Està candent la qüestió del projecte de construcció de un macrocamp de golf, més unes grans instal·lacions de tennis, més altres instal·lacions esportives, més dos grans hotels. I tot això amb els annexos corresponents, per a un gran club privat d'elit (econòmica), en una gran superfície equivalent a 230 quadrícules de l'eixample barceloní, dins el terme de Terrassa, a tocar amb Sabadell, a 4-5 quilòmetres del camp de golf de Matadepera; actualment és una zona agrícola i d'esbarjo per a tota la ciutadania.
El primer que salta a la vista és que bona part dels terrenys en qüestió són una donació efectuada per a usos hospitalaris i assistencials com la lluita contra la tuberculosi, rehabilitació, ensenyament especial, etc.
Aleshores sembla immoral que una donació feta amb uns fins altruistes, de cara a la ciutadania en general, per part del que rep en custodia el llegat, en aquest cas "La Caixa" (en la seva vessant social), junt amb l'Ajuntament democràtic de Terrassa, els uns com a venedors del terreny i els altres com a requalificadors del canvi d'ús, vulguin que allí s'instal·li un club privat per a uns quants acomodats. És senzillament immoral.
També sorprèn que mentre desde la Generalitat i sobretot desde la Diputació de Barcelona (l`alcalde de Terrassa n'és el president) s'ens parli tant de zones verdes com l'Anella Verda (excel·lent projecte), espais naturals, sostenibilitat mediambiental (vegeu el núm. 6 de la revista Àrea editada per la Diputació de Barcelona), i que per altra part l'Ajuntament democràtic de Terrassa consideri el seu espai agrícola o natural municipal com reserva de sòl artificialitzable (terme aquest extret de la revista Àrea abans esmentada). En aquesta revista (núm. 7) s'ens diu que un paisatge no és només un patró constituït per un mosaic de zones verdes, sino també un conjunt de funcions (fluxos de materials, energia i organismes) entre les peces del mosaic (pàg. 7).
Em pregunto perquè no s'atén el projecte del Fòrum Terrassenc per a la protecció i ordenació del medi natural i el paisatge, consistent en l`anomenada Via Verda entre Sant Llorenç de Munt i Collserola, que amb molta menys inversió proporcionaria una millor qualitat de vida a la ciutadania com a pulmó al bell mig entre Terrassa i Sabadell, connexió biològica (de mamífers a petits invertebrats), biodiversitat, agricultura periurbana, etc. i tot això quasi a tocar de casa o de parada d`autobús? (1)
Podem aplicar aquí textualment el que apareix al núm. 6 de la revista Àrea editada per la Diputació sota la presidència de l'alcalde de Terrassa, pàg. 273: "En la mesura que l'home comporta amb la seva acció un procés artificialitzador, mes enllà del punt que el sistema està disposat a suportar, la conservació o preservació esdevé una mesura necessària, fins i tot quasi de caràcter sanitari"
A part de la gran quantitat de pesticides i altres productes químics per sostenir un macrocamp de golf les xifres d'aigua requerides son esgarrifoses: malgrat la disparitat de números, però, suposa l'equivalent a una població de 25.000-35.000 habitants. Ens estan dient que manca aigua, que n'estalviem, i que si segueix augmentant el consum caldrà fer una obra faraònica per portar-la del riu Roina (Ródano) creuant els Pirineus. En què quedem, o és que es vol provocar aquesta necessitat?
Com pensa ordenar el seu territori l'Ajuntament de Terrassa?
Amb quina escala de valors?
Per què un pla d'ordenació del territori municipal "és una eina tècnica que serveix per a assolir uns objectius fixats políticament" (Àrea, núm. 7, pàg.7).
Esperem resposta.
Coordinadora Via Verda de Cerdanyola
Article publicat al Tot Cerdanyola el 21.10.1999
(1) El Consell Comarcal i en ell l'Ajuntament de Terrassa acordaren adherir-se al projecte Via Verda.
Notícia del 08.06.2000. Nota de l'ADENC: El Parlament de Catalunya acorda la protecció de Torrebonica
[Coordinadora Via Verda de Cerdanyola] [Camps de golfos]