Collserola, ja és parc natural!

El proppassat 19 d’octubre (2010) es va fer públic l’acord de govern que declara parc natural la serra de Collserola.

El Parc de Collserola ha recorregut un llarg camí abans d’obtenir l’estatus de parc natural, tot i així fins al moment de la declaració de parc natural ha gaudit d’instruments legals de protecció.

La màxima figura de protecció del Parc és el mateix Pla especial d’ordenació i el Parc Natural de la Serra de protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo), que és l’instrument de protecció d’arrel urbanística que regula els usos que es poden dur a terme al Parc segons el valor paisatgístic i natural de la zona en què es realitzin i que té com a principal objectiu fer compatibles el lleure al Parc amb la protecció i conservació del medi natural. Aquest Plaestà gestionat pel Consorci del Parc de Collserola i dóna forma al Parc amb una extensió de 8.460 ha, de les quals 7.516 ha són sòls de règim no urbanitzable d’especial protecció.

A banda, a partir del 1992, bona part del Parc de Collserola es va incloure en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) que té per efecte que als espais delimitats pel Pla s’apliqui d’una manera preventiva el règim del sòl no urbanitzable fixat per la legislació urbanística.

Més endavant, el 2006, la serra de Collserola va passar a formar part de la Xarxa Natura 2000, que es creà a partir de la Directiva europea relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres i que preveia la creació d’una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació. El Parc de Collserola s’integrà, així, a la Xarxa dins de la tipologia dels espais de muntanya litoral.

Finalment, el Pla territorial metropolità de Barcelona (2010) atorgà a la serra de Collserola la categoria de protecció especial pel seu interès natural i agrari dins del sistema d’espais oberts de l’àmbit metropolità.

En total se sumaven dues figures de protecció per preservar al màxim els valors naturals del Parc, quan es van iniciar els treballs previs a la declaració de parc natural el 2002 amb l’Estudi de mesures addicionals de protecció de la serra de Collserola a instància del Parlament de Catalunya, segons resolució 1347/VI de 24 d’abril de 2002, i que van elaborar la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració del Consorci del Parc de Collserola. Aquest estudi tenia com a finalitat proposar mesures addicionals de protecció en resposta als importants problemes estructurals del Parc de Collserola partint de tres grans estratègies: 1) protegir els sistemes i garantir les funcions naturals de la serra, 2) regular l’oferta de lleure i les noves formes de freqüentació i 3) implantar les activitats de custòdia ambiental.

Per últim el 16 de març de 2009 la signatura del conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i el Consorci del Parc de Collserola formalitzava la voluntat de la Generalitat d’incorporar-se al Consorci com a membre consorciat, a la vegada que s’impulsava la declaració de Collserola com a Parc Natural.

[...]

La declaració de parc natural suposa reforçar l’objectiu de conservació enfront la protecció merament urbanística. Tanmateix, això no suposa que quedin derogats tots els instruments urbanístics o territorials amb incidència sobre la serra de Collserola, com és el cas del Pla general metropolità. Les qualificacions urbanístiques del PGM i l’aplicació del PEPCo continuen plenament vigents.

[...]

La declaració de Parc Natural comportarà que al llarg dels propers dos anys es redacti un nou Pla especial de protecció del medi natural que regirà els usos i activitats del nou espai: el Parc Natural de la Serra de Collserola.

Font: butlletí del Parc Natural de la Serra de Collserola - HIVERN 2011 - núm. 90

http://www.parccollserola.net/catalan/butlleti/COLLSEROLA_B90.pdf

--

El Pla especial de protecció de Collserola (Pepco)

El Pla d'espais d'interès natural de Collserola (PEIN) - Decret 328/1992, de 14 de desembre, modificat per Decret 213/1997.

- 01.03.1993 DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1798, pàg. 6264, de 17.9.1993).

- 30.09.1992 DECRET 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural.

- 05.08.1997 DECRET 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.

- 20.12.2007 DECRET 278/2007, de 18 de desembre, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.

La Xarxa Natura 2000 (XN2000) - DOGC núm. 4735 - 06/10/2006.

El Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) - DOGC núm. 5627 - 12/05/2010.

L'Estudi de mesures addicionals de protecció de la serra de Collserola.


Recull de legislació



Llei d'accés a la informació

Llei 27/2006 (pdf) de 18 de juliol per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les directives 2003/4/CE i 2003/35/CE) - BOE 16, 21.07.2006.

Ley 27/2006 (html), de 18 de julio, por la que se regulan los derechos de acceso a la información, de participación pública y de acceso a la justicia en materia de medio ambiente (incorpora lasDirectivas 2003/4/CE y 2003/35/CE).

Juny 2006:

Les conclusions que hem extret de la nova llei d'accés a la informació en temes de medi ambient.

- Es determina que en els casos en que la informació sol•licitada no es doni en l'extensió o forma que s'hagi demanat, l'organisme ho ha de justificar amb motius concrets.

- Es crea una llista unificada (per a cada comunitat autònoma) d'autoritats públiques que disposen d'informació ambiental.

- Es facilita l'accés a la informació ambiental a través de bases de dades electròniques d'accés públic.

- Difusió ràpida i accessible d'informació en cas d'amenaces imminents per a la salut humana i el medi ambient.

- S'estableix en un mes el termini màxim per a resoldre les sol·licitud sobre informació ambiental (dos mesos si el volum i complexitat de la demanda no ho permeten fer en un mes).

- En la resolució de la sol·licitud s'hi han d'indicar els mètodes d'anàlisi, mostreig, procediments normalitzats o tractament de mostres, quan així es sol·liciti.

- Major difusió i participació pública en l'elaboració de plans, programes i disposicions relacionades amb el medi ambient.

- En el cas que no es faciliti degudament la informació en els supòsits que preveu aquesta llei es podrà interposar recurs administratiu i recurs contenciós administratiu.

- Assistència jurídica gratuïta per a les entitats sense ànim de lucre dedicades al medi ambient, en els termes previstos a la Llei 1/1996, per actuar com a acció popular en cas de que no es compleixin les garanties previstes per a la participació en disposicions generals sobre medi ambient.

- Es crea una taxa per la sol•licitud d'informació ambiental, excepte si no supera els 20 fulls o si es fa per via telemàtica. En el cas que es consulti la informació "in situ" no s'aplica cap taxa.

- Els plans i programes d'àmbit estatal (p.e., plans d'energia) es sotmetran a la Llei 9/2006 (avaluació dels efectes ambientals d'aquest plans).

- S'estableixen procediments telemàtics per a consultar la resolució de sol·licituds sobre matèria ambiental.

- Es deroga la Llei 38/1995.

- S'introdueix un nou article al Real Decreto Legislativo 1302/1986, d'evaluació d'impacte ambiental, i a la Ley 16/2002, de 1 de julio, sobre Prevención y Control Integrados de la Contaminación, que concedeix directament la condició de persona interessada a les entitats sense ànim de lucre dedicades al medi ambient.

Damià

Des del passat 14 de febrer de 2005 ha entrat en vigor la Directiva que obliga els estats membres a aplicar noves reglamentacions que garanteixin un millor accés del públic a la informació ambiental.

La Convenció d'Aarhus va establir una sèrie de normes bàsiques per garantir l'accés de la ciutadania a la informació - primer pilar -. Cal recordar que la participació del públic en la presa de decisions - segon pilar - va ser reglamentada per la Directiva 2003/35/CE que ha de ser transposada abans del 25 de juny de 2005.

La Directiva 2003/4/CE (DOUE L41/26 de 14-02-2003) que ara ha entrat en vigor garanteix aquest dret. Només nou estats membres han notificat la transposició d'aquesta Directiva. La Comissió ha anunciat l'inici de procediments d'infracció contra els estats que encara no ho hagin fet (entre ells es troba l'estat espanyol).

http://www.cat-sostenible.org/tematics.htm

http://72.14.207.104/search?q=cache:8xvZmcZ1P4QJ:www.gencat.net/cads/pdf/DdR_6_Publicacio_EDS.pdf+CONVENCI%C3%93N+DE+AARHUS&hl=oc&ct=clnk&cd=4&lr=lang_ca&client=firefox

http://www.gencat.net/cads/pdf/DdR_6_Publicacio_EDS.pdf

http://72.14.207.104/search?q=cache:0vneCHSytFUJ:www.fundacioforum.org/down/vincles/docs/conf_esp.pdf+CONVENCI%C3%93N+AARHUS&hl=oc&ct=clnk&cd=1&lr=lang_ca&client=firefox

http://mediambient.gencat.net/Images/43_91535.pdf

Convenció d'Aarhus: http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/info/convenci__d_Aarhus.jsp?ComponentID=4133&SourcePageID=3954

http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=402&mode=thread&order=0&thold=0

http://www8.madrid.org/gema/fmm/monogra18.htm

______

http://www.europarl.eu.int/register/pdf/r1049_es.pdf

http://www.statewatch.org/foi.htm

Està tot en anglès. En essència només recull la legislació i reglaments interns aplicables a les institucions europees i explica que se les salten (inclòs el tractat d'Amsterdam, la versió del tractat fundacional de la UE de 1997).

La institució més transparent és el Parlament, el Consell només publica el 50% del que ha de publicar i el registre (públic) de la Comissió no és útil. Decisions judicials, queixes al defensor del poble...

Aqui hi ha el reglament que diuen en castellà http://www.europarl.eu.int/register/pdf/r1049_es.pdf o francès http://www.europarl.eu.int/register/pdf/r1049_fr.pdf



Calaix de Sastre

Persona amb una gran varietat de coneixements, però confusos i desordenats (... o que no troba el moment per ordenar-los...)



Parlament de Catalunya

Llista de legislació (proposicions no de llei, mocions, resolucions, etc) publicades al butlletí oficial del Parlament de Catalunya



Unió Europea

Parlament europeu:

Diari Oficial de les Comunitats Europees

El Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès es desenvolupa en contacte amb un espai natural protegit amb previsió de declarar-se parc natural, la serra de Collserola, i que la Generalitat de Catalunya ha aprovat que formi part de la Xarxa Natura 2000.

Per altra banda, el Centre Direccional juga un paper de corredor ecològic, conegut com a Via Verda, que conecta la serra de Collserola amb el parc natural de Sant Llorenç del Munt-serra de l'Obac.

És aplicable l'article 6.3 de la Directiva que estableix el següent:

'Qualsevol pla o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense ser necessari per a ella, pugui afectar de forma apreciable els llocs esmentats, sigui individualment o en combinació amb d'altres plans i projectes, se sotmetrà a una adequada avaluació de les seves repercusions al lloc, tenint-ne en compte els objectius de conservació. A la vista de les conclusions de l'avaluació de les repercusions en el lloc i supeditat a allò establert a l'apartat 4 les autoritats estatals competents només es declararan conformes amb l'esmentat pla o projecte després d'haver assegurat que no perjudicarà la integritat del lloc en qüestió i, si escau, després d'haver-lo sotmès a informació pública.'

També es pot aplicar l'article 10, que consolida els corredors ecològics.

Quan ho considerin necessari, els estats membres, en el marc de les seves polítiques estatals d'ordenació del territori i de desenvolupament i, especialment, per millorar la coherència ecològica de la xarxa Natura 2000, s'esforçaran per fomentar la gestió dels elements del paisatge que revesteixin importància primordial per a la fauna i la flora silvestres.

Es tracta d'aquells elements que, per la seva estructura lineal i contínua (com els rius amb les seves corresponents riberes o els sistemes tradicionals de delimitació dels camps), o pel seu paper de punts d'enllaç (com els estancs o les arbredes) resulten essencials per a la migració, la distribució geogràfica i l'intercanvi genètic de les espècies silvestres.

Rafael Bellido - advocat.

Arran del que estableixen els anexos II i III de la Directiva, és exigible l'avaluació d'impacte ambiental. Tot i que les administracions que actuen han decidit finalment sotmetre's a avaluació d'impacte ambiental, no pretenen realitzar-la en la fase de modificació del Pla general metropolità (PGM), sinó posteriorment, en la tramitació del Pla parcial. Aquesta pràctica suposa desvirtuar l'avaluació d'impacte ja que l'instrument urbanístic que determina la urbanització de la zona és el Pla general, mentre que el Pla parcial, de rang inferior, només desenvoluparà allò que s'ha fixat prèviament en la modificació del PGM.

Rafael Bellido - advocat.



Consorci de Parc de Collserola



A Cerdanyola del Vallès

Plens



Altres actuacions

Diversos

Auditoria sobre el Centre Direccional

http://viaverda.org/index_centre_direccional.html



[Associació Cerdanyola Via Verda] [Collserola] [Centre Direccional] [Túnel d'Horta]