Legislació i declaracions
Administracions
Relació de legislació
- Llei
42/2007 de 13 de desembre del patrimoni natural i la
biodiversitat.
- Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel
qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme. (DOGC núm. 4022 - 02/12/2003. Pàg. 23450).
- Llei 18/2001,
d'ordenació agrària. http://www.gencat.es/darp/c/lex/lexdarp/clexog01.htm
- 2001: s'estan elaborant els 6 plans territorials parcials que han de
desplegar el Pla territorial general de Catalunya. Un d'aquests plans, el
Pla territorial metropolità de Barcelona, que quan s'aprovi serà superior
jeràrquicament al PGM, actualitza el concepte de Centre Direccional, que
denomina Àrees Dinamitzadores, i els atribueix la funció de reequilibri
intern de la ciutat metropolitana.
Plans (web de la Generalitat de Catalunya) http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/index.jsp
Pla territorial general de Catalunya http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/general/ptgeneral.jsp
Pla territorial de l'àmbit metropolità de Barcelona (setembre 2007
encara en elaboració) http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/parcials/ptregiometrop.jsp
La Llei 1/1995, del Pla territorial general de Catalunya
(PTGC). Es remet als plans territorials parcials (Pla territorial
metropolità de Barcelona (PTMB), etc.) a fi que defineixi els paràmetres
urbanístics bàsics i estableixi la delimitació indicativa dels sòls on es
localitzen els diferents usos.
Rio+5, la Carta de la Terra, la Declaració ministerial de
Malmö, la Comunicació de la Comissió al Consell d'Europa de 6 de febrer i
15 de maig de 2001, la Declaració d'estratègia ambiental de l'OECD, etc.
- El
Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat per Decret 328/1992, estableix, entre
els seus objectius, la connexió dels espais d'interès natural mitjançant
la preservació de corredors biològics, de forma que s'eviti l'aïllament
dels espais naturals protegits, i es puguin considerar com una xarxa
articulada (en aquesta línia ha treballat la Direcció General de
Patrimoni Natural i Medi Físic de la Generalitat de Catalunya, en la zona
de Cap de Creus, Tordera i el Vallès Occidental).
Llei d'accés a la informació
Llei 27/2006 (pdf) de 18
de juliol per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de
participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient
(incorpora les directives 2003/4/CE i 2003/35/CE) - BOE 16, 21.07.2006.
Ley 27/2006 (html), de 18 de
julio, por la que se regulan los derechos de acceso a la información, de
participación pública y de acceso a la justicia en materia de medio ambiente
(incorpora lasDirectivas 2003/4/CE y 2003/35/CE).
Juny 2006:
Les conclusions que hem extret de la nova llei d'accés a la
informació en temes de medi ambient.
- Es determina que en els casos en que la informació
sol•licitada no es doni en l'extensió o forma que s'hagi
demanat, l'organisme ho ha de justificar amb motius concrets.
- Es crea una llista unificada (per a cada comunitat autònoma)
d'autoritats públiques que disposen d'informació ambiental.
- Es facilita l'accés a la informació ambiental a través de bases
de dades electròniques d'accés públic.
- Difusió ràpida i accessible d'informació en cas d'amenaces
imminents per a la salut humana i el medi ambient.
- S'estableix en un mes el termini màxim per a resoldre les
sol·licitud sobre informació ambiental (dos mesos si el volum i
complexitat de la demanda no ho permeten fer en un mes).
- En la resolució de la sol·licitud s'hi han d'indicar els mètodes
d'anàlisi, mostreig, procediments normalitzats o tractament de
mostres, quan així es sol·liciti.
- Major difusió i participació pública en l'elaboració de plans,
programes i disposicions relacionades amb el medi ambient.
- En el cas que no es faciliti degudament la informació en els
supòsits que preveu aquesta llei es podrà interposar recurs
administratiu i recurs contenciós administratiu.
- Assistència jurídica gratuïta per a les entitats sense ànim de
lucre dedicades al medi ambient, en els termes previstos a la Llei
1/1996, per actuar com a acció popular en cas de que no es compleixin
les garanties previstes per a la participació en disposicions
generals sobre medi ambient.
- Es crea una taxa per la sol•licitud d'informació ambiental,
excepte si no supera els 20 fulls o si es fa per via telemàtica. En
el cas que es consulti la informació "in situ" no s'aplica cap
taxa.
- Els plans i programes d'àmbit estatal (p.e., plans d'energia) es
sotmetran a la Llei 9/2006 (avaluació dels efectes ambientals
d'aquest plans).
- S'estableixen procediments telemàtics per a consultar la
resolució de sol·licituds sobre matèria ambiental.
- Es deroga la Llei 38/1995.
- S'introdueix un nou article al Real Decreto Legislativo
1302/1986, d'evaluació d'impacte ambiental, i a la Ley 16/2002, de 1
de julio, sobre Prevención y Control Integrados de la Contaminación,
que concedeix directament la condició de persona interessada a les
entitats sense ànim de lucre dedicades al medi ambient.
Damià
|
Entra en vigor la Directiva relativa a l'accés del
públic a la informació ambiental - 2005
Des del passat 14 de febrer de 2005 ha entrat en vigor la Directiva que
obliga els estats membres a aplicar noves reglamentacions que garanteixin un
millor accés del públic a la informació ambiental.
La Convenció d'Aarhus va establir una
sèrie de normes bàsiques per garantir l'accés de la ciutadania a la
informació - primer pilar -. Cal recordar que la participació del públic en
la presa de decisions - segon pilar - va ser reglamentada per la Directiva
2003/35/CE que ha de ser transposada abans del 25 de juny de 2005.
La Directiva 2003/4/CE (DOUE L41/26 de 14-02-2003) que ara ha entrat en
vigor garanteix aquest dret. Només nou estats membres han notificat la
transposició d'aquesta Directiva. La Comissió ha anunciat l'inici de
procediments d'infracció contra els estats que encara no ho hagin fet (entre
ells es troba l'estat espanyol).
http://www.cat-sostenible.org/tematics.htm
http://72.14.207.104/search?q=cache:8xvZmcZ1P4QJ:www.gencat.net/cads/pdf/DdR_6_Publicacio_EDS.pdf+CONVENCI%C3%93N+DE+AARHUS&hl=oc&ct=clnk&cd=4&lr=lang_ca&client=firefox
http://www.gencat.net/cads/pdf/DdR_6_Publicacio_EDS.pdf
http://72.14.207.104/search?q=cache:0vneCHSytFUJ:www.fundacioforum.org/down/vincles/docs/conf_esp.pdf+CONVENCI%C3%93N+AARHUS&hl=oc&ct=clnk&cd=1&lr=lang_ca&client=firefox
http://mediambient.gencat.net/Images/43_91535.pdf
Convenció d'Aarhus: http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/info/convenci__d_Aarhus.jsp?ComponentID=4133&SourcePageID=3954
http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=402&mode=thread&order=0&thold=0
http://www8.madrid.org/gema/fmm/monogra18.htm
______
http://www.europarl.eu.int/register/pdf/r1049_es.pdf
http://www.statewatch.org/foi.htm
Està tot en anglès. En essència només recull la legislació i reglaments
interns aplicables a les institucions europees i explica que se les salten
(inclòs el tractat d'Amsterdam, la versió del tractat fundacional de la UE de
1997).
La institució més transparent és el Parlament, el Consell només publica el
50% del que ha de publicar i el registre (públic) de la Comissió no és útil.
Decisions judicials, queixes al defensor del poble...
Aqui hi ha el reglament que diuen en castellà http://www.europarl.eu.int/register/pdf/r1049_es.pdf
o francès http://www.europarl.eu.int/register/pdf/r1049_fr.pdf
Calaix de Sastre
Persona amb una gran varietat de coneixements, però confusos i desordenats
(... o que no troba el moment per ordenar-los...)
Llista de legislació (proposicions no de llei, mocions,
resolucions, etc) publicades al butlletí oficial del Parlament de
Catalunya
- La Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge preveu
intervencions exemplars per recuperar àrees degradades
http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/actualitat/50602lleidelpaisatge.jsp
El Parlament ha aprovat la Llei de protecció, gestió i ordenació del
paisatge a Catalunya. La nova llei preveu els principis que han de guiar
l’actuació dels poders públics, els instruments concrets
d’intervenció, així com també mesures de sensibilització, educació
i suport.
Es crea també un Fons financer per al desenvolupament d’aquestes
polítiques. Des d’ara Catalunya és pionera a Espanya en disposar
d’un marc legal per als seus paisatges. El nou marc legal es de
caràcter transversal i afecta a àrees naturals, rurals, urbanes o
periurbanes. Implica també la integració del paisatge en les polítiques
d’ordenació territorial i urbanística, de manera que la gestió del
territori queda vinculada a la gestió de l’entorn.
La protecció del paisatge es farà mitjançant la col·laboració entre
administracions i la concertació entre agents públics i privats.
La nova llei inclou intervencions exemplars a tot Catalunya per tal de
millorar espais degradats i conservar els valors paisatgístics
d’altres.
Finalment, la llei preveu una tasca de sensibilització i formació
entorn del paisatge a la societat i a l’escola, així com el suport
a les organitzacions públiques i privades que actuïn en aquest sentit.
2005
http://www.gencat.net/ptop/premsa/notesp/2005/Aprovacio_Llei_paisatge.pdf
- Proposició no de llei sobre l'elaboració d'un Pla especial de protecció
del medi natural i el paisatge del corredor ecològic comprès entre Sant
Llorenç del Munt i l'Obac i la serra de Collserola Tram. 250-02601/06.
Presentació: Grup Parlamentari d´Iniciativa per Catalunya Verds. Reg.
40173 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 02.04.2002
- Moció següent a la interpel·lació al Consell Executiu
sobre la implantació de camps de golf i sobre l'impacte que produeixen en
el medi ambient - Presentació d'ERC (núm. 68, 8.06.2000).
- Moció subsegüent a la interpel·lació al Consell Executiu sobre la
implantació de camps de golf i sobre l'impacte que produeixen en el
medi ambient - Torns de paraules i votació (sèrie P- núm. 22,
8.06.2000).
- Moció subsegüent a la interpel·lació al Consell Executiu sobre la
implantació de camps de golf i sobre l'impacte que produeixen en el
medi ambient - Esmenes (núm. 69, 13.06.2000).
- Moció 25/VI del Parlament de Catalunya, sobre la protecció
mediambiental d'espais natural, especialment pel que fa a la construcció
de camps de golf (núm. 78, 26.06.2000).
- Proposició no de llei sobre la protecció del paratge
de Gallecs i la no-execució de l'anomenada via interpolar al seu pas per
la comarca del Vallès Oriental) - Presentació d'ERC (núm. 68,
8.06.2000).
- Proposició no de llei sobre la protecció del paratge de Gallecs i
la no-execució de l'anomenada via interpolar al seu pas per la
comarca del Vallès Oriental) - Termini de presentació d'esmenes
(núm. 78, 26.06.2000)
- Acord del Parlament en la Moció del 25 de maig del 2000, sobre la
Creació d'una xarxa d'espais lliures al Vallès.
- Proposició no de llei sobre la protecció de l'espai
natural de Torrebonica i can Bonvilà a Terrassa (Vallès Occidental) -
Presentació d'ERC (núm. 27, 6.03.2000).
- Proposició no de llei sobre la protecció de l'espai natural de
Torrebonica i can Bonvilà a Terrassa (Vallès Occidental) -
Termini de presentació d'esmenes (núm. 36, 27.03.2000)
- El Parlament de Catalunya acorda la protecció de Torrebonica [*]
[*] [*] [*]
A la sessió plenària de dijous 8 de juny els grups parlamentaris
de CiU, PSC, ERC i IC varen votar a favor de la Moció que va
presentar el grup Parlamentari ...
(http://www.adenc.org/notes/2000/20000609golf.htm 04/02/01, 4.045
bytes <http://www.adenc.org/cercador/img/boleta.gif> Protegim
Torrebonica i can Bonvilà [*] [*] [*])
- Proposició no de llei sobre la protecció especial dels
espais naturals de la plana del Vallès, a Rubí (Vallès Occidental) -
Presentació d'ERC (núm. 364, 1.02.1999).
- Proposició no de llei sobre la protecció especial dels espais
naturals de la plana del Vallès, a Rubí (Vallès Occidental) -
Esmenes (núm 375, 8.03.1999)
- Proposició no de llei sobre la protecció especial dels espais
naturals de la plana del Vallès, a Rubí (Vallès Occidental) -
Torns de paraules i votació (Comissió de política
territorial, sessió núm.65, 16.06.1999)
- Resolució 941/Vdel Parlament de Catalunya, sobre
la protecció especial dels espais naturals de la plana del Vallès, a
Rubí (Vallès Occidental) (núm. 412, 12.07.1999)
- Proposició no de llei sobre la declaració de protecció
dels espais naturals de la Plana del Vallès situats a les zones de can
Xercavins, can Ramoneda i can Roig, del terme municipal de Rubí (Vallès
Occidental) - Presentació d'ERC (núm. 329, 19.10.1998)
- Proposició no de llei sobre la declaració de protecció dels espais
naturals de la Plana del Vallès situats a les zones de can Xercavins,
can Ramoneda i can Roig, del terme municipal de Rubí (Vallès
Occidental) - Termini de presentació d'esmenes (núm. 332,
26.10.1998).
- Proposició no de llei sobre la declaració de protecció dels espais
naturals de la Plana del Vallès situats a les zones de can Xercavins,
can Ramoneda i can Roig, del terme municipal de Rubí (Vallès
Occidental) - Tramitació retirada pel GP d'ERC (núm. 364,
1.02.1999).
- Proposició no de llei sobre el suport a la iniciativa
a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) d'assolir la
preservació integral dels rodals de la Torre Negra com a espai natural -
Presentació d'ERC (núm. 303, 22.06.1998)
- Proposició no de llei sobre el suport a la iniciativa a
l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) d'assolir
la preservació integral dels rodals de la Torre Negra com a espai
natural - Torns de paraules i votació (Comissió de política
territorial, sessió núm.56, 4.11.1998).
- Resolució 761/V del Parlament de Catalunya, sobre el suport a la
iniciativa de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Vallès
Occidental) d'assolir la preservació integral dels rodals de la Torre
Negra com a espai natural - (núm. 342, 16.11.1998).
- Proposició no de llei sobre la protecció del corredor
biològic a Rubí (Vallès Occidental), que connecta la serralada de
Collserola i la de Sant Llorenç de Munt - Presentació d'ERC
(núm. 214, 27.10.1997)
- Proposició no de llei sobre la protecció del corredor biològic a
Rubí (Vallès Occidental), que connecta la serralada de Collserola i
la de Sant Llorenç de Munt - Esmenes (núm. 233, 10.12.1997).
- Proposició no de llei sobre la protecció del corredor biològic a
Rubí (Vallès Occidental), que connecta la serralada de Collserola i
la de Sant Llorenç de Munt - Torns de paraules i votació
(Comissió de política territorial, sessió núm. 48, 6.05.1998).
- Resolució 554/Vdel Parlament de Catalunya, sobre
la protecció del corredor biològic a Rubí (Vallès Occidental), que
connecta la serralada de Collserola i la de Sant Llorenç de Munt -
(núm. 295, 2.06.1998). Aprovada per unanimitat per tots els grups
polítics, acorda instar el Govern "... a adoptar les mesures per a
garantir la connectivitat ecològica i paisatgística entre la
serralada litoral de Collserola i la serralada prelitoral de Sant
Llorenç del Munt, a la comarca del Vallès Occidental, fent ús de les
competències que li són pròpies en matèria de conservació de la
natura i d'ordenació del territori i de comú acord amb els municipis
de la zona".
- Resolució del Parlament de Catalunya de 29 de maig de 1992, en què
s'insta al Govern de la Generalitat a "facilitar el manteniment i
l'extensió de l'agricultura periurbana com a element reequilibrador del
territori, potenciador de la biodiversitat i facilitador de la integració
social de determinats sectors de població".
- Pla d'espais d'interès natural - PEIN - 1992. Va ser concebut com una
mostra dels ecosistemes més representatius de Catalunya. Va incloure dins
la seva relació d'espais la serra de Collserola. Aquest pla, en el cas de
Collserola, només reconeix com a espais propis aquells classificats
actualment com a sòl no urbanitzable.
- Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural del parc de
Collserola - PEPCO - 1987. Compta entre els seus objectius prioritaris
conservarvels recursos naturals, l'equilibri i la diversitat biològica de
la serra de Collserola. És un pla jurídicament subordinat al PGM i, per
tant, no va poder desclassificar ni canviar la qualificació del sòl
determinat prèviament.
Parlament europeu:
- Consell d'Europa: és un organització intergovernamental que no té cap
poder legal- No és de la UE.
- Consell Europeu: és un òrgan de la UE que es reuneix cada 3 mesos (més
o menys). Està format pels caps d'Estat o de govern. La seva funció és
definir les línies d'actuació polítiques de la UE.
- Consell de la UE: també anomenat Consell de Ministres de la UE, reuneix
els ministres dels estats membres, té funció legislativa, i es reuneix en
diferents formacions: a vegades es reuneixen els ministres de pesca, a
vegades els d'indústria, etc.
- Comissió Europea: és la branca executiva i l'administrativa de la UE
(executa les polítiques, atorga els projectes europeus, sanciona els
estats que no compleixen coses. És l'equivalent a un govern). Té el dret
d'iniciativa legislativa. No es pot començar una directiva si la Comissió
no l'escriu (la primera versió). Segons el tema, el Parlament opina o no,
i normalment, el Consell de la UE sí que opina. No els controla ningú,
estan ficats a dit pels ministres dels països (que estan ficats a dit
pels presidents). El Parlament ha de ratificar els membres de la
Comissió. Només es poden destituir en bloc (no un comissari sol).
Diari Oficial de les Comunitats Europees
El Centre Direccional de
Cerdanyola del Vallès es desenvolupa en contacte amb un espai natural
protegit amb previsió de declarar-se parc natural, la serra de Collserola, i que la Generalitat de
Catalunya ha aprovat que formi part de la Xarxa Natura
2000.
Per altra banda, el Centre Direccional juga un paper de corredor ecològic,
conegut com a Via Verda, que
conecta la serra de Collserola amb el parc natural de Sant Llorenç del
Munt-serra de l'Obac.
És aplicable l'article 6.3 de la Directiva que estableix el següent:
'Qualsevol pla o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió
del lloc o sense ser necessari per a ella, pugui afectar de forma apreciable
els llocs esmentats, sigui individualment o en combinació amb d'altres plans
i projectes, se sotmetrà a una adequada avaluació de les seves repercusions
al lloc, tenint-ne en compte els objectius de conservació. A la vista de les
conclusions de l'avaluació de les repercusions en el lloc i supeditat a allò
establert a l'apartat 4 les autoritats estatals competents només es
declararan conformes amb l'esmentat pla o projecte després d'haver assegurat
que no perjudicarà la integritat del lloc en qüestió i, si escau, després
d'haver-lo sotmès a informació pública.'
També es pot aplicar l'article 10, que consolida els corredors
ecològics.
Quan ho considerin necessari, els estats membres, en el marc de les seves
polítiques estatals d'ordenació del territori i de desenvolupament i,
especialment, per millorar la coherència ecològica de la xarxa Natura 2000,
s'esforçaran per fomentar la gestió dels elements del paisatge que
revesteixin importància primordial per a la fauna i la flora silvestres.
Es tracta d'aquells elements que, per la seva estructura lineal i contínua
(com els rius amb les seves corresponents riberes o els sistemes tradicionals
de delimitació dels camps), o pel seu paper de punts d'enllaç (com els
estancs o les arbredes) resulten essencials per a la migració, la distribució
geogràfica i l'intercanvi genètic de les espècies silvestres.
Rafael Bellido - advocat.
Arran del que estableixen els anexos II i III de la Directiva, és exigible
l'avaluació d'impacte ambiental. Tot i que les administracions que actuen han
decidit finalment sotmetre's a avaluació d'impacte ambiental, no pretenen
realitzar-la en la fase de modificació del Pla general metropolità (PGM),
sinó posteriorment, en la tramitació del Pla parcial. Aquesta pràctica suposa
desvirtuar l'avaluació d'impacte ja que l'instrument urbanístic que determina
la urbanització de la zona és el Pla general, mentre que el Pla parcial, de
rang inferior, només desenvoluparà allò que s'ha fixat prèviament en la
modificació del PGM.
Rafael Bellido - advocat.
- El PSC, grup amb majoria absoluta a l'Ajuntament de Cerdanyola
(1999-2003) va votar a favor de la Declaració de
Montesquiu (2002).
- El Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, en sessió de juliol de
2002, va aprovar provisionalment el Pla parcial del Centre Direccional.
- El Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, en sessió de desembre
de 2000, va acordar:
- Manifestar el consens dels municipis sobre la necessitat de
preservar la biodiversitat i la riquesa natural i paisatgística de la
comarca del Vallès Occidental;
- Manifestar la voluntat de cercar fòrmules per a la protecció d'un
Corredor Verd entre Sant Llorenç del Munt i Collserola;
- Encarregar al Consell Comarcal que encapçali les gestions oportunes
amb els ajuntaments interessats per tal de crear una comissió
intermunicipal que estudii la viabilitat del Corredor Verd.
- El Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, en sessió de juny de
1997, va aprovar recolzar la protecció del corredor verd entre Sant
Llorenç del Munt i Collserola, tot constituint una comissió de seguiment
entre diversos municipis i l'elaboració d'un estudi per a la seva
preservació.
- L'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, s'ha adherit a l'Agenda 21, ha
aprovat la Carta d'Aalborg en la sessió plenària d'octubre de 1996, s'ha
adherit a la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat el mes
d'abril de 1997, va encarregar la realització de l'auditoria ambiental
que va donar lloc a l'elaboració d'un Pla d'acció ambiental que compti
amb la participació ciutadana i a la redacció definitiva de l'Agenda
Local 21 i participa en el projecte Vallès Natural.
- Decret de l'any 1949, ratificat amb la Llei 16/1985, del patrimoni
històric espanyol, declara el castell de Sant Marçal bé d'interès
cultural, incorporat a la Llei del patrimoni cultural català amb la
declaració de bé cultural d'interès nacional.
Plens
Altres actuacions
- Jornades sobre els 10 anys del Pla especial de Collserola (1997): el
gerent del Patronat de Collserola anunciava els perills de fragmentació i
aïllament si es manté l'actual creixement urbanístic basat en la cultura
del vehicle privat, i proposava una relectura en positiu del Pla especial
d'ordenació i protecció del medi natural de Collserola en el sentit de
requalificar com a no urbanitzables les àrees que el Pla especial
recomanava conservar (AJUNTAMENT DE CERDANYOLA & PARC COLLSEROLA,
1997).
- El Projecte d'Anella Verda de la Diputació de Barcelona, que a mitjà i
a llarg termini es concreta en la creació d'un sistema natural-rural
destinat a conservar la regió metropolitana, entenent com a tal no tan
sols els municipis que envolten Barcelona, sinó també les zones del
Vallès i el Penedès, limitades per les serralades del Litoral i
Prelitoral, estenent-se fins al Montseny, Montserrat, el Garraf, etc. i,
a més, la creació de corredors naturals per al trànsit de la fauna. Els
dos parcs que connecta la Via Verda, el de Sant Llorenç del Munt i el de
Collserola, són gestionats per la Diputació i estàn inclosos dins
l'Anella Verda.
- Els PERIS de la Universitat Autònoma de Barcelona i de Sant Quirze del
Vallès preveuen actuacions per conservar els espais que formen part de la
Via Verda.
- L'any 1997 l'entitat Fòrum Terrassenc per a la Protecció i Ordenació
del Paisatge va proposar la definició de la Via Verda de Sant Llorenç-
Collserola. La definició va ser ratificada pels plens del Consell
Comarcal, i dels ajuntaments de Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat,
Matadepera, Castellar, Terrassa, Rubí, Sant Quirze i Badia del Vallès
(tot i que la Via Verda no coincideix amb sòl del terme municipal de
Badia).
- En la Conferència dels espais naturals del Vallès, el cap del Servei de
Planificació de l'Entorn Natural del Departament de Medi Ambient de la
Generalitat manifestava la necessitat de la creació de figures de
protecció per als espais de la plana que connecten els diferents espais
declarats PEIN, i l'entitat ADENC presentava l'estudi sobre connexions
biològiques al Vallès el·laborat per encàrrec del Departament de Medi
Ambient (ADENC, 1998).
- A les conclusions de les Jornades sobre la Recerca en els sistemes
naturals de Collserola (1998) es posava de manifest el valor del
patrimoni natural de Collserola i es destacava la importància de
conservar els ambients oberts de la serra (Consorci Collserola, 2000).
- Declaració de Montesquiu. Defensa la
conservació i gestió dels espais naturals de titularitat privada, de
manera que les administracions públiques no les hagin de comprar per a
que siguin un bé del que en poguem gaudir tots.
- Publicacions al
DOGC
- Altres accions parlamentàries
Auditoria sobre el Centre Direccional
http://viaverda.org/index_centre_direccional.html
- Auditoria encarregada per
l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a l'empresa Minuàrtia Estudis
Ambientals (1998). La realització de l'auditoria ambiental va donar lloc
a l'elaboració d'un Pla d'acció ambiental que compti amb la participació
ciutadana i a la redacció definitiva de l'Agenda Local 21.
[Associació Cerdanyola Via Verda] [Collserola] [Centre Direccional] [Túnel d'Horta]