(Extret del treball Criteris d'ordenació dels espais rurals perifèrics al parc de Collserola, realitzat per Jordi Parpal, Marc Ordeix i Lluís Llerena com a projecte del Màster de Gestió d'Espais Naturals i Conservació de la Natura del Centre d'Estudis Superiors IUSC) - 199?
I.3 - Diagnosi: valoració d'elements d'interès
I.4.2 - L'eix de Collserola-serra de Marina
II.1 - Planejament urbanístic i usos del sòl
II.1.1 - Planejament urbanístic
II.1.1.1 - Projecte de camp de golf
II.1.2.1 - Passejada i vehicles motoritzats
II.1.2.2 - Activitat cinegètica
L'estructura general del relleu del sector nord-est de la serra de Collserola és definida per les parts terminals de les valls i serres, que davallen perpendicularment a la carena principal. Essencialment, s'hi reconeixen tres turons principals (turó de na Joana, turó de la Guàrdia i turó dels Codonyers) envoltats per les valls de l'interior i per vessants molt suaus a la part més exterior, ja en contacte amb la plana del Vallès. Així, podem distingir d'una banda els vessants de les serres perifèriques a la plana i d'una altra una gran plana, ocupada per zones agrícoles, prats secs i la ribera.
Morfològicament, la part del territori més endinsada a la serra té una configuració en feixes de conreu que li donen una morfologia particular, amb bancals de fins a 6 metres de desnivell. El paisatge de les esplanades de conreu del nord del territori (entorn de lermita de Santa Maria de les Feixes) també es caracteritza per la presència de feixes de conreu.
Geològicament hi podem distingir dues unitats: els relleus esquistosos, que constitueixen els turons, i els dipòsits al·luvials i de peu de mont, que estructuren les planes exteriors. Els relleus són relativament suaus, fins al 15% a les àrees de conreu, i entre el 8% i el 25 % als turons (Sudope, M. et al, 1990). Hi apareixen mantells extensos de llims quaternaris; se sobreposen i s'alternen amb sediments terciaris i quaternaris que rebleixen abundosament aquestes depressions. Han configurat una morfologia planera, lleument inclinada, aprofitada tradicionalment per als usos agrícoles: és el cas dels camps de can Codina i can Canaletes on, entorn de l'ermita de Santa Maria de les Feixes i can Codina, els camps es disposen en bancals, la qual cosa afegeix una estructura més diversa.
El tapís edàfic d'aquesta part nord de la serra de Collserola, en general ric en silici, es presenta amb tres tipus de sòl, lligats tots ells a les característiques topogeomorfològiques (inclinació, espessor i natura de la formació superficial) i bioclimàtiques (disponibilitat d'aigua) (Gómez et al., 1997):
L'àrea de can Codina i can Canaletes forma part dels sectors més plujosos i frescals de Collserola, fet que es veu reflectit en una presència corrent d'espècies de caire centreuropeu. Sense menystenir les variacions característiques d'un clima mediterrani, considerat sec i subhumit, les precipitacions volten els 650-700 mm anuals. La temperatura mitjana anual es situa als 14-15 oC. El mes més fred (gener) la mitjana termomètrica és d'uns 7 oC i el mes més càlid (juliol) es mou entorn de 22-23 oC (Clavero et al., 1996).
Hi existeixen les inversions tèrmiques persistents, característiques dels sectors vallesans; les boirines hi són presents durant el període hivernal, sobretot els mesos de desembre i gener (Sudope et al., 1990).
Els elements principals de la xarxa hidrogràfica són el torrent de can Catà i el torrent de Sant Iscle, que s'uneixen al de Canaletes i que juntament amb el can Coll-can Codina delimiten aquest sector per l'interior. Aquests cursos aboquen a la riera de Sant Cugat, que limita el sector per la part exterior de la serra; la riera tributa al riu Besòs.
El torrent de can Coll-can Codina només s'asseca a l'estiu i els anys de major sequetat; amb tot i això, es mantenen bassals que no s'arriben a assecar mai del tot. Als camps de can Codina la llera del torrent pateix una colmatació gairebé total i el seu flux es fa pràcticament subterrani, exceptuant uns quants tolls dispersos. D'altra banda, el torrent de Canaletes també té tota la llera colmatada i el curs, durant els períodes secs, és subterrani amb afloraments intermitents. La riera de Sant Cugat és d'aigües més abundants però també més pol·lutes que les de les torrenteres, amb fortes variacions estacionals de cabal.
En un estudi hidrogeològic citat en un informe emès pel Patronat Metropolità del Parc de Collserola (Cañas & Mascaró 1993) s'especifica que no està suficientment demostrat que els recursos hídrics derivats de l'explotació dels aqüífers mitjançant pous més els derivats de l'aprofitament de les aigües de pluja siguin suficients per al reg de les 40 ha de camp de golf ... D'altra banda, cal preguntar-se quines serien les conseqüències aigües amunt i avall dels punts de captació de l'explotació prevista dels recursos hídrics dels aqüífers de les rieres de can Codina i de Sant Cugat.
La zona de les finques de can Codina i can Canaletes constitueix un mosaic ecològic complex, amb camps, boscos i riera imbricats amb límits sinuosos que, tot i la forta pressió antròpica dels vespres i els caps de setmana, continua trobant-se en un bon estat de conservació. A part del paper de font d'aliment dels conreus per a la fauna forestal, les característiques d'aquest espai fan que hi trobem un conjunt d'espècies vegetals i faunístiques pròpies d'ecotons, amb les poblacions més importants i ben conservades de tot l'àmbit del parc. El 'desordre' aparent de molts ambients es confirma com un element essencial potenciador de la riquesa faunística d'una zona. Situacions semblants són molt escasses dins l'àmbit de Collserola.
El paisatge correspon en la seva major part a un paisatge agrícola, completat per unes àrees de paisatge forestal tancat al mig del vessant; aquesta àrea, de morfologia diversa, ve creuada per una riera i un bosquet de ribera que segueix el curs de l'aigua.
És un sector de caràcter seminatural, amb una activitat agrícola important a les terres fèrtils de les planes i les valls, i coberta de vegetació forestal a les parts més accidentades. Com el conjunt del paisatge vegetal dels vessants vallesans de Collserola, es troba constituït bàsicament per pinedes sobre brolla silicícola. A les parts altes, de sòls més esquelètics, la pineda és sovint esclarissada i deixa claps oberts coberts de brolla. A les fondalades, retalls d'alzinar amb roures o amb pi blanc. Prop de les rieres i torrents es conserven boscos de ribera de fullatge tendre. Els conreus són principalment de cereals de secà.
El bosc present al sector de can Codina i can Canaletes és mixt de pi blanc (Pinus halepensis) d'entre 10 i 12 metres d'alçada amb un estrat més baix, de 6 a 8 metres, integrat per alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus cerrioides) (Cañas & Mascaró 1993). Aquesta estructura és fruit de l'abandó sofert pel bosc després d'una antiga època d'explotació del pi; la població de pi ha quedat reduïda a uns quants exemplars de grans dimensions sense que hi hagi, en canvi, regeneració natural degut a la forta competència que fan els rebrots d'alzines i roures. Aquestes espècies asseguren el futur d'aquestes masses forestals: un bosc d'interès i de gran qualitat ecològica.
L'associació vegetal, que correspon a tota l'àrea d'estudi i s'estén pel conjunt de la depressió del Vallès és l'alzinar litoral o típicament mediterrani (Quercetum ilicis galloprovinciale); l'arbre dominant és l'alzina de fulla gran (Quercus ilex ssp. ilex), amb un sotabosc arbustiu i lianoide dens. Es distingeixen les subassociacions següents:
En algun racó molt humit, hi ha l'avellanosa (Polysticho-Coryletum), bosquets d'avellaners acompanyats de falgueres (Polysticum setiferum).
La vegetació de ribera permanent ve donada pels torrents de can Coll-can Codina i de can Canaletes, i per la riera de Sant Cugat. Està constituïda per l'omeda amb mill gruà (Lithospermo purpureo coerulei-Ulmetum minoris), la gatelleda (Carici pendulae - Salicetum catalaunicae), amb la característica cua de cavall (Equisetum telmateia); i el creixenerar (Apietum nodiflori), la planta més característica del qual és el creixen ver (Rorippa nasturtium-aquaticum) - molt rara al nostre territori - i la que més abunda és el creixen bord (Apium nodiflorum).
Les formacions arbustives més comuns són la garriga amb bruguerola (Quercetum cocciferae callunetosum), la brolla d'estepes i brucs (Cisto-Sorothamnetum), la bardissa (Rubo cooriarietum) i la vegetació higròfila, el canyar (Arundini Convolvoletum sepium).
Als prats hi ha uns representants de la destrucció d'una vegetació anterior climàcica fins al grau més baix, els prats de llistó (Trifolio Brachypodietum ramosum) i els prats de fenal (Brachypodietum foenicoidis); i uns altres que representen una vegetació en progressió resultant de l'abandonament de camps anteriorment conreats (Inulo-Oryxopsidetum miliaceae). En el darrer cas trobem plantes com l'olivarda (Inula viscosa), els caps blancs (Alyssum maritimum) i el ripoll o fenàs de canonet (Oryzopsis miliacea).
Finalment, resta l'associació de la vegetació ruderal (Chenopodietum murali).
Fins al moment de l'abandó del seu conreu (any 19 '), els camps de can Codina i can Canaletes eren ocupats per cereals de secà (blat) i ferratges. Al sector nord-est s'hi mantenia una parcel·la de fruiters i horts.
Tota la superfície agrícola està puntejada de clapes esparses d'erms i prat sec, i reticulat per corredors de vegetació (divisòries entre camps, bancals coberts d'herbassar, la ribera, etc.) formant un ambient heterogeni i fragmentat però que es configura per si sol com una unitat singular i funcional, tant per la seva morfologia i estructura com pel seu dinamisme estacional.
Els pendents d'aquest sector, que són dels més suaus de la serra, i la proximitat als nuclis urbans fan aquesta zona especialment concorreguda pels humans (Homo sapiens), sobretot pel que fa a activitats de lleure intens. No obstant això, la juxtaposició de boscos i conreus dóna com a resultat un ambient molt adequat per al desenvolupament de la fauna, la qual hi troba refugi i aliment.
No és d'estranyar, doncs, que sigui un dels sectors de la serra en què la diversitat del poblament faunístic és més alta, tant pel que fa a espècies de caràcter forestal com d'altres d'espais oberts (Sudope, M. et al, 1990) i, sobretot, d'ecotons. Així, l'abundància de fitòfags que troben aliment a les àrees de conreu (conill, rosegadors, ocells, etc.) permeten la presència de depredadors (l'aligot, l'òliba, el mussol comú, la guineu, la mostela, el teixó, etc.). Té un alt valor estratègic cara a la conservació d'espècies protegides que es troben en situació precària dins del parc, com és el cas de molts rapinyaires i mamífers carnívors.
Aquests camps juguen un paper important com a font d'aliment per una part rellevant del poblament faunístic de la zona i en particular per a l'hivernada de moltes espècies d'ocells a la serra de Collserola i com a zona de repòs per alguns ocells migratoris. Com a indicador d'aquesta riquesa natural de l'àrea, lligada a l'estructura complexa del paisatge, podem referir-nos als rapinyaires: els conreus de can Canaletas són l'àrea de campeig d'una parella de xoriguers (Falco tinnunculus), els límits entre el bosc i els conreus són resseguits per l'esparver (Accipiter nisus) i l'astor (Accipiter gentilis), els camps de can Codina són visitats regularment per l'aligot (Buteo buteo) i el falcó mostatxut (Falco subbuteo); també hi són presents cinc de les set espècies de rapinyaires nocturns nidificants: l'òliba (Tyto alba), espècie lligada als ambients agrícoles en marcada rarefacció al parc i per a la que es desenvolupen costosos programes de recuperació (Cañas & Mascaró 1993; el xot (Otus scops), el mussol comú (Athene noctua), el gamarús (Strix aluco) i el mussol banyut (Asio otus) (Gràcia et al., 1993).
Als camps trobem ocells típics de l'espai agrícola mediterrani. Es tracta d'espècies molt cosmopolites, com l'oreneta comuna (Hirundo rustica) i el pardal comú (Passer domesticus), antropòfiles i ubiqüistes com la garsa (Pica pica). Ocells com l'oreneta comuna o la puput (Upupa epops), comuns a l'àrea estudiada, estan patint una regressió forta al conjunt de Collserola degut a la desaparició de llocs adients on viure. D'altra banda, els camps suposen una font de recursos tròfics bàsica per a molts ocells de mida mitjana que nidifiquen al bosc: el colltort (Jynx torquilla), el picot verd (Picus viridis), la tórtora (Streptopelia turtur), el tudó (Columba palumbus), el cucut (Cuculus canorus), etc. Els camps, i la resta d'ambients oberts, també acullen gran quantitat d'ocells durant l'hivern: els tords, gran estols de fringíl·lids, sobretot pinsans (Fringilla coelebs), i una gran diversitat d'insectívors: titelles (Anthus pratensis), cueretes, mosquiters, etc.
A l'àmbit del prat sec, erms, clapes d'herbassar i línies de verdissa trobem espècies d'ocells de tendència més mediterrània, d'ambients més aviat secs i oberts, com el gratapalles (Emberiza cirlus), el trist (Cisticola juncidis), el bitxac comú (Saxicola torquata), el tallarol capnegre (Sylvia melanoceophala) i l'alosa vulgar (Alauda arvensis). Tots tenen poblacions baixes com a nidificants a Collserola, per causa de la reducció dels ambients als quals van lligats.
En aquests ambients, així com en construccions humanes com ara cases i parets, són comuns espècies de rèptils com el dragó comú (Tarentola mauritanica), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) i la serp verda (Malpolon monspessulanus). Cada vegada més escassos per efecte de reducció i malmetement del seu hàbitat (plaguicides, intensificació agrícola, etc.), el llangardaix ocel·lat (Timon lepìdus) i la serp blanca (Elaphe scalaris).
D'entre els mamífers dels ambients agrícoles, erms i herbassars, sobressurt la població de conill (Oryctolagus cuniculus), sorprenentment elevada comparant-la amb la del conjunt de la serra i també de Catalunya. L'ecotó també permet una presència considerable de ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i musaranya comuna (Crocidura russula), entre d'altres insectívors i rosegadors. La riquesa i abundància d'aquests petits mamífers no solament beneficia els ocells rapinyaires sinó que al mateix temps suposen una part important del ventall alimentari de carnívors com la fagina (Martes foina), la mostela (Mustela nivalis), la geneta (Genetta genetta) i la guineu (Vulpes vulpes); en diferents graus i èpoques, també s'alimenten de fruits silvestres i d'escombraries.
Finalment, resta comentar el poblament destacable de toixó (Meles meles), que es tracta d'una espècie omnívora, tot i sel·leccionar alguns invertebrats com els cucs de terra, que cerca els marges amb esbarzers per instal·lar-hi els seus caus: a l'àrea estudiada hi ha 5 toixoneres actives i 6 més d'inactives (Gràcia et al., 1993). I el senglar (Sus scrofa), que no tan sols viu al bosc sinó que visita sovint i s'alimenta als camps de conreus i erms.
En canvi, als ambients més tancats i ombrívols, com el torrent de can Coll, que constitueix un dels nuclis de cria d'amfibis més importants de la serra (Gràcia et al., 1993), i el primer tram del de can Canaletes, trobem ocells forestals de tendència centreeuropea, poc comuns a la serra com a nidificants: el tord comú (Turdus philomelos) i el mosquiter comú (Phyloscopus collybita). També hi ha espècies més ubiqüistes, com el pit-roig, el cargolet, la merla, el tallarol de casquet, mallerengues, etc. I, quan el torrent de can Canaletes s'obre, hi apareixen el rossinyol comú (Luscinia megarhynchos), la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), l'oriol (Oriolus oriolus), etc. Pel fet de vorejar camps, són especialment abundants ocells granívors com el gafarró (Serinus serinus), la cadernera (Carduelis carduelis) i, menys, el verdum (Carduelis chloris). N'és comú algun rèptil, com el sargantaner gros (Psammodromus algirus) i, als punts més frescals, el vidriol (Anguis fragilis).
Al tram mig del torrent de can Coll i també de la riera de Sant Cugat, encara hi és present una espècie autòctona de peix, el barb de muntanya (Barbus meridionalis) (tot i que alguns autors citen una espècie molt semblant, el barb cua-roig (Barbus haasi); la població de can Coll és la més abundant i estable. Pel que fa a espècies al·lòctones, la carpa (Cyprinus carpio) així com el carpí (Carassius auratus) i la gambúsia (Gambussia affinis) conviuen al tram final de la riera de Sant Cugat (i la gambúsia també al torrent de can Coll).
Al tram final del torrent de can Canaletes i la riera de Sant Cugat, viuen i, sobretot, s'hi reprodueixen un nombre important d'amfibis: la salamandra (Salamandra salamandra), el tòtil (alytes obstetricans), el gripau comú (Bufo bufo) i la granota verda (Rana perezi). Quant als rèptils, destaquen la serp de collaret (Natrix natrix) i la serp d'aigua (Natrix maura). S'hi reprodueixen ocells escassos i localitzats a Collserola com són la polla d'aigua (Gallinula chloropus), el rossinyol bord (Cettia cetti), les cueretes blanca (Motacilla alba) i la torrentera (Motacilla cinerea); també s'hi observen moltes altres espècies exclusivament de pas o hivernants, com és el cas del bernat pescaire (Ardea cinerea).
Els mamífers propis d'ambients aquàtics, exceptuant rosegadors com la cosmopolita rata comuna (Rattus rattus) i la cada vegada més escassa rata d'aigua (Arvicola sapidus), es van extingir fa uns quants decennis: el turó (Mustela putorius), la llúdria (Lutra lutra), ...
Com és el cas del conjunt de la serra de Collserola, les seves particularitats rauen en conservar encara una notable riquesa de paisatges naturals i posseir un interès biogeogràfic especial. Representa una zona de transició entre els elements centreeuropeus i els mediterranis, un dels apèndixs més meridionals de la Catalunya humida (Grau, 1993).
Però aquí s'ha de particularitzar especialment la importància ecològica dels conreus, que s'està veient com un element imprescindible a tenir en compte en la gestió de l'entorn natural del nostre país. Les característiques d'àrea oberta esdevenen un element clau per a la viabilitat de l'estructura complexa dels sistemes naturals de la zona. Així, els serveis tècnics del Patronat Metropolità del Parc de Collserola (Cañas & Mascaró, 1993) fins i tot han motivat un projecte de recuperació de feixes abandonades a diverses finques del parc (en conjunt, unes 5 ha). Tant pel que fa a superfície com a quantitat de marge, els conreus de can Codina i can Canaletes suposen una part important d'aquest ambient en el context del parc.
A més, la seva ubicació en una àrea limitant amb un bosc ben desenvolupat en el qual s'endinsa de manera equilibrada resseguint una riera encara valuosa, confereix a aquest mosaic un alt valor faunístic en el context de Collserola. La fauna hi desenvolupa un conjunt d'interaccions tròfiques complexes, accentuades per l'efecte vora de zona de transició entre ecosistemes diferenciats, la qual cosa provoca un increment de la biodiversitat per la presència d'espècies pròpies i dels sistemes naturals adjacents.
Els canvis d'ús del sòl incideixen directament alterant els territoris d'alimentació, nidificació i refugi de diverses espècies, principalment d'ocells granívors, insectívors i rapinyaires i mamífers carnívors, que actualment es troben a l'àrea. I tot procés d'artificialització també comporta un fenomen de banalització de la fauna, ja que facilita la penetració de les espècies animals comensals de l'home en detriment de la resta de fauna. Això afecta directament el poblament d'aquestes espècies en el conjunt del parc.
De la mateixa manera, canvis derivats de processos de reg i la simplificació de l'estructura paisatgística, amb la desaparició dels marges de les feixes (com les corresponents al paisatge del nord del territori, entorn de l'ermita de Santa Maria de les Feixes) i d'altres petites superfícies de conreu, afecten negativament la biodiversistat de la zona forestal adjacent.
Can Codina i can Canaletes constitueixen un ambient heterogeni i fragmentat que es configura per si sol com una unitat singular i funcional, tant per la seva morfologia i estructura com pel seu dinamisme estacional. El trencament d'aquesta estructura que comportaria l'establiment d'una superfície herbàcia (un camp de golf) que es pretén estèril des del punt de vista tant florístic com de fauna invertebrada, suposaria de retruc una reducció de les poblacions de vertebrats: els amfibis, els rèptils, la ornitofauna insectívora i la també granívora, i de poblacions de petits mamífers que hom considerarà com a perjudicials des d'un punt de vista de manteniment de l'estat de la gespa (Cañas & Mascaró, 1993).
La zona de can Codina-can Canaletes comunica totalment amb el sector forestal del parc de Collserola per tot el seu límit sud. No obstant, queda relativament aïllada dels principals eixos de connexió biològica de la serra a causa de la presència del nucli de Cerdanyola, al nord, i del barri de Montflorit, a l'oest. Tanmateix, en direcció est, i a través del bosc de Canaletes i la riera de Sant Cugat, la zona enllaça amb el turó de Montcada, el riu Ripoll, el Besòs i la serralada de Marina. Tot i travessar àrees altament transformades per la presència d'infraestructures viàries i nuclis de població, aquest seria el principal punt de connexió del parc de Collserola amb la serralada de Marina, completant el corredor ecològic del litoral.
Aquesta àrea se situa a l'est de l'inici de la Via Verda en l'extrem de Collserola. Entre aquest i la zona de can Codina- can Canaletes es localitza el barri de Montflorit, de Cerdanyola del Vallès. La connexió de l'espai amb la Via Verda es pot efectuar pel sud d'aquesta zona residencial, vorejant el turó de la Guàrdia al llarg del torrent de can Coll. Resseguint-lo s'enllaça amb les finques de can Castelló i can Costa, que formen part de l'eix de connexió amb Sant Llorenç del Munt.
El desenvolupament dels projectes de construcció de l'anomenada via de Cornisa i, sobretot, del túnel d'Horta a Cerdanyola, previstos al Pla General Metropolità (PGM) limitaria molt l'enllaç natural entre aquestes dues zones.
En direcció est, la zona de can Codina- Canaletes comunica amb el turó de Montcada, a través del bosc de Canaletes. Aquest, per la seva banda, es constitueix com el principal punt de connexió entre Collserola i la serra de Marina. A més, la riera de Sant Cugat, situada a la part nord de l'àrea d'estudi es configura com un possible corredor biològic que, a través del riu Ripoll, també enllaça amb la plana del Besòs i el puig Castellar, a la serra de Marina.
La presència del nucli urbà de Santa Maria de Montcada així com els nombrosos eixos de comunicació situats a la vall del Besòs representen una limitació important a aquesta capacitat de connexió.
El sector de can Codina-can Canaletes, tradicionalmet agrícola, va mantenir fins l'any 1991 el conreu cerealístic de secà. Tantmateix, el PGM assignà a aquest sector -com a la majoria d'espais agrícoles- la classif icació d'urbanitzable, concretament la clau 7c (equipaments). En coherència amb aquest nou destí dels terrenys, l'empresa Golf de Cerdanyola, SA els comprà l'any 1991 amb la intenció de construir un equipament de golf i un aparthotel. Els camps van ser llavors abandonats, estat en el que han continuat aquests 8 anys. L'única activitat econòmica que s'ha mantingut en el sector és la manutenció d'un ramat d'unes 400 ovelles a la masia de can Codina.
Tot aquest sector d'estudi es configura com una flaca de sòl no forestal que penetra, en direcció sud, dins el continu de parc forestal de la serra. Aquesta falca es defineix al llarg de l'eix viari previst al PGM, conegut amb el nom de via de Cornisa, i correspon de forma gairebé total amb les finques de can Codina i can Canaletes. Un altre eix viari previst, i no desenvolupat, discorre pel límit nord del sector d'estudi seguint el curs de la riera de Sant Cugat, o riera Major. Vorejant aquest, i englobant la llera de la riera, es disposa una franja de sòl de protecció de sistemes (clau 9) que marca el límit nord de l'àrea d'estudi. Un altre sistema viari existent correspon a la pista que discorre cap a can Catà que travessa diagonalment la zona d'estudi.
La major part del sòl presenta la qualificació de sistema d'equipaments comunitaris (clau 7c). Aquest, amb una superfície total de 39,13 ha, es correspon amb les finques de can Codina, de can Canaletes i de l'ermita de Santa Maria de les Feixes. Una altra petita peça de sòl d'equipaments es localitza a l'extrem nord-est de la zona adjacent amb la riera de Sant Cugat, en el punt que aquesta gira cap el nord. A l'est de la reserva de sòl per a la via de Cornisa, immers dins el bosc de Canaletes, hi ha diverses taques de sòl de desenvolupament urbà d'intensitat 2 (20b) previstes, separades, entre elles, de petits sectors de parc urbà (6b). Entre aquestes i la reserva de sòl viari es defineix una franja de protecció de sistemes (9) amb una superfície de 3,80 ha. El turó de ca n'Oliver, limitant amb el barri de Montflorit, també es constitueix en parc urbà (6b), en aquest cas de gran envergadura (2,15 ha). Una petita franja de parc forestal (27) es situa a la part central de la zona d'estudi, al llarg de la pista de can Catà.
L'any 1992 sortí a exposició pública l'aprovació inical del projecte de construcció d'un camp de golf a les finques de can Codina i can Canaletes. El projecte tingué un important moviment cívic d'oposició que creà una Coordinadora anti-golf i presentà diverses al·legacions, a més d'organitzar actes populars. Aquest fet, juntament amb els informes desfavorables del Patronat de Collserola i el Departament de Medi Ambient, impedí l'aprovació provisional per part de l'Ajuntament de Cerdanyola. L'expedient urbanístic del projecte inclou els següents tràmits fets:
- 14.04.1992: Conveni entre la Immobiliària Lemos, S.A. i l'Ajuntament de Cerdanyola.
- 3.7.1992: Informe d'observacions tècniques sobre el conveni (Patronat de Collserola).
- 18.03.1993: Aprovació al Ple municipal de l'Ajuntament de Cerdanyola de la Consulta pública de la 'Modificació del PGM a l'entorn del marge dret de la riera de Sant Cugat/via de Cornisa' i del 'Pla especial d'assignació d'usos a un àmbit d'equipments de nova creació metropolitans, sector de la riera de Sant Cugat'.
El projecte inclou el desviament d'un tram de la via de Cornisa, la construcció d'un camp de golf a les parts més planes (can Canaletes, ermita de Sant Iscle i camps de can Codina). La superfície del camp proposat és de 434.355 m2 (els 18 forats ocupen 146.833,9 m2 ). El projecte també inclou la construcció d'un aparthotel de 1,30 ha amb pàrquing al costat de can Codina. En la següent taula es presenten les superfícies de cada classe de sòl de la proposta en relació amb les del PGM:
| clau | PGM | projecte golf |
| 5 (xarxa viària bàsica) | 6,66 | 6,66 |
| 6b (parcs i jardins) | 2,15 | 2,15 |
| 7c (equipaments nova creació) | 39,13 | 46,41 |
| 9 (protecció sistemes) | 3,80 | |
| 27/29 (parcs forestals) | 19,38 | 15,90 |
| total | 71,12 | 71,12 |
Aquesta proposta de modificació del PGM inclou també l'eliminació de la via de cornisa i del seu enllaç amb la via disposada seguint el marge dret de la riera de Sant Cugat. La memòria considera que l'actual vialitat de Cerdanyola és suficient per cobrir les necessitats de circulació en aquesta vessant de la serra, i al·lega dificultats tècniques i qüestions d'impacte ambiental.
- 28.04.1993: Informe de la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient.
Informe desfavorable respecte a la Modificació del PGM i el Pla especial. Afirma que, tot i que l'article 17 de les normes del Decret 328/92, de 14 de desembre determina que la construcció d'un camp de golf en zona PEIN s'ha de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, disposen de documentació i estudis suficients per un pronunciament tècnic inequívoc segons els punts següents:
- 7.05.1993: Informe del Patronat de Collserola.
Afirma que el camp de golf és una transformació no idònia segons les recomanacions del Pla especial de Collserola -que recomana el 'no desenvolupament (com a equipament) amb la finalitat d'aconseguir una evolució coherent del conjunt del territori inclòs a l'àmbit del parc'-, però vàlida des del punt de vista urbanístic.
Informa que es fa necessària una nova redacció del Pla especial que tingui en compte i solucioni els problemes següents:
Informa també que es fa necessària una ampliació o una nova redacció de l'estudi d'impacte ambiental que analitzi el nou Pla especial i que aprofunditzi en els problemes següents:
- 12.05.1993: Carta del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) a la Direcció General de Patrimoni Natural (firmada per Jaume Terrades i Marc Gràcia).
Expressa la preocupació del Centre davant el projecte del camp de golf i demanen que abans de l'aprovació s'estudiïn a fons els riscos ambientals, concretament:
- Presentació de suggeriments per part de diverses entitats cíviques i ecologistes.
- 26.08.1993: Informe-resposta a les al·legacions d'ADENC a la modificació del PGM (Entorn-Enginyeria i Serveis). L'informe al·lega els punts següents:
- Febrer de 1994: Estudi d'impacte ambiental a càrrec de Consultor Entorn s.l. enginyeria i serveis.
L'accés dels ciutadans a la finca de can Codina-can Canaletes està tancat per unes tanques fetes pels propietaris i només es pot travessar per la pista forestal que comunica Cerdanyola amb la masia de can Catà el forat del vent. Aquesta pista és molt utilitzada com a via de passeig, ciclisme i pas de vehicles motoritzats durant tota la setmana, però especialment els caps de setmana, en què l'afluència és massiva.
Les finques de can Codina i can Canaletes són àrees privades de caça. L'àrea B-10.095 ocupa l'entorn immediat a la masia de can Codina i la seva activitat és clarament menor que l'àrea B-10.156. Aquesta, molt més gran, ocupa pràcticament tot l'espai entre can Catà i l'autopista C58 (abans A18), incloent tota la finca de can Canaletes i rodeja l'àrea de can Codina. Ambdues àrees limiten amb la reserva de caça de can Catà. Cap de les dues disposen de Pla cinegètic aprovat ni s'ha fet cap cens de fauna. Els resultats de captures i repoblacions durant els darrers 20 anys es presenten en les taules següents:
Captures àrea B-10.095 (can Codina)
| conill | perdiu | guatlla | tudó | tòrtora | faisà | colom | becada | tord | guineu | teixó | gos | gat | senglar | |
| 78/79 | 4 | - | - | - | 10 | - | 12 | 1 | 24 | 1 | - | 8 | - | - |
| 79/80 | 22 | - | - | - | 9 | - | 8 | . | 20 | 2 | - | - | - | - |
| 80/81 | 28 | - | - | - | 4 | - | 12 | . | 24 | - | - | 18 | - | - |
| 81/82 | 32 | - | - | - | 6 | - | 21 | . | 34 | 2 | - | 14 | - | - |
| 82/83 | 21 | - | - | - | 8 | - | 17 | . | 30 | 6 | - | - | - | - |
| 83/84 | 25 | - | - | 14 | - | 6 | - | . | - | - | - | 32 | 6 | - |
| 84/85 | 32 | - | - | 12 | 4 | 11 | 2 | . | - | 2 | 1 | 28 | 9 | - |
| 85/86 | 36 | 1 | - | 32 | 6 | 10 | 1 | 1 | - | 3 | 2 | 32 | 7 | 1 |
| 86/87 | 41 | 2 | - | 32 | 11 | 8 | - | . | - | 3 | 2 | 19 | 5 | 2 |
| 87/88 | 38 | 1 | - | 31 | 10 | 7 | - | 1 | - | 3 | 1 | 12 | 5 | 2 |
| 88/89 | 41 | 1 | - | 18 | 10 | 4 | - | . | - | 2 | 1 | 8 | 4 | 1 |
| 89/90 | 40 | 1 | - | 18 | 12 | 3 | - | . | - | 2 | - | 4 | 2 | - |
| 90/91 | 48 | 1 | - | 26 | 18 | 4 | - | . | - | 7 | - | 6 | 4 | - |
| 91/92 | 52 | - | - | - | - | - | - | . | - | - | - | - | - | - |
| 92/93 | 51 | - | - | - | - | - | - | . | - | - | - | - | - | - |
| 93/94 | 48 | - | - | - | - | - | - | . | - | - | - | - | - | - |
| 94/95 | - | - | - | - | - | - | - | . | - | - | - | - | - | - |
| 95/96 | 43 | - | - | - | - | - | - | . | - | - | - | - | - | - |
| 96/97 | 41 | - | - | - | - | - | - | . | - | - | - | - | - | - |
| 97/98 | 44 | - | - | - | - | - | - | . | - | - | - | - | - | - |
| TOTAL | 687 | 7 | - | 183 | 108 | 53 | 73 | 3 | 132 | 33 | 7 | 181 | 42 | 6 |
| MITJA |
Repoblacions àrea B-10.095 (can Codina)
| Perdiu | guatlla | faisà | conill | altres | |
| 77/78 | - | - | - | - | - |
| 78/79 | - | - | - | - | - |
| 79/80 | - | - | 25 | 30 | - |
| 80/81 | - | - | 19 | 32 | - |
| 81/82 | - | - | 24 | 36 | - |
| 82/83 | 8 | - | 10 | 30 | - |
| 83/84 | 8 | - | 12 | 18 | - |
| 84/85 | 6 | - | 18 | 36 | - |
| 85/86 | 12 | - | 10 | 40 | - |
| 86/87 | 10 | - | - | 45 | - |
| 87/88 | 7 | - | 7 | 42 | - |
| 88/89 | 5 | - | 4 | 50 | - |
| 89/90 | 4 | - | 5 | 50 | - |
| 90/91 | - | - | - | 30 | - |
| 91/92 | - | - | - | 45 | - |
| 92/93 | - | -- | - | 47 | - |
| 93/94 | - | - | - | 55 | - |
| 94/95 | - | - | - | - | - |
| 95/96 | - | - | - | 50 | - |
| 96/97 | - | - | - | 50 | - |
| 97/98 | - | - | - | 50 | - |
| TOTAL | |||||
| MITJA |
Captures àrea B-10.056 (can Canaletes-part de can Codina)
| conill | perdiu | guatlla | tudó | tòrtora | faisà | colom | becada | tord | guineu | teixó | gos | gat | senglar | |
| 78/79 | 150 | 16 | 22 | - | 480 | - | 741 | 28 | 700 | 5 | - | 10 | - | - |
| 79/80 | 300 | 13 | 14 | - | 550 | - | 550 | 26 | 860 | 22 | - | 96- | - | - |
| 80/81 | 300 | 350 | - | - | - | - | 700 | 42 | 45 | 22 | - | - | - | - |
| 81/82 | 248 | - | 860 | - | 232 | - | 322 | 23 | 140 | 7 | - | - | - | - |
| 82/83 | 296 | 180 | - | - | 240 | - | 352 | 21 | 260 | 7 | - | 52 | 12 | - |
| 83/84 | 500 | 10 | 120 | 270 | - | 190 | - | 60 | - | - | - | 14 | 8 | - |
| 84/85 | 415 | 21 | 110 | 300 | 250 | 178 | 15 | 35 | - | 4 | 2 | - | - | - |
| 85/86 | 710 | - | 226 | 413 | 246 | 228 | 25 | 62 | 250 | - | - | - | - | - |
| 86/87 | 817 | - | 266 | 510 | 376 | 318 | - | 53 | 428 | 5 | - | 12- | 10 | - |
| 87/88 | 1200 | - | 315 | 605 | 415 | 340 | - | 70 | 220 | 15 | 3 | - | 18 | - |
| 88/89 | 1320 | - | 340 | 704 | 512 | 415 | - | 86 | 406 | 25 | - | - | 18 | 5 |
| 89/90 | 1340 | - | 345 | 508 | 521 | 443 | - | 88 | 410 | 22 | - | 12 | 21 | 4 |
| 90/91 | 1350 | 53 | 130 | 580 | 410 | 412 | - | 56 | 500 | 32 | - | - | 38 | 3 |
| 91/92 | 1400 | 50 | 150 | 720 | 510 | 450 | - | 95 | 300 | 15 | - | - | 18 | 3 |
| 92/93 | 600 | - | 400 | 500 | 300 | 400 | - | 70 | 200 | 12 | - | - | 31 | 5 |
| 93/94 | 400 | 50 | - | 500 | 300 | 300 | - | 150 | 150 | 40 | - | - | - | 4 |
| 94/95 | 500 | 70 | - | 450 | 250 | 300 | - | 180 | 50 | 56 | - | - | - | 6 |
| 95/96 | 820 | 110 | - | 460 | 270 | 430 | - | 220 | 85 | 50 | - | - | - | 4 |
| 96/97 | 300 | 300 | - | 600 | 150 | 250 | - | 50 | 10 | - | - | - | 3 | |
| 97/98 | 220 | - | - | 375 | 100 | 250 | - | 65 | 15 | - | - | - | 7 | |
| TOTAL | 13186 | 1223 | 3298 | 7595 | 5291 | 4914 | 2706 | 1441 | 6004 | 374 | 5 | 196 | 174 | 44 |
| MITJA | 69,3 | 101,92 | 253,69 | 1519 | 264,55 | 327,6 | 338,25 | 72,05 | 300,2 | 18,7 | 32,67 | 19,33 | 4,4 |
Repoblacions àrea B-10-156 (can Canaletes-part de can Codina)
| perdiu | guatlla | faisà | conill | altres | |
| 77/78 | - | - | - | - | - |
| 78/79 | - | - | - | - | - |
| 79/80 | - | - | 300 | 450 | - |
| 80/81 | - | - | 300 | 450 | - |
| 81/82 | - | - | 390 | 380 | - |
| 82/83 | - | - | 360 | 350 | - |
| 83/84 | 40 | - | 225 | 225 | - |
| 84/85 | 25- | - | 260 | 620 | - |
| 85/86 | - | - | 250 | 810 | - |
| 86/87 | - | - | - | 1100 | - |
| 87/88 | - | - | - | 1500 | - |
| 88/89 | - | - | 450 | 1543 | - |
| 89/90 | - | - | 510 | 1600 | - |
| 90/91 | 70 | - | 500 | 1500 | - |
| 91/92 | - | - | 550 | 1800 | - |
| 92/93 | 80 | - | 525 | 1100 | - |
| 93/94 | 220 | - | 550 | 600 | - |
| 94/95 | 250 | - | 550 | 1000 | - |
| 95/96 | 300 | - | 600 | 1100 | - |
| 96/97 | 400 | - | 300 | - | - |
| 97/98 | - | - | 300 | 100 | - |
| TOTAL | 1385 | 6860 | 16258 | ||
| MITJA | 173,12 | 403,53 | 855,64 |
Els balanços globals de les tres espècies amb repoblació (nombre de repoblacions - nombre de captures) corresponents al període 78/79-97/98 són els següents:
| conill | perdiu | faisà | |
| àrea B-10.156 | 3064 | 162 | 1946 |
| àrea B-10.095 | -321 | 43 | 81 |
| total àrea B-10 | -18934 | 747 | 8319 |
Novament cal dir que aquestes dades són tan sols una aproximació a la realitat, ja que no hi ha dades de captures i repoblacions de tots els anys. El balanç a grosso modo és negatiu en el conill (tot i que precisament a l'àrea B-10.156 és una excepció amb un balanç positiu important) i positiu en la perdiu i especialment en el faisà.
Cada cop són més escassos els ramats i les terres dedicades a la pastura al Vallès (196 ha. l'any 1989). El cens de granges i animals dels municipis de Cerdanyola i Sant Cugat a la zona sud, des de l'autopista A-7 fins els límits municipals dins la serra dóna les dades següents:
| Cerdanyola | Sant Cugat | |
| granges, hípiques i alotjaments particulars de cavalls | 13 | 8 |
| cavalls | 146 | 228 |
| truges | 2 | 50 |
| porcs d'engreix | 650 | 300 |
| ovelles i cabres | 484 | 87 |
| ruscos d'abelles | 8 | 82 |
Es pot comprovar una relativa presència de granges de porc d'engreix i un relativament important nombre de cavalls, la majoria dels quals es troben en hípiques i són emprats per població que treballa i viu a la ciutat en el seu temps d'oci.
En l'àmbit de la serra de Collserola es mantenen els ramats següents d'ovelles i cabres:
El Pla especial de Collserola recomanava la regulació de la pastura per tal d'evitar una activitat excessivament difosa i perillosa per a la conservació dels sòls. La política dels primers anys del Patronat era l'afavoriment de la disminució de ramats, considerant pràcticament tot l'àmbit de la serra inhàbil per la pastura. Tantmateix, a partir dels incendis de 1994 i de la nova pràctica de creació de franges de protecció contra incendis al voltant de pistes forestals i zones habitades, s'està tornant a promoure l'ús de ramats per al manteniment econòmic i senzill de les franges. Un estudi realitzat per Josep Mº Espelta i Marcos Javierre del Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona per al Patronat de Collserola ha estimat les càrregues ramaderes més adients per a aquestes franges de protecció contra incendis (oví: 0,3-6 caps/ha·any i cabrum: 0,1-3 caps/ha·any). L'estudi calcula que per aquest procediment es podrà mantenir el 74% de les franges de protecció contra incendis i el 89% de les repoblacions (un total de 175 ha).
La serra de Collserola és majoritàriament forestal, però l'activitat silvícola és molt poc important. La capacitat productiva d'aquests boscos mediterranis és molt reduïda. Per altra banda, l'explotació secular, la fragilitat del substrat, les pressions dels incendis i les estassades arbustives han reduït encara més la rendibilitat econòmica.
Les pinedes predominen clarament (42.6 % de territori (1981)) front a l'alzinar (1,9%) i la vegetació de ribera (0.8%). Aquest predomini ha estat, en part, afavorit per la silvicultura que, després de la desaparició de les vinyes que cobrien gran part del territori per la plaga de la fil·loxera, afavorí les pinedes, valorades pel seu creixement més ràpid que les alzines o els roures. Sovint després d'una intensa activitat de repoblació seguiren períodes d'abandó, i això ha provocat una estructura excessivament densa, de poca alçada i amb exemplars mal formats.
Avui és més apreciada la llenya d'alzina que la fusta de pi, però tantmateix l'activitat silvícola s'ha abandonat en la majoria de finques, tant pels tractaments de manteniment com pels d'aprofitament, deixant el bosc en condicions de mala configuració pel que fa a la mida i l'alçada de les capçades, a la densitat dels peus i a la composició del sotabosc.
El Pla especial de Collserola recomana preservar les comunitats d'alzinar, alzinar amb roure i bosc de ribera. Així mateix recomana regular els aprofitaments forestals mitjançant plans de regeneració i millora de l'estructura del bosc i evitant les accions degradants com obertura de pistes o estessades.
En l'àmbit de Collserola només hi ha 7 Plans tècnics de gestió i millora forestal aprovats (can Catà, can Valldaura, can Coll, can Castellví, can Planes, can Calopa de Dalt i can Busquets) i dos en procés de redacció (can Montmany i can Avinyonet).
Aquests són els trets bàsics del PTGMF de can Catà, finca molt propera a les de can Codina i can Canaletes:
L'escassedat d'expedients d'aprofitaments forestals des de l'any 1994 fins la data actual demostra la baixa intensitat que registra darrerament aquesta activitat: 4 expedients al municipi de Cerdanyola (45 tones P.halepensis cremat, 10 tones Q. ilex cremat, 8.32 tones P. pinea, 72 m3 P. halepensis, 160 m3 Populus nigra) i 5 expedients al municipi de Sant Cugat (1.040 tones P. halepensis, 50 tones Q. Ilex).
AJUNTAMENT DE CERDANYOLA. Març 1996. Mil·lenari de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Vol 1: història i medi natural. Viena Serveis editorials. Barcelona.
ARRIBAS, R. & MÓDENES, J. A. juny 1994. Les disparitats en el creixement de Cerdanyola del Vallès, Rubí i sant Cugat del Vallès: tres vies en el procés de consolidació urbana del sud del Vallès Occidental.1960-1991. In: Revista GAUSAC nº4. Grup d'Estudis Locals. Sant Cugat del Vallès.
ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA I L'ESTUDI DE LA NATURA (ADENC). Març de 1997. Conferència dels Espais Naturals de la Plana del Vallès. Recull de ponències i taules rodones celebrades a Terrassa, el 7 i 8 de març de 1997. ADENC i Museu de Granollers. Sabadell.
BABILONI, G. 199'. Observacions tècniques sobre un camp de golf a desenvolupar a la finca de Can Montmany (Valldoreix). Informe d'impacte sobre la fauna. Dep. de Biodiversitat Animal de la Universitat de Gales. 20 pp. Inèdit.
CABAÑEROS, informació facilitada expressament
CAÑAS, J. juny 1996. La gestió dels espais naturals a la regió metripolitana de Barcelona: Gallecs i Collserola, dos casos extrems. In: INSTITUT D'ESTUDIS METROPOLITANS I CENTRE D'ESTUDIS MOLLETANS. Gallecs, espai obert. Col·lecció Vicenç Plantada. Barcelona.
CAÑAS, J. & MASCARÓ, J. 1993 (7 de maig). Informe que emet el Patronat Metropolità del Parc de Collserola davant l'aprovació inicial de la 'Modificiació del PGM a l'entorn del marge dret de la riera de Sant Cugat / Via de Cornisa' i del 'Pla Especial d'assignació d'usos a un àmbit d'equipaments de nova creació a nivell metropolità' (t. m. Cerdanyola del Vallès) als efectes de l'article 57 del Decret Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol. Exp. 205/92 AG del Patronat Metropolità de Collserola, Àrea Metropolitana de Barcelona. 17 pp. Inèdit.
CLAVERO, P., J. MARTÍN-VIDE & J. M. RASO. 1996. Atles climàtic de Catalunya. Termopluviometria. Institut Cartogràfic de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya. Barcelona. 42 pp.
CORTINA, A. et al. 1997. Estudi per a la preservació, ordenació i gestió dels rodals de la Torre Negra. Document d'interpretació i diagnosi dels Rodals de la Torre Negra. Dossier resum. Inèdit.
FOLCH, R. 1986. La vegetació dels Països Catalans. 2ª edició (corregida i ampliada). Ketres Editora, SA. Barcelona. 541 pp.
FRANQUESA, T. & M. CERVERA. 1991. Collserola. In: Guia del Medi Natural, 13. Parc metropolità de Collserola i Àrea metropoliana de Barcelona, Mancomunitat de municipis. Col·leccionable del diari Avui (A. Viladot, Dir.). Barcelona, 23 pp.
GENERALITAT DE CATALUNYA, http://www.gencat.es/pap/0826656.htm
GÓMEZ, A. et al. 1997. Modificació del PGM per a la Preservació Integral del Sector de la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Annex III: Estudi geogràfic, ecològic i del paisatge. Servei Científico-Tècnic de Gestió i Evolució del Paisatge. Universitat de Barcelona. Inèdit.
GRÀCIA, M. et al. 1993. Entorns de Can Codina i Can Canaletes (Parc de Collserola). ADENC. Sabadell. 64 pp.
GRAU, S. 1993. Informe sobre el 'Pla Especial d'assignació d'usos a un àmbit d'equipaments de nova creació a nivell metropolità, sector entre la riera de Sant Cugat i la Via de Cornisa' de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). INF.28.93 de la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. 5 pp. Inèdit.
INSTITUT D'ESTADÍSTICA DE CATALUNYA. Censos de població i padrons municipals d'habitants. In: Catalunya Poble a Poble. http://www.gencat.es/pap/0820556.htm.
NEL·LO, O. juny 1996. Gallecs en el sistema d'espais de la regió metropolitana de Barcelona: dinàmiques territorials i planejament urbanístic. In: INSTITUT D'ESTUDIS METROPOLITANS I CENTRE D'ESTUDIS MOLLETANS. Gallecs, espai obert. Col·lecció Vicenç Plantada, Barcelona
LLIMONA, F. 1988. L'hivernada d'ocells al Parc de Collserola. Patronat Metropolità de Collserola. Barcelona.
OFICINA COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL DEL DARP. Documentació facilitada expressament.
ORTA, J. et al. 1992. Espais Naturals. 483 pp. In FOLCH, R. (Dir.). Història Naturals dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana, SA. Barcelona.
PATRONAT DE COLLSEROLA. Juny de 1999. L'Anella Verda: un projecte per al futur dels espais naturals de la regió metropolitana de Barcelona. Butlletí del Parc de Collserola, nº 44.
PATRONAT DE COLLSEROLA & MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. Octubre de 1998. Jornades sobre la recerca en els sistemes naturals de Collserola. Aplicacions a la gestió del Parc. Resums de les comunicacions.
PEDRÓS, informació facilitada expressament
SUDOPE, M. et al. 1986. Pla Especial d'Ordenació (Art. 208 NNUU PGM-1976) i de Protecció del Medi Natural (Art. 5 - Llei 12/1985 i Arts. 19/21/22 - Llei del Sòl) del Parc de Collserola. Corporació Metropolitana de Barcelona. Barcelona. 235 pp.
SUDOPE, M. et al. 1990. Parc de Collserola. Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del Medi Natural. Realitzacions 1983-1989. Patronat Matropolità del Parc de Collserola. Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona. 163 pp.
Juliol 1998