els ens locals poden concertar l'execució de la prestació dels serveis de recollida i lliurament a què fa referència l'apartat 1 amb les entitats o les empreses que disposin dels mitjans tècnics i personals adequats.

Tercera

Pròrroga en l'aplicació de l'article 11.1 de la Llei 22/2003 en determinats casos

El Govern pot prorrogar el termini establert en la disposició addicional primera de la Llei 22/2003, del 4 de juliol, de protecció dels animals, fins a un màxim d'un any, als municipis o a les entitats supramunicipals que tenen delegades les competències en la matèria, si constata una greu dificultat per a l'aplicació de l'article 11.1 de la dita llei, sempre que l'ajuntament o l'entitat supramunicipal afectat presenti un pla que comprometi l'assoliment en aquest període de temps dels objectius previstos en l'esmentat article.

Quarta

Dotació econòmica de programes de reeducació i conscienciació

Als efectes del que disposa l'article 32.4 de la Llei 22/2003, del 4 de juliol, de protecció dels animals, en la redacció establerta per l'article 6.6 de la present llei, el Govern ha d'aprovar i dotar econòmicament abans de l'1 de gener de 2007 programes concrets de reeducació i de conscienciació de respecte per la natura i els animals, que incloguin necessàriament la instrucció sobre els drets i les obligacions dels propietaris o els posseïdors d'animals i del règim de protecció dels animals.

Disposició transitòria

Mentre no s'estableixin per decret les característiques dels òrgans rectors dels espais naturals de protecció especial i de l'Àrea Protegida de les Illes Medes a què fa referència la disposició addicional quarta de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals, dictada per la present llei, es continuen aplicant les disposicions que actualment els regulen.

Disposició derogatòria

Resten derogades les normes que contradiuen el que disposa aquesta llei, i, expressament, els articles següents:

a) L'article 18 i l'apartat 2 de l'article 22 de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals.

b) L'article 9 de la Llei 7/1988, del 30 de març, de reclassificació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

c) Els articles 2 i 3 de la Llei 22/1990, del 28 de desembre, de modificació parcial dels límits de la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

d) Els articles 6 i 7 de la Llei 21/1983, del 28 d'octubre, de declaració de paratges naturals d'interès nacional i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels aiguamolls de l'Empordà.

e) Els articles 13 i 14 de la Llei 4/1998, del 12 de març, de protecció de Cap de Creus.

f) L'article 6.1 de la Llei 2/1982, del 3 de març, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa.

g) L'article 6 de la Llei 19/1990, del 10 de desembre, de conservació de la flora i la fauna del fons marí de les illes Medes.

h) Els apartats 2 i 3 de l'article 3 de la Llei 3/1986, del 10 de març, que declara paratge natural d'interès nacional els terrenys del vessant sud del massís de l'Albera.

i) Els apartats 2, 3 i 4 de l'article 3 de la Llei 25/2003, del 4 de juliol, que declara paratge natural d'interès nacional la finca Pinya de Rosa, al terme municipal de Blanes (Selva).

Disposicions finals

Primera

Autorització de refosa de legislació sobre protecció dels animals

S'autoritza el Govern perquè en el termini d'un any, a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, refongui en un text únic la Llei 22/2003, del 4 de juliol, de protecció dels animals; la part vigent de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals, i les modificacions contingudes en la present llei, amb l'encàrrec que la refosa comprengui la regularització, l'aclariment i l'harmonització d'aquestes disposicions.

Segona

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 27 de juliol de 2006

Pasqual Maragall i Mira

President de la Generalitat de Catalunya

Francesc Baltasar i Albesa

Conseller de Medi Ambient i Habitatge

(06.206.075)

http://www.gencat.es/mediamb/lleis/espnat/espna010.htm

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 556 - 28.6.1985
Departament de la Presidència

NOTA. En aquest document s'han introduït les esmenes al text que estableixen la llei 6/1988 i el decret legislatiu 11/1994.

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent
 

LLEI

 I. Hi ha dos aspectes que caracteritzen molt especialment el medi natural a Catalunya. Un és l'extraordinària varietat que presenta, gens habitual en països d'extensió similar, de tal manera que, com han destacat els especialistes, una gran part de les estructures de paisatge que es troben a Europa i al nord d'Àfrica hi són representades. L'altre és la intensa humanització del seu territori. L'acció humana no havia ocasionat normalment desequilibris greus fins als darrers decennis, en què, a causa del fort increment de la població i del desenvolupament econòmic i tecnològic, la situació ha experimentat un canvi radical. Així, la urbanització extensiva i sovint incontrolada, la construcció massiva de grans obres d'infrastructura, sense una avaluació prèvia de les seves conseqüències sobre la natura i el paisatge i sense una previsió de mesures paral·leles per a compensar-ne o reduir-ne els efectes negatius, la pol·lució atmosfèrica, dels sòls i de les aigües superficials i subterrànies, la pressió especulativa sobre els espais naturals metropolitans i costaners, l'accentuació del procés de desaparició de les zones humides, el perill d'extinció de diverses espècies, el flagell dels incendis forestals, la pèrdua de sòls agrícoles de primera qualitat, etcètera, són causa d'una inquietud creixent dels científics i, en general, de l'opinió pública, no tan sols pels efectes visuals i estètics de la degradació i la destrucció del paisatge, sinó també per l'amenaça que aquest conjunt de factors significa ja avui per al manteniment de la viabilitat dels equilibris naturals i per a la conservació dels recursos vius.

És, doncs, palesa la necessitat urgent d'una actuació eficaç dels poders públics que actualment és obstaculitzada per un marc legal massa dispers, que presenta buits importants.

Pel que fa a la legislació dirigida específicament a la protecció, les actuacions en el marc de la normativa del patrimoni històrico-artístic -especialment mitjançant la declaració de paratges pintorescs de determinats espais naturals- no han estat prou efectives, mentre que la Ley 15/75, de 2 de mayo, de Espacios Naturales Protegidos, defineix uns mecanismes de tramitació i de gestió que no corresponen a les necessitats actuals de Catalunya en aquesta matèria.

La Ley 19/1975, de 2 de mayo, sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, consagra la protecció de la natura com una de les finalitats de l'ordenació del territori i preveu l'establiment de nivells de protecció variables mitjançant l'aplicació d'algunes de les figures de planejament que defineix.

Aquests instruments de planejament, i molt especialment la figura del pla especial, han estat generalment els que han ofert millors possibilitats d'intervenció sobre els espais naturals amb les finalitats esmentades. Es pot afirmar que la definició d'un règim de sòl adequat és una condició imprescindible per a fer plenament viable qualsevol altra forma de protecció. La via que ofereix la legislació del sòl presenta, però, lògicament, certes limitacions, ja que és insuficient per a la regulació efectiva d'algunes activitats i, sobretot, per al desenvolupament d'una gestió adequada de la natura, que requereix un tractament legal propi.

II. La varietat de les característiques dels espais naturals a Catalunya, la diversificació de les causes de degradació i la gravetat dels efectes d'aquesta exigeixen que la protecció de la natura no resti limitada a la preservació esporàdica d'algunes mostres de valor excepcional.

En aquest sentit no es pot oblidar tampoc que les resolucions dels organismes internacionals especialitzats destaquen l'estreta relació que hi ha entre la possibilitat d'assolir un desenvolupament estable i la conservació i la gestió adequades dels recursos vius. Altrament, el manteniment de grans extensions del territori al marge de la intervenció humana i de l'aprofitament dels recursos només es pot plantejar en països amb una gran superfície, amb una densitat de població escassa i que encara conserven zones importants en estat salvatge.

En el cas concret de Catalunya, mentre que en les àrees on es concentren majoritàriament la població i les activitats -les quals comprenen menys del 10 per 100 del territori- els espais naturals pròxims pateixen una pressió fortíssima, una part important dels espais de valor natural es localitzen en zones deprimides sòcio-econòmicament i sovint en procés de despoblament. En aquests casos, més que mai, la protecció no pot significar per als seus habitants unes càrregues addicionals que n'agreugin la situació difícil, sinó, al contrari, ha de comportar una millora efectiva de llurs condicions de vida. Nombroses experiències internacionals demostren que és possible de fer compatibles el desenvolupament d'aquestes àrees i la protecció dels seus valors naturals. La presència de l'home moltes vegades perpetua les condicions ecològiques adequades d'aquest territori.

De tot això es desprèn que la protecció del medi natural a Catalunya exigeix un instrument jurídic i una estratègia que, alhora que possibilitin la conservació i la gestió específiques dels espais naturals que ho necessiten particularment, estableixin un marc legal de protecció referit globalment a la natura i permetin el desenvolupament d'un conjunt de mesures operatives per a la defensa dels recursos naturals enfront de les diverses causes de degradació.

III. Les competències que l'Estatut de Catalunya atorga a la Generalitat en diverses matèries permeten, als efectes esmentats en el paràgraf anterior, l'elaboració d'aquest text legal, en absència del qual el Parlament de Catalunya ha aprovat diverses lleis dirigides a la protecció de la natura, com la Llei 12/1981, per la qual s'estableixen Normes Addicionals de Protecció dels Espais d'Especial Interès Natural Afectats per Activitats Extractives, la Llei 2/1982, de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la Llei 6/1982, sobre Declaració com a Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca (Berguedà), i la Llei 21/1983, de Declaració de Paratges Naturals d'Interès Nacional i de Reserves Integrals Zoològiques i Botàniques dels Aiguamolls de l'Empordà, a les quals cal afegir certs aspectes que conté la Llei 9/1981, sobre Protecció de la Legalitat Urbanística.

IV. Aquesta Llei, d'acord amb el que estableixen els articles 45 i 47 de la Constitució espanyola, desenvolupa l'exercici de diverses competències que l'Estatut d'Autonomia atorga a la Generalitat de Catalunya, exclusives o, si s'escau, en el marc de la legislació bàsica de l'Estat, amb l'objecte d'assolir la conservació i, si s'escau, la millora de la diversitat, la riquesa i la productivitat dels sistemes naturals de Catalunya, en el marc de la protecció del medi ambient i de l'ordenació racional i equilibrada del territori.

Capítol I
Disposicions generals

Article 1
Els objectius d'aquesta Llei són protegir, conservar, gestionar i, si s'escau, restaurar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals de Catalunya, els quals han d'ésser compatibles amb el desenvolupament i la utilització dels recursos naturals i ambientals, en el marc de la protecció del medi i de l'ordenació racional i equilibrada del territori.

Article 2
1. Les disposicions d'aquesta Llei s'apliquen a tots els espais naturals de Catalunya.

2. S'entenen per espais naturals els que presenten un o diversos ecosistemes, no essencialment transformats per l'explotació i l'ocupació humanes, amb espècies vegetals o animals d'interès científic o educatiu i els que presenten paisatges naturals de valor estètic.

3. Gaudeixen de la consideració d'espais naturals de protecció especial els espais naturals als quals s'aplica qualsevol de les modalitats de protecció definides en el capítol IV.

Article 3
1. Correspon a les diverses administracions públiques la protecció dels espais naturals, de llur gea i de les espècies vegetals i animals que hi viuen, el manteniment de la viabilitat dels equilibris i, en general, la defensa de llurs ecosistemes i recursos naturals de totes les causes de degradació que els poden amenaçar.

2. Tothom té el deure de respectar i conservar els espais naturals i l'obligació de reparar el dany que hi causi.

Article 4
L'Administració de la Generalitat i les entitats locals han d'adequar llurs disposicions per a canalitzar llur actuació i la dels particulars, d'acord amb els objectius que estableixen els articles anteriors i tenint en compte l'exercici de qualsevol activitat dels seus habitants, per a assolir les finalitats següents:
a) Protegir els sòls de les intervencions que poden comportar l'increment de l'erosió i la pèrdua de llur qualitat i, si s'escau, protegir els pendents descoberts de vegetació amb plantacions o altres mesures físiques que n'evitin la degradació.

b) Preservar les aigües continentals -tant les superficials com les subterrànies- i litorals de tota mena d'elements contaminants, per tal de mantenir-les en condicions que les facin compatibles amb la conservació de llur població animal i vegetal.

c) Conservar i regenerar les zones humides i salvaguardar els espais naturals litorals.

d) Evitar l'emissió de gasos, de partícules i de radiacions que poden afectar greument l'ambient atmosfèric i evitar els sorolls innecessaris que poden pertorbar el comportament normal de la fauna.

e) Preservar les espècies vegetals i llur diversitat i conservar les superfícies forestals.

f) Protegir la fauna salvatge evitant la destrucció del medi físic, la introducció d'espècies alienes nocives i la pressió cinegètica excessiva.

g) Protegir els espais naturals de determinats contaminants químics que perjudiquen moltes espècies protegides.

h) Mantenir la diversitat, la singularitat i les característiques dels ecosistemes en general.

i) Fomentar els usos i les activitats que, en el marc d'aquesta Llei, afavoreixen el desenvolupament de les diverses zones i fan possible la contenció del despoblament rural.

j) Controlar l'impacte produït per la implantació d'elements artificials, infrastructures o actuacions generadores de transformacions lesives al medi natural.

k) Condicionar els indrets singulars afectats per activitats que han estat causa d'alteracions perjudicials per a la natura o el paisatge.

l) Facilitar la disponibilitat d'espais naturals suficients per a la recerca, l'educació i el lleure.

m) Fomentar la formació escolar en les qüestions relacionades amb la protecció de la natura i el medi ambient.

n) Fomentar el respecte dels ciutadans a la natura, per a aconseguir un coneixement més gran i la sensibilització col·lectiva pel que fa al patrimoni cultural de Catalunya.

Article 5
1. L'Administració de la Generalitat ha de prendre les mesures procedents per a l'elaboració i l'actualització dels estudis bàsics sobre el medi natural necessaris per a la protecció i la gestió adequades. També pot formular i tramitar plans especials per a la protecció del medi natural i del paisatge, d'acord amb el que estableix la legislació urbanística. Abans que siguin aprovats definitivament aquests plans cal demanar informes al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, al Consell de Protecció de la Natura i als Ajuntaments afectats, a més dels altres establerts per la normativa urbanística vigent. Aquests plans especials també poden ésser formulats i tramitats per les entitats locals amb competències urbanístiques, les quals han de demanar els informes al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més dels altres que són preceptius, i al Consell de Protecció de la Natura quan es tracta de plans especials que afecten el territori de més d'un municipi.

2. La suspensió de l'atorgament de llicències d'edificació i ús del sòl amb motiu de la redacció i la tramitació dels plans especials a què es refereix l'apartat 1 pot comprendre, per acord adoptat pels Departaments competents, a proposta de l'Administració que redacta i promou el pla especial, a més dels actes, regulats per l'ordenament urbanístic, la modificació de l'ús o de l'aspecte exterior dels edificis, els moviments de terres, la tala d'arbres i la col·locació de cartells de propaganda visibles des de vies públiques.

3. L'aprovació del pla especial implica la declaració d'utilitat pública de les obres i les actuacions previstes i la necessitat d'ocupació dels béns immobles i els drets afectats. És aplicable el que estableixen els articles 64 i 68 de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, de 9 d'abril de 1976.

4. Un cop un espai ha estat declarat protegit, els Ajuntaments afectats han d'adequar llur planejament urbanístic, en un termini de dos anys, a les directrius del pla especial de l'espai protegit.

Article 6
1. Les obres d'infrastructura públiques o privades, incloses les referides a serveis tècnics o urbanístics, en espais naturals han de limitar en la mesura que sigui possible els efectes sobre la integritat de la natura, minimitzar l'impacte paisatgístic i prendre, quan s'escaigui, mesures adequades per a la restauració o el condicionament de les àrees alterades.

2. Els criteris anteriors s'han d'incorporar a les bases i les clàusules de la contracció de les administracions públiques catalanes.

Article 7
1. En els indrets de paisatge obert, qualificat així en el planejament urbanístic, no es permet la instal·lació de cartells de propaganda i d'altres elements similars que limitin el camp visual per a la contemplació de les belleses naturals, trenquin l'harmonia del paisatge o desfigurin les perspectives.

2. Tothom té el deure de mantenir la netedat dels espais naturals i evitar l'abocament o l'abandó d'objectes, de residus o d'altres deixalles fora dels llocs autoritzats.

3. Les autoritats competents han d'adoptar les mesures preventives adequades i ordenar als subjectes infractors, si s'escau, l'execució de treballs de restauració de la situació primitiva.

Article 8
Cada any el Consell Executiu ha d'elaborar un informe sobre l'estat i l'estratègia de protecció, conservació i millora dels espais naturals de Catalunya, del qual ha de tenir coneixement el Parlament de Catalunya.

Capítol II
Regulacions específiques

Article 9
1. El Consell Executiu, a proposta del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, després de fets els estudis de flora i fauna ecològics, etològics i altres que puguin ésser necessaris per a una protecció millor de les espècies, d'acord amb el que disposen les legislacions de forests i caça, i sens perjudici de la utilització, quan sigui procedent, d'altres instruments de protecció, ha de declarar la condició d'estrictament protegits a tot el territori de Catalunya o en part d'ell de les espècies de la flora i de la fauna silvestres, de la gea, les pedres i els fòssils que necessiten una preservació especial. Anualment el Consell de Protecció de la Natura ha de proposar al Consell Executiu les mesures a emprar per a l'actualització de la normativa aplicable en relació amb les espècies especialment protegides.

Aquesta declaració comporta:
a) En el cas de la flora, la prohibició de la destrucció, del desarrelament i, si s'escau, també de la collita i la comercialització de les espècies i de llurs llavors, així com la protecció del medi natural en què viu aquesta flora.
b) En el cas de la fauna, la prohibició de la persecució, de la caça, de la captura i de la comercialització dels animals, de llurs despulles o fragments i, en el cas de les espècies ovípares, de llurs ous i nius, i la protecció, si s'escau, del medi natural en què viu aquesta fauna.

c) En el cas de les pedres i els fòssils, la prohibició d'extreure'ls, de destruir-los i de comercialitzar-los i la protecció del medi natural de l'entorn.

2. El Consell Executiu, a proposta del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, escoltat el criteri del Consell de Protecció de la Natura, pot acordar excepcions del que estableix l'apartat 1, per raons d'interès científic, sanitari o altres d'anàlogues degudament justificades.

3. Els possibles danys causats per espècies animals protegides en béns privats poden ésser objecte d'indemnització sempre que siguin degudament justificats i no imputables, directament o indirectament, a accions o omissions prèvies a la producció del dany de qui el rebi o de tercers.
 

Article 10
1. Sens perjudici de l'aplicació d'altres mesures establertes per aquesta llei i per la legislació de forests, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de delimitar les superfícies forestals amb presència notable d'espècies forestals d'àrea reduïda dins el territori de Catalunya i adoptar les determinacions necessàries per a assegurar el manteniment dels graus de presència d'aquestes espècies.

2. El Consell Executiu, a proposta del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, ha de desenvolupar per reglament la legislació forestal en els aspectes adreçats a mantenir les espècies autòctones i l'estructura de la vegetació i a refer els espais forestals destruïts i assegurar, si és possible, el manteniment i l'increment de la massa forestal de Catalunya.
 

Article 11
1. S'entenen per zones humides, als efectes d'aquesta Llei, les zones naturals de maresma, aiguamoll, torbera o aigües rases, permanents o temporals, d'aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines, amb la inclusió de les zones d'aigües marines la profunditat de les quals no excedeix els sis metres.

Totes les zones humides han d'ésser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i la degradació, mitjançant les normes corresponents aprovades pels Departaments competents.

2. A les ribes dels llacs i dels embassaments i a les zones del litoral s'han d'establir per reglament faixes de protecció dins les quals no es permeti ni l'execució d'obres d'urbanització, ni noves construccions de caràcter permanent, llevat dels casos d'indubtable interès públic o d'utilitat social.

3. El planejament urbanístic de les àrees que en el futur siguin destinades a l'acolliment d'assentaments urbans que afectin o puguin afectar la faixa de 100 metres adjacents a la zona de domini públic litoral ha de garantir la permeabilitat i l'accessibilitat a les platges, l'assolellament i la preservació del paisatge consolidat des dels nuclis tradicionals.
 

Article 12
1. Els projectes per a l'establiment de vials permanents i de línies elèctriques d'alta tensió que afecten espais naturals o travessen comarques i zones d'alta muntanya han de justificar suficientment el respecte al paisatge, tant pel que fa al traçat com a l'execució material, i han de contenir les mesures de restauració adequades o el condicionament dels sòls afectats i la prevenció de l'erosió.

2. La formació i l'autorització dels projectes es regulen per les disposicions reglamentàries corresponents.

3. L'incompliment del condicionament o de la restauració fixats pel projecte dóna lloc a l'aplicació de l'article 37.4.
 

Article 13
1. Els plans i els projectes corresponents a la xarxa de transport d'energia elèctrica han d'elegir entre les alternatives viables constatades en el projecte l'opció que comporta l'impacte visual i ecològic més baix.

2. A més, respecte a l'obertura de corredors per a la construcció de la línia, els plans i els projectes han d'indicar les mesures a adoptar per a controlar l'erosió i evitar el risc d'incendis forestals. Per a la travessada d'espais naturals han de preveure, si s'escau, tractaments de vegetació.
 

Article 14
1. En els espais naturals a què fan referència els Capítols III i IV les activitats extractives es regulen mitjançant el que estableixen la Llei de Catalunya 12/1981 i la legislació complementària, sens perjudici d'allò que estableix la Llei esmentada.

2. En la resta d'espais naturals les activitats extractives que necessiten una nova autorització són objecte d'una regulació idèntica, amb l'única diferència que les fiances definides s'han d'aplicar en un 50 per 100 del seu import.
3. En tots els casos s'aplica la normativa específica de cada espai natural d'especial protecció i els plans urbanístics municipals respectius en els aspectes que impliquen un grau de protecció més alt.
 

Capítol III
El Pla d'Espais d'Interès Natural

Article 15
1. El Pla d'Espais d'Interès Natural té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.

2. En el marc de la planificació territorial de Catalunya el Pla té el caràcter de pla territorial sectorial.

3. La vigència del Pla és indefinida.
 

Article 16
1. El Pla d'Espais d'Interès Natural ha d'establir:

a) La delimitació indicativa dels espais a escala 1/50.000 com a mínim.

b) Els criteris per a una delimitació definitiva.

2. La delimitació definitiva de cada espai s'ha de fer segons les modalitats de l'article 21.1, o bé mitjançant el planejament especial de què fa esment l'article 5.

3. La declaració d'espai natural de protecció especial implica la inclusió automàtica de l'espai en el Pla d'Espais d'Interès Natural.
 

Article 17
El Pla d'Espais d'Interès Natural conté:

a) La descripció de les caracterísques principals de cada espai.

b) La justificació de la inclusió.

c) L'exposició de les causes d'una possible degradació i l'expressió d'actuacions preventives.

d) La informació sobre el règim urbanístic vigent dins la zona.

e) L'establiment de criteris de prioritat per a ampliacions futures de l'àmbit protegit.

f) La definició dels beneficis tècnics i financers per a la població de la zona i les seves activitats.
 

Article 18
1. En els espais delimitats pel Pla d'Espais d'Interès Natural s'aplica d'una manera preventiva el règim del sòl fixat pels articles 85 i 86.1 de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación urbana, del 9 d'abril de 1976.

2. A partir de l'establiment del Pla d'Espais d'Interès Natural els nous instruments de planejament urbanístic i la planificació específica per a les zones d'alta muntanya s'han d'adequar al contingut del Pla.

3. No es permet que circulin, fora de les carreteres i les pistes que són destinades a aquest fi, mitjans motoritzats si no disposen d'un permís especial lliurat per l'Ajuntament corresponent, d'acord amb els criteris que s'estableixen per reglament. Tampoc no és permès de fer-ho quan es tracta d'espais naturals sotmesos a alguna de les modalitats de protecció especial que estableix el capítol IV sense autorització del seu òrgan gestor. Aquesta disposició no afecta les activitats agro-pecuàries, silvícoles o similars.

4. El que estableix aquest article és aplicable d'una manera immediata als espais naturals de què fa esment l'article 16.1 i regeix fins al moment en què s'aprovarà la delimitació definitiva.
 

Article 19
1. A partir de l'inici dels treballs preparatoris per a incorporar al Pla un nou espai o per a ampliar-ne un altre d'inclòs anteriorment, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques pot ordenar l'aplicació preventiva de la regulació continguda en l'article 18.1 i 3.

2. La resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques resta sense efecte si en el termini d'un any no s'acorda d'incloure o d'ampliar l'espai en el Pla.
 

Article 20
1. Corresponen al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de formular i de redactar el Pla i les seves modificacions. Sempre han de donar audiència a les entitats locals afectades.

2. Pertoca al Consell Executiu d'aprovar el Pla i les seves modificacions, amb informe previ de la Comissió Interdepartamental del Medi Ambient (CIMA) i del Consell de Protecció de la Natura.

3. No s'ha d'observar el procediment establert pels punts 1 i 2 en el cas que la delimitació indicativa hagi estat substituïda per la de caràcter definitiu, ni en el cas que hi hagi incorporacions derivades de l'aplicació de règims de protecció especial, sempre que la dita modificació no comporti alteracions substancials del perímetre inicial.

Capítol IV
Espais naturals de protecció especial

Article 21
1. A fi d'assegurar la preservació dels espais naturals que ho necessiten per llur interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu, i amb l'objectiu de dotar-los d'uns règims de protecció i de gestió adequats, s'estableixen les modalitats de protecció especial següents:
a) Parcs nacionals.

b) Paratges naturals d'interès nacional.

c) Reserves naturals.

d) Parcs naturals.

2. Les lleis o els decrets de declaració dels espais naturals de protecció especial, les normes que els desenvolupen i els plans especials corresponents han de fixar el règim aplicable en cada cas d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

3. La declaració d'un espai natural de protecció especial no exclou la possibilitat que a dins puguin ésser constituïts altres nuclis de protecció que prenguin alguna de les modalitas establertes en el punt 1.
 

Article 22
1. Són parcs nacionals els espais naturals d'extensió relativament gran, no modificats essencialment per l'acció humana, que tenen interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat de la declaració és de preservar-los de totes les intervencions que poden alterar-ne la fisonomia, la integritat i l'evolució dels sistemes naturals.

2. La declaració de parc nacional s'ha de fer per llei.

3. No es permet, a l'interior dels parcs nacionals, cap activitat d'explotació dels recursos naturals i cap altra susceptible d'alterar-ne el paisatge, llevat de les activitats que són compatibles amb els objectius concrets de protecció. Hi són expressament prohibides la caça, la captura o la pertorbació de les espècies animals, les activitats extractives i l'execució de qualsevol obra o instal·lació, llevat de les necessàries per al desenvolupament del parc o les que, per llur interès públic, són autoritzades, amb caràcter extraordinari i restringit, pel Consell Executiu, amb un informe previ del Consell de Protecció de la Natura.
 

Article 23
1. Són paratges naturals d'interès nacional els espais o els elements naturals d'àmbit mitjà o reduït que presenten característiques singulars atès llur interès científic, paisatgístic i educatiu, amb l'objectiu de garantir-ne la protecció i la de l'entorn.

2. La declaració de paratge natural d'interès nacional es fa per llei.

3. En els paratges naturals d'interès nacional les activitats s'han de limitar als usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles compatibles amb els objectius concrets de la protecció i a les altres activitats pròpies de la gestió de l'espai protegit.
 

Article 24
1. Són reserves naturals els espais naturals d'extensió reduïda i de considerable interès científic que són objecte d'aquesta declaració per a aconseguir de preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o d'alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial.

2. Les reserves naturals integrals poden tenir per finalitats:
a) Preservar de qualsevol intervenció humana tots els sistemes naturals i llur evolució. Només hi són permeses les activitats d'investigació científica i de divulgació de llurs valors. L'accessibilitat hi és rigorosament controlada.

b) Incidir sobre l'evolució dels sistemes naturals per assegurar-ne el millorament, la reconstrucció i la regeneració i per aprofundir-ne el coneixement. Només s'admeten, a més de les activitats permeses de la lletra a), els treballs científics propis dels objectius de la reserva.

3. Els objectius de les reserves naturals parcials poden ésser els següents:
a) Protegir d'una manera absoluta les formacions geològiques i geomorfològiques i determinats biòtops, espècies, hàbitats i comunitats.

b) Conservar o constituir escales en les vies migratòries de la fauna salvatge.

4. No es permeten en cap cas les activitats que directament o indirectament poden perjudicar els valors naturals de protecció.
 

Article 25
1. Són parcs naturals els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l'objectiu d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat de llurs recursos i l'activitat de llurs habitants.

2. La declaració de parc natural es fa per decret del Consell Executiu.
 

Article 26
1. En els espais naturals de protecció especial, les forests i els terrenys forestals que són propietat d'entitats públiques i no es troben inclosos en el Catàleg de Forests d'Utilitat Pública hi han d'ésser incorporats. Els altres que són de propietat privada tenen la condició de forests protectores. Tot això és d'acord amb el que estableixen els articles 11, 12, 13, 14, 15 i concordants de la Llei Forestal aprovada pel Parlament de Catalunya.

2. En els casos en què s'estableix la prohibició o la limitació de les activitats cinegètiques, sota el control del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, es poden consentir excepcions temporals quan es tracta d'espècies excedents o nocives. Cal sempre l'informe previ del Consell de Protecció de la Natura.
 

Article 27
1. A més de l'Administració de la Generalitat poden promoure reserves naturals i parcs naturals:
a) Les entitats locals que tenen competències urbanístiques d'acord amb la Llei del Sòl. Cal que tota l'àrea proposada pertanyi a llur àmbit territorial. Si també afecta l'àmbit d'altres entitats locals cal que es concertin expressament per a aquesta finalitat.

b) Els propietaris dels terrenys afectats, d'una manera individual o col·lectiva, d'acord amb les propostes corresponents i amb les associacions o entitats privades en els objectius socials de les quals consta la protecció de la natura.

2. Les propostes de reserves naturals i de parcs naturals han de contenir els estudis justificatius necessaris, la delimitació exacta de l'espai en qüestió, els criteris i les normes de protecció bàsics i la descripció detallada de l'organització de la gestió i els mecanismes de finançament que s'estableixen per a assolir els objectius plantejats, amb una justificació de llur viabilitat.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, quan disposarà dels informes del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i dels altres Departaments i organismes afectats per les competències, amb una audiència prèvia de les corporacions locals interessades en l'actuació proposada i els propietaris afectats, si s'escau, ha de fer les actuacions necessàries per a la tramitació de les propostes.

3. En el termini màxim d'un any des que el promotor ha tramès la proposta, amb informe previ del Consell de Protecció de la Natura, els Consellers de Política Territorial i Obres Públiques i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca eleven conjuntament al Consell Executiu la proposta de resolució que, en el cas que sigui favorable, ha d'anar acompanyada d'una proposta de declaració que contingui:

a) La delimitació de l'àrea objecte de l'actuació i, si s'escau, de la modalitat de protecció que aquesta pot contenir.

b) La definició dels objectius de protecció.

c) Les normes bàsiques de protecció d'aplicació immediata.

d) Els criteris d'ordenació del territori.

e) La composició i les funcions dels òrgans rectors.

f) Les normes de finançament.

g) La incorporació del territori objecte de la declaració al Pla d'Espais d'Interès Natural, si no hi ha estat inclòs anteriorment.

4. És aplicable a les zones afectades per les propostes de reserves naturals i de parcs naturals el que estableix l'article 19. El termini a què fa referència l'article 19.2 és de dos anys.
 

Article 28
1. A fi d'assegurar la salvaguarda dels valors naturals la protecció dels quals és en tramitació, i mentre no es produeix la resolució definitiva, es poden adoptar les mesures següents:

a) La suspensió de l'atorgament de les llicències municipals a alguna o a tota classe d'actes subjectes a aquesta intervenció administrativa, d'acord amb els ordenaments territorial, urbanístic i local.

b) La suspensió de l'atorgament d'autoritzacions d'aprofitaments forestals i cinegètics, llevat de les Reserves Nacionals de Caça.

c) La suspensió de l'atorgament de permisos i de concessions mineres.

d) La paralització de les explotacions en curs, d'acord amb la legislació específica.

e) La paralització de la tramitació de plans urbanístics amb incidència sobre el territori.

2. Les mesures cautelars tenen una durada màxima de dos anys.

3. Correspon als Departaments competents l'adopció de les dites mesures.

4. Les mesures s'apliquen en els casos següents:

a) En el cas de parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional i reserves naturals integrals, una vegada el Consell Executiu ha tramès el projecte de llei al Parlament. Si es tracta d'una proposició de llei, a partir de la publicació d'aquesta en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya.

b) En el cas de parcs naturals i de reserves naturals parcials, quan ha estat presentada la proposta segons els termes de l'article 27.2 o quan, per iniciativa pròpia, s'inicien els treballs preliminars.
 

Article 29
1. La gestió dels espais naturals de protecció especial s'ha d'adequar a les regles següents:

a) La gestió dels parcs nacionals, de les reserves naturals integrals i dels paratges naturals d'interès nacional correspon a l'Administració de la Generalitat.

b) La gestió dels parcs naturals i de les reserves naturals parcials correspon, en principi, a llurs promotors. El decret de declaració pot establir la participació de la Generalitat, de les entitats locals, dels propietaris i de les entitats afectades en els òrgans rectors.

c) La gestió d'un espai natural de protecció especial que correspon a la Generalitat és feta pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

d) Per a cada espai natural de protecció especial les lleis o els decrets de declaració en cada cas poden fixar les mesures necessàries per a la participació efectiva d'altres Departaments, entitats locals i organitzacions professionals directament implicades en els òrgans rectors.

e) L'administració d'espais naturals de protecció especial distints es pot unificar quan aquests es troben en un mateix àmbit territorial, en una mateixa unitat geogràfica o quan hi ha altres circumstàncies que, per a l'efectivitat de la gestió, així ho justifiquen.

2. Els òrgans de gestió dels espais naturals de protecció especial tenen les funcions següents:
a) Elaborar anualment el pressupost i la proposta de programa de gestió, l'aprovació dels quals correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. En aquests documents s'ha de preveure l'execució de les previsions del Pla Especial de Protecció contingudes en el seu programa d'actuació i de tots els altres treballs de promoció, de recerca, de manteniment, etcètera, necessaris per a assolir les finalitats de la protecció.

b) Administrar els fons procedents de la utilització dels serveis propis i els recursos que pot rebre de l'exterior.
c) Vetllar pel compliment en l'interior de l'espai natural de les normes generals de protecció de la natura que estableix aquesta Llei i de la reglamentació de l'espai protegit.

d) Emetre informe preceptiu previ a l'atorgament de les autoritzacions necessàries per a l'execució de qualsevol pla, obra, moviment de terres o explotacions dels recursos naturals, a l'interior o a l'exterior de l'espai protegit i que poden afectar-lo.

3. Els espais naturals de protecció especial poden disposar, quan així ho estableix la llei o el decret de declaració, d'una reglamentació pròpia que reculli el que estableixen aquesta Llei i les diverses legislacions aplicables pel que fa a la disciplina relativa a llur règim de protecció.

4. Quan hi ha criteris contradictoris entre els organismes competents per a atorgar l'autorització de les activitats en els espais naturals de protecció especial i l'òrgan de gestió es resol d'acord amb la legislació vigent sobre conflictes d'atribucions i en casos excepcionals resol el Consell Executiu, amb un informe previ del Consell de Protecció de la Natura. L'atorgament de llicències i la gestió de la disciplina urbanística, en l'àmbit del seu terme municipal, corresponen en tot cas a l'Ajuntament, amb un informe previ de l'òrgan de gestió de l'espai natural protegit.
 

Article 30
1. La Generalitat pot atorgar ajuts tècnics i financers per a la gestió dels espais promoguts per particulars, per entitats sense finalitat de lucre i per les entitats locals. A aquest efecte, si s'escau, han d'ésser concertats els convenis corresponents.
 

2. La Generalitat pot establir ajuts tècnics i financers per a l'àmbit territorial de l'espai protegit i de la seva àrea d'influència, els quals poden tenir, entre altres, les finalitats següents:
a) Crear infrastructures i assolir uns nivells de serveis i d'equipaments adequats.

b) Millorar les activitats tradicionals i fomentar-ne altres de compatibles amb el manteniment dels valors ambientals.

c) Integrar els habitants en les activitats generades per la protecció i la gestió de l'espai natural.

d) Rehabilitar l'habitatge rural i conservar el patrimoni arquitectònic.

e) Estimular les iniciatives culturals, científiques, pedagògiques i recreatives autòctones.
 

Article 31
Les designacions de 'parc nacional', 'paratge natural d'interès nacional', 'reserva natural' i 'parc natural' només es poden utilitzar per als espais naturals que compleixen les condicions establertes per aquesta Llei i, si s'escau, per la legislació bàsica estatal.
 

Article 32
1. La Generalitat pot exercir drets de tempteig i de retracte en totes les transmissions de domini inter vivos a títol onerós de béns immobles i de predis amb superfície superior a 100 ha situats a l'interior d'espais naturals de protecció especial, de la manera com es determini per reglament.

2. En els espais naturals declarats per decret les entitats locals promotores també poden exercir els drets de tempteig i de retracte si ho reconeix el decret de creació i en les condicions que aquest determina.

3. El dret de tempteig només es pot exercir dins els tres primers mesos a comptar de la notificació prèvia de la transmissió a la Generalitat o a les entitats locals promotores dels espais naturals. El dret de retracte només es pot exercir dins els sis mesos següents a la inscripció de la transmissió en el Registre de la Propietat.
 

Article 33
1. La declaració d'espai natural de protecció especial comporta la utilitat pública de tots els terrenys afectats a efectes d'expropiació.

2. El Consell Executiu pot declarar necessària i urgent l'ocupació de qualsevol terreny dels afectats per la declaració.
 

Article 34
El Consell Executiu i els promotors d'espais naturals de protecció especial han de prendre les determinacions procedents per a l'adquisició de sòl en els espais naturals de protecció especial, en la mesura que ho requereix llur gestió eficaç i, molt particularment, dels terrenys que, per llur fragilitat o excepcionalment pels sistemes naturals que contenen, han d'ésser objecte de la protecció més estricta.
 

Capítol V
Consell de Protecció de la Natura

Article 35
1. Es crea el Consell de Protecció de la Natura com a òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del paisatge.

2. A proposta d'entitats científiques catalanes de prestigi reconegut, d'organitzacions agràries i de les agrupacions de municipis de Catalunya legalment constituïdes, el President de la Generalitat nomena el president i els membres del Consell, els quals no poden ésser més de vint-i-un i han d'ésser persones de competència reconeguda en les diverses disciplines que incideixen en el coneixement, en l'estudi, en la protecció i en la gestió del medi natural.

3. Les funcions del Consell de Protecció de la Natura són:
a) Emetre informes i dictàmens a requeriment del Parlament i de les administracions competents.

b) Emetre els informes esmentats per aquesta Llei.

c) Prestar assessorament científic a òrgans gestors dels espais naturals de protecció especial.

d) Proposar modificacions en el Pla d'Espais Naturals, declaracions d'espais naturals de protecció especial i, en general, mesures i actuacions per al millor compliment dels objectius d'aquesta Llei.
 

Capítol VI
De la disciplina

Article 36
La Generalitat, les entitats locals, els promotors privats i els òrgans de gestió vetllen, d'acord amb llurs competències, pel compliment de les disposicions d'aquesta Llei.
 

Article 37
1. Té la consideració d'infracció administrativa l'acció o l'omissió que, vulnerant aquesta Llei i afectant espais naturals protegits, consisteix en el que segueix:

a) L'increment de l'erosió i la pèrdua de qualitat dels sòls.

b) L'emissió de gasos, de partícules o de radiacions que poden afectar greument l'ambient atmosfèric.

c) La producció de sorolls innecessaris que poden pertorbar el comportament normal de la fauna.

d) La destrucció de superfícies forestals en tots els casos i la destrucció, el desarrelament i la comercialització de les espècies i de llurs llavors, quan estigui prohibida.

e) La persecució, la caça, la captura i la comercialització dels animals, de llurs despulles o fragments o de llurs ous, quan estiguin prohibides. La introducció d'espècies alienes nocives a la fauna salvatge i el maltractament d'animals.

f) La circulació amb mitjans motoritzats fora de carreteres i pistes i sense permís lliurat per l'Ajuntament.

g) La instal·lació de cartells de propaganda i d'altres elements similars que limiten el camp visual, trenquen l'harmonia del paisatge o desfiguren les perspectives.

h) L'abocament o l'abandó d'objectes, de residus o altres deixalles fora dels llocs autoritzats.

2. Les infraccions es qualifiquen com a lleus, greus i molt greus, atenent la gravetat de la matèria, l'entitat econòmica dels fets constitutius de la infracció, la reiteració i el grau de culpabilitat de la persona responsable. Quan el benefici que resulta d'una infracció és superior a la sanció que correspon, aquesta es pot incrementar en la quantia equivalent al benefici obtingut.
3. Les infraccions tipificades a l'apartat 1 són sancionades de la manera següent:

a) Les infraccions lleus, amb multes de 50.000 fins a 100.000 ptes.

b) Les infraccions greus, amb multes de 100.001 fins a 250.000 ptes.

c) Les infraccions molt greus, amb multes de 250.001 fins a 500.000 ptes.

Són autoritats competents per imposar les multes:
a) Els directors generals de Medi Natural i de Patrimoni Natural, en el cas de les multes lleus.

b) Els consellers d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, en el cas de les multes greus.

c) El Govern, en el cas de les multes molt greus.

4. L'Administració ha d'adoptar, també, les mesures que calen per a la restauració de la realitat física alterada o transformada com a conseqüència de l'actuació il·legal i pot imposar multes coercitives de fins a 50.000 pessetes, reiterades per espais de temps que siguin suficients per a complir allò que hi ha ordenat, sens perjudici de l'execució subsidiària per l'Administració a càrrec de l'infractor.

5. L'actuació que vulnera aquesta Llei comporta, a més a més, l'obligació de rescabalament de danys i perjudicis a càrrec dels qui són declarats responsables.
 

Article 38
És pública l'acció per a exigir el compliment del que estableix aquesta Llei i les normes i els plans que la desenvolupen.
 

Article 39
Qualsevol actuació de l'Administració que, com a conseqüència de l'aplicació d'aquesta Llei, comporta la privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims solament es pot fer mitjançant la indemnització corresponent.
 

Disposicions addicionals

Primera
Les funcions de les comissions científiques creades per l'article 6 de la Llei 2/1982 i per l'article 7 de la Llei 21/1983 són assumides pel Consell de Protecció de la Natura.
 

Segona
Aquesta Llei no disminueix en perjudici de la protecció ja establerta les mesures adoptades en relació amb els espais naturals. En conseqüència, tenen també la consideració d'espais naturals els terrenys classificats com a no urbanitzables objecte d'especial protecció segons l'ordenament urbanístic vigent.
 

Disposicions transitòries
Primera
El Consell Executiu, en el termini de sis mesos, ha de dictar les disposicions necessàries per a adaptar el règim de gestió establert per l'article 29 als patronats, les juntes o altres òrgans de gestió que hagin establert els plans especials urbanístics per a la protecció del paisatge. A aquest efecte, les entitats públiques a les quals són adscrits els esmentats òrgans de gestió poden elevar, en el termini de tres mesos, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, la proposta d'adaptació pertinent.
 

Segona
Els plans especials per a la protecció del medi natural i del paisatge aprovats inicialment abans de l'entrada en vigència d'aquesta Llei continuen en tramitació fins que seran aprovats definitivament.
 

Disposicions finals

Primera
Els espais que amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei han estat objecte d'alguna de les modalitats de protecció establertes per la Llei 15/1975, de 2 de maig, mantenen el règim de les declaracions respectives. Es modifica la denominació dels següents:
a) Els paratges naturals d'interès nacional de la zona volcànica de la Garrotxa i dels aiguamolls de l'Empordà prenen la denominació de parc natural.

b) Les reserves integrals d'interès científic de la zona volcànica de la Garrotxa i dels aiguamolls de l'Empordà esdevenen reserves naturals.
 

Segona
Es faculta el Consell Executiu perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar aquesta Llei.
 

Tercera
Resten derogades, en l'àmbit de les competències de la Generalitat, les disposicions contràries al que estableix aquesta Llei.
 

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
 

Barcelona, 13 de juny de 1985

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Josep Miró i Ardèvol
Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

Xavier Bigatà i Ribé
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
 
 

[Associació Cerdanyola Via Verda] [Legislació]