Parlament de Catalunya |
Tram. 302-00291/06
Aprovació: Ple del Parlament
Sessió núm. 73, 13.02.2003, DSPC-P 114
PLE DEL PARLAMENT
El Ple de Parlament, en sessió tinguda el dia 13 de febrer de 2003, d'acord amb els articles 130 i concordants del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Consell Executiu sobre la conurbació de Barcelona i la realitat metropolitana (tram. 302- 00291/06), presentada pel diputat Sr. Alberto Fernández Díaz, del G. P. Popular, i les esmenes presentades pel G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 53170), pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi (reg. 53176) i pel G. P. de Convergència i Unió (reg. 53197).
Finalment, d'acord amb el que estableixen els articles 130 i 135 del Reglament, ha aprovat la següent
MOCIÓ
1. El Parlament de Catalunya constata la necessitat d'impulsar una revisió en profunditat de les lleis d'ordenació territorial, especialment de la Llei 7/1987, del 4 d'abril, per la qual s'estableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona d'influència directa, dins el marc de la ponència conjunta de revisió de les lleis d'organització territorial.
2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
a) Convocar d'una manera immediata la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana, per tal que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques presenti una proposta de pla territorial metropolità, un cop estudiats els treballs tècnics formulats per l'equip redactor del pla, amb la finalitat que aquest pugui ésser aprovat dins el primer trimestre de l'any 2004.
b) Avançar en els treballs previs i en la fixació de criteris per a promoure, en col·laboració amb els ajuntaments i amb les altres administracions locals implicades, la revisió del Pla general metropolità de Barcelona, vigent des de l'any 1976, sens perjudici que l'aprovació d'aquesta revisió hagi de restar condicionada a l'aprovació prèvia del Pla territorial metropolità de Barcelona.
c) Impulsar la creació de la Comissió Metropolitana d'Urbanisme.
d) Constituir, d'acord amb els ajuntaments, un consorci metropolità de l'habitatge.
3. El Parlament de Catalunya manifesta la necessitat d'integrar l'Entitat Metropolitana del Transport i les seves funcions en l'Autoritat de Transport Metropolità.
Palau del Parlament, 13 de febrer de 2003
La secretària primera: Carme Valls i Llobet
El president del Parlament: Joan Rigol i Roig
Tram. 340-01459/06
Informe relatiu al compliment de la Resolució Reg. 51333 /
Admissió a tràmit i tramesa a la Comissió competent: Mesa del Parlament, 17.12.2002
A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. de resolució: 290-01345/06
Sobre: el desenvolupament d'un pla sectorial de protecció de la via verda entre la muntanya de Sant Llorenç del Munt i la serra de Collserola i la definició d'una estratègia econòmica del Vallès
Comissió competent: Comissió de Política Territorial
D'acord amb allò que disposen els articles 131 i 135.3 del Reglament del Parlament de Catalunya, i per tal de donar compliment a la Resolució 1345/VI, sobre el desenvolupament d'un pla sectorial de protecció de la via verda entre la muntanya de Sant Llorenç de Munt i la Serra de Collserola, cal fer les següents consideracions:
És voluntat d'aquest Departament incorporar al Pla territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona tant els criteris de protecció de la via verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola, com l'adopció de mesures que potenciïn la vocació econòmica del Vallès, en els termes de la resolució parlamentària.
Això no obstant l'efectiva incorporació d'aquests criteris i l'adopció del conjunt d'accions corresponent no es podrà verificar fins que no s'hagi formulat el Pla per part de la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona, integrada de forma paritària per representants de la Generalitat i de l'administració local.
D'altra banda, en data 18 de setembre de 2002 s'ha aprovat definitivament el Pla parcial del Centre Direccional. Aquest document urbanístic és el primer Pla parcial que, amb una classificació de sòl urbanitzable establerta en el Pla general metropolità, mantindrà un espai obert, classificat com a verd públic de cessió, de no menys de 400 metres d'amplada per iniciar la reconstrucció del passadís entre la serralada de Collserola i la Mola de Sant Llorenç de Munt. A més, en plena correspondència amb el mandat d'incloure «usos públics, especialment els de caràcter científic i acadèmic», una de les primeres actuacions previstes en l'àmbit del Centre Direccional de Cerdanyola serà la instal·lació del Sincrotó.
Barcelona, 10 de desembre de 2002
Felip Puig i Godes
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Nota: Aquest missatge que ve del Parlament parla del seguiment per part del Govern de la Generalitat d'una Resolució parlamentària que va ser aprovada l'any passat (2002) sobre la protecció de la Via Verda. Dissortadament, a efectes pràctics, aquesta Resolució té poca incidència. El Pla Parcial del Centre Direccional no es veu influït, i per tant, no condiciona la seva urbanització massiva. La reserva de 400 metres d'ample mínim que preveu el Pla Parcial, i que pressumptament faria funció de Via Verda, ja era prevista abans que s'aprovés la Resolució. En conclusió: el perill d'urbanització de la Via Verda a Cerdanyola continua. RBC
Núm. 353 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
11 de novembre de 2002
Tram. 250-02601/06
Adopció: Comissió de Política Territorial Sessió núm. 41, 23.10.2002, DSPC-C 381
COMISSIÓ DE POLÍTICA TERRITORIAL
La Comissió de Política Territorial, en sessió tinguda el dia 23 d'octubre de 2002, ha estudiat el text de la Proposició no de llei sobre l'elaboració d'un pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del corredor ecològic comprès entre Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la serra de Collserola (tram. 250-02601/06), presentada pel G. P. d'Iniciativa per Catalunya Verds, i les esmenes presentades pel G. P. de Convergència i Unió (reg. 41577).
Finalment, d'acord amb l'article 135 del Reglament, ha adoptat la següent
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Govern a col·laborar amb l'Administració local per estudiar la viabilitat de la creació d'un organisme de gestió intermunicipal anàleg a una mancomunitat paisatgística, amb competències de planificació i gestió, per protegir la Via Verda entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de Collserola.
Palau del Parlament, 23 d'octubre de 2002
El secretari, Salvador Esteve i Figueras
El president de la Comissió, Josep M. Fabregat i Vidal
8 d'abril de 2002 Butlletí oficial del parlament de Catalunya núm. 280
Tram. 250-02601/06
Presentació: Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds
Reg. 40173 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 02.04.2002
A LA MESA DEL PARLAMENT
El grup parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds, d'acord amb allò que
es preveu als articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra, presenta la
següent Proposició no de llei.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El corredor ecològic de la Via Verda és una successió d'espais oberts que s'estén entre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i l'espai natural protegit de Collserola.
Aquests paratges són bàsicament sòl agrícola i forestal, malgrat que algunes infraestructures de comunicació han fragmentat la continuïtat dels espais naturals, com succeeix amb les autopistes A-7 i C-58, la Carretera Nacional 150 o les línies ferroviàries dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i de RENFE.
La necessitat de preservar la Via Verda respon a motius diversos. Al respecte, compleix una funció territorial de primer ordre, tot evitant que les serralades litoral i prelitoral restin aïllades com a conseqüència del creixement urbanístic de les poblacions. La preservació d'aquest corredor reforça la identitat dels municipis, atès que garanteix que els assentaments humans no conformin un continu urbà.
Des de la perspectiva biològica, la Via Verda posseeix uns valors ambientals destacats, atès que el mosaic rústec de la plana vallesana és una zona de notable biodiversitat.
Cal també tenir en compte els valors patrimonials, atès que en aquests espais existeixen enclavaments d'interès històric, com el Castell de Sant Marçal o els assentaments romans de Torrebonica i el propi corredor discorre per l'antic camí dels monjos, que connectava el Monestir de Sant Cugat i l'ermita de Sant Llorenç del Munt. Cal també ressenyar les funcions socials d'aquests paratges, que ofereixen possibilitats de lleure als ciutadans dels nuclis urbans propers i la importància de disposar d'una agricultura periurbana tan pròxima a les places de subministrament.
Tots aquests valors perillen atès que en el planejament urbanístic dels municipis compresos en la Via Verda sobreviuen molts sòls urbanitzables i sòls no urbanitzables sense cap tipus de protecció especial. De fet, actualment hi ha dos projectes que amenacen greument la pervivència de la Via Verda. Es tracta del camp de golf de El Prat a Terrassa, situat en els paratges de Torrebonica, i del Centre Direccional de Cerdanyola, que pretén ocupar els espais de la plana vallesana adjacents a Collserola. L'execució d'aquests projectes contradiu els diversos estudis i resolucions de les Administracions.
Com a estudis remarquem el realitzat sobre les connexions biològiques del Vallès, per l'ADENC a encàrrec del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en l'any 1994 i la Proposta de Via Verda formulada pel Fòrum Terrassenc l'any 1996.
Cal també tenir en consideració «l'Informe sobre els Espais Naturals i els Corredors Biològics a incloure al Pla Territorial Metropolità de Barcelona», emès per la Direcció General del Medi Natural del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat l'any 1997, on zonificava la Via Verda en àrees: de gran valor faunístic, de valor natural considerable, de menor valor natural i corredors lineals riberencs a conservar o potenciar per evitar l'aïllament definitiu.
Pel que fa a les declaracions institucionals, els Ajuntaments vallesans compresos en aquest corredor ecològic, amb el recolzament del Consell Comarcal, han acordat en mocions aprovades l'any 1997 la necessitat de conservar-lo.
El propi Parlament de Catalunya s'ha pronunciat en dues Resolucions: de 6 maig de 1998 i de 8 de juny de 2000, on s'instava el Govern de la Generalitat a protegir activament la Via Verda.
Per fer efectius aquests acords cal desplegar mesures d'ordenació del territori. En aquest sentit, la legislació d'espais naturals faculta la redacció d'uns Plans Especials que harmonitzen els diversos planejaments urbanístics existents, de manera que s'estableixin límits als sòls urbanitzables, es canviï en els indrets d'interès la classificació de sòl perquè esdevingui no urbanitzable, i que el sòl actualment rústec assoleixi un major rang de protecció. A la vegada, per tal de restaurar les fractures produïdes en el corredor ecològic, esdevé important sotmetre a avaluació d'impacte ambiental les infraestructures que el creuen, atès que es van executar en un moment en què ni existia normativa aplicable ni consciència social sobre la importància de preservació d'aquests espais. És el cas de les autopistes A-7, C-58, Línia Papiol-Mollet, etc. L'avaluació possibilitarà dur a terme mesures correctores, com per exemple passos per la fauna en determinats trams i esmortiment de la contaminació generada pel trànsit, que revertiran en una millora substancial de la qualitat ambiental i social del Vallès, i per extensió, de la Regió Metropolitana de Barcelona.
Per tots aquests motius, EL Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds presenta la següent
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
Palau del Parlament, 26 de març de 2002
Bet Font i Montanyà - Joan Boada i Masoliver
Diputada
Votació: a la comissió de política territorial de dimecres 23 d'octubre de 2002.
La Comissió de Política Territorial, en sessió tinguda el dia 24 d'abril de 2002, ha estudiat el text de la Proposició no de llei sobre el desenvolupament d'un pla sectorial de protecció de la via verda entre la muntanya de Sant Llorenç del Munt i la serra de Collserola i la definició d'una estratègia econòmica del Vallès, presentada pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya (tram. 250-02041/06) i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (reg. 33284), i pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 33895).
Finalment, d'acord amb l'article 135 del Reglament, ha adoptat la següent Resolució
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
Palau del Parlament, 24 d'abril de 2002
El secretari de la Comissió, Salvador Esteve i Figueras
El president de la Comissió, Josep Maria Fabregat i Vidal
Tram. 250-02041/06
Esmenes presentades
Admissió a tràmit: Mesa de la CPT, del 20.12.01
ESMENES PRESENTADES PEL G. P. SOCIALISTES - CIUTADANS PEL CANVI (REG. 33284)
APARTAT 3
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
"3. Adoptar les iniciatives necessàries per tal de potenciar el desenvoupament del Centre Direccional de Cerdanyola de manera que, actuant coordinadament en la definició de l'abast de la protecció ambiental i en la definició d'una estratègia econòmica al Vallès, es formalitzi la reserva d'un primer tram del corredor biològic de connexió entre Collserola i Sant Llorenç del Munt i s'obri l'assentament d'activitats científiques i tècniques."
ESMENES PRESENTADES PEL G. P. DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 33895)
APARTAT 1
1
ESMENA NÚM. 1
De modificació
G. P. de Convergència i Unió "Incorporar en el Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona els criteris de protecció de la Via Verda..."
APARTAT 2
2
ESMENA NÚM. 2
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
"Adoptar, en el marc del Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, el conjunt d'accions que potenciïn la vocació econòmica del Vallès, de manera articulada amb el conjunt metropolità i amb un objectiu de desenvolupament equilibrat i sostenible."
Apartat 3
3
ESMENA NÚM. 3
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
"Adoptar les iniciatives necessàries per tal desenvolupar les operacions de polígons industrials..."
Tram. 250-02041/06
Presentació: Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya
Reg. 30197 /
Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 25.09.2001
A LA MESA DEL PARLAMENT
Presentació: Joan Ridao i Martín, Xavier Vendrell i Segura, Josep Bargalló Valls, Portaveu adjunt, del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Document/proposta: Proposició no de llei sobre els espais lliures de la plana vallesana a Cerdanyola, en el corredor entre Collserola i Sant Llorenç del Munt (A les comarques de Barcelonès i Vallès Occidental).
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El Pla general metropolità (1976) qualifica l'àmbit delimitat entre Sant Llorenç del Munt i Collserola com a "Centre Direccional". La voluntat d'aquest pla era fer d'aquesta zona un punt neuràlgic amb la instal·lació de fires internacionals com l'Expo 2000 o diverses seus de l'Administració. Actualment, la modificació en curs del PGM, en tràmit d'informació pública, preveu el desenvolupament de zona residencial i industrial ja que malgrat s'anomeni "Parc Tecnològic", el seu caràcter és simplement el d'un polígon. D'acord amb el PGM, aquesta era una zona a desenvolupar per iniciativa pública i per tant es va preveure la seva expropiació. D'aquí que, en aquests moments, el 60 per cent del sòl sigui ja de titularitat pública i pertanyi a l'Incasol, a l'Ajuntament de Cerdanyola o a d'altres.
Des de la redacció del Pla general metropolità el 1976, en el debat territorial ha aparegut un nou element de primera magnitud que fa reconsiderar les antigues opcions: la sensibilitat en relació amb el medi ambient. La possibilitat de consolidar l'opció del corredor entre Collserola i Sant Llorenç esdevé un element estructural necessari d'ordenació de la Regió metropolitana. En aquest sentit, el Parlament de Catalunya va adoptar el 25 de juny de 2000 la Moció 32/IV sobre la implantació de camps de golf i sobre l'impacte que produeixen en el medi ambient i en la qual s'instava al Govern a promoure la protecció activa de la Via Verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola, definir la xarxa d'espais naturals protegits, agrícoles i forestals de la plana del Vallès i garantir així la connexió biològica i territorial entre els espais naturals protegits de la serralada litoral i prelitoral. Aquesta determinació adoptada pel Parlament entra en contradicció amb la proposta urbanística consorciada entre l'administració local i el Govern, a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a través de l'NCASOL. De fet, el Pla territorial general de Catalunya qualifica l'àmbit de la Regió metropolitana que comprèn entre d'altres, el Barcelonès i bona part del Vallès Occidental, com a zona congestionada. És per això que sembla desitjable aturar una operació de creixement urbanístic que posaria en contacte el nucli urbà de Cerdanyola amb el de Sant Cugat, tot constituint la major operació de creació de sòl urbanitzat de la regió metropolitana i que rep la denominació de Centre Direccional.
En aquest sentit, entre les opcions plantejades de Centre Direccional al llarg d'aquest anys han sorgit algunes iniciatives privades que es van avançar a les operacions públiques com és el cas del complex i centre comercial Baricentro. Pel que fa al sector públic, la Universitat Autònoma (UAB) és la que presenta un èxit major en el seu desenvolupament, constituint encara avui l'exponent més consolidat de descentralització d'un equipament metropolità.
Tanmateix, moments la Universitat pateix un procés de densificació que pot conduir a un desbordament cap a sòls del seu propi perímetre que han conservat característiques ambientals que cal preservar. Tanmateix, malgrat la voluntat del Rectorat de la Universitat per preservar aquests espais, la demanda de nous espais i les possibilitats de creixement demanarien una àrea d'expansió que possiblement aniria cap al sud i a l'altra banda de l'autopista B-30.
D'altra banda, la possibilitat de creixement residencial i industrial topa amb els criteris del Pla metropolità, la Moció 32/IV del Parlament de Catalunya i les directrius del Pla territorial general de Catalunya. Les propostes en curs no tenen en compte aspectes tan importants com la necessitat de donar sortida a l'ampliació de la Universitat i fusionar-la amb el nucli urbà de Cerdanyola. Per altra part, cal esmentar que el creixement entre Sant Cugat i Cerdanyola comportarà un augment de la mobilitat en vehicle privat ja que no existeix xarxa fixa de transport públic. A més, l'anul·lació del corredor entre Collserola i Sant Llorenç del Munt suposaria un espai de "corredor" d'escassament 400 metres d'amplada que coincidiria amb la reserva viària de l'anomenat "túnel central" del Tibidabo. Per tant, la presència de propietat pública i les directrius del PGM d'expropiar els terrenys que no ho siguin, donarien sentit a una opció que no fos de simple creixement urbà, sinó que abastés una doble vessant de preservació del medi ambient i de potenciació de la Universitat. De fet, la Universitat Autònoma, completada com a Parc Científic i el conjunt d'empreses tecnològicament innovadores situades al llarg de la B-30 (A-7), constitueixen veritablement un Parc Tecnològic. Aquest projecte es podria completar amb les iniciatives que s'han emprès a escala urbana com per exemple la del Poble Nou.
Per tant, les funcions limitades de l'anomenat "parc tecnològic" de Cerdanyola indiquen que la prioritat de desenvolupament cal fer-la a través de parcs científics públics vinculats a la Universitat, empreses líder situades en el conjunt de la Regió metropolitana i de l'A-7 en particular i la reconversió de les trames urbanes de les ciutats, com el cas de Barcelona, Sabadell, Terrassa o les velles àrees industrials de Cerdanyola. En qualsevol cas, només la gestió immobiliària presideix l'actual projecte, situació que si bé seria legítima en cas de propietat i promoció privada, no ho és en una àrea de sòl públic amb qualificació de Centre Direccional i on es concentren opcions estratègiques de cara a millorar el desenvolupament econòmic del país. El perill actual es troba en què les opcions immobiliàries anul·lin el que hauria de ser una estratègia metropolitana emplaçada al Vallès, orientada al desenvolupament i a la presència internacional de Catalunya en la nova economia.
Actualment, altres àrees ja han estat planificades com a centres estratègics i en aquest sentit la concentració logística en el port, les operacions d'ampliació de l'aeroport i la dotació d'infrastructures com el tren d'alta velocitat contrasten amb la manca de planificació que hi ha a d'altres sectors dels territori metropolità, particularment al Vallès, que opera com a contenidor del creixement expulsat i com a macro-eixample d'operacions residencials i industrials sense infrastructures suficients. És per això que la intervenció pública ha d'anar orientada a fer-ne una àrea on s'integri la definició de polítiques ambientals compromeses en la conservació d'una estructura de corredors verds entre la carena litoral i la prelitoral en el marc d'una estratègia de reforç del lideratge econòmic dels seus sistemes urbans.
És per tots aquests motius que es presenta la següent,
PROPOSICIÓ NO DE LLEI
"El Parlament insta al Govern de la Generalitat a:
Palau del Parlament, 5 de setembre de 2001
Joan Ridao i Martín; Xavier Vendrell i Segura; Josep Bargalló Valls, portaveu adjunt.
Tram. 250-02324/06
Adopció: Comissió de Política Territorial.
Sessió núm. 35, 24.04.2002.
[...]
Resolució: El Parlament de Catalunya insta el Govern a fer un estudi, abans de la fi del 2002, que avaluï estratègicament l'efecte sinèrgic dels diferents projectes que es volen portar a terme a l'espai natural del parc de Collserola, i a pronunciar-se, d'acord amb el dit estudi, sobre la possible revisió del Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural de Collserola per augmentar-ne el grau de protecció actual.
Palau del Parlament, 24 d'abril de 2002
BOPC núm. 305 del 3.06.2002
Tram. 250-02324/06
Esmenes presentades
Admissió a tràmit: Mesa de la CPT, del 27.02.02
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTES - CIUTADANS PEL CANVI (REG. 37266) ADDICIÓ DE NOUS APARTATS
APARTAT 3
1
ESMENA NÚM. 1
D?addició
G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi
«3. Que la Llei de protecció de Collserola i el Pla Especial de protecció bans assenyalats especifiquin el compromís explícit de col·laboració econòmica per part del Govern de la Generalitat en la gestió de l'espai natural de Collserola»
ESMENES PRESENTADES PEL GRUP PARLAMENTARI DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (REG. 37698)
APARTAT 1
1
ESMENA NÚM. 1
De supressió
G. P. de Convergència i Unió
De supressió de l?apartat 1
APARTAT 2
2
ESMENA NÚM. 2
De modificació
G. P. de Convergència i Unió
«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a avaluar estratègicament els diversos projectes que es volen endegar a l?espai natural de Collserola, de manera que es pugui avaluar adequadament el seu possible efecte sinèrgic sobre aquest espai.»
3.10.25.
3. TRAMITACIONS EN CURS
Tram. 250-02324/06
Presentació: Grup Parlamentari d?Esquerra Republicana de Catalunya Reg. 35690 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 20.12.2001
A la mesa del Parlament
Presentació: Xavier Vendrell i Segura, Carles Bonet i Revés, Josep Huguet i Biosca, Portaveu, del Grup Parlamentari d?Esquerra Republicana de Catalunya. Document/proposta: Proposició no de llei sobre la protecció del Parc de Collserola.
Exposició de motius
L?espai natural de Collserola està situat al bell mig de la regió metropolitana de Barcelona. La valoració i la protecció del patrimoni natural de la serra de Collserola va començar a la primera meitat del segle XX, amb el Regional Planning (1932) que considerà Collserola una reserva de bosc i el Pla Comarcal (1953), que el valorà com a parc forestal i zona de bosc. El Pla General Metropolità (PGM, 1976), reconeix en Collserola uns valors com espai forestal vinculat al destí del Parc. El Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Medi Natural de collserola (PEC, 1987) té entre els seus objectius prioritaris «la conservació dels recursos naturals, de l?equilibri ecològic, i de la diversitat ecològica» i reconeix que «un dels trets biològics de la serra és la seva varietat d?ambients, els quals constitueixen un ric mosaic de paisatges mediterranis».
En els 25 anys de vida del PGM, hi ha hagut múltiples propostes d?entitats veïnals, excursionistes i ecologistes per millorar la protecció de la serra, cap de les quals ha estat presa en consideració per l'administració. Els espais naturals i rurals de Collserola estan sotmesos a greus amenaces que fan perillar la seva conservació. En l'actualitat les més importants són:
Tots aquests problemes demostren que l'actual marc de protecció resulta insuficient per garantir la protecció d?aquest indret. Malgrat que Collserola s'hagi inclòs en el Pla d?Espais d?Interès Natural (PEIN, 1992), aquest només reconeix com a espais propis aquells amb classificació de sòl no urbanitzable, per la qual cosa estan fora de protecció un 30% dels espais naturals de la serra.
La Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola han elaborat un manifest on s'expressa explícitament la necessitat de protecció, que ha de tenir en compte, entre d'altres, els punts següent:
Per aquests motius es presenta la següent Proposició no de llei
«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
Palau del Parlament, 12 de desembre de 2001
Xavier Vendrell i Segura, Carles Bonet i Revés i Josep Huguet i Biosca, Portaveu
(Text recollit de la web del Parlament)
Tram. 302-00191/06
25 de febrer de 2002
Presentació: Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya
Reg. 37856 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 19.02.2002
A la Mesa del Parlament
Presentació: Xavier Vendrell i Segura, Josep Bargalló Valls, portaveu adjunt, del Grup Parlamentari d''Esquerra Republicana de Catalunya.
Document/proposta: Moció subsegüent a una interpel·lació al Consell Executiu sobre la conservació del patrimoni natural, especialment pel que fa a la diversitat biològica de Catalunya (tram. 300-00544/06).
"El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a estudiar les propostes presentades per la societat civil (grups proteccionistes, entitats ecologistes, plataformes per la defensa del territori, col·lectius veïnals...) per tal de protegir la biodiversitat a Catalunya, contemplant les propostes que s'especifiquen a continuació:
1. Les propostes per la protecció de l'Alt Empordà elaborades per l'IAEDEN en el sentit que:
a) S'aprovin les directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques necessàries entre els espais que gaudeixen d'algun tipus de protecció, com a base per a l'establiment d'una veritable xarxa ecològica de Catalunya.
b) Que el Govern de la Generalitat aprovi el Pla especial de protecció dels sistemes connectors entre el Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
c) Que s'aturin les tramitacions de revisió del planejemanent urbanístic dels municipis de Roses, Palau-Savardera i Sant Pere Pescador, fins que no estigui aprovat el Pla especial de protecció dels sistemes connectors entre el Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
d) Que en qualsevol revisió del planejament urbanístic dels municipis de Roses, Palau-Savardera i Sant Pere Pescador, es tingui en compte el Pla especial de protecció dels sistemes connectors entre el Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’'Empordà.
2. Les propostes per la protecció de la Vall d'Àrreu dels seus espais naturals, fauna i la flora laborades per IPCENA, en la línia proposada pel projecte DIAFANIS.
3. La proposta per la protecció de la biodiversitat del rius realitzada per l'Associació per a l'estudi i la millora dels salmònids (AEMS) en el sentit que es controli el compliment de les condicions de les concessions administratives de les minicentrals instal·lades als rius de Catalunya i es revisin els cabals establint-los d'acord amb els criteris de les directives europees i el Reial Decret Legislatiu 1/2001 de 20 de juliol.
4. La proposta de protecció de la biodiversitat de la Vall d'en Bas plantejada per la Plataforma Salvem les Valls i l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) consistent en la retirada del projecte conegut amb el nom de "Túnel de Bracons"
5. La proposta de protecció de la biodiversitat del Vallès Occidental impulsada per l'ADENC per tal de preservar i conservar la l'espai comprès per les finques de Torrebonica i can Bonvilà a Terrassa.
6. La proposta de protecció de la biodiversitat del riu d'aigua d'Oral elaborada per IPCENA consistent en desestimar l'actual projecte de portada d'aigua a la Vall d''Ora al municipi de Navès (Solsonès) i elaborar un nou projecte de portada d''aigua des del pantà de la Llosa del Cavall a Navès.
7. La proposta de protecció de la biodiversitat de Collserola elaborada per diversos col·lectius englobats en la Plataforma contra el túnel d'Horta consistent en la paralització amb caràcter immediat del projecte de construcció del nou túnel d'Horta i a modificar el Pla general metropolità i el Pla de carreteres en el sentit de suprimir el traçat previst del Túnel i les seves afectacions, tot adoptant un nou enfocament que faci sostenible la gestió de la mobilitat a partir de minimitzar els costos ambientals i territorials de la mobilitat, reduir la congestió de les actuals carreteres i redimensionar les actualment infrautilitzades, així com per afavorir la intermodalitat del transport, creant enllaços i facilitant la transferència d'un medi de transport a un altre.
8. La proposta de protecció de la biodiversitat duta a terme per diversos col·lectius ecologistes i veïnals en relació al Centre Direccional de Cerdanyola desenvolupant un pla sectorial de protecció de la Via verda entre St. Llorenç del Munt i Collserola, dins la definició d'un sistema de corredors entre les carenes litoral i prelitoral, que estructuri els espais que separen el conjunt dels sistemes urbans com a mecanisme d'ordenació territorial, amb la voluntat d'incrementar la qualitat del sistema metropolità al Vallès i adoptar una estratègia d'abast metropolità que defineixi de manera articulada el conjunt d'accions que haurien de potenciar la vocació econòmica del Vallès per fer que superi el seu paper actual d'espai de creixement suburbialitzat i sense model general, en particular, impulsant un parc científic a laUAB, remodelant els nuclis industrials i històrics i articular aquests espais amb els assentaments dels polígons exteriors als nuclis urbans.
9. La proposta de protecció de la biodiversitat de can FENOSA elaborada pel col·lectiu el Lledoner Ecologistes en Acció i la Coordinadora per la Defensa de Can Fenosa consistent en respectar el Pla Especial de la Conreria de Sant Mateu Selles pel que fa a considerar la preservació d'aquest espai com a clau en l'ordenació del territori pels seus valors naturals.
10. La proposta de protecció de la biodiversitat de l'espai agrícola de can Cristòfol a Vilanova del Vallès, elaborada pel col·lectiu el Lledoner-Ecologistes en Acció, consistent en impedir la equalificació a sòl industrial d'aquests terrenys.
11. La proposta de protecció de la biodiversitat de l'Anoia d'acord amb el resultat del Referèndum popular consistent en la no autorització de l'ampliació de l'abocador de residus industrials especials al municipi de Castellolí (Anoia) i a mantenir les inversions promeses al municipi com a compensació per la localització de l'abocador de residus especials en els darrers anys.
12. La proposta de protecció de la biodiversitat d'Hostalets de Pierola, elaborada per la Coordinadora d'Afectats per lAbocador dels Hostalets de Pierola consistent en fer les gestions oportunes per tal de no autoritzar el projecte d'abocador controlat de residus classe II, que es vol instal·lar en el municipi dels Hostalets de Pierola.
13. La proposta de protecció de la biodiversitat de la zona litoral del Vendrell elaborada pel grup ecologista GEVEN consistent en prendre les mesures necessàries, inclosa l'adquisició si s'escau, per tal de preservar l''entorn de "Les Madrigueres" a la franja costanera del Vendrell.
14. La proposta de protecció de la biodiversitat de les zones naturals de Catalunya afectades per la possible ubicació d’una planta eòlica, elaborada pel col·lectiu ecologista GEPEC consistent en anul·lar la possibilitat de que la ubicació d'una central eòlica depenguí només de l''interès econòmic d'un sol municipi i menys encara si afecta a termes municipals d'altres comarques, i a espais de gran valor natural o indrets turístics i culturalment apreciats al nostre territori i sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya buscar fórmules per tal que els municipis petits de zones deprimides que no poden acollir instal·lacions industrials a causa de l'elevat interès natural o paisatgístic del seu entorn, rebin compensacions per a la preservació d'aquests valors.
15. La proposta de protecció de la biodiversitat de les Terres de l'Ebre elaborada per la Plataforma en Defensa del Territori i el grup ecologista GEPEC consistent en ampliar els límits del futur Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseït, amb la inclusió de Pàndols i Cavalls, indrets d''alt valor natural i paisatgístic que formen part del conjunt geogràfic del massís dels Ports i la futura declaració del Parc Natural de Cardó-Boix-Coll d'Alba.
16. La proposta de protecció de la biodiversitat de l'espai natural del delta de l'Ebre elaborada pel grup ecologista Seo-Birdlife consistent en establir de forma clara uns objectius de conservació i ús sostenible a mitjà i llarg termini per al conjunt del delta de l'Ebre, convenientment recollits en un Pla estratègic de Gestió dotat del seu corresponent pressupost d'execució. El document ha de contemplar les recomanacions dutes a terme per la Missió Ramsar d'Assessorament (MRA) en el delta de l'Ebre.
17. La proposta de protecció de la biodiversitat d'alguns indrets naturals del delta de l''Ebre elaborada per Seo-Birdlife d'acord amb la sentencia del TSJC sobre el Pla director del delta de l'Ebre, consistent en incloure dins el Pla d'espais d'interès natural de Catalunya i designar zones ZEPA aquells indrets qualificats per l'esmentada sentencia com a no urbanitzables
18. La proposta de protecció de la biodiversitat del riu Ebre i el seu delta elaborada per la Plataforma per la Defensa de l'’Ebre i la Xarxa per una Nova Cultura de l'’Aigua consistent en refusar l'actual PHN, el transvasament del riu Ebre, els possibles transvasaments del riu Roine, i la construcció de grans embassaments a Catalunya."
Palau del Parlament, 14 de febrer de 2002
Xavier Vendrell i Segura Josep Bargalló Valls
Portaveu adjunt
--
Aquesta moció es va perdre en votació.
Preguntes - Parlament de Catalunya |
Bet Font i Montanyà, diputada del Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), d'acord amb allò que preveu l'article 132 del Reglament de la Cambra, formula les següents preguntes per tal que sigui contestada per escrit.
L'aprovació definitiva de la modificació del Pla general metropolità al Centre Direccional de Cerdanyola va ser acordada pel senyor Pere Macias i Arau, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el dia 19 de novembre de 2001, poc abans que deixés el càrrec.
Posteriorment, arran de la interposició d'uns recursos de reposició per part d'ICV i altres col·lectius contra aquesta Resolució, l'actual conseller, ha estimat en part aquests recursos i ha deixat sense efectes l'aprovació definitiva impugnada, atès que reconeix que la Generalitat ha vulnerat el tràmit de zones verdes establert per l'article 76 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol. Atesos aquests fets,
1. Per quins motius el Govern de la Generalitat ha incomplert un tràmit previst per la Llei, el qual de forma sistemàtica es compleix en l'aprovació dels plans urbanístics?
2. Quines són les raons que expliquen la pressa que té el Govern en executar el Centre Direccional de Cerdanyola?
3. Com explica el Govern de la Generalitat que sobrevisquin actualment propietats privades en el Centre Direccional quan el sistema d'actuació urbanístic previst pel Pla general metropolità és el d'expropiació, i per tant, totes les finques haurien de ser públiques?
4. Han sufragat els privats tota o una part dels treballs d'elaboració de la modificació del Pla general metropolità i del Pla parcial del Centre Direccional?
En cas afirmatiu, quina és la raó?
Bet Font i Montanyà
Palau del Parlament, 7 de febrer de 2002
Bet Font i Montanyà, diputada del Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya - Verds, d'acord amb allò que preveu l'article 132 del Reglament de la Cambra, formula les següents preguntes al Consell Executiu, per tal que siguin contestades per escrit.
Palau del Parlament, 25 de setembre de 2001
Bet Font i Montanyà
Diputada
Títol: Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre les actuacions previstes per evitar que el Centre Direccional de Cerndayola del Vallès (Vallès Occidental) perdi les valors estratègics del Pla general metropolità (pregunta 1)
El Pla d'ordenació del Centre Direccional manté els valors estrat`egics determinats en el seu moment pel Pla general metropolità. Cal recordar que la tramitació de que es objecte hores d'ara no és sinó una part d'aquest Centre i del qual ja en el seu dia es varen consolidar les àrees al nord-oest de l'autopista A-7 com a Universitat Autònoma.
El corredor ecològic de la via verda a què es fa referència en l'escrit de la diputada no existeix sinó com a propòsit i objectiu a llarg termini ja que els processos d'urbanització i construcció d'infrastructures en el Vallès al llarg dels darrers cent anys han malmenat les possibilitats reals de què aquesta idea sigui avui una realitat operativa.
Malgrat i això, el Centre Direccional de Cerdanyola és el primer pla parcial que tenint com té la classificació com a sòl urbanitzable en el Pla general metropolità des del 1976, mantindrà un espai obert de no menys de 400 metres d'amplada per iniciar la reconstrucció de l'esmentat passadís entre Collserola i la Mola de Sant Llorenç.
El sistema d'expropiació roman inalterat en l'expedient de modificació del PGM en tràmit. El PGM no està sent revisat de forma encoberta ja que l'àmbit és avui sòl urbanitzable amb usos establerts l'edificabilitat fixada i cessions previstes, aspectes que en cap cas s'alteren o en el cas es modifiquen en ordre de dotar menors edificabilitats i majors cessions.
La Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient a Barcelona, en data 2 de juliol de 2001, va emetre informe favorable sobre la Modificació puntual del Pla general de les àrees I, II i III del Centre Direccional Sant Cugat-Cerdanyola.
La Modificació puntual del PGM té present la Moció del Parlament de Catalunya de data 8 de juny de 2000, on s'instava el Govern de la Generalitat a protegir de forma efectiva el corredor ecològic de la via verda entre Sant Llorenç de Munt i Collserola
Barcelona, 20 de novembre de 2001
Pere Macias i Arau
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Títol: Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre les actuacions previstes per evitar la desaparició del corredor ecològic de la via verda com a conseqüència de l'ocupació urbana del Centre Direccional de Cerndayola del Vallès.
El corredor ecològic de la via verda a què es fa referència en l'escrit de la diputada no existeix sinó com a propòsit i objectiu a llarg termini ja que els processos d'urbanització i construcció d'infrastructures en el Vallès al llarg dels darrers cent anys han malmenat les possibilitats reals de què aquesta idea sigui avui una realitat operativa.
Malgrat i això, el Centre Direccional de Cerdanyola és el primer pla parcial que tenint com té la classificació com a sòl urbanitzable en el Pla general metropolità des del 1976, mantindrà un espai obert de no menys de 400 metres d'amplada per iniciar la reconstrucció de l'esmentat passadís entre Collserola i la Mola de Sant Llorenç.
No existeix segons la legislació vigent cap obligació per realitzar el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental.
No obstant això, el consorci format per l'Institut Català del Sòl i l'Ajuntament de Cerdanyola ha encarregat un estudi d'impacte ambiental que serà tramitat com a document annexat a Pla parcial que en el seu moment s'exposarà al públic.
Barcelona, 20 de novembre de 2001
Pere Macias i Arau
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Parlament europeu |
Par délibération en date du 17 mai 2001 le Conseil Municipal de la Commune de Cerdanyola en Catalogne (Royaume d'Espagne) a approuvé un accord de modification du règlement d'urbanisme dénommé "Plan général métropolitain de Barcelone" dans la partie de ce plan de Sant Cugat del Vallès-Cerdanyola.
Cette modification a pour but de permettre l'intensification de l'urbanisation. Or il se trouve qu'une partie des zones qui seront soumises à une nouvelle pression urbanistique constituent dans une région de plaine une importante voie de communication faunistique, un véritable couloir écologique entre deux montagnes proches la montagne de Collserola et le Parc naturel de Sant Llorenç del Munt, serra de l'Obac.
Ce projet menace la biodiversité de toute la région. Il est contraire à toute perspective de développement durable. Il soulève les protestations et les recours de nombreuses ONG et associations de défense de l'environnement. Il parait contraire aux directives de 1985 et 1997 relatives à l'évaluation sur l'environnement des projets publics ou privés et à celle de 1992 concernant la conservation des habitats naturels de la faune et de la flore sylvestres.
La Commission est-elle informée de cette situation?
Dans la négative a-t-elle les moyens de procéder à une enquête?
Dans l'affirmative a-t-elle la possibilité de faire connaître son point de vue à l'exposant et, éventuellement, aux autorités concernées?
Signature(s): Miquel Mayol i Raynal
Date: 22-03-2002
La resposta a aquesta pregunta ha estat negativa
[Associació Cerdanyola Via Verda] [Centre Direccional] [Túnel d'Horta] [Collserola] [Legislació]