(Correcció d’errada en el DOGC núm. 1057, pàg. 3819, de 19.10.1988).
NOTA: En aquest tex s'han introduït les correccions d’errada publicades en el DOGC 1057 de 19.10.1988. i les esmenes que estableix el Decret legislatiu 10/1994.
S'ha introduït un paràgraf a l'apartat 1 de l'article 5 d'aquesta
llei, segons estableix la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals
i administratives (DOGC 3791, de 31.12.2002)
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulgo la següent
LLEI
Les particularitats de la silvicultura a Catalunya fan aconsellable l’exercici de les competències que, en el marc del que disposen els articles 148 i 149 de la Constitució Espanyola, reconeix a la Generalitat l’article 9.10 de l’Estatut d’Autonomia, a fi que, bo i respectant la legislació bàsica de l’Estat, aquest important sector agrari es beneficiï d’una regulació adient amb la seva especificitat en el territori català. Amb aquesta finalitat, la nova legislació autonòmica atén diversos àmbits normatius sobre els quals ha semblat oportú dictar normes específiques per a una millor ordenació dels terrenys forestals mitjançant criteris apropats a la realitat forestal catalana i a la seva problemàtica actual, no solament en els aspectes econòmics i productius, sinó també en els conservadors i socials.
En la Llei que ara s’aprova, té una importància particular el Títol II, relatiu a la política forestal, el qual estableix els eixos que en determinen les línies fonamentals i els instruments de realització pràctica. Cal destacar, en aquest sentit, a més de la significació que tenen els Plans que s’hi estableixen per desenvolupar la política forestal de la Generalitat, la transcendència que, quant a l’efectivitat d’aquesta política, es concedeix a l’ordenació dels terrenys forestals d’utilitat pública i protectors, i també a la reglamentació de la gestió dels terrenys forestals de propietat privada, la qual es vol promoure i fomentar instituint un òrgan desconcentrat de l’Administració forestal que, amb la deguda participació del sector afectat, exerceixi les funcions que se li atribueixen legalment. Amb aquest nou ens que la Llei crea, es vol, d’una banda, incrementar la presència dels interessats en l’adopció de les decisions que els poden afectar i, de l’altra, apropar la nostra legislació a d’altres d’europees que s’inspiren en la idea de l’eficàcia d’una confiada col·laboració entre l’Administració i els operadors econòmics i socials del sector forestal, de la qual es poden esperar resultats profitosos a Catalunya.
El Títol III de la Llei, que es refereix a la conservació dels terrenys forestals, conté, a més de les disposicions generals corresponents en aquesta matèria i de les mesures que es consideren com a més adequades per a l’execució d’aquestes, una àmplia normativa sobre la prevenció de plagues i d’incendis forestals i una reglamentació innovadora sobre les zones forestals que, per llurs característiques o circumstàncies, requereixen una actuació urgent de l’Administració per a assegurar-ne la conservació i la restauració. Pel que fa a la prevenció d’incendis forestals, hom ha cregut oportú aprofitar la formulació d’aquest text legal per a reglamentar les Agrupacions de Defensa Forestal, a les quals es reconeix personalitat jurídica plena per a facilitar la tasca important que, en col·laboració amb l’Administració autonòmica, l’Administració local i els particulars, hom els atribueix en aquest àmbit normatiu de la Llei. D’altra banda, amb la introducció de la figura de la Zona d’Actuació Urgent en el nostre dret forestal, es pretén, amb unes previsions legals que semblen mesurades i oportunes, restaurar els terrenys forestals en perill de degradació i fins i tot de desaparició, concedint a l’Administració forestal, amb les garanties degudes, la possibilitat de decidir i, si s’escau, executar les mesures necessàries per a evitar aquells riscs.
Una part important de la Llei es refereix als aprofitaments forestals, als quals es dedica el Títol IV de la nova disposició. En aquest àmbit normatiu, que s’inspira en el principi de conservació i millora de les masses forestals, es dedica una atenció especial als aprofitaments de fustes, llenyes i escorces, per tal com són aquests -d’altra banda, els més importants econòmicament- els que poden afectar més directament l’efectivitat dels dits principis. Cal significar que, pel que fa a aquests aprofitaments, la normativa que s’estableix diferencia entre els aprofitaments a realitzar damunt terrenys forestals que disposen de Plans dasocràtics de gestió i els que es poden realitzar sobre els terrenys que no en disposen, tenint en compte que la redacció dels dits Plans -que, d’altra banda, hom vol promoure amb aquesta Llei- i llur correcta execució es consideren com uns instruments particularment eficaços per a dur a terme la política forestal que, en aplicació dels preceptes legals, estableix l’Administració.
La millora tècnica de la producció forestal és objecte d’atenció en el Títol V de la Llei, el qual, en aquest àmbit normatiu, es refereix a les mesures de foment més adequades i assenyala els beneficis que es poden concedir per aconseguir aquesta millora; així mateix, fixa les característiques que han de reunir les empreses d’explotació forestal, sense oblidar l’important aspecte de la investigació i de la formació professional en matèria forestal. Cal remarcar, en aquest apartat, que la Llei ha volgut institucionalitzar la Taula Intersectorial Forestal atribuint-li, com a òrgan d’àmplia representació, tasques ben significatives quant a la participació en l’elaboració de la política forestal i quant a la promoció de la millora tècnica de la producció forestal i de la comercialització i la transformació industrial d’aquesta.
El Títol VI de la Llei conté disposicions sobre infraccions i sancions, tal com és habitual en textos legislatius com aquests que es clouen, en general, a part de les disposicions addicionals, transitòries i finals, dedicant llur atenció a aquest àmbit normatiu. Cal precisar, però, que si una llei d’aquesta mena no es pot estalviar de dictar alguns preceptes tendents a assegurar-ne específicament l’efectivitat, en l’esperit de la disposició legal que ara s’aprova, compta, sobretot, el desig de promoure l’activitat forestal a Catalunya, i que és en aquest sentit que es preveuen, com es manifesta al llarg de tot l’articulat de la Llei, múltiples mesures, en la creença i en la consideració que, en matèria forestal, les actuacions administratives de foment són, si més no, tan importants com les de policia.
Títol I
Disposicions Generals
Capítol I
Finalitat i àmbit d’aplicació
Article 1
1.1 Aquesta Llei té per finalitat establir l’ordenament dels terrenys forestals de Catalunya per assegurar-ne la conservació i garantir la producció de primeres matèries, aprofitar adequadament els recursos naturals renovables i mantenir les condicions que permeten un ús recreatiu i cultural d’aquests terrenys.
1.2 Són objectius d’aquesta Llei:
a) Promoure i millorar de manera sostinguda la funció sòcio-econòmica de les masses forestals, fent-la compatible amb la protecció del medi físic.
b) Evitar la disminució de la superfície forestal existent i afavorir-ne l’ampliació per a aturar el desenvolupament de processos d’erosió, garantir l’assentament hidrològic dels terrenys de muntanya i reduir els dèficits existents en recursos forestals.
c) Promoure una silvicultura adequada i les activitats de primera transformació dels productes del bosc fomentant la creació local d’ocupació, principalment en les comarques de muntanya i en les zones de vocació forestal, i millorar la rendibilitat de les masses boscoses.
d) Millorar la gestió dels aprofitaments silvo-pastorals mitjançant accions d’assessorament, suport i tutela de l’Administració forestal.
e) Introduir criteris de manteniment i d’increment de les àrees forestals existents en l’ordenació territorial, en el planejament urbanístic i en la política d’estructures agràries.
f) Fomentar la col·laboració de les administracions locals en la protecció dels terrenys forestals de llur territori.
g) Fomentar l’associacionisme i la col·laboració entre els sectors implicats en la producció, la transformació i la comercialització dels recursos forestals.
h) Promoure la investigació i l’experimentació forestals i la formació dels productors o gestors d’activitats forestals.
Article 2
2.1 D’acord amb aquesta Llei, són terrenys forestals o forests:
a) Els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de
matolls i d’herbes.
b) Els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la
protecció d’aquests.
c) Els erms que, per llurs característiques, siguin adequats per a
l’aforestació o la reforestació.
2.2 Es consideren també com a terrenys forestals els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos poblats anteriorment i transformats sense l’autorització corresponent i les pistes i camins forestals.
2.3 Es consideren com a terrenys forestals temporals, amb una durada mínima del torn de l’espècie, els terrenys agrícoles que circumstancialment són objecte d’explotació forestal amb espècies de creixement ràpid.
Article 3
3.1 D’acord amb aquesta Llei, no tenen la consideració de terreny forestal:
a) Els sòls qualificats legalment com a urbans o com a urbanitzables
programats.
b) Les superfícies poblades d’arbres isolats o de plantacions lineals.
c) Les superfícies destinades al conreu d’arbres ornamentals.
3.2 Les exclusions a què es refereix l’apartat 1 són sens perjudici de les facultats que, d’acord amb la legislació vigent, pertoquen a l’Administració forestal en relació amb la conservació de la natura, la protecció del medi i del paisatge i la conservació d’arbres monumentals.
Article 4
4.1 Per raó de llur pertinença, els terrenys forestals poden ésser de propietat pública o de propietat privada.
4.2 Són terrenys forestals de propietat pública els que pertanyen al patrimoni de l’Estat, al de la Generalitat, al de les entitats locals i al de les altres entitats de dret públic.
4.3 Els terrenys forestals comunals o assimilats per tradició es regulen per les disposicions que aquesta Llei estableix per als terrenys forestals de propietat pública.
4.4 Són terrenys forestals de propietat privada els que pertanyen a persones físiques o jurídiques de dret privat, sigui individualment o sigui en règim de copropietat.
Capítol II
De les competències de les administracions públiques en matèria
forestal
Article 5
5.1 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca té les competències que li són assignades per aquesta Llei i les que li pertoquen en aplicació de les altres lleis i disposicions que afecten els terrenys forestals i la vegetació forestal.
Amb relació als terrenys forestals de propietat pública que pertanyen al patrimoni de la Generalitat i els béns immobles que hi són situats i que són directament afectats a l’explotació, a la gestió i a la conservació d’aquests, correspon al departament que té al seu càrrec l’administració forestal l’exercici de les facultats dominicals, llevat de l’alienació del domini per un títol diferent del de la permuta per altres terrenys forestals. Dels actes dictats en exercici d’aquestes facultats, cal donar-ne compte al Departament d’Economia i Finances
5.2 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d’emetre informe, preceptivament, sobre totes les actuacions en obres o en infrastructures gestionades per les administracions públiques que afecten substancialment els terrenys forestals.
5.3 Les autoritats, els òrgans i els serveis de l’Administració, en l’exercici de llurs competències, han de vetllar pel compliment dels objectius d’aquesta Llei.
Títol II
De la política forestal
Capítol I
Dels Plans de Desenvolupament Forestal
Article 6
6.1 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d’elaborar Plans de Desenvolupament Forestal per realitzar la política forestal d’acord amb els criteris establerts per l’article 1.1.
6.2 Són Plans de Desenvolupament Forestal:
a) El Pla General de Política Forestal.
b) Els Plans de Producció Forestal.
Article 7
7.1 Amb la finalitat de realitzar una política forestal integral, el Pla General de Política Forestal ha de classificar els terrenys forestals i determinar-ne l’ús.
7.2 El Pla General de Política Forestal ha de contenir:
a) La determinació i l’assenyalament de les zones susceptibles
d’ésser declarades de repoblació obligatòria, de perill
d’incendis o d’altres classificacions especials fonamentades en
la utilitat pública i l’interès social.
b) Els mètodes, les directrius i els programes per a la recerca, la formació
i la divulgació forestals, amb especificació dels resultats a assolir.
c) Les directrius per a fomentar i millorar la producció forestal i la
indústria de transformació.
d) Les estratègies generals per a conservar el patrimoni natural i l’ús
social i recreatiu dels terrenys forestals.
e) Els esquemes generals de compatibilitat entre la silvicultura i la
producció agro-pecuària, principalment pel que fa a la repoblació dels
terrenys agrícoles marginals i al desenvolupament de l’activitat
forestal en les explotacions agrícoles.
f) Les condicions per a fixar i revisar la unitat mínima de producció
forestal i les èpoques de tallada.
7.3 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d’elaborar el Pla General de Política Forestal i, després d’haver-ne consultat la idoneïtat amb altres Departaments, amb el Centre de la Propietat Forestal i amb les entitats i els organismes implicats, l’ha d’elevar al Consell Executiu per a ésser aprovat.
7.4 El Pla General de Política Forestal té una vigència màxima de deu anys i pot ésser revisat o modificat pel Consell Executiu a proposta del Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, d’acord amb els procediments establerts per l’apartat 3.
Article 8
El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d’elaborar l’Inventari Forestal de Catalunya, com a base ecològica i econòmica per a la redacció del Pla General de Política Forestal, el qual ha de comprendre els blocs d’informació següents:
a) Un inventari estadístic, descriptiu i sintètic referent a superfícies,
existències i creixements.
b) Un inventari analític i explicatiu que permeti conèixer les correlacions
existents entre la producció d’una massa arbrada i les seves
característiques qualitatives i quantitatives i els factors del medi natural,
a fi de facilitar l’establiment d’instruments de planejament i
ordenació.
c) Un inventari de terrenys denudats susceptibles d’ésser regenerats o
reforestats i un inventari de terrenys forestals degradats susceptibles de
millora.
Article 9
9.1 Els Plans de Producció Forestal determinen les línies generals bàsiques per millorar la gestió dels boscos i les pastures, d’acord amb el que estableix el Pla General de Política Forestal.
9.2. El contingut dels Plans damunt dits s’ha de tenir en compte en la redacció de Projectes d’Ordenació i de Plan Tècnics de Gestió i Millora Forestals.
Article 10
10.1 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, d’acord amb criteris silvícoles, ha de determinar l’àmbit territorial dels Plans de Producció Forestal, establint un ordre de prioritats per redactar-los.
10.2 Els Plans de Producció Forestal han d’ésser aprovats mitjançant Ordre del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Capítol II
Dels terrenys forestals d’utilitat pública i dels terrenys
protectors
Article 11
11.1 Els terrenys forestals de propietat pública o privada que han d’ésser conservats i millorats per llur influència hidrològico-forestal poden ésser declarats d’utilitat pública o protectors mitjançant expedient previ instruït per l’Administració forestal d’ofici o a instància de l’entitat o la persona física o jurídica propietàries. En tots els casos han d’ésser escoltats els titulars dels terrenys o llurs representants i els ajuntaments i consells comarcals on radiquen les finques objecte de la declaració.
11.2 El procediment establert per l’apartat 1 s’ha de seguir també per a llevar-los la qualificació d’utilitat pública o protectors.
11.3 Els terrenys forestals declarats d’utilitat pública s’han d’inscriure en el Catàleg de Forests d’Utilitat Pública de Catalunya, les característiques del qual s’han de determinar per reglament.
11.4 Els terrenys forestals declarats protectors s’han d’inscriure en el Catàleg de Forests Protectores de Catalunya, les característiques del qual s’han de determinar per reglament.
Article 12
12.1 Els terrenys forestals inclosos en el Catàleg de Forests d’Utilitat Pública s’agrupen, d’acord amb aquesta Llei, en:
a) Terrenys forestals de titularitat pública situats a les capçaleres de les xarxes hidrogràfiques i amb masses forestals arbrades.
b) Terrenys forestals de titularitat pública situats a les ribes de rius, rieres i torrents.
c) Terrenys forestals de titularitat pública pròxims a poblacions la funció dels quals respon a criteris d’esbarjo i de protecció del paisatge.
12.2 La classificació dels terrenys forestals establerta per l’apartat 1 pretén:
a) Pel que fa als terrenys compresos en l’apartat 1.a), protegir el terreny de l’erosió i obtenir productes forestals de qualitat.
b) Pel que fa als terrenys compresos en l’apartat 1.b), fer compatible la protecció del terreny amb la producció agrícola i forestal.
c) Pel que fa als terrenys compresos en l’apartat 1.c), conservar el terreny i contribuir al foment del lleure en contacte amb la natura.
Article 13
13.1 Els Catàlegs de Forests d’Utilitat Pública i Protectores han de fer constar les servituds i els altres drets reals que graven els terrenys forestals que hi són inscrits.
13.2 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot autoritzar la concessió de servituds i de drets d’ocupació sobre els terrenys forestals inscrits en els Catàlegs, si són compatibles amb el caràcter d’utilitat pública o protector d’aquells. Els drets d’ocupació atorgats ho són sempre per un temps determinat.
13.3 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot declarar, mitjançant resolució motivada, la incompatibilitat de servituds i drets d’ocupació amb el caràcter d’utilitat pública o protector dels terrenys forestals inscrits en els catàlegs, amb indemnització prèvia dels titulars. La declaració pot donar lloc a l’extinció dels drets damunt dits.
13.4 Els ingressos derivats de la constitució de servituds o de l’atorgament de drets d’ocupació tenen la consideració d’aprofitaments als efectes econòmics de la gestió dels terrenys forestals de propietat pública.
Article 14
14.1 Per a la gestió correcta dels terrenys forestals declarats d’utilitat pública o protectors s’han de redactar els Projectes d’Ordenació o els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestals corresponents.
14.2 Els propietaris dels terrenys forestals declarats d’utilitat pública o protectors disposen del termini d’un any, a comptar des de la data d’entrada en vigor de l’Ordre de declaració, per a presentar el Projecte o el Pla corresponent a les oficines territorials de l’Administració forestal. L’aprovació del Pla correspon a l’Administració forestal, la qual ha de resoldre l’expedient en el termini de tres mesos.
14.3 Si el titular del terreny no redacta aquest Projecte o Pla en el termini fixat per l’apartat 2, l’Administració forestal l’ha de fer d’ofici.
Article 15
15.1 La gestió dels terrenys forestals d’utilitat pública o protectors correspon als titulars d’aquests, els quals gaudeixen dels ajuts preferents establerts pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i dels beneficis fiscals que hom determini. L’Administració forestal exerceix el control de la gestió realitzada pels titulars dels terrenys.
15.2 L’Administració forestal ha de gestionar els terrenys forestals declarats d’utilitat pública o protectors si així s’acorda entre el titular i l’Administració forestal, mitjançant el conveni de gestió corresponent, el qual ha de determinar les obligacions de cada part i la reinversió dels ingressos.
15.3 L’Administració forestal es pot irrogar la gestió dels terrenys si llurs titulars no compleixen les previsions establertes pels Plans que detalla l’article 13.
Capítol III
Dels terrenys forestals de propietat privada
Article 16
La gestió dels terrenys forestals de propietat privada correspon als titulars d’aquests en les condicions que estableix aquesta Llei.
Article 17
17.1 Es crea, com a òrgan desconcentrat del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Centre de la Propietat Forestal, amb la finalitat d’ordenar la producció forestal i promoure la conservació i la millora dels boscos i les pastures de propietat privada.
17.2 El Consell Executiu ha de fixar les funcions desconcentrades que ha d’exercir el Centre de la Propietat Forestal i el règim de funcionament d’aquest. Així mateix, ha de regular la participació que han de tenir les organitzacions professionals en les activitats del Centre.
Article 18
18.1 Integren el Centre de la Propietat Forestal els titulars dels terrenys forestals de propietat privada o les agrupacions d’aquests que tenen aprovat un Projecte d’Ordenació o un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestals i ho han sol·licitat expressament. En formen part també representants del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i del d’Economia i Finances.
18.2 El Centre té com a òrgans de govern l’Assemblea, el Consell d’Administració, el President i el Director-gerent.
18.3 L’Assemblea del Centre de la Propietat Forestal està formada pels propietaris i per les agrupacions de propietaris que compleixen les condicions establertes per l’apartat 1 i designa, entre els seus membres, el President i els representants de la propietat que han de formar part del Consell d’Administració.
18.4 El President, el Director-gerent, els representants de la propietat, els representants dels Departaments de la Generalitat i els de les organitzacions professionals són nomenats per Ordre del Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
18.5 La participació de les organitzacions professionals en el Consell d’Administració del Centre de la Propietat Forestal ha d’ésser, com a màxim, un terç del total de representants.
Article 19
El Centre de la Propietat Forestal té les funcions següents:
a) Participar en l’elaboració dels Plans de Producció Forestal.
b) Prestar suport tècnic i econòmic per a l’elaboració dels Projectes
d’Ordenació i dels Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestals, i també
vetllar-ne l’execució.
c) Promoure la constitució d’associacions i agrupacions forestals i
d’entitats de cooperació entre els titulars dels terrenys forestals de
propietat privada per a facilitar l’administració dels boscos i la
comercialització de llurs productes.
d) Divulgar mètodes de silvicultura racional per a la producció i la
conservació dels terrenys forestals.
Títol III
De la conservació i la millora dels terrenys forestals
Capítol I
De les disposicions i les mesures de caràcter general
Article 20
L’ús dels terrenys forestals ha de garantir la disponibilitat futura dels recursos naturals renovables i la conservació dinàmica del medi forestal.
Article 21
21.1 Per tal d’evitar un fraccionament excessiu dels terrenys forestals, el Consell Executiu ha de fixar, a proposta del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i d’acord amb les disposicions del Pla General de Producció Forestal, la superfície de la unitat mínima forestal, segons les condicions i les característiques de cada comarca. L’extensió de la unitat mínima forestal ha d’ésser suficient perquè s’hi pugui desenvolupar racionalment l’explotació forestal.
21.2 Les finques forestals d’extensió igual o inferior a les mínimes establertes tenen la consideració d’indivisibles. La divisió o segregació d’un terreny forestal només pot ésser vàlida si no dóna lloc a parcel·les d’extensió inferior a la unitat mínima de producció forestal.
21.3 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de fomentar l’agrupació de finques forestals amb la finalitat d’aconseguir les unitats mínimes forestals i evitar, en general, el fraccionament de les existents.
Article 22
22.1 Els terrenys forestals no afectats pels processos de consolidació i d’expansió d’estructures urbanes preexistents i que no formen part d’una explotació agrària han d’ésser qualificats pels instruments de planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable.
22.2 Els terrenys forestals declarats d’utilitat pública o protectors han d’ésser qualificats pels instruments de planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable d’especial protecció.
22.3 Els instruments de planejament urbanístic han de procurar les compensacions necessàries per a evitar la disminució dels terrenys forestals existents en llur àmbit d’aplicació.
22.4 Els instruments urbanístics i les revisions o modificacions d’aquests requereixen, abans de llur aprovació provisional, un informe preceptiu de l’Administració forestal pel que fa a la delimitació, la qualificació i la regulació normativa dels terrenys forestals, i també pel que fa a les compensacions establertes per l’apartat 3.
22.5 Hom pot autoritzar edificacions vinculades a usos agraris i, excepcionalment, noves edificacions unifamiliars aïllades en terrenys forestals, si es compleixen les condicions següents:
a) Que l’edificació es faci en una parcel·la coincident, com a
mínim, amb la unitat mínima de producció forestal de la comarca.
b) Que no es produeixi un impacte ecològic en la construcció ni en les obres
d’infrastructura complementària.
Article 23
23.1 En els terrenys forestals no catalogats es pot permetre la rompuda de terrenys forestals per a l’establiment d’activitats agro-pecuàries si es tracta de terrenys aptes tècnicament i econòmicament per a un aprofitament d’aquesta naturalesa.
23.2 Per a la rompuda dels terrenys forestals expressats a l’apartat 1, cal l’autorització de l’Administració forestal, la qual ha de tramitar l’expedient, amb l’informe previ de les entitats locals amb competències urbanístiques sobre l’àrea d’actuació. La manca de resolució expressa en el termini de 3 mesos des de la presentació de la sol·licitud tindrà efectes desestimatoris.
Article 24
24.1 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot adquirir, mitjançant compra-venda, permuta o expropiació, terrenys forestals de propietat privada o els drets que sobre aquests hi pugui haver, a fi de contribuir a l’acompliment dels objectius d’aquesta Llei.
24.2 Correspon al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca d’exercir els drets de tempteig i de retracte sobre els terrenys forestals d’extensió superior a les 250 hectàrees que es venguin a un comprador diferent de l’Administració pública.
24.3 Per facilitar el compliment de l’apartat 2, el venedor d’un terreny forestal de les condicions prefixades ha de comunicar per escrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca la intenció de vendre, el preu del terreny i les condicions de venda.
24.4 Dins els trenta dies següents al de la comunicació, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot fer ús del tempteig pagant el preu fixat en les condicions estipulades. Altrament, el propietari pot portar a terme la compra-venda privada.
24.5 Si s’efectua la venda sense la comunicació prèvia per escrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, aquest pot exercir l’acció de retracte en el termini d’un any a comptar des de la data d’inscripció de l’alienació en el Registre de la Propietat.
24.6 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca gaudeix del mateix dret de tempteig i de retracte sobre les vendes quen tenen per objecte alienar parts segregades de finques forestals d’extensió superior a les 250 hectàrees.
Article 25
25.1 Correspon a l’Administració forestal, dins el marc de la legislació aplicable, la restauració hidrològico-forestal a Catalunya, mitjançant els treballs que siguin necessaris, particularment els de correcció de torrents, rieres i rambles, els de contenció d’allaus, els de fixació de dunes i, en general, els destinats al manteniment i a la defensa del sòl contra l’erosió.
25.2 L’Administració forestal pot vedar temporalment el pasturatge en els indrets que calgui per a assegurar l’èxit de la reforestació o de la regeneració naturals. Igualment pot limitar els aprofitaments ramaders sobre terrenys erosionables, si han produït degradació del sòl o de la capa vegetal.
Article 26
26.1 L’Administració forestal ha de desenvolupar i fomentar la reforestació i la regeneració dels terrenys forestals i dels vessants amb feixes o bancals construïts de fa temps que han deixat d’ésser utilitzats com a espais agrícoles.
26.2 Amb aquesta finalitat, l’Administració forestal pot establir consorcis o altres convenis administratius amb els propietaris de terrenys forestals.
Article 27
Els programes de reforestació, tant si són realitzats per l’Administració com si ho són pels propietaris dels terrenys, han de tenir en compte les característiques d’adaptació de les espècies forestals i llur incidència en la conservació del sòl.
Article 28
28.1 Per a assegurar la persistència i la producció de les suredes, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot determinar un règim especial per a les que ho requereixen.
28.2 Les finques forestals situades en àrees sureres sotmeses a règim especial han de tenir un Pla tècnic que reculli les condicions d’explotació que s’estableixin per reglament.
Capítol II
De la prevenció de plagues i incendis forestals
Article 29
29.1 La prevenció de les plagues forestals i la lluita contra aquestes corresponen al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
29.2 Els titulars dels terrenys arbrats afectats per plagues forestals han de comunicar per escrit aquest fet al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Article 30
30.1 Les actuacions indicades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per a l’extinció de les plagues forestals han d’ésser dutes a terme:
a) Pels titulars dels terrenys afectats, els quals han de gaudir, per a l’exercici d’aquestes actuacions, dels ajuts establerts amb caràcter general.
b) Subsidiàriament, pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. En aquest cas, les despeses són a càrrec dels titulars dels terrenys, sens perjudici de l’aplicació dels ajuts damunt dits.
30.2 En tots els casos, l’assistència tècnica del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca és gratuïta.
30.3 Les intervencions amb plaguicides fetes a gran escala en les àrees forestals han d’ésser autoritzades prèviament pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
La manca de resolució expressa sobre les autoritzacions en el termini d’un mes tindrà efectes estimatoris.
Article 31
El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot establir convenis amb entitats públiques i privades per a l’execució de treballs de prevenció i extinció de plagues forestals. Pot també atorgar ajuts per a aquestes activitats, en forma d’assessorament, de préstecs o de subvencions, a aquestes entitats i als titulars dels terrenys forestals arbrats que ho demanin.
Article 32
32.1 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de fer el seguiment dels efectes que pot produir en els ecosistemes l’anomenada ‘pluja àcida‘. Amb aquesta finalitat ha d’elaborar els informes necessaris i ha d’establir les mesures convenients per a controlar-la.
32.2 Per a la detecció de la pluja àcida i la lluita contra els seus efectes en els terrenys forestals el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot establir convenis similars als previstos per l’article 31.
Article 33
Correspon al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca la planificació, la coordinació i l’execució de les mesures i les accions que es realitzin per a la prevenció d’incendis forestals, en col·laboració amb els altres Departaments de l’Administració, les entitats locals, les Agrupacions de Defensa Forestal i els particulars.
Article 34
Amb la finalitat d’actuar coordinadament en la prevenció dels incendis forestals es poden constituir Agrupacions de Defensa Forestal, d’acord amb el que estableix aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupen.
Article 35
Les Agrupacions de Defensa Forestal tenen personalitat jurídica i plena capacitat d’obrar.
Article 36
36.1 Es crea, en el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Registre d’Agrupacions de Defensa Forestal.
36.2 Les Agrupacions de Defensa Forestal s’han d’inscriure en el Registre que estableix l’apartat 1.
Article 37
Poden formar part de les Agrupacions de Defensa Forestal, els titulars de terrenys forestals, les agrupacions d’aquests, els ajuntaments, les associacions que tenen per finalitat la protecció de la natura i les organitzacions professionals agràries, d’acord amb el que s’estableixi per reglament.
Article 38
Les Agrupacions de Defensa Forestal tenen prioritat en la concessió dels ajuts establerts per la Generalitat en matèria forestal.
Article 39
39.1 El Consell Executiu pot declarar per decret zones d’alt risc d’incendi forestal, a proposta del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
39.2 La declaració ha de tenir una vigència mínima d’un any.
Article 40
40.1 Les entitats locals situades en zones d’alt risc d’incendis forestals han de disposar d’un pla de prevenció d’incendis forestals per a llur àmbit territorial, el qual ha d’ésser tramès al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per ser aprovat. La manca d’aprovació expressa en el termini de tres mesos tindrà efectes estimatoris.
40.2 Els Plans de Prevenció d’Incendis Forestals han de contenir les mesures operatives i administratives a prendre i els equips i les infrastructures a crear per a defensar-se dels incendis forestals i disminuir-ne el risc.
40.3 Els propietaris dels terrenys forestals, les Agrupacions de Defensa Forestal i les entitats locals de les zones d’alt risc d’incendi forestal tenen l’obligació de prendre les mesures adequades per a prevenir els incendis forestals i han de fer pel seu compte els treballs que els pertoquen en la forma, els terminis i les condicions continguts en el Pla de Prevenció, amb els ajuts tècnics i econòmics establerts per l’Administració.
40.4 Les entitats locals, dins l’àmbit de llurs competències, poden establir les normes addicionals de prevenció d’incendis per als terrenys forestals del terme municipal de què es tracti.
Article 41
41.1 Es crea el Fons Forestal de Catalunya, que té la finalitat de reforestar els terrenys afectats pel foc i de realitzar els treballs necessaris de prevenció d’incendis en les finques forestals.
41.2 El Fons Forestal de Catalunya s’adscriu al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i és gestionat desconcentradament per l’Administració forestal.
41.3 Les compensacions que s’estableixin han de beneficiar els propietaris de terrenys forestals, tant si són públics com privats, que es comprometin, per ells mateixos o mitjançant els sistemes de col·laboració amb l’Administració l’Administració forestal, a dur a terme la reforestació dels terrenys afectats pel foc o a adoptar les mesures necessàries de prevenció d’incendis, d’acord amb l’ordenació i el planejament tècnic aprovats per l’Administració forestal.
41.4 La contribució a la creació i al manteniment del Fons Forestal de Catalunya es fixa amb càrrec a les consignacions pressupostàries que s’estableixen anualment i s’ha d’incrementar amb les aportacions provinents de les taxes corresponents als aprofitaments forestals i a les sancions en matèria forestal establertes per l’Administració forestal.
Capítol III
De les Zones d’Actuació Urgent
Article 42
42.1 L’Administració forestal pot declarar determinades àrees Zones d’Actuació Urgent, amb la finalitat de conservar-les i d’afavorir-ne la restauració.
42.2 Poden ésser declarades Zones d’Actuació Urgent:
a) Els terrenys forestals degradats, els terrenys erosionats i els que
estan en perill manifest de degradació o d’erosió.
b) Els terrenys forestals incendiats per als quals no és previsible una
recuperació natural.
c) Els terrenys forestals afectats per circumstàncies meteorològiques i
climatològiques adverses de caràcter extraordinari.
d) Els terrenys forestals afectats greument per plagues o per malalties.
e) Els terrenys de dunes litorals.
f) Els terrenys en els quals s’esdevenen freqüentment allaus de neu.
Article 43
43.1 La declaració de Zona d’Actuació Urgent s’ha de fer per decret del Consell Executiu, a proposta del Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. L’Administració forestal pot instruir l’expedient d’ofici o a instància de les entitats locals pel que fa a terrenys situats en llur àmbit territorial.
43.2 En la declaració de Zona d’Actuació Urgent s’ha de delimitar el perímetre de l’àrea afectada i s’han de definir els treballs a realitzar-hi i els terminis d’execució.
43.3 Els treballs en les Zones d’Actuació Urgent han d’ésser duts a terme pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el qual pot delegar en les entitats locals actuacions que s’han de realitzar en llur àmbit territorial, sempre que disposin dels mitjans tècnics i econòmics necessaris.
Article 44
44.1 La declaració de Zona d’Actuació Urgent comporta l’inici immediat d’actuacions puntuals que han d’ésser dutes a terme pels titulars dels terrenys afectats. Aquests titulars han de gaudir dels ajuts establerts per reglament.
44.2 Es poden establir també convenis entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i els titulars dels terrenys per a l’execució de les actuacions damunt dites.
44.3 Si els titulars dels terrenys no realitzen les actuacions necessàries en els terminis assenyalats o no accepten el conveni que els ha proposat el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, els dits terrenys poden ésser objecte d’expropiació d’ús o, si s’escau, de propietat, d’acord amb la legislació vigent.
Article 45
Una vegada assolit l’objectiu proposat en la declaració de Zona d’Actuació Urgent, els terrenys afectats poden ésser retornats al seu estat legal anterior, mitjançant, si s’escau, l’oportuna compensació econòmica a l’Administració actuant.
Títol IV
Dels aprofitaments forestals
Capítol I
Dels aprofitaments en general
Article 46
46.1 Els aprofitaments dels productes forestals s’han de fer segons els principis de persistència, conservació i millora de les masses forestals.
46.2 Poden ésser objecte d’aprofitament forestal les fustes, les llenyes, les escorces, les pastures, els fruits, les resines, les plantes aromàtiques, les plantes medicinals, els bolets (incloses les tòfones), els productes apícoles i, en general, els altres productes propis dels terrenys forestals.
Article 47
47.1 L’aprofitament de fustes, llenyes i escorces s’ha de fer segons les disposicions específiques d’aquesta Llei, tant en els terrenys de propietat pública com en els terrenys de propietat privada.
47.2 L’Administració forestal ha d’impulsar l’estructuració i el planejament dels terrenys forestals d’acord amb els Projectes d’Ordenació i els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestals.
47.3 Les instruccions generals per a la redacció dels Projectes d’Ordenació i Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal han d’ésser fixades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Article 48
48.1 L’aprofitament de pastures s’ha de fer tenint cura de no degradar el sòl ni la capa vegetal necessària per a la protecció dels terrenys contra l’erosió.
48.2 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de vetllar perquè no disminueixi la superfície total de les pastures a Catalunya ni la qualitat d’aquestes, i ha de fixar, amb aquesta finalitat, les mesures que siguin necessàries.
Article 49
49.1 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot regular l’aprofitament de fruits, resines, plantes aromàtiques, plantes medicinals, bolets (incloses les tòfones), productes apícoles i, en general, el d’altres productes propis dels terrenys forestals.
49.2 Els aprofitaments dels productes assenyalats en l’apartat 1 poden ésser sotmesos a llicència:
a) Si poden malmetre l’equilibri de l’ecosistema del bosc o la
persistència de les espècies.
b) Si excedeixen les quantitats fixades pel Departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca.
Capítol II
De l’aprofitament de fustes, llenyes i escorces
Article 50
50.1 L’aprofitament de fustes, llenyes i escorces en terrenys forestals de propietat privada que disposen de Projectes d’Ordenació o de Plans Tècnics aprovats d’acord amb el que especifica aquesta Llei no necessita autorització: n’hi ha prou amb la comunicació prèvia, per escrit, a l’Administració forestal.
50.2 Es requereix l’autorització de l’Administració forestal per a tots els aprofitaments de fustes, llenyes i escorces no continguts en els Projectes d’Ordenació o en els Plans Tècnics aprovats.
50.3 Excepcionalment, es poden autoritzar aprofitaments forestals no continguts en els programes aprovats, sempre que tinguin com a motiu causes de força major, accidents naturals o incendis forestals.
50.4 Tanmateix, per als aprofitaments detallats per l’apartat 3, és suficient la comunicació prèvia establerta per l’apartat 1 si es tracta d’aprofitaments en terrenys forestals temporals.
50.5 Les autoritzacions a què fan referència els apartats 2 i 3 es concediran en el termini de 3 mesos. La manca de resolució expressa en l’esmentat termini tindrà efectes estimatoris.
Article 51
En els terrenys forestals que no tenen Projecte d’Ordenació ni Plans Tècnics aprovats, cal l’autorització prèvia del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per a realitzar l’aprofitament de fustes, llenyes i escorces.
La manca de resolució expressa sobre les autoritzacions en el termini de 3 mesos tindrà efectes estimatoris.
Article 52
52.1 Les autoritzacions d’aprofitaments forestals han de fixar les condicions tècniques que han de regir aquests aprofitaments.
52.2 Les autoritzacions caduquen al cap d’un any de la concessió de la llicència d’aprofitament.
52.3 L’Administració forestal pot imposar, als aprofitaments forestals que afecten terrenys o masses forestals amb alguna característica singular, limitacions tendents a assegurar el manteniment de les superfícies arbrades, establint a l’efecte les compensacions oportunes.
Article 53
53.1 L’aprofitament de fustes, llenyes i escorces en terrenys forestals
de propietat pública ha d’ésser regulat per l’Administració
forestal o per les entitats titulars mitjançant Projectes d’Ordenació o
Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestals aprovats pel Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
53.2 Les entitats locals han de conèixer els Projectes d’Ordenació i els Plans Tècnics redactats d’ofici pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca sobre els terrenys forestals de llur propietat i emetre’n informe.
53.3 Les entitats locals han de conèixer i acceptar prèviament l’execució de qualsevol obra, infrastructura o treball no previstos en els instruments d’ordenació i planejament forestals aprovats que l’Administració forestal faci en terrenys de la propietat d’aquelles entitats.
Article 54
54.1 L’Administració forestal ha de redactar anualment, d’acord amb els Projectes d’Ordenació i els Plans Tècnics establerts pels articles damunt dits, un programa d’aprofitaments i millores dels terrenys forestals de propietat pública que gestiona directament, el qual ha d’ésser notificat a les entitats públiques interessades.
54.2 Les entitats públiques que disposen de tècnics forestals poden redactar els seus propis programes anuals d’aprofitaments i millores, els quals s’han de presentar al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per a ésser aprovats, en els termes que es determinin per reglament.
Article 55
Les entitats públiques propietàries de terrenys forestals amb Projectes d’Ordenació o Plans Tècnics aprovats que disposen de tècnics forestals poden realitzar directament les actuacions que fixen aquests Projectes o Plans, sempre que les estableixi també el programa anual d’aprofitaments i millores, sens perjudici del seguiment que n’ha de fer el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Article 56
Tenint en compte les previsions dels programes anuals d’aprofitaments i millores a què es refereix l’article 54, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d’elaborar el Programa d’Oferta Pública de Productes Forestals.
Article 57
Les entitats públiques propietàries dels terrenys forestals tenen l’obligació d’invertir, com a mínim, el 15% dels beneficis obtinguts amb els aprofitaments en l’ordenació i la millora de llurs masses forestals.
Article 58
58.1 Per a les tallades arreu cal, en tots els casos, l’autorització de l’Administració forestal o la comunicació per escrit a aquesta, segons que es tracti d’espècies de creixement lent o d’espècies de creixement ràpid.
La manca de resolució expressa sobre les autoritzacions en el termini de 3 mesos tindrà efectes desestimatoris.
58.2 L’autorització es pot concedir en els supòsits següents:
a) Si les tallades són les adequades per a la millora, la regeneració i
l’aprofitament de les espècies. En aquest cas, no cal autorització si
les tallades són previstes pels Projectes d’Ordenació o pels Plans
Tècnics de Gestió i Millora Forestals.
b) Si s’han d’adoptar mesures extraordinàries per raons de
protecció fitosanitària.
c) Si, com a conseqüència d’un incendi forestal o d’altres causes
de destrucció, els arbres són morts.
d) Si les tallades són necessàries per a la construcció o la conservació
d’instal·lacions, obres o infrastructures legalment autoritzades.
e) Si s’autoritzen rompudes de terrenys forestals per a conreu
agrícola.
f) Si s’han d’establir tallafocs o bandes de protecció sota
línies de conducció elèctrica o sonora.
g) Si s’han de realitzar en els terrenys forestals activitats
extractives legalment autoritzades.
58.3 La concessió o l’autorització d’activitats extractives a cel obert és condicionada a la reconstrucció simultània dels terrenys forestals i a llur repoblació forestal.
Article 59
El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de comunicar a les entitats locals:
a) Les autoritzacions d’aprofitaments que s’han de fer sobre
els terrenys forestals de llur àmbit.
b) Els instruments d’ordenació i planejament tècnic aprovats per als
terrenys forestals de llur àmbit.
c) Les Zones d’Actuació Urgent constituïdes dins el territori de llur
competència.
d) Les zones d’alt risc d’incendi constituïdes dins el territori
de llur competència.
Capítol III
De la realització i el control dels aprofitaments
Article 60
L’Administració forestal pot fer reconeixements i inspeccions, en les condicions especificades per reglament, tant durant la realització dels aprofitaments com un cop aquests hagin acabat. Aquestes facultats poden ésser delegades en les entitats locals per a llurs àmbits territorials respectius.
Article 61
61.1 Els agents forestals i els agents de l’autoritat en general poden exigir a tota persona que realitzi algun dels aprofitaments forestals que necessiten autorització o llicència la presentació del document corresponent que empari les dites operacions, lliurat o aprovat per l’Administració forestal.
61.2 Si és suficient la comunicació per escrit de la realització dels aprofitaments cal mostrar a l’agent de l’autoritat el document justificatiu de la dita comunicació.
61.3 A manca d’aquests documents, els agents de l’autoritat poden aturar provisionalment els aprofitaments, i n’han de donar compte a l’Administració forestal, la qual ha de resoldre sobre la legalitat de les operacions aturades.
Article 62
El desembosc i el transport de productes forestals s’han de fer mitjançant les pistes i els camins existents o previstos en els Projectes d’Ordenació o en els Plans Tècnics aprovats. Si cal construir altres vies de desembosc, el titular és obligat a complir les condicions fixades per l’Administració forestal i a deixar els terrenys forestals en bones condicions.
Article 63
63.1 Una vegada acabat l’aprofitament, els terrenys forestals han de restar en condicions tals que no comportin cap perill per a la integritat de les masses forestals.
63.2 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i les entitats locals poden ordenar la retirada del material a què es refereix l’apartat 1, si el Departament considera que hi ha una situació d’alt risc, i pot arribar fins a l’execució subsidiària a càrrec dels responsables.
Títol V
De la millora tècnica de la producció forestal
Capítol I
De les mesures de foment
Article 64
64.1 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, dins les possibilitats pressupostàries, ha de prestar ajuda tècnica i econòmica a les entitats públiques i privades i als particulars, individualment o associats.
64.2 Són prioritàries les accions següents:
a) Les que s’ajusten a les directrius del Pla General de Producció
Forestal vigent.
b) Les que recauen sobre propietaris de terrenys forestals sotmesos a
limitacions específiques o inclosos en Zones d’Actuació Urgent o de
perill d’incendis.
c) Les que signifiquen el manteniment o l’increment de llocs de
treball.
d) Les establertes pels instruments aprovats d’ordenació i planejament
forestals.
64.3 En igualtat de condicions, tenen prioritat les agrupacions i les associacions de propietaris forestals, les cooperatives forestals, els membres de les entitats damunt dites a títol individual i les entitats locals.
Article 65
65.1 Els beneficis que es poden concedir consisteixen en:
a) Subvencions.
b) Avançaments reintegrables.
c) Crèdits.
d) L’execució material dels treballs per l’Administració
forestal.
e) Qualssevol altres establerts per les disposicions que desenvolupen aquesta
Llei.
65.2 Els beneficis a concedir es concreten, en relació amb el pressupost de l’obra o l’actuació aprovades per l’Administració forestal, en els percentatges i les condicions següents:
a) Subvencions fins al 90% del cost real dels treballs projectats en zones de repoblació obligatòria, en les obres d’execució dels Plans de Prevenció d’Incendis en zones d’alt risc, en el tractament de plagues i en les obres previstes pels projectes encaminats a mantenir i millorar els terrenys forestals catalogats i protectors.
b) Subvenció fins al 50% de l’import real dels treballs projectats i
avançaments reintegrables en una quantia que no excedeixi del 40%
l’import total dels treballs següents:
b.1) La reparació de sinistres, estralls o malures excepcionals i
imprevisibles.
b.2) La repoblació de terres agrícoles marginals i el desenvolupament de
l’activitat forestal en les explotacions agrícoles, d’acord amb
els esquemes, les directrius i les línies d’actuació del Pla General de
Producció Forestal.
b.3) La realització de projectes per a l’ús social i recreatiu dels
terrenys forestals de propietat particular.
b.4) La realització de projectes encaminats directament a millorar la
producció o a assegurar una producció adequada per a la indústria
transformadora de productes forestals.
b.5) La redacció de projectes d’ordenació o de Plans Tècnics.
b.6) La primera adquisició de béns d’equip per a treballs
forestals.
c) Subvencions fins al 40% els cinc primers anys i fins al 20% durant els cinc anys següents per a sufragar les despeses de constitució, de personal, d’instal·lació d’oficines, d’equipament i de mobiliari de les Agrupacions de Defensa Forestal que es constitueixin.
65.3 S’autoritza el Consell Executiu perquè adeqüi els beneficis fixats a les necessitats de la política forestal i perquè reguli el règim jurídic a què s’han de subjectar les subvencions i els avançaments establerts per l’apartat 2, i també el règim jurídic d’aquelles altres mesures de foment que s’estableixin d’acord amb les necessitats de la producció i el sector forestals.
Capítol II
De les empreses d’explotació forestal
Article 66
66.1 Les empreses dedicades a l’aprofitament de fustes, llenyes i escorces han de disposar de l’acreditació com a empreses qualificades d’explotació forestal, lliurada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca en les condicions establertes per reglament.
66.2 Aquests requisits no són necessaris si els aprofitaments són fets directament pels titulars dels terrenys forestals en llurs predis.
66.3 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d’oferir incentius a les empreses d’explotació forestal que mantenen en llurs plantilles tècnics forestals de Formació Professional de segon grau o de titulació superior.
Article 67
67.1 Les indústries de primera transformació de productes forestals han de disposar de la qualificació corresponent com a empreses de transformació de productes forestals.
67.2 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ho ha d’acreditar en les condicions establertes per reglament.
67.3 Les cooperatives, les empreses associatives i les agrupacions d’empresaris per a la producció, la transformació i la comercialització en comú dels productes forestals gaudeixen de beneficis addicionals pel que fa als ajuts atorgats amb caràcter general.
Article 68
68.1 Correspon a l’Administració forestal la relació administrativa amb les indústries forestals, d’acord amb el que es determinarà per reglament.
68.2 Totes les indústries forestals tenen l’obligació de subministrar, a efectes estadístics, la informació relativa a les característiques de llurs instal·lacions i activitats, i també un inventari que detalli llurs necessitats de productes forestals.
Article 69
69.1 Es crea la Taula Intersectorial Forestal, en què són representades les organitzacions professionals relacionades amb el sector i, mitjançant llurs associacions, els propietaris forestals públics i privats, les empreses d’explotació forestal, les indústries de transformació de productes forestals, les indústries que utilitzen, en llurs productes, derivats directes o indirectes de produccions forestals, i les que produeixen béns d’equip per als treballs forestals.
69.2 Les funcions de la Taula Intersectorial Forestal són:
a) Participar en l’elaboració de la política forestal.
b) Col·laborar en la catalogació, la normalització i l’estandardització
dels productes forestals i dels béns d’equip.
c) Coordinar les possibilitats de producció forestal amb les necessitats
industrials.
d) Proposar línies de foment, de millora i d’experimentació en el
sector forestal i en les indústries derivades.
Article 70
70.1 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de fomentar la modernització de l’aparell productiu de les indústries forestals per a augmentar-ne la competitivitat i millorar la qualitat dels productes.
70.2 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d’impulsar la creació de cooperatives i d’altres entitats associatives entre les indústries transformadores de productes forestals per a l’adquisició de primeres matèries i la comercialització de productes i subproductes del bosc.
70.3 Així mateix, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d’establir una línia d’ajuts per a fomentar l’aprofitament de la biomassa forestal.
Capítol III
De la recerca i la formació professional en matèria forestal
Article 71
71.1 L’Administració forestal ha de promoure el desenvolupament de la recerca científica i tecnològica en matèria forestal i ha de fomentar la realització d’estudis experimentals i d’investigació tendents a un millor coneixement de les tècniques a aplicar en matèria forestal.
71.2 Amb aquesta finalitat, ha de realitzar actuacions adequades i establir la col·laboració necessària amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i amb altres entitats públiques i privades.
Article 72
72.1 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de realitzar de continu activitats tendents a incrementar la formació tècnica dels professionals del sector forestal, mitjançant l’oportuna estructura de la formació professional i la col·laboració en el desenvolupament d’ensenyaments mitjans o superiors en matèria forestal. Els programes de formació s’han d’adequar als diferents tipus de bosc existents a Catalunya.
72.2 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, en col·laboració, si s’escau, amb les entitats locals i amb el Centre de la Propietat Forestal, ha de fomentar el reciclatge i el perfeccionament dels treballadors del sector. Amb aquesta finalitat, les actuacions que duen a terme aquests centres han de gaudir dels ajuts que es determini per reglament.
Títol VI
De les infraccions i les sancions
Capítol I
De les infraccions
Article 73
Correspon al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca la inspecció i la vigilància de les disposicions contingudes en aquesta Llei, sens perjudici de les competències que corresponen a altres administracions i als agents de l’autoritat.
Article 74
74.1 Constitueix infracció en matèria forestal la contravenció de qualsevol precepte d’aquesta Llei o de les disposicions reglamentàries que la desenvolupen.
74.2 Especialment, són infraccions, d’acord amb aquesta Llei:
a) Les tallades arreu no regulades per aquesta Llei i les fetes sense
l’autorització deguda.
b) L’aprofitament de fustes, llenyes i escorces en terrenys forestals
sense l’autorització deguda o sense l’aprovació prèvia dels
instruments d’ordenació o planejament forestals, si s’escau.
Igualment es considera infracció l’incompliment de les condicions per a
l’aprofitament assenyalades pels dits documents.
c) L’incompliment de les mesures cautelars dictades per
l’Administració forestal per a la preservació de les masses forestals.
d) La inhibició en la realització de les accions o les inversions establertes
per aquesta Llei.
e) L’aprofitament de terrenys forestals de tal manera que pugui
provocar o accelerar la degradació del sòl o de la capa vegetal.
f) El pasturatge en zones vedades d’acord amb aquesta Llei.
g) L’incompliment de les mesures cautelars establertes per
l’Administració forestal per a l’aprofitament o l'eliminació de
biomassa forestal.
h) Els aprofitaments forestals fets per persones que no reuneixen els
requisits establerts per aquesta Llei.
i) La rompuda de terrenys forestals sense l’autorització deguda.
j) L’incompliment de les disposicions dictades en matèria de prevenció
d’incendis forestals.
Article 75
75.1 Les infraccions poden ser lleus, greus o molt greus.
75.2 Són infraccions lleus les simples inobservances de les disposicions que estableix aquesta Llei, sempre que no calgui emprendre accions de reparació com a conseqüència de la infracció comesa.
75.3 Són infraccions greus la reincidència en la comissió d’infraccions lleus i les que comporten una alteració substancial dels terrenys forestals, sempre que hi hagi la possibilitat de reparació de la realitat física alterada. Hi ha reincidència si, en el moment de cometre’s la infracció, no ha transcorregut un any des de la imposició, per resolució ferma, d’una altra sanció amb motiu d’una d’una infracció anàloga.
75.4 Són infraccions molt greus la reincidència en la comissió d’infraccions greus i les que comporten una alteració substancial dels terrenys forestals que impossibilita o fa molt difícil la reparació de la realitat física alterada.
Article 76
Els titulars de terrenys forestals són responsables de les infraccions que s’hi cometen si l’acció o l’omissió que han donat lloc a la infracció han estat comeses pel mateix titular o per persones vinculades a aquest mitjançant contracte de treball o de prestació de serveis.
Capítol II
De les sancions
Article 77
77.1 Les infraccions al que disposa aquesta Llei són sancionades, sens perjudici d’exigir, si escau, les responsabilitats civils i penals que en poden derivar, de la manera següent:
a) Les infraccions lleus són sancionades amb una multa d’una quantia compresa entre 15.000 i 100.000 pessetes.
b) Les infraccions greus són sancionades amb una multa d’una quantia compresa entre 100.001 i 500.000 pessetes.
c) Les infraccions molt greus són sancionades amb una multa d’una quantia compresa entre 500.001 i 5.000.000 de pessetes.
77.2 Dins aquests límits, la quantia de la multa corresponent a cada infracció es fixa tenint en compte la negligència, la intencionalitat, la quantia del benefici il·lícit, l’entitat i la importància dels danys causats i les possibilitats de reparació de la realitat física alterada. Aquestes circumstàncies poden ser agreujants o atenuants.
77.3 Les infraccions establertes per aquesta Llei prescriuen en el termini de dos mesos, a comptar des del dia de la comissió dels fets.
77.4 Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als tres anys, les imposades per faltes greus, als dos anys, i les imposades per faltes lleus, a l’any, a comptar des del dia següent a aquell en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció.
Article 78
La competència per a imposar les sancions establertes per aquesta Llei correspon:
a) Als caps dels serveis territorials de l’Administració forestal,
fins a 100.000 pessetes.
b) Al Director General de Política Forestal, fins a 500.000 pessetes.
c) Al Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, fins a 5.000.000 de
pessetes.
Article 79
79.1 El responsable de qualsevol infracció, a més del pagament de la multa, té l’obligació d’indemnitzar pels danys i els perjudicis causats.
79.2 El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot comissar els productes forestals obtinguts il·legalment.
Article 80
80.1 El procediment administratiu per imposar les sancions fixades per aquesta Llei es regeix per la normativa vigent.
80.2 La interposició de recursos i d’accions no suspèn l’execució de la sanció. L’Administració pot acordar la suspensió i pot exigir, per a acordar-la, que l’interessat garanteixi degudament l’import de la sanció.
Disposicions addicionals
Primera
Es modifica l’apartat 1 de l’article 26 de la Llei 12/85, del 13 de juny, d’Espais Naturals, el qual resta redactat de la manera que segueix:
‘En els espais naturals de protecció especial, les forests i els terrenys forestals que són propietat d’entitats públiques i no es troben inclosos en el Catàleg de Forests d’Utilitat Pública hi han d’ésser incorporats. Els altres que són de propietat privada tenen la condició de forests protectores. Tot això és d’acord amb el que estableixen els articles 11, 12, 13, 14, 15 i concordants de la Llei Forestal aprovada pel Parlament de Catalunya.‘
Segona
El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de vetllar per la coordinació del Catàleg de Forests d’Utilitat Pública de Catalunya amb el Catàleg estatal corresponent.
Tercera
El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d’informar a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament sobre l’elaboració del Pla General de Política Forestal i de les modificacions que s’hi facin.
Disposicions transitòries
Primera
En el termini d’un any el Consell Executiu, a proposta del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, ha de fixar la superfície de la unitat mínima de producció forestal.
Segona
En el termini de dos anys el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d’elaborar i presentar al Consell Executiu el Pla General de Política Forestal per a ésser aprovat.
Disposició final
S’autoritza el Consell Executiu perquè desenvolupi per reglament les disposicions d’aquesta Llei.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 30 de març de 1988
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Josep Miró i Ardèvol
Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca