Després de les darreres eleccions municipals i autonòmiques, aquí a Cerdanyola, sospitosament ens enterem per la premsa i per tercers que hi ha projectes d`ordenació del territori i que ens volen canviar radicalment l'aspecte i extensió de la ciutat.
1) Es parla de fer el Túnel de Horta (autopista) per conectar Barcelona amb el Vallès, cosa que si es portés a terme malmetria bona part dels boscos de Collserola, i en desembocar a la plana relativament prop de Montflorit, suposaria no només una degradació de la Natura allí per on passi sinò també la devaluació dels espais urbans propers per causa del soroll i contaminació, com a conseqüència de l'augment del trànsit que comportaria.
2) També es parla de què ara, amb la majoria absoluta, l'equip de govern municipal vol tirar endavant el projecte del camp de golf; potser perquè com que quasi bé tots els municipis del Vallès Occidental amb espais naturals en tenen, ells no volen ser menys.
Que contaminin greument l`aigua subterrània amb els pesticides, herbicides, etc. per mantenir la gespa com cal, sembla no importar massa, així com l`immens consum d`aigua que requereix un camp de golf: està estimat en l'equivalent a 9.000 habitants. Ja ens vindran dient que cal que estalviem aigua, i fins i tot ens facilitaran algun petit manual explicatiu de com fer-ho. Actualment el 4,8% de l'aigua de les nostres aixetes ve del nostre subsòl, segons dades de l'Auditoria Ambiental.
3) També diu el govern municipal, oficialment, que volen ampliar el Parc Tecnolgic (cap a on i com, i amb quin tipus d`industries?) així com desenvolupar el Centre Direccional (serà la Universitat, que fins ara és realment l'únic Centre Direccional segons el criteri de què la seva activitat ultrapassa de molt l'àmbit local i comarcal?).
Al principi d'aquest article hem dit 'sospitosament'. És perquè els 2 primers temes no es van tocar durant la campanya electoral i el tercer es va fer sense concretar-ne la situació en el plànol ni dient que ja no volen entre Cerdanyola i Sant Cugat res que pugui semblar agricultura, conreus, naturalesa, etc.: que ells s'ho volen carregar tot això. És simptomàtic que el qüestionari que l'associació Coordinadora Via Verda de Cerdanyola va sotmetre a tots els partits polítics locals abans de les eleccions locals, tocant el tema 3), no va ser contestat pel PSC que ara governa amb majoria absoluta. Vegeu el TOT del 10 de juny d`1999).
Segons la llei del sòl són els ajuntaments i la Generalitat els que han de definir el que cal preservar com a espai natural.
Arribats aquí ens podem preguntar com es prendran les decisions sobre aquests temes que no son altres que el futur model de la ciutat de Cerdanyola on ens tocarà viure? La presa de decisions sobre qüestions com aquestes pot fer-se de tres maneres diferents (vegeu núm. 7 d'ÀREA, revista de debats territorials editada per la Diputació de Barcelona):
a) Burocràtica: justificada per la legitimitat de la democracia representativa. Hem votat i el PSC té majoria absoluta i legalment pot fer el que vulgui dins els límits legals. Pot imposar el model de ciutat, legalment, que no moralment perquè no va explicitar ni detallar el model.
b) Tecnocràtica: Uns analistes (en diuen tècnics) determinen els criteris sobre una base homogènia que sol ser monetària. Això vol dir que l'anàlisi i els analistes poden quantificar en diners (ptes., euros) els boscos de Collserola, les passejades de cerdanyolenques i cerdanyolencs en ells, la regeneració de l'aire que respirem, construcció de vials, salut pública, impostos per neteja i manteniment viari, sorolls, contaminació, etc. tot en un mateix sac. Que el lector jutgi.
c) Participativa: Aquí les decisions es prenen en funció dels actors socials i/o ciutadans afectats.
Sembla que aquesta darrera és la manera genuinament democràtica. Els ciutadans decidim sota el guiatge i arbitratge del govern municipal assistit pel Plè . Però, on son les consultes prèvies? Només al Consell Municipal de Medi Ambient, que és potser el que toca de més aprop els temes de model de ciutat i les seves transformacions, veiem una cinquantena d'entitats i associacions per sotmetre-ho a debat. Però, sembla que ha passat molta aigua pel riu Sec des d'aquella sessió de Constitució el 16 de juliol de 1998 al saló de Plens de l`Ajuntament on no hi cabíem tots. No en vàrem saber res mes fins que vam ser convocats a cuita corrents el 22 de desembre, crec, per qüestions formals, i em penso que no constituíem quòrum.
S`ha fet la anomenada Auditoria Municipal Ambiental, que es va acabar el maig passat i de la que no en sabem res més. Que no ens tornin a dir, tal i com com ho va fer un regidor de l'equip de govern el mes de maig de 1999, amb tota sinceritat, que com s'estava pendent de les eleccions no es feia res. Què vol dir això? És que durant aquests mesos queda la vida paralitzada, incloent-hi els impostos?
Aquest Consell podria ser un bon lloc per al debat i decisions participatives. Animo a les associacions i entitats ciutadanes a pressionar per fer-nos sentir i poder participar en el nostre futur.
[Continuació: Cerdanyola: quina ciutat volem? (i II)]
Roger Caballé, un ciutadà de Cerdanyola
[Coordinadora Via Verda de Cerdanyola] [Cerdanyola: Ciutat de la Universitat]