Pàgina de poemes sobre Collserola, la nostra serra que no coneixem prou
bé, sobre la natura, el medi ambient...
i altres temes que hi tenen relació
Que les armes cedeixin davant les togues. Ciceró (Arpino, Laci 106
aC - Formia 43 aC) |
Si coneixes algun poema que té a veure amb el medi ambient, la natura etc.
envia'ns-en el text o la
referència.
Frases.
Tot semblava un món en flor i l'ànima n'era jo...
Les muntanyes.
Joan Maragall
|
Tierra mia, madre de mis abuelos,
quisiera acariciar tu belleza,
contemplar tu serenidad y
acompañar tu silencio.
Mi tierra.
Rigoberta Menchu
|
L'esperit dorm en la pedra
L'esperit somnia en la flor
L'esperit bufa en el vent
L'esperit desperta en l'animal
L'esperit sap que està despert en l'home.
Poema dels nadius nord-americans
|
'La terra s'adormissa i el cel és apagat. Ocells de la bardissa no
desvetlleu l'Amat'. Josep Carner
Ara és demà
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.
Miquel Martí i Pol
A Barcelona
(fragments)
Alt Montalegre encaixa Noupins; amb Finestrelles,
Olorda; amb Collserola, Carmel i Guinardons;
los llits dels rius que seguen eix mur són les portelles;
Garraf, Sant Pere Màrtir i Montgat, los torreons.
L'alt Tibidabo, torre que sos plançons domina,
és la superba acròpolis que vetlla la ciutat;
l'agut Montcada, un ferro de llança gegantina
que una nissaga d'hèroes clavada allí ha deixat.(...)
I creixes i t'escampes; quan la planícia et manca
t'enfiles a les costes doblant-te a llur jaient;
en totes les que et volten un barri teu s'embranca,
que, onada sobre onada, tu amunt vas empenyent.
Geganta que tos braços avui cap a les serres
estens, quan hi arribis demà, doncs què faràs?
faràs com heura immensa que, ja abrigant les terres,
puja a cenyir un arbre del bosc amb cada braç.
Veus a ponent estendre's un prat com d'esmeralda?
un altre Nil lo forma de ses arenes d'or,
a on, si t'estreteja de Montjuïc la falda,
podrien eixamplar-se tes tendes i ton cor.
Aquestes verdes ribes florides que el sol daura,
Sant Just Desvern que ombregen los tarongers i pins,
de Valldoreix los boscos, d'Hebron i de Valldaura,
teixeixen ta futura corona de jardins.
I quin esbart de pobles que viuen en la costa?
són nimfes catalanes que et vénen a braçar,
gavines blanquinoses que el vent del segle acosta
perquè amb tes ales d'àliga les portes a volar.
La Murtra, un jorn, la Verge del Port, la Bonanova
seran tos temples, si ara lo niu de tes amors;
los Agudells, en blanca mudant sa verda roba,
abaixaran ses testes per ser tos miradors.
Junyits besar voldrien tos peus amb ses onades,
esclaus de ta grandesa, Besós i Llobregat,
i ser de tos reductes troneres avançades
los pits de Catalunya, Montseny i Montserrat. (...)
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Fragment d'un poema dedicat a Santa Eulàlia
Tot dorm en la masia nit enllà
sinó sa filla angèlica y hermosa,
que mira, recolzada al finestró,
lo cel que li somriu, desde Cerola,
com lliri blau de gotes perlejat
hont les abelles dels seus somnis volen.
Los vents de la montanya escupen gel.
Ella, als catorze abrils, no se n'adona,
com dintre té l'amor de Jesucrist,
no sent lo bes de l'ayre fret per fòra
ans de l'incendi que en son cor rebrull
se'n podria inflamar la terra tota.
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Poemes A Santa Eularia (Eularianes)
Flors del cel (Llegenda del Tibidabo)
I
La Poncella del Desert
És molt amiga dels pobres;
...........................................
Ses amigues allí són:
-Deus vos guart, mes companyones,
¿voldríeu venir ab mi
a la serra de Cerola?
Tot pujant montanya amunt
va dihent tota amorosa:
-¡Si us pogués pujar al cel,
n'estaria més cofoya!-
Quan arriben al bell cim
sa blavor cerúlea'ls mostra;
-Allí volaré aviat.
¿M'hi dexarèu volar sola?-
II
Després de mirar al cel
a la ciutat se girava:
-A tu no't dich pas adeu,
Barcino, ma dolça patria:
t'ho vull dir de més aprop,
t'ho vull dir crucificada.
De la promesa que't faig
en penyora sobirana,
tibi dabo aquestes flors
que'l cel avuy me regala.-
De Tibi dabo ab lo nom
aquell cim se rubricava,
dels Evangelis après
passat pels llavis d'Eularia.
Als ayres del Pirineu
buyda allí la seva falda,
y de ponent a llevant
la florediça s'escampa.
Y de la volta del cel
de boyrines escombrada,
exes boscuries y camps
veuen ploure flors de plata:
floretes de plata y or,
de topaci y d'esmeragda,
de jonquilles com estels,
de perles com les de l'alba,
que si eren, al ploure, flors,
en la terra foren grana.
III
Grana d'herbes celestials
.........................
Hont una fulla caygué
una capella floría,
desde la Verge del Port
a la Sagrada Familia,
de Sant Genís d'Agudells
fins a Santa Caterina.
Ahont plovía una flor, ....
s'hi esbadellava una ermita....
IV
Quan del Desert lo sendemà sortía,
digué que tornaría
a fer del bosch de Sarriá un jardí;
que sería la vostra jardinera,
oh flors de Bellesguart y Vallvidrera;
¡y aprés disset cents anys, vèusela aquí!
.........................................................
Desde Vilapiscina a Provençana,
perque sia exa terra eulariana,
n'es Tibidabo'l gegantí padró,
desde hont, com d'una trona
que té per plaça'l Pla de Barcelona,
mostra la creu de nostra Redempció.
Mes lo Desert es sa millor capella:
ab sospirs y murmuris parlen d'ella
lo roure al pi, lo grèvol a la flor;
de sa galta'l carmí guarda la poma,
l'espígol y'l timó la serva aroma,
la flor de la ginesta sa rossor.
Allà un matí la he vista entre les roses
del mes de Maig, ses gloses
lo tendre rossinyol a l'esgranar;
he vistes com un somni entre les branques
ses vestidures blanques
ab les sobtils boyrines encelar.
Y he sentida una veu tota dolçura
Dihent desde l'altura:
-Pugèu, barcelonins, pugèu ab mi;
cambièu per mon or la humana escoria,
y de la eterna gloria
jo ab flors del cel vos mostraré'l camí.
Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902)
Lo comte Arnau
Lo comte de Mataplana
ne tenia dos cavalls:
l'un era blanc com la gebre,
l'altre fosc com lo pecat.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
Un matí de la hivernada
lo negre feia ensellar;
la comtessa ja li'n deia:
-Per què no enselles lo blanc?
-Perquè fuig dels camins aspres
i a mi em plauen més que els plans.-
La comtessa ja hi tornava:
-Mon marit, no ho fesses pas;
lo negre em sembla el diable,
Déu nos lo tinga allunyat.-
Ell no li torna resposta,
com si sentia tronar:
al negre posa la sella
baldament fos Satanàs.
-Adéu, la comtessa aimada.
-Déu te guie i l'Àngel Sant.-
L'Àngel prou lo guiaria,
mes ell no es deixa guiar,
lo guiaria a l'església
i ell a la vila fa cap,
on hi ha nines que perdre
i pobres per escanyar.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
Quan sortia de la vila
semblava un esperitat:
corria lo cavall negre,
corria com si volàs,
tantost per les altes cimes
com pel fons del xaragall.
Los gumbernesos se senyen
quan lo veuen desbocat.
Los llops d'aquelles muntanyes
lo segueixen udolant,
algun d'ells per simpatia,
los altres olorant carn,
que n'esperen un bon àpat
més amunt o més avall;
sos ulls semblen llumenetes,
llumenetes infernals.
Al sentir sa udoladissa
lo comte s'és esglaiat,
voldria girar lo poltre
mes ja no el pot aturar.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
A la nit, que és fosca fosca,
se barreja el temporal,
i els pastors al comte veuen
entremig de trons i llamps
volar d'una cresta a l'altra
del Montgrony vers les afraus.
La tempesta esgarrifosa
a mitjanit fa un esclat;
d'un llampec entre les ales
s'obira lo comte Arnau,
rodelant de l'alta cima
de Santou dins lo Forat
d'on surt entre rius de flama
lo renill del seu cavall.
La comtessa l'esperava
a la porta del palau;
passen hores, passen dies,
passen nits de por i espant;
a la tercera que passa
lo'n veu venir condemnat.
La nit era negra, negra,
més negre era son cavall,
son cavall, que era el diable,
Déu nos lo tinga allunyat.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Notes del text:
Gumbernesos, aixís s'anomenen los fills de Gombreny.
Lo Forat de Santou, avenc esgarrifós que es bada al mig d'un bosc, en lo dors
de la muntanya de Montgrony.
Vocabulari:
Xaragall: regueró que forma l'aigua de pluja en escórrer-se per un terreny
inclinat.
Afraus: congosts.
A
Barcelona
(fragments)
Alt Montalegre encaixa Noupins; amb Finestrelles,
Olorda; amb Collserola, Carmel i Guinardons;
los llits dels rius que seguen eix mur són les portelles;
Garraf, Sant Pere Martir i Montgat, los torreons.
L'alt Tibidabo, torre que sos plançons domina,
és la superba acròpolis que vetlla la ciutat;
l'agut Montcada, un ferro de llança gegantina
que una nissaga d'hèroes clavada allí ha deixat.(...)
I creixes i t'escampes; quan la planícia et manca
t'enfiles a les costes doblant-te a llur jaient;
en totes les que et volten un barri teu s'embranca,
que, onada sobre onada, tu amunt vas empenyent.
Geganta que tos braços avui cap a les serres
estens, quan hi arribis demà, doncs què faràs?
faràs com heura immensa que, ja abrigant les terres,
puja a cenyir un arbre del bosc amb cada braç.
Veus a ponent estendre's un prat com d'esmeralda?
un altre Nil lo forma de ses arenes d'or,
a on, si t'estreteja de Montjuïc la falda,
podrien eixamplar-se tes tendes i ton cor.
|
Aquestes verdes ribes florides que el sol daura,
Sant Just Desvern que ombregen los tarongers i pins,
de Valldoreix los boscos, d'Hebron i de Valldaura,
teixeixen ta futura corona de jardins.
I quin esbart de pobles que viuen en la costa?
són nimfes catalanes que et vénen a braçar,
gavines blanquinoses que el vent del segle acosta
perquè amb tes ales d'àliga les portes a volar.
La Murtra, un jorn, la Verge del Port, la Bonanova
seran tos temples, si ara lo niu de tes amors;
los Agudells, en blanca mudant sa verda roba,
abaixaran ses testes per ser tos miradors.
Junyits besar voldrien tos peus amb ses onades,
esclaus de ta grandesa, Besós i Llobregat,
i ser de tos reductes troneres avançades
los pits de Catalunya, Montseny i Montserrat. (...)
Jacint Verdaguer (1845-1902)
(Altres poesies)
|
Pirenenca
Dins la cambra xica, xica,
en la nit dormo tot sol;
part de fora negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.
La muntanya alta, alta,
que se'm menja tot el cel,
se m'arrima dreta, immòbil,
sentinella mut i ferm.
Els meus somnis volen, volen,
cap als plans i vora el mar,
on els meus amors m'esperen
sota el cel assolellat.
Jo somric an els meus somnis
adormit en la nit, sol...
Part de fora negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.
Joan Maragall
|
|
Fotos: Oleguer Farràs i Jané
L'ametller
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l'alegria
Joan Maragall
Corrandes d'exili
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Pere Quart.
|
Del Vallès, en quedarà res?
Qui et diria, Pere Quart
que són certes les certeses
que de terra que hi ha
que de terra no hi queda
i que un rajolí de plor
potser fos una riera.
En ma terra del Vallès
els enyors hi fan frontera
entre la vida que fou
i aquesta que es presenta
filla menor d'un mal somni,
que malmès les primaveres.
Tres turons i quatre pins
un bosc espès i una serra...
Qui pretén furtar a la vida
tot allò que l'alimenta?
El meu delit prefereix
els quatre noms per bandera.
Cinc quarteres massa terra
potser sí, quantes en queden?;
per morir, veient el sol
quan els braços arreplega
fora massa, una quartera,
però la vida que empeny
i que darrera verdeja
no es conforma amb tan poc
vol camps d'alfalç i rieres.
"Com el Vallès no hi ha res"
la sínia del temps ho espera...
Grup de Debat de Caldes
http://www.adenc.org/noticies/ecoadenc/20/accio.htm
|
Ara se m'enduen (cat)
Primer van agafar els comunistes,
però a mi tant m'era
perquè no n'era.
Després es van endur uns obrers
però a mi tant m'era
perquè tampoc no n'era
Després van detenir els sindicalistes
però a mi tant m'era perquè no sóc sindicalista.
Després agafaren uns capellans
però com que no soc religiós
tampoc em va importar.
Ara se m'enduen
però ja és tard.
|
Quete vergonha aquel afar! (oc)
Quora engabièron leis bretons,
diguère pas rèn.
Quora encarcelèron leis bascs,
diguère pas rèn.
Quora embarrèron leis corses,
diguère pas rèn.
Quora venguèron me querre,
l'aviá pus degun per dire que que fuguèsse.
|
Ahora me llevan a mi (es)
Primero se llevaron a los comunistas
pero a mi no me importó
porque yo no era.
En seguida se llevaron a unos obreros
pero a mi no me importó
porque yo tampoco era.
Después detuvieron a los sindicalistas
pero a mi no me importó
porque yo no soy sindicalista.
Luego apresaron a unos curas
pero como yo no soy religioso
tampoco me importó.
Ahora me llevan a mi
pero ya es tarde.
|
Berthold Brecht - (poema de 1933, Alemània)
Breu cronologia sobre els fets de 1933 a Alemania:
El 30 de gener Hindemburg nomena Hitler canceller. 8 dies després té lloc
l'incendi del Reichtag i n'acusen els comunistes. El 27 de març es dissolt el
Partit Comunista (B. Brecht era comunista) i detenen milers de militants
comunistes i simpatitzans antifeixistes. Durant aquest mes de març s'obra el
primer camp de concentració. L'1 d'abril comença l'atac contra els jueus. Al
llarg del mes maig són dissolts tots els sindicats. El juliol són dissolts la
resta de partits.
Variacions d'actualitat (època de govern del PP a l'Estat espanyol) sobre
un poema de Bertold Brecht
Primer van fer els contractes "basura"
Afectava principalment els joves
Jo no era jove i tenia una bona feina.
I no em vaig moure...
L'acomiadament va començar a ser lliure
Però si et pagaven i cobraves l'atur,
no quedaves tan desprotegit,
i no em vaig moure..
Desprès van fer el "medicamentazo"
que treia medecines importants de la S.S.
Jo estava en bona salut i sóc d'una mèdica.
I no em vaig moure...
La llei d'estrangeria
feia impossible la legalització d'alguns immigrants,
però jo no era immigrant.
I no em vaig moure.
La LOU treia autonomia a les universitats
Els meus fills encara estaven a Secundaria.
I no em vaig moure...
La Llei de Qualitat beneficiava l'escola privada en contra de la pública
Els meus fills anaven a una escola privada.
I no em vaig moure...
Amb la Llei de Partits poden il·legalitzar algún partit que em resulta
proper.
Però jo no sóc de cap partit.
I no em vaig moure...
Amplien cada cop més el temps pel càlcul de pensions.
Cada vegada la pensió queda mes reduïda.
Però a mi encara em falta molt per jubilar-me.
I no en vaig moure...
La llei del "Desempleo"
pràcticament pot treure el dret al subsidi,
però jo tinc feina i hi ha aturats que són uns mantes.
I no em vaig moure...
Avui m'han acomiadat, sense cap motiu!
Adéu mèdica!, adéu escola privada!
No crec que pugui pagar l'hipoteca...
Com és que els treballadors no ens movem.
Stop all the clocks, cut off the telephone
Poetry by W.H. Auden
Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.
Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He Is Dead,
Put the crepe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.
He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sundays rest
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last forever: I was wrong.
The stars are not wanted now: put out every one;
Pack up the moon and dismantle the sun;
Pour away the ocean and sweep up the wood.
For nothing now can ever come to any goo
|
"Detened todos los relojes, descolgad el teléfono,
evitad que los perros ladren dándoles un jugoso hueso.
Silenciad los pianos y, con tambores enlutados,
sacad el ataud, que vengan las plañideras.
Que los aviones con sus gemidos
nos sobrevuelen escribiendo en el cielo el mensaje: "Ha muerto".
Ponedles un lazo de raso en el cuello a las palomas,
que los policías de tráfico lleven guantes de algodón negro.
El era mi Norte, mi Sur, mi Este, mi Oeste,
mi semana laboral y mi día de descanso,
mi mediodía, mi medianoche, mi palabra y mi canción;
creí que el amor sería eterno: me equivoqué.
Ya no quiero las estrellas: apagadlas todas;
guardad la Luna y desmantelad el Sol;
envasad el mar y recoged los bosques,
puesto que, ahora, ya nada me será útil."
W.H. Auden
(traduït de l'anglès)
|
Hoy me sobra corazón
Miguel Hernández
Hoy estoy sin saber yo no sé cómo
hoy estoy para penas solamente,
hoy no tengo amistad,
hoy sólo tengo ansias
de arrancarme de cuajo el corazón
y ponerlo debajo de un zapato.
Hoy reverdece aquella espina seca,
hoy es día de llantos en mi reino,
hoy descarga en mi pecho el desaliento
plomo desalentado.
No puedo con mi estrella,
y me busco la muerte por las manos
mirando con cariño las navajas,
y recuerdo aquel hacha compañera,
y pienso en los más altos campanarios
para un salto mortal serenamente.
Si no fuera ¿por qué?... no se por qué,
mi corazón escribiría una postrera carta,
una carta que llevo ahí metida,
haría un tintero de mi corazón,
una fuente de sílabas, de adioses y regalos,
y ahí te quedas, al mundo le diría.
Yo nací en mala luna.
Tengo la pena de una sola pena
que vale más que toda la alegría.
Un amor me ha dejado con los brazos caídos
y no puedo tenderlos hacia más.
¿No veis mi boca qué desengañada,
que incomformes mis ojos?
Cuanto más me contemplo más me aflijo:
cortar este dolor ¿con qué tijeras?
Ayer, mañana, hoy
padeciendo por todo
mi corazón, pecera melancólica,
penal de ruiseñores moribundos.
Me sobra el corazón.
Hoy descorazonarme,
yo el más descorazonado de los hombres,
y por el más, también el más amargo.
No sé por qué, no sé por qué ni cómo
me perdono la vida cada día.
|
Quan creus que ja s'acaba,
torna a començar,
i torna el temps dels monstres
que no són morts
-i el silenci fa niu en la vida,
fa niu en les coses-,
quan creus que ja s'acaba,
torna a començar.
Potser una nit
l'ascensor que sempre puja
es pararà al teu pis,
i tu i jo haurem d'obrir,
i jo i tu, impotents front a la nit
-haurem d'obrir-:
aquesta vella, odiada nit.
Haurem d'obrir i no ho pots dir:
quan creus que ja s'acaba,
torna a començar.
Raimon
Montsegur
Daissatz-me contar l'istoria
D'un sang begut per ma terra,
Daissatz-me contar l'istoria
D'una volontat de ferre,
D'una joventut passada,
D'una libertat volguda,
Del Vielh somi despertat
D'una libèrtat perduda !
Cinc cents erètz à Montsegur
Sabent ço que viure vol dire,
Cinc cents erètz à Montsegur
Segur i sètz darrier l'azul ...
Vaqui l'ora de los corbasses
Per los camins de Montferrier,
Vaqui l'ora de los corbasses
Gran flume, negre poiridier
Del Papa la gran armada,
Del rèi de França bandoliers,
De Domenique los porcasses :
Amen, amen, Dies irae !
Vaqui l'ora de la desfaita
L'idèia brutla sul lenhier
Vaqui l'ora de la victoria :
Menam vostra luta avuèi,
Minoritas contra l'impèri
Indians de totas las colors
Descolonisarèm la terra ...
Montsegur, te drèiças pertot !
Claude Marti
|
|
Torna Nadal
L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
Miquel Martí i Pol
La langue du bois
La langue de bois
La langue de bois
Pour dire qu'on triche avec les mots
Pour dire qu'on ment
Et de surcroît
On insulte aussi les ormeaux
O Oh !
Faut-i que l'homme soit macabre
Pour blasphémer la langue d'arbre
La langue du bois
La langue du bois
La langue de bois
La langue de bois
Pour désigner paroles veines
Et insulter ma fibre à moi
Japer beaux messieurs sans remord
Vous valez pas un sycomore
La langue de bois
Yema
Les arbres parlent plusieurs langues
Selon l'essence, le ciel, l'endroit
Le bois de l'un prononce mangue
Le bois de l'autre dicte la noix
La langue du bois
La langue du bois
Et quand ces branches se déchirent
Quoi de plus beau qu'un bois d'ébène
Qui offre le fruit de la joie
La langue du bois
Yema
Petit chanteur à la croix de moi
De la croix de moi dont on fait les arbres
Aux quatre bouts de moi
Veinés comme du marbre
Et de toues mes feuilles je connais le poids
Des branches aux racines
De la tasse à la cime
Je chante ma joie de bois
Perché sur du Racine
La langue de bois
Des branches aux racines
De la tasse à la cime
Je chante ma joie de bois
Perché sur le chant de Racine
Yéma
Claude Nougaro
--
Les arbres des forêts sont des femmes très belles
Dont l'invisible corps sous l'écorce est vivant.
La plus pure eau du ciel les abreuve, et le vent
En séchant leurs cheveux les couronne d'ombrelles.
Leur front n'est pas chargé de la tour des Cybèles:
L'ombre seule des fleurs sur leur regard mouvant
Retombe, et, le long de leurs bras se poursuivant,
Tournent les lierres verts qu'empourprent les rubelles.
Les arbres des forêts sont des femmes debout
Qui le jour portent l'aigle et la nuit le hibou,
Puis les regardent fuir sur la terre inconnue.
La rapide espérance et le rêve incertain
S'envolent tour à tour de leur épaule nue
Et la captive en pleurs s'enracine au destin.
Pierre Louys
--
... Dans ce bois ni dans ces montagnes
Jamais chasseur ne vint encore :
Si quelqu'un y sonne du Cor,
C'est Diane et ses compagnes.
Ce vieux chêne a des marques saintes ;
Sans doute qui le couperait,
Le sang chaud en coulerait
Et l'arbre pousserait des plaintes.
Tristan l'Hermite
--
Vers dorés
« Eh quoi ? tout est sensible ! » Pythagore
Homme ! libre penseur te crois-tu seul pensant
Dans un monde libre, où la vie éclate en toute chose ?
Des forces que tu tiens ta liberté dispose,
Mais de tous ces conseils l'univers est absent.
Respecte dans la bête un esprit agissant...
Chaque fleur est une âme à la Nature éclose ;
Un mystère d'amour dans le métal repose :
Tout est sensible ! Et tout sur ton être est puissant !
Crains dans le mur aveugle un regard qui t'épie :
A la matière même un verbe est attaché...
Ne fais pas servir à quelque usage impie.
Souvent dans l'être obscure habite un Dieu caché ;
Et, comme un oeil naissant couvert par ses paupières,
Un pur esprit s'accroit sous l'écorce des pierres.
Gérard de Nerval
- Es precisament la possibilitat d'arribar a realizar un sòmi çò que fa
que la vida siaguèsse interessanta. L'Alquimista de Paulo Coelho.
- Estimar és experimentar plaer en veure, tocar, percebre per tots els
sentits i de tan a prop com sigui possible un objecte amable i que ens
estima. Stendhal (Grenoble 1783 - París 1842).
- La ment humana és com un paracaigudes, només funciona quan s'obre. (-)
- Al que va inventar l'alcohol se li hauria de fer un monument. Als
tristos els fa tornar alegres i als dolents els fa tornar idiotes.
Santiago Rusiñol (Barcelona 1861 - Aranjuez 1931).
- El qui tingui somnis de poder que almenys no ronqui en veu alta. S. J.
Lec (Lwów, Polònia 1909 - Varsòvia 1966).
- La primera virtut de l'eloqüència és la claredat. Quintilià.
- Els filòsofs només han estat capaços d'interpretar el món de diverses
maneres; ara el que cal és transformar-lo. Karl Marx (Trèveris 1818 -
Londres 1883) La Sagrada Família (1845).
- A la partitura hi és tot menys l'essencial. Gustav Mahler (Kalisté
(Moràvia), 1860 - Viena, 1911)
- Le sentiment séparatiste se justifie... historiquement et
psychologiquement. On peut aller plus loin et se demander s'il est
possible qu'un Breton conscient soit autre chose que séparatiste? Emile
Masson.
- Si el que has de dir no és més bell que el silenci, no ho diguis.
Proverbi hindú.
- Aquí reposa Rafael: en veure'l, la natura temé ser vençuda pel seu art.
Avui, que ell ha mort, del que té por és d'haver mort també ella. Pietro
Bembo.
- Car per armes són los hòmens en perill de mort, e per saviesa sap hom
esquivar perills e ocasió de mort. Ramon Llull (Mallorca 1235 - Tunis
1316).
- Si fas una pregunta passaràs vergonya un moment, si te la calles
passaràs vergonya tota la vida. (Màxima xinesa).
- A la partitura hi és tot, menys l'essencial. Gustav Mahler (1860-1911).
- Si penso en la perennitat de la tomba, el tedi fabulós de l'eternitat
m'envaeix. ¿No em deixaríeu sortir mai més, bon Déu? ¿Ni per anar a
prendre cafè? Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Mas Pla de Llofriu, 1981).
- La mentida és la religió dels esclaus i dels patrons. La veritat és
cosa d'homes lliures. Màxim Gorki.
- Tu, romà, recorda't d'imposar als pobles el teu imperi; aquestes seran
les teves arts: dictar costums de pau, perdonar els vençuts i abatre els
superbs. Virgili.
- Déu ha mort, Marx ha mort, Montesquieu ha mort, però els imbècils no hi
ha qui els mati. Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003).
- Un bon pare val per cent mestres. -- Jean Jacques Rousseau (1712-1778)
Escriptor i filòsof francès.
- La paciència té més poder que la força. Plutarc.
- La aznaridad es cejijunta y plana. Manuel Vázquez Montalbán
(1939-2003).
- Aquell que calla sembla que atorgui. Bonifaci VIII. (S. XIII i XIV).
- La commiseració amb els animals està lligada íntimament amb la bondat
de caràcter, de tal manera que es pot afirmar amb tota seguretat, que qui
és cruel amb els animals no pot ser una bona persona. Arthur Schopenhauer
(1788-1860).
- Només es pot governar un poble oferint-li un futur. Napoleó I (Ajaccio
1769 - Saint Helena 1821).
- Llegeix-me: sóc l'anunci d'una casa / on ningú no vol viure. / No tens
amb què comprar-la: benvingut. Carles Torner (Barcelona 1963).
- Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Joan
Fuster.
- Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja
pensaria a casa. Pere Calders.
- Anc que la guineu muda el pèl, de son natural no es desprèn. Anònim.
- Els dies que desaprofitem també ens els compten. Marcial.
- El millor profeta del futur és el passat. Lord George Gordon Byron
(1788-1824), poeta i aventurer romàntic anglès.
- Aquells qui no se'n recorden del passat es troben condemnats a
repetir-lo. George Santayana, escriptor madrileny en anglès, ignorat per
l'integrisme monolingüísta espanyol.
- Un cop llançada la paraula no torna enrere. Horaci.
- Sóc incapaç d'entendre com una mà honesta pot agafar actualment un
diari sense regirar-se de nàusea. Charles Baudelaire.
- Doneu al passant recer: que l'arbre no nega l'ombra ni que sigui al
llenyater. Josep Carner.
- Vivez, si m'en croyez, n'attendez à demain : Cueillez des aujourd'hui
les roses de la vie. (Ronsard, Sonnets pour Hélène, XLIII).
- Sense acció, tot el plaer, tot el sentiment i tot el coneixement no són
altra cosa que una mort ajornada. Jakob M. R. Lenz.
- Jo no evoluciono, jo sóc. Pablo Picasso.
- Allò que esdevé a la terra, esdevé també als fills de la terra. Cabdill
Seattle 1855.
- Com sostenia un trapella, hom afalaga el cavall fins que li ha posat la
sella. Josep Carner.
- Impressiona'm, sorprèn-me, destrossa'm, fes-me vibrar, plorar,
tremolar, indignar; això d'entrada. Ja recrearàs després els meus ulls,
si pots. Diderot.
- Ell detesta tothom qui tingui èxit, com els eunucs detesten les
persones que s'ho passen bé al llit. Voltaire.
- Quan hagis d'escollir entre diferents camins, escull sempre el camí del
cor. Qui escull el camí del cor no s'equivoca mai. Proverbi sufí.
- Us heu pres només la molèstia de néixer i, després, ja no heu fet cap
més esforç. Beaumarchais.
- Si el toreig és art, el canibalisme és gastronomia. Manuel Vicent
("Antitauromaquia").
- El falcó [...] prefereix morir de gana que menjar carronya. Leonardo da
Vinci.
- Acaben de descobrir que la recerca provoca càncer als ratolins.
- Per al comerciant, l'honestedat és només una especulació sobre el
lucre. Charles Baudelaire.
- Cosas veredes Sancho que farán falar las paredes. Miguel de Cervantes y
Saavedra.
- Les noves generacions no són més imbècils que les anteriors perquè és
difícil que les superin. Woody Allen.
- A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i
nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Maria Mercè
Marçal (Ivars d'Urgell, 1952-Barcelona, 1998).
- No hi ha prou amb tenir una bona ment, sinó que el principal es
aplicar-la bé. Descartes, Discurs del mètode, I.
- La rosa, sense la literatura que li ha caigut a sobre, només seria una
col petita. Joan Fuster.
- Si penso en la perennitat de la tomba, el tedi fabulós de l'eternitat
m'envaeix. ¿No em deixaríeu sortir mai més, bon Déu? ¿Ni per anar a
prendre cafè? Josep Pla
- La urbanització territorial és la fil·loxera del segle XXI. Joan Real
(biòleg UB)
- És millor callar i semblar estúpid que parlar i aclarir els dubtes
definitivament. Julius "Groucho" Marx
- Per al qui mira i no hi veu, la terra només és terra. Res no li diuen
la pampa, ni el rierol, ni la salzeda. Atahualpa Yupanqui
- El que és perillós en pujar un mur alt, no és el fet que puguis
caure'n, sino que pots tirar-te'n. Sartre
- La força és el dret de les bèsties. Ciceró
- Tinc per principi no deixar-me persuadir per les paraules. sinó per les
raons. Sócrates
- No estan disposats a pagar la música amb la que d'altres dancen.
Moliere
- Qui res no dubta res no sap.
- El cinema ajuda a sommiar, la televisió a dormir.
- 'Rydhsys rag Kernow lemmyn' Aquesta frase que significa 'Llibertat per
a Cornualla ara' en còrnic.
- Un automòbil emet, a l'atmosfera, al voltant d'1 tonelada de CO2 cada
5.000 km; aquest fet contribueix, en gran mesura, a l'efecte hivernacle.
(font: Clefs-Défi du CEA)
- La persona que no ha estimat apassionadament ignora la meitat més
formosa de la seva vida.
- Només hi ha una manera incruenta de viure: dormir. Joan Fuster.
- A la terra del Vallès un forat fa un abocador i un cargol un sincrotró.
Àngel G.
- Allà on no hi ha hagut mai so, mal podrà haver-hi ressò. Víctor
Català-Caterina Albert.
- Per què m'has dut al món, oh Déu, si sabies com era? (Traducció de
Joan-Ramon Bach). Anònim africà.
- Repeteix mil vegades una mentida i acabarà sent veritat. Goebbels,
ministre de propaganda de l'Alemanya nazi.
- Compensa'm amb diners la nàusea que sento cada dia. Marcial
- Es conserven les piràmides, però no les cases dels obrers que les van
fer. B. Brecht.
- Hi ha pobles que neixen per fer història i d'altres per patir-la.
Nietzsche.
- Totes les religions miren de sobreviure falsificant la modernitat,
perquè, si no, la modernitat les deixa amb el cul a l'aire. P. Carvalho
(M. Vázquez Montalbán).
- El gust de la poma [...] està en el contacte de la poma amb el paladar,
no en la mateixa fruita. Jorge Luis Borges
- Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble. V.
Andrés Estellés.
- Nosaltres som una part de la terra i ella és una part de nosaltres...
Seattle. Seattle: Gran cabdill dels indis Duwamish. La pàtria Duwamish
s'estenia més o manco pels territoris que coneixem com l'estat de
Washington, al nord-oest del EUA. Aquesta frase forma part del seu amarg
discurs, lliurat l'any 1855 al catorzè president dels Estats Units
d'Amèrica, Franklin Pierce. El discurs del Gran Cap Seattle fou una mena
d'"aigua en cistella" per als seus vencedors i botxins, els EUA. El poble
Duwamish no ha sobreviscut.
- En les qüestions de l'amor, la pell és infinitament més actuant que
totes les formes de dialèctica mental més treballada. Josep Pla
(Palafrugell 1897 - Llofriu 1981) Notes per a Sílvia (1974). Rèplica a
l'amor cortès.
- Jo m'he fet a mi mateix. Se't nota, perquè has quedat a mig fer. Josep
M. Terricabras.
- Ja tinc 40 anys i cada cop que surto sembla que vingui de visitar el
taxidermista i els llargs weekends de diàlisi posteriors no són
gens recomanables. Lluís Gras.
- El sexe és una trampa de la natura per no extingir-nos. - Friedrich
Wilh.
- La ment petita empra l'insult en comptes de l'argument. Laurie R. King
- Novel.lista nordamericana (1952).
- És millor que t'odien per allò que ets que no que t'estimen per allò
que no ets. André Gide.
- Els qui no es ruboritzen absolutament gens són [...] els cretins. Josep
Carner.
- En la vida no hi ha res que calga témer; solament cal comprendre-ho.
Marie Curie, física francesa d'origen polonès (1867-1934)
- De cerca, nadie es normal. Caetano Veloso
- Tenia un problema i un aforisme me l'ha resolt. Devia ser un problema
petit. Josep M. Terricabras
- Cossí anam destrias los catolics dels erètges (los catars)?
Tutatz los totes, Dieu reconeisserà los sieus. Arnaud Amalric, abat de
Cistel. S. XII-XIII. Bezièrs
- El fat de la dona de bon cor és deixar-se enganyar per les astúcies del
mascle". Viatge d'hivern. Jaume Cabré.
- En les cinc parts del món hi ha pocs intel·ligents i massa savis. Joan
Salvat-Papasseit.
- ESTUDIAR: "la carícia mental més delicada que l'esperit pot produir".
Josep Pla.
- De vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble però mai
ha de morir un poble per un home sol. Recorda sempre aixó Sepharad ...
Salvador Espriu.
- Albert Einstein va argumentar que no li agradava de pensar en el futur
perquè arribava massa de presa.
- Si la llibertat significa alguna cosa és el dret a dir a la gent allò
que no vol sentir. George Orwell (autor)
- La grandesa d'una nació i el seu progrés moral poden jutjar-se per la
manera en què tracten els seus animals. Mahatma Gandhi (home d'estat i
filòsof)
- Si dius la veritat, no hauràs de recordar-te de res. - Mark Twain
- "...diverses vegades los pocs han obtesa victòria dels molts, la
saviesa e astúcia dels cavallers ha bastat aterrar les forces dels
enemics". Tirant lo Blanc - Joanot Martorell
- Queu país Anei vers queu país: desvelha-te! Anei vers queu país, coma
aniriatz ad un amic, li borrar sus l'espatla: desvelha-te! Quant be
d'autres, davant ieu, an dich: desvelha-te? ... De Na Marcela Despastre,
escrich de 1974.
- La gent que es pensa que ho sap tot tendeix a irritar-nos als que ho
sabem tot. Oscar Wilde.
- En la vida hom no fa sempre allò que vol, però sempre és responsable
d'allò que és. Jean-Paul Sartre.
- Si la vida salvatge es manté la vida civilitzada també. Si la vida
salvatge es perd qui es pot dir civilitzat? "L'ós bru, història d'un
extermini"
- Els Estats Units no tenen amics, solament interessos. Foster Dulles.
- Bueno es ir a la lucha con determinación, abrazar la vida y vivir con
pasión, perder con clase y vencer con osadía, porque el mundo pertenece a
quien se atreve y LA VIDA ES MUCHO para ser insignificante" Chaplin.
- Los seria salut diminuir-los les rentes, que també·ls danya la
demasiada grexesa que tenen. C. Despuig - S. XVI.
- Estos son mis principios. Si no le gustan, tengo otros. Groucho Marx.
- La història és llum de la veritat, mestra de la vida, missatgera de
l'antiguitat, útil per als senadors i els qui governen les repúbliques.
De oratore, Ciceró.
- L'alumne li preguntà al monjo: "Mestre, si un ocell fos capaç de volar
fins el sol es cremaria sense remei o Deu en la seva immensa bondat el
convertiria en un ésser diví?" El monjo, després de pensar la resposta
només un instant li respongué: "Nano, veus massa tele". Conte Zen, s.
XIII
- Investiga en profunditat la natura i llavors ho entendràs tot millor.
Albert Einstein.
- "Les persones no canvien, només envelleixen." Maria Lapiedra -
pseudònim
- El darrer camell de la fila camina tan depressa como el primer -
Proverbi somalí
- Einstein diu a Chaplin:
- El que he admirat sempre de vostè és que el seu art és universal;
tothom el comprèn i admira
I Chaplin li contesta:
- El que vostè explica és molt més digne de respecte; tothom l'admira
i quasi ningú no l'entén.
- "Casa't amb un arqueòleg. Quan mes vella et facis, més encantadora et
trobarà". Agatha Christie
- Quin joc més estrany, la guerra: la única manera de guanyar és no
jugar-hi. I si juguem a escacs? Josua, a Jocs de Guerra
What a strange game, war: The only winning move is not to play.
What about a nice play of chess? Josua, in "War Games".
http://www.imdb.com/title/tt0086567/
- La gent que es pensa que ho sap tot tendeix a irritar-nos als que ho
sabem tot. Oscar Wilde.
- Dèu beneeixi el sistema legal nordamericà, una màquina de (velles)
glòries que transforma l'estudipesa en diners comptants i sonants! El
show de Drew Carey
- Quan escoltarà el món a raons? Quan es posarà de moda la veritat? Em fa
la impressió que falta molt de temps. It'll be a long time, Offspring
- Happiness isn't something you experience, it's something you
remember. Oscar Levant
La felicitat no és una cosa que experimentes, és una cosa que
recordes. Oscar Levant
- I didn't believe in reincarnation in any of my other lives. I don't
see why I should have to believe in it in this one. Strange de Jim
No vaig creure en la reencarnació en cap de les meves vides anteriors.
No veig perquè hauria de creure-hi en aquesta. Strange de Jim
- If a man has a strong faith he can indulge in the luxury of
skepticism. Friedrich Nietzsche
Si hom té una fé forta pot permetre's el luxe de l'escepticisme.
Friedrich Nietzsche
- Sonreir ilumina mucho más que la electricidad y es bastante más barato.
AG
- Hi ha notícies que no es publiquen perquè no fan vendre. Ni que les
regalis, te les publiquen. La felicitat o la tendresa no són rendibles.
Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991)
- Res no pot semblar-nos més baix, més innoble, més digne d'oprobi, que
els "bons sentiments" del gran porc. S. Dalí
- Una reconquista de seis siglos no es una reconquista. José Ortega y
Gasset
- 'De tant llegir novel·les, acabaràs idiota' deia a Quim Monzó la seva
mare
- Somos animales de costumbres, y tenemos la costumbre de ser unos
animales.
- No podem destruir el món per fer funcionar l’economia. Salvador
Milà, exconseller de Medi Ambient
- S'és vell quan es té més alegria pel passat que pel futur. John
Knittel
- Més de 20 persones és una reunió il·legal, més de 3 neurones funcionant
al teu cap, un perillós criminal. No al Pla Caufec
- He escuchado muchas veces decir que hasta que no arreglemos el hambre
en el mundo no hay que gastar el dinero en los animales, quien lo dice no
entiende que el que no se preocupa por un ser indefenso al que no se le
ha permitido elegir su destino, tampoco se preocupará por otro, es
decir... que al que no le importa el perro tampoco le importa el niño.
Lucia Etxebarria
Política
- O grau de civismo de um povo percebe-se pela maneira como trata os seus
animais. Victor Hugo.
- Assolida l'alienació del sotmès per mitjà (bàsicament) de la coerció
física, la tasca del colonitzador es concreta en mantenir aquest estat
d'alienació i a convertir-lo en el seu (nou) estat "natural", per ço la
colonització significa sempre la falsificació de la història, àdhuc la
seva anatematització. Heinz Dietricht. Emancipació i identitat d'Amèrica
Llatina 1492-1992.
- No hi ha terceres vies en la Història dels pobles, o els pobles són
sobirans, o són dependents, i només els pobles sobirans poden assumir els
reptes del futur.
- La Història la fan els vencedors.
- Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes? Als llibres hi ha noms
de reis. Van arrossegar els reis els blocs de pedra? Bertolt Brecht. De
la col·lecció de " Contes o històries de calendari" (Kalendergeschichten)
que porta per títol: "Preguntes d'un obrer davant un llibre d'Història".
- Els que vós heu mort, aquests sí que es porten bé. Pierre Corneille
(Rouen 1606 - París 1684).
- Cal protestar encara que no serveixi de res. Manuel de Pedrolo.
- No et limitis a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al
carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i
combatiu. Vicent Andrés Estellés.
- ...sortir al carrer junts, tots, quants més millor, si no volem
perdre-ho tot. T'adones company? Raimon
- Només la violència ajuda on la violència regna. Bertolt Brecht.
- Intel·ligència militar són dos termes contradictoris. Marx.
- Los ideales que han iluminado mi camino han sido la bondad, la belleza
y la verdad. Albert Einstein.
- Els projectes dels poderosos no es van poder realitzar gràcies a la
unió en la lluita. Però mentre n'hi hagi, en barrinaran d'altres...i així
fins a la victòria definitiva de la llibertat. (Panflet anònim 'Astèrix i
la central nuclear')
- Hijo del pueblo, / te oprimen cadenas / y esa injusticia no puede
seguir / si tu existencia / es un mundo de penas / antes que esclavo /
prefiere morir!
...
trabajador no más sufrir / el opresor ha de sucumbir ... / levántate,
pueblo leal / al grito de revolución social ... / ....
...
nuestra unidad de fe i acción / producirá la revolución / nuestro
pendón, uno ha de ser ... / solo en la unión está el poder vencer! "Hijos
del pueblo" cançó llibertària.
- Qui perdona certes coses / té la vara de manar / I depèn de com et
poses / Més o menys t'ha de pegar. Ovidi Montllor.
- ... Emigrant de la fam, / de la pols i del somni / arribdes al meu
País. Josep Martí i Bodí.
- ... Obrers, camperols, la batalla / ha començat i finirà / la terra és
de qui la treballa ...
... Del passat no en deixarem rastre. / Estols d'esclaus, tots amunt
tots! / El món canviarà de base / no hem estat res, ho serem tot!
... Amunt els pobres del món / dempeus els esclaus sense pa /
aixequem-nos tots en cridar / visca la Internacional!
... És la lluita final / Unim-nos i demà / la Internacional / serà el
gènere humà. / És la lluita final... "La Internacional".
- Les Croades no van eixamplar ni un pam la cristiandad, ni convertiren
un sol infidel. Això sí: en van matar molts. Mossèn Josep Armengou.
- Si hi ha alguna cosa més gran que l'amor a la llibertat és l'odi a qui
te la pren. Fredrick Engels.
- Esta ley (el Decret de Nova Planta) es para la nación catalana: Felip V
de la casa dels borbons.
- Que la prudència no ens faci traidors! Jordi Carbonell.
- Si en les persones no hi ha cap utopia, aleshores no hi ha en elles la
possibilitat de viure plenament. Les utopies són els únics objectius que
es poden convertir en una autèntica realitat. Si no tens cap on anar, no
aniràs mai enlloc. Si et marques un objectiu utòpic, és possible que no
l'aconsegueixis, però tendeix-hi!, avança-hi! Avançar!, que m'agrada!,
aquesta paraula. Jordi Carbonell.
- En España hay un Estado y varias naciones. Azorin.
- Sense fer justícia a la memòria no podrem canviar mai la societat. Van
voler exterminar fins i tot l'esperança en un món nou. Ara és hora de
recomençar un altre cop el camí. ARB
- Una nació sense eleccions lliures és una nació sense veu, sense ulls i
sense braços. Octavio Paz.
- Qui perd els orígens perd la identitat.
- "Per morir de gana n'hi ha prou amb què siguis africà, però perquè et
neguin l'existència com a poble cal que siguis nacional d'una
nació-sense-estat." Pasqual Maragall.
- El millor dels estatuts sempre serà pitjor que no el pitjor dels
estats. Albert Sànchez Piñol.
- De la ignorància es nodreix la mentida, de la ignorància es nodreixen
els conflictes de la humanitat. Víctor Alexandre.
- L'autoestima sempre inspira respecte i el respecte fa possible la
diversitat. Víctor Alexandre.
- No abarateixis el somni que és l'estel que hi ha al fons del camí.
Lluís Llach.
Endavant, junts, sense rancúnies ni odis. Amb energia positiva, mirant
al futur amb esperança. Ningú ha dit mai que sobreviure fos una tasca
fàcil.
- Només la pau té raó.
- Una definició de capitalisme: "Cal convertir l'home en mestre i
posseïdor de la Naturalesa" Descartes S. XVII
- No hem d’esperar l’enterrament del capitalisme asseguts a
casa. Fidel Castro
Llengua - Catalunya
- L'idioma és la columna vertebral d'una cultura; l'únic instrument, en
darrer terme, que n'assegura la preservació, perquè és ella, la llengua,
que determina costums i actituds, crea facetes de pensament que
enriqueixen el patrimoni humà i fan de l'home allò que és i, de la seva
cultura, una experiència sense repetició possible. Manuel de Pedrolo.
- La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de
sotmetre un poble. Àngel Guimerà.
- Déu nos do ser catalans gent de bella anomenada, la millor cosa del
món: vella rel i fresca saba. Josep Carner (Barcelona, 1884 -
Brussel·les, 1970).
- Els pobles que no tenen memòria estan condemnats a desaparèixer. Lluís
Companys (1883 - 1940).
- Companys, si enyoreu les primaveres lliures, amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure, jo me n'he fet soldat... i si un trist atzar
m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors
vermelles, a qui tant he estimat, quan guanyem el combat. Abril 74. Lluis
Llach.
- Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent
nostres banderes serà l'urna de l'honor. Frederic Soler (Pitarra)
(Barcelona 1839 - 1895)
- A Espanya, els catalans serem simpàtics quan deixem de ser-ho. Valls ¿?
- El concepte medieval de 'nació': conjunt de ciutadans que parlen un
mateix idioma.
- Amb el poder de les armes, el 16 de gener de 1716 el Decret de Nova
Planta va abolir les lleis, les constitucions i les institucions pròpies
del Principat.
- "No ho oblidem: si un dia el català desaparegués, no seria perquè no
l'aprenguessin els no catalanoparlants, sinó perquè els catalanoparlants
l'haurien abandonat. Que cadascú obri en consciència." Antoni M. Badia i
Margarit.
- Amb la força de les armes, el 16 de gener de 1716 el Decret de Nova
Planta va abolir les lleis, les constitucions i les institucions pròpies
del Principat.
- Segueu arran, segueu arran,
que la palla va cara,
segueu arran.
Tornada de Catalunya, Comtat gran.
- La Llengua, no! La llengua sempre serà amb nosaltres, i mentre la
llengua catalana serà viva, hi haurà un poble disposat a servir-la.
Antoni M. Badia i Margarit, "la llengua catalana ahir i avui".
- El bilingüisme és la excusa que posen els castellanoparlants per no
aprendre el català. Solé i Camardons.
- La literatura [...] descongela allò que el sentit comú ha fet gelar.
Melcior Comes.
- "No tinc altra autoritat que aquesta: la d'haver-me apassionat fins a
l'obsessió per la vida i el destí del meu poble." Joan Fuster.
- [...] la desaparició d'una sola llengua constitueix sempre una pèrdua
irreparable per a la riquesa de la nostra cosmovisió i comporta una
reducció de la diversitat del pensament humà, un empobriment objectiu del
saber i del coneixement, i un reforçament d'actituds rígides i menys
equilibrades i flexibles [...]. M. Pueyo
- ... la vida literària de la nostra llengua, que va néixer als segles X
i XI, ... i anà desplegant-se esplendidíssimament, gloriosíssimament fins
en el sitgle XV i principis del XVI, que s'afica dins casa nostra la
maleïda influència castellana (maleïda, no pel que té de castellana...
sinó per lo que té de forastera i d'exòtica...); influència que, com no
mos ha morts ni ha morta la llengua catalana, hem de creure que ja no hi
haurà mal que nos mati com a poble. 'Dietari de l'excursió filològica.
1906', d'Antoni M. Alcover.
- El plurilingüisme té un valor incalculable com a garantia de
convivència pacífica entre els pobles: "Com més plurilingües siguin els
joves, més capacitat tindran per respectar altres cultures i llengües.
L'agressivitat natural de l'ésser humà estarà més controlada per uns
sentiments de solidaritat i de respecte envers la diferència". Til
Stegmann.
- La vieja fórmula que se utilizaba para tomar juramento a los reyes de
Aragón. Decía el noble que tomaba juramento, dirigiéndose al futuro rey:
/ "Nos, que cada uno vale tanto como vos, y *todos juntos mas que* vos,
os decimos: Rey seredes si justicia ficiedes, e si non, non!"/
"Te hacemos Rey si cumples nuestros Fueros y los haces cumplir, si no,
no".
A les corts aragoneses per nomenar un rei li deien "cada uno igual que
vos, todos juntos más que vos".
- 'Yo no he sido nunca lo que llaman españolista ni patriotero. Per ante
estas cosas me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar a España,
prefiero a Franco.' Manuel Azaña, president de la República espanyola.
- Una persona de mi conocimiento (Espartero) asegura que es una ley de la
historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta
años. El sistema de Felipe V era injusto, pero sólido y cómodo. Ha valido
para dos siglos. M. Azaña.
- Negar la teva cultura als de fora o tractar diferent segons l'origen és
xenofòbia. Parla'ls en català. XDF.
- El futur de la llengua depèn dels seus parlants, i el català només ens
té a nosaltres. A. Bassas.
- Què té el català que ens pensem que és una llengua que la gent és
incapaç d'aprendre-la sentint-la? Negar la teva cultura als de fora o
tractar diferent segons l'origen és xenofòbia. Parla'ls en català.
XDF-CRB
- És avui que cal proclamar la República Catalana. Demà potser fóra tard.
Manifest llançat per l’Aliança Obrera (6-10-1934)
- Més que mai és l’hora de lluitar per Catalunya i no esperar que
ens matin com a conills. Josep Dencàs (7/1936)
- Redactor del Dietari de la Junta de Braços reunida per Pau Claris: el
veritable objectiu del govern d'Olivares era "destruir i acabar Cathaluña
llevantli sos privilegis, constitucions, prerrogatives y llibertats".
- L'amor a la terra és inherent a tots els pobles i els catalans no som
en això diferents dels altres. R. de Ribot
- Si estimem el país, la llengua és un element troncal de la nostra
cultura. JM Puyal
- El 28 de setembre de 1976 a Nova York, el plenipotenciari
d’Espanya, en nom del Rei signà la Declaració Universal dels Drets
Humans del 19 de desembre del 1966 que diu “Article 1-1 i tots els
pobles tenen el dret de la lliure determinació....”.
[Associació Cerdanyola Via Verda] [Collserola]