A Il·la alcaldessa de Cerdanyola del Vallès
Rafael Bellido Cárdenas, com a president local de la formació política Iniciativa per Catalunya-Verds a Cerdanyola del Vallès, amb DNI _____ i amb domicili a efectes de notificacions _________de Cerdanyola del Vallès, i telèfon _______exposo els següents
Que en virtud del què preveu l´article 125 del Reglament de Planejament Urbanístic -RPU- presento les següents
El document de l'Avenç de Pla disposa de dos alternatives. L'alternativa 2 va sorgir arran que els redactors del planejament van recollir part de les reivindicacions proposades pel grup municipal d´IC-V. Atès que aquesta segona alternativa encara no incorpora aspectes substancials, se somet a l'anàlisi de l'exposició pública. Alhora, atesa la llunyania conceptual, s'obvia en el present escrit l´alternativa 1.
Atès el que preveu l'art.1.1. en relació amb l'Annex I Grup 10 "Altres Projectes" del RD Legislatiu 1303/1986, de 28 de juny, modificat pel RD Llei 9/2000, de 6 d'octubre, el planejament urbanístic del Centre Direccional –CD- s'ha de sotmetre obligatòriament a avaluació d'impacte ambiental a causa de les següents activitats:
Supòsit ja contemplat en la Disposició Addicional 2a de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvestres.
Cal dir que tot el CD és considerat actualment sòl forestal, segons el que disposen els articles 2 i 3 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, atès que són erms, que per llurs característiques son adequats per a la reforestació, i són poblats actualment per espècies arbòrees, arbustives, matolls i herbes, i no són sòl urbanitzable programat
Segons el que preveu l'art.1.2. del RD-Llei 9/2000, de 6 d'octubre, l'òrgan ambiental potestativament també podrà avaluar l'impacte de les següents activitats incloses a l'Annex II Grup 6 "Projectes d'infraestructures":
Cal dir que els projectes sotmesos obligatòriament al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental que comencin a executar-se sense complir amb aquesta avaluació seran suspesos, a requeriment de l'òrgan ambiental competent. –Art. 9.1 del RD Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny.
El moment de realitzar l'avaluació d'impacte del CD és ara, en els moments preliminars, per tal d'adequar la decisió urbanística als requeriments del medi natural.
La Llei 1/1995, del Pla Territorial General de Catalunya considera que la comarca del Vallès Occidental es troba en vies de congestió i concreta que el sostre màxim previst pel planejament vigent no pot ser superat ni incrementat, i es remet als Plans Territorials Parcials, en aquest cas al Metropolità de Barcelona, -PTMB- perquè defineixi els diferents paràmetres urbanístics bàsics i la delimitació indicativa dels sòls on es localitzen els diferents usos.
El PTMB es troba en procès de redacció, i en la seva dilatada gestació s'han de recollir les sensibilitats incipients nascudes de la cultura de la sostenibilitat, així com totes aquelles determinacions normatives que incideixen en l'ordenació del territori, l'urbanisme i els espais naturals.
Al respecte cal tenir present que els terrenys del CD es troben entre dos zones incloses en el Pla d´Espais d'Interès Natural –PEIN-, en concret, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac al nord i el de la Serra de Collserola al sud, amb la qual forma un contingu natural.
El PEIN té el rang de Pla Territorial Sectorial –PTS-, i dimana com a una exigència de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d´Espais Naturals.
En aquest sentit, el desplegament i concreció del PEIN, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, actua a tres nivells:
En aquest sentit, la modificació del PGM en el CD ha de tenir en compte els instruments d'ordenació del territori, de rang jeràrquic superior al planejament urbanístic, tal i com estableix l´article 11.3 de la Llei de 21 de novembre de 1993, de Política Territorial. En concret, no pot infringir les determinacions del PTGC, amb una proposta d'augment de la congestió urbana del Vallès Occidental, no pot condicionar l'aplicació del PTMB quan entri en vigor, i no pot impossibilitar el desenvolupament ni la connexió entre espais PEIN.
Val a dir, que IC-V aposta perquè l'espai PEIN de Collserola sigui ampliat i abasti terrenys de la plana vallesana fins arribar a l´autopista A-7, tal i com han expressat grups ecologistes de la contrada en el seu "Manifest per una llei de protecció dels espais naturals de Collserola" de març de 1999.
Atès que el sòl és un recurs escàs i limitat, el planejament urbanístic ha de ponderar tant els valors econòmics, com els naturalístics i els socials.
El CD és un concepte que apareix recollit en les article 90 i següents de les normes urbanístiques del PGM com a espais on s'han d'ubicar activitats i edificacions que generin un "efecte metropolità".
Pel que fa al CD Sant Cugat-Cerdanyola, el PGM pretén que es constitueixi un potent nucli d'activitat econòmica i administrativa de contrapes de la ciutat de Barcelona.
La Memòria de l'Avenç de Pla indica en la seva plana 3 que "l'oportunitat de desenvolupar la present modificació del PGM ve motivada per la necessitat d'ampliar el Parc Tecnològic del Vallès –PTV- a partir d'una situació i d'uns plantejaments actuals que, per l'evolució social, tècnica i consciència ambiental, són molt diferents a les que van generar les estrictes prescripcions formulades a l'any 1976 pel PGM".
El PGM preveu 5 àrees en el CD desglossats en els usos següents:
Tot i així, l'Avenç de Pla li dóna una prepoderància excessiva als usos tecnològics i d´habitatge que suposa un canvi substancial del CD previst pel PGM, en detriment de la resta d'usos, com el d'exposicions, que se suprimeix, sense que el document justifiqui el motiu, mentre que les àrees universitàries i d'equipaments tenen un paper molt secundari.
Es proposa una reformulació de les zones verdes, que deixen de ser unitats concentrades d'extensió moderada per esdevenir peces fragmentades, que a més a més no fan cap funció de corredor ecològic.
Per tant, es desvirtua la funció neuràlgica d'aquests indrets, sense tenir en compte els nous valors centrals, de clar interès general i propis de la consciència ambiental actual, com és la protecció dels espais naturals de la planúria vallesana que han sobreviscut al ritme urbanitzador de les últimes dècades.
Aquest plantejament conceptual que proposa l'Avenç de Pla repercuteix en un àmbit territorial amplíssim.
Localment, afecta directament les 222 ha sotmeses a desenvolupament urbanístic, i indirectament sobre unes 400 ha del total del CD.
Supralocalment, afecta tot el corredor ecològic de la Via Verda, d'uns 30 km de llarg, d'amplada variable, tot i que el CD, juntament amb els paratges de Torrebonica, són els dos indrets amb un secció més extensa. A més determina l'ordenació territorial del Vallès i la seva interelació amb la resta de la Regió Metropolitana de Barcelona i la configuració de la xarxa d'espais lliures de Catalunya.
Per tot això no es tracta d'una modificació del PGM, sinó d'una veritable revisió tal i com preveuen els arts 23.e) i 73.1 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, -DL 1/1990- i els arts 3 i 4 de les normes urbanístiques del PGM.
Indica l'art.75.1 del DL 1/1990, de 12 de juliol, que les modificacions de qualsevol dels elements del Plans se subjectaran a les mateixes disposicions enunciades per a la seva formació. Això fa exigible que la modificació del PGM disposi de la documentació bàsica que requereix tot pla general. Val a dir que segons l´art.37 del RPU, cal aportar:
A trobar-se l´expedient en un estat preliminar, el grau d'exigència ha de ser menys estricte. Tot i així, ha de disposar-se com a mínim d'una memòria i estudis complementaris, uns plànols il·lustratius d'informació i d'ordenació del territori i un estudi econòmico-financer. D´aquesta forma s'opera usualment. A tall d´exemple, l'Avenç de Pla de modificació del PGM al Centre Direccional que tramità la Comissió d´Urbanisme de Barcelona –CUB- a l'any 1995 comptava amb un major grau de detall i estudi que l'actual.
L'art .4.3 de les normes urbanístiques del PGM estableix que les propostes de modificació dels municipis integrats en el pla hauran de basar-se en un estudi justificatiu del canvi proposat i de la seva incidència en l'ordenació general.
L'absència d'informació i de justificació originen un cas clar d´indefensió dels ciutadans, en una matèria com la urbanística, de la qual es postula l'acció pública, i la condició potencial d'interessat de tothom – art. 296.1 del DL 1990, de 12 de juliol-
La Memòria de l'Avenç, després d'un breu relat dels antecedents i d'una descripció de l'àmbit, assenyala com els principals objectius "l'ampliació del PTV i un desenvolupament urbà compatible amb la preservació de la Via Verda" En aquest sentit, dins l'epígraf Objecte de la Modificació, es fa una relació de factors que defineixen el nou marc urbanístic i que pel que fa a la protecció efectiva dels espais naturals del corredor ecològic, són simples declaracions solemnes sense cap tipus de mesura de protecció efectiva.
L'epígraf 2 del'Objecte de la Modificació, expressa tota una contradicció en el redactor de la Memòria . Per una banda manifesta que "els plantejaments ecològics, la necessitat d'un medi ambient sostenible i la consciència col·lectiva de la importància de preservar la successió d'espais naturals entre Sant Llorenç de Munt i Collserola demana una nova concepció d'aquests espais". No obstant, immediatament després indica que "en comptes d'uns parcs engabiats i tancats en si mateixos que, a la vegada, actuen com a barrera de l'activitat urbana, cal crear un encadenament de parcs connectats per corredors verds de valor biològic i paisatgístic que, aprofitant especialment la vegetació i les torrenteres, enllacin amb el parc de Collserola formant un sistema unitari".
Val a dir que els espais naturals, segons la definició que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals, són aquells indrets que presenten un o diversos ecosistemes, no essencialment transformats per l'explotació i l'ocupació humanes, amb espècies vegetals o animals d'interès científic o educatiu i els que representen paisatges naturals de valor estètic – art.2.2.-
El redactor confon el que són zones verdes, pròpies dels sòls urbans, amb els espais naturals. La descripció que expressa en negatiu quan parla de parcs engabiats i que actuen com a barrera de l'activitat humana, demostra que defensa un model de desenvolupament del CD on bàsicament primarà la urbanització i en el qual el medi natural jugarà un paper suburbial, segurament reservat a indrets degradats per abocadors, activitats extractives o zones afectades per infraestructures viàries. En aquest context, les rieres són els únics espais amb una vàlua ambiental que existeix la voluntat de preservar.
Per una altra banda, en l'Objecte de la Modificació, només s´esmenten enllaços amb el Parc de Collserola, sense cap tipus de referència a la preservació dels paratges que vinculin el CD amb els espais naturals del nord del corredor.
Pel que fa a l'habitatge, la Memòria de l'Avenç de Pla planteja una densitat de 12 habitatges per ha, que suposa la construcció de 2.605 vivendes. Tot i que aquest nombre és per sota de les previsions del PGM, no s'explica en cap moment la demanda actual de residencial a Cerdanyola i rodalies.
La mateixa reflexió es pot formular de l'ampliació del PTV. La Memòria només esmenta una creixent demanda de noves tecnologies que requereixen de més assentaments urbans, sense analitzar els m2 realment necessaris en el CD ni tampoc la situació del sector actualment, com és el cas del possible impacte de la recent àrea tecnològica 22@ de la ciutat de Barcelona, ni la ubicació al llarg de l'últim deceni d'indústries tecnològiques a les ribes de tota l'autopista A-7.
Aquesta absència d´informació que justifiqui l'opció urbanística emprada suposa desvirtuar la tramitació de l'Avenç de Pla. Tot i que es tracti d'una aprovació preliminar, la normativa exigeix un suficient grau de desenvolupament dels treballs d'elaboració que permeti formular els criteris, objectius i solucions generals de planejament – art.125 del RPU-
Així també, l'art.56 del DL 1/1990, de 12 de juliol, expressa que els treballs previs d'elaboració del pla general presentaran propostes i solucions alternatives adequadament explicitades.
En aquest expedient només figura una Memòria, poc desenvolupada, i uns plànols que simplement assenyalen l'àmbit d´actuació però sense proposar les zonificacions que es pretenen assolir amb la modificació.
La falta de motivació suposa que la Memòria de l'Avenç de Pla incorri en arbitrarietat i per tant, infringeixi els art. 9.3 i 103 de la Constitució Espanyola –CE- Així s'ha pronunciat extensament la jurisprudència. A tall d'exemple, les sentències del Tribunal Suprem de 21 de gener i 19 de febrer de 1997 que indiquen que davant la manca d'una motivació justificada de la modificació d'un pla urbanístic, es procedeix a anul·lar-lo. D'aquesta forma s'evita que els interessos generals restin subordinats als interessos privats.
Resulta també incorrecte que el redactor de l'Avenç de Pla no hagi valorat en la Memòria altres alternatives de planejament per al CD. Val a dir que l'alternativa 1 i 2 no suposen una visió territorial diferent, sinó una simple correcció.
Aquesta omissió és injustificable quan les alternatives de model són conegudes, i s'han fet públiques. Al respecte, existeix un document editat per la Coordinadora Via Verda de Cerdanyola anomenat "Cerdanyola: la ciutat de la Universitat", editat l´any 1997 i que comptava amb el suport de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, existeix la "Proposta Alternativa a l'Aprovació Inicial de la Modificació Puntual del Ple General al Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallès", elaborada l´any 1996 i el document "Els límits del creixement urbà i la protecció de l´entorn" de l'any 1998, tots dos elaborats per IC-V, i les consideracions sobre territori i model de ciutat que determina "l'Auditoria Ambiental Municipal de Cerdanyola", realitzada per la consultora Minuartia per encàrrec de l'Ajuntament de Cerdanyola en l´any 1999.
També s´hauria hagut de tenir present la modificació del PGM a l'àrea veïna de Torrenegra, a Sant Cugat, promoguda per les entitats cíviques i canalitzada per l'Ajuntament, que conforma un espai natural comú, i que es troba en tràmits de canvi de classificació urbanística, de sòl urbanitzable no programat a sòl no urbanitzable.
L'omissió del redactor infrigeix l´art. 38 del RPU, que disposa que la Memòria del Pla General – i per tant, també la seva modificació o revisió- analitzarà les diverses alternatives possibles i justificarà el model triat.
Els espais naturals compresos entre Sant Cugat i Cerdanyola tenen un valors ecològics, paisatgístics i socials acreditats. L'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura – ADENC- va realitzar un treball encarregat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya anomenat "Connexions biològiques entre els espais d´interès natural del Vallès. Criteris de conservació."de l'any 1994. En aquest treball s'acompanyen unes fitxes descriptives de totes les àrees d'interès de la plana vallesana on s'analitza en profunditat la complexitat de connexions entre els diferents espais lliures de la comarca.
La zona del CD correspon a l'àrea d'estudi de Sant Marçal (n.28). Es caracteritza per la seva naturalesa agrícola i les òptimes connexions que manté amb la serralada, que constitueix " un espai molt interessant per a l´alimentació d'una bona fracció de la fauna de Collserola".
L'Àrea de Sant Marçal manté connexions amb les següents àrees d'aquest treball: coll Favà (n.25), can Fatjò (n.24), Universitat Autònoma de Barcelona (n.27), turó de Sant Pau (n.26) i amb l'àrea de la Torrenegra (n.29). Amb aquesta última roman una extensa franja de connexió biològica atravessant la carretera que les limita i suposan una continuïtat d'ambients en gran part de tipus obert.
Es resalta la importància de protegir l'espai d'aprofitament agrícola dels llindars de Collserola. L'àrea de Sant Marçal, representada substancialment per conreus i la veïna àrea de Torrenegra, resulten vitals per al manteniment d´una part significativa de la diversitat animal de la serralada.
Així ho reconeix el propi Consorci del Parc de Collserola, que en el document preliminarde "modificació del Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Medi Natural i modificació del Pla General Metropolità en l'àmbit i entorn del Parc de Collserola", de febrer de 1999, incorpora un resum de la problemàtica actual i diagnosi. D'entre els indrets afectats per l'Avenç de Pla del CD, apareixen les següents determinacions:
L'Auditoria Ambiental de Cerdanyola, realitzada per Minuartia, Estudis Ambientals SL, per encàrrec del propi Ajuntament al llarg de l´any 1999, també destaca la importància de la franja de contacte entre el bosc i conreus, així com dels secans de Sant Marçal i Magarova. Es així com el seu Pla d'Acció estableix les següents mesures:
- Definir els límits del creixement urbà a l´entorn del PTV.
- Desclassificar el sector del CD.
- Cercar mecanismes per consolidar i desenvolupar l´activitat agrària.
- Ordenar les activitats en els sectors del Castell i Magarova i reconduir les activitats industrials que no hagin d´estar en sòl agrari.
- Mantenir l´estructura paisatgística dels secans, com a espais oberts amb marges de bardisses i vegetació de les rieres.
Els espais oberts del CD tenen un valor social que ofereixen una millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
S'ha de tenir en compte l´augment en la demanda de gaudi dels entorns naturals periurbans i que les mesures per evitar la hiperfreqüentació dels parcs naturals poden motivar que cada cop s'hagi d'anar més lluny per fruir d´aquest contacte.
És per això que aquests espais de la Via Verda poden donar sortida a les necessitats de lleure dels ciutadans mitjançant el foment d´itineraris de passeig, alliberant la Serra de Collserola d´activitats multitudinàries.
La possibilitat d'usos educatius i d´oci suposa també la consolidació d´una activitat econòmica vinculada a la preservació del medi natural. Aquesta iniciativa ha estat recollida pel Consell Comarcal del Vallès Occidental, finançada amb fons de la Unió Europea, sota el nom Vallès Natural i que compta amb la participació de l'Ajuntament de Cerdanyola. Vallès Natural fomenta actualment la conservació de camins i de paratges agrícoles i forestals de la planúria vallesana i promou la creació de feines relacionades amb l'hípica, el ciclisme, l'hosteleria, l'excursionisme, etc. És per això una contradicció que l'Avenç de Pla no tracti de preservar de forma activa espais oberts del CD que compleixen aquestes funcions.
Convé esmentar l'existència de l'antic camí dels Monjos, que travessa l'àmbit i que era el sender que unia el Monestir de Sant Cugat amb l'ermita de Sant Llorenç del Munt, i que suposa una possible oferta cultural.
També existeix la possibilitat de fomentar itineraris divulgatius transversals, al llarg dels espais agrícoles fronteres amb la serra de Collserola. De fet, en la modificació del PGM per a la preservació integral del sector de la Torrenegra de Sant Cugat del Vallès es descriu un eix cultural i didàctic que parteix del Monestir fins a l'ermita de Sant Medir, tot vertebrant els diferents espais naturals i els béns històrics, tant del nucli urbà, com de la plana i de la serra.
Des del municipi de Cerdanyola cal que es vetlli per la continuació d'aquest eix, fent-lo discòrrer al llarg del parc Fluvial de la riera de Sant Cugat, pels diferents jaciments arqueològics riberencs, per després endinsar-se per la zona arqueològica de ca n'Olivé i les ermites de Santa Maria i de Sant Iscle de les Feixes.
Totes aquestes actuacions proposen dignificar i divulgar els valors d'uns espais que hores d'ara conformen un gran erm gairebé desconegut per a la majoria dels ciutadans. Cal refermar els lligams d'identitat entre la gent i el paisatge. De fet la fesomia de la plana vallesana és conseqüència d'una interacció ésser humà-medi físic.
També contribueixen a dignificar els nuclis de població atès que els espais oberts juguen un paper clau en la separació de les trames urbanes, i per tant en el reforçament de la identitat de les nostres viles.
Els valors naturals, paisatgístics, socials i culturals enunciats als epígrafs anteriors han estat reconeguts per la pròpia Administració Pública.
Cal recordar que el Parlament de Catalunya aprovà el 29 de maig de 1992 una Resolució en què s'instava el Govern de la Generalitat a "facilitar el manteniment i l'extensió de l'agricultura periurbana com a element reequilibrador del territori, potenciador de la biodiversitat i facilitador de la integració social de determinats sectors de població".
És necessari també complir la recent Resolució del Parlament de Catalunya del dia 8 de juny de 2000, on s'insta a protegir de forma efectiva el corredor ecològic de la Via Verda, i que va ser aprovada per tots els grups parlamentaris, a excepció del PPC.
Val a dir que en el Ple municipal de juny de 1997, l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, responent a una iniciativa del Consell Comarcal del Vallès Occidental, aprovà recolzar la protecció del corredor verd entre Sant Llorenç del Munt i Collserola, tot constituint una comissió de seguiment entre els diversos municipis i l'elaboració d'un estudi per la seva preservació.
Aquesta declaració ha estat aprovada per la resta de municipis integrats dins la Via Verda (Sant Cugat, Sant Quirze, Rubí, Terrassa, Matadepera, Castellar, Sabadell) i fins i tot d'un, Badia, que no és inclòs.
L´Ajuntament de Cerdanyola també s´ha autovinculat a què les decisions territorials tinguin com a premisa el desenvolupament sostenible. Aquesta voluntat es reflexa en l'aprovació de la la carta d'Aalborg, en la sessió plenària d'octubre de 1996, l'adhesió del consistori a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, en tots els seus termes i compromisos, en abril de 1997, l'encàrrec mitjançant concurs de la realització de l'Auditoria Ambiental en juliol de 1998, que ha de donar lloc a l'establiment d'un Pla d'Acció Ambiental que compti amb la participació ciutadana i a la redacció definitiva de l'Agenda Local 21.
En aquest sentit, el Consell Municipal de Medi Ambient, creat l'any 1998 ha de ser segons el que disposa el seu Reglament un fòrum de deliberació i debat important en aquesta la tramitació urbanística.
Tots aquests acords requereixen d'una aplicació efectiva en l'acció pública, i no poden restar com a declaracions simplement solemnes, tal com va determinar el Tribunal Superior de Justícia de les comunitats europees l'any 1993 quan va condemnar l'Estat espanyol per la protecció únicament formal dels aiguamolls de Santoña –Santander-
Si s'incompleixen aquests compromisos es denotarà un ús arbitrari de les potestats discrecionals sobre planejament urbanístic i una incongruència dels actes administratius que si esgoten la via administrativa, són demandables en seu contencioso-administrativa.
Hi ha prou eines legals que permeten que aquests terrenys esdevinguin no urbanitzables.
Primer de tot, com a qüestió procedimental, el canvi de classificació s'ha d'efectuar ara, atès que la potestat del ius variandi només es possible mitjançant la modificació o revisió del pla general, tal i com disposa l'art.23.1.a) en concordància amb els arts 73 i següents del DL 1/1990, de 12 de juliol.
Si aquests paratges no esdevenen rústecs en aquesta tramitació, la pressió urbanística i el règim incert del sòl urbanitzable no programat en aplicació de la Llei de l'Estat 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions, farà molt més complicada la seva preservació futura.
Tot i així els terrenys de la Via Verda s'encabeixen en la definició de sòl no urbanitzable que realitza la Llei 6/1998, de 13 d´abril, quan en el seu art. 9 estableix que tindran aquesta condició aquells indrets en què concorrin alguna de les circumstàncies següents:
La llei catalana, més generosa a l'existència d'aquests tipus de sòls, estableix a l´art.117 b) del DL 1/1990, de 12 de juliol, que seran sòl no urbanitzable "els espais que el Pla determini per atorgar-los una especial protecció, als efectes d'aquesta Llei, per raó del seu excepcional valor agrícola, forestal, ramader, de les possibilitats d´explotació dels seus recursos naturals, dels seus valors paisatgístics, històrics o culturals o per a la defensa de la fauna, la flora o l'equilibri ecològic".
A més, segons el que estableix l'Avant-Projecte de Llei de mesures urbanístiques sobre sòl no urbanitzable i sobre formulació i tramitació de plans parcials en sòl urbanitzable no delimitat, si l'Auditoria Ambiental Municipal planteja el reconeixement del patrimoni natural i paisatgístic rellevant pel caràcter connector de la Via Verda, ens trobem davant d'un supòsit clar que justifica la desclassificació en sòl no urbanitzable d'aquella franja.
Els índexs d'edificabilitat previstos en el CD pel PGM són desmesurats i anacrònics: edificabilitat neta de 3,6 m2st/m2 en els sòls exclusivament destinats en el Pla Parcial a usos comercials i d'oficines i de 2,8 m2st/m2 per a la resta d'edificacions. Però també trobem desmesurat l'índex d'edificabilitat brut que proposa l'Avenç de Pla: 0,7 m2st/m2s.
Sobre això hi ha un fet molt curiós. L'Avenç de Pla justifica que l'índex 0,7 està per sota del de les zones de desenvolupament urbà intensitat I (clau 19) que és de 0,8 m2st/m2s més un complementari per a ús comercial de 0,1 m2st/m2s. Però el propi Ajuntament, en unes al·legacions del consistori contra l'Avenç de Pla del CD que va promoure la CUB en maig de 1995, i aprovades pel Ple extraordinari de 7 de setembre de 1995 va manifestar el següent:
" Hi ha una trampa encoberta al comparar el CD amb les zones "19": el CD no té Àrea-Base. Si comparem amb els valors resultants de les zones "19" sobre les Àrees-Base, amb la Revisió del Quadrienni 1988-1992, el conjunt dels 44 sectors programats dins l'àmbit del PGM va obtenir una edificabilitat mitjana de 0,6619 m2st/m2s que és inferior al 0,7 de la modificació.
En termes comparatius, cal senyalar que els sectors de Canaletes i Guiera, de recent formulació al municipi de Cerdanyola, tenen respectivament una edificabilitat de 0,35 i 0,38 m2st/m2s. Exactament la meïtat que la proposada per la Modificació".
Aquest argument continua essent vàlid, i no entenem perquè si l'Ajuntament entenia com un parany l'índex d'edificabilitat que proposava la CUB, ara ho utilitzi com a argument justificatiu.
L'Avenç de Pla, segons la proposta alternativa d'IC-V ha de complir dos objectius bàsics:
- Reordenar l'àmbit sencer dels espais entre Sant Cugat i Cerdanyola per tal de garantir un enfocament global de la problemàtica territorial. Per tant, la modificació del PGM al CD ha d'abastar les prop de 400 ha.
- Fixar un límit al creixement urbà i pel que fa a la resta, el rodal, procedir al canvi de classificació de sòl per tal que esdevingui no urbanitzable.
IC-V proposa tractar el CD en dos subsectors:
- Subsector Oriental, que coincideix amb l'àmbit de la modificació del PGM, aprovada inicialment per la CUB en desembre de 1995.
- Subsector Occidental, que llinda a la seva dreta amb els límits de l'altre subsector, i a la seva esquerra, amb el terme municipal de Sant Cugat.
Subsector Oriental.
Es redactarà un Pla Parcial amb posterioritat a la modificació del PGM amb les determinacions següents:
Subsector Occidental.
Es redactarà un Pla Especial amb posterioritat a la modificació del PGM amb les següents determinacions:
Aquests sòls formaran una unitat amb els espais lliures del subsector oriental que s'han acumulat a l'oest de la zona de protecció de la riera de Sant Marçal.
Tota l'acció urbanística ha de respectar el sistema d'actuació, que és el d'expropiació, fixat pel propi PGM en aquest àmbit – art.89.1. de les normes urbanístiques.-
La Llei 9/1993, de patrimoni cultural català, estableix diverses mesures per garantir la protecció d'aquells béns amb valors històrics, artístics, tècnics, paleontològics o culturals. El CD és una zona bastant generosa en elements d'aquestes característiques i lògicament, el desenvolupament de la zona ha de contemplar mesures per afavorir la protecció i dignificació d'aquests béns.
L'àrea a l'entorn del castell de Sant Marçal és rica en fòssils del terciari i, si bé ha estat freqüentada per furtius, mai no se n'ha fet una exploració acurada amb garanties científiques. Si més no, per fer-ne una valoració sobre l'aptitud o no del seu estudi i conservació.
El propi castell de Sant Marçal, com a fortificació, va ser protegit per un decret de l'any 1949, declaració ratificada amb la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol, que el declara Bé d'Interès Cultural, i incorporada a l'esmentada Llei del patrimoni cultural català amb la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional –BCIN-. Aquesta declaració obliga els ajuntaments dels béns afectats a elaborar un instrument urbanístic de protecció de l'entorn que ha de ser aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat, cosa que encara no s'ha fet en aquest cas. El desenvolupament del CD en aquesta zona ha de tenir present aquesta zona de protecció.
La Llei 9/1993, també contempla que els entorns dels immobles d'interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori i que les intervencions en els entorns de protecció no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l'àrea ni pertorbar la visualització del bé. Fins i tot, es contempla l'expropiació dels immobles que dificultin la contemplació dels BCIN que atemptin contra llur harmonia ambiental.
S'ha de tenir present també al respecte el que diu l´art.107 del DL 1/1990, de 12 d'octubre, considerada una norma d'aplicació directa:
La masia de can Planes és un altre immoble afectat pel desenvolupament del CD. És un conjunt format per la masia i les seves dependències, amb un pati exterior, que encara conserva força bé l'estructura antiga. Aquesta masia està documentada des del segle XV. Tot i no tenir un pes històric fonamental, aquesta masia respon a una manera d'entendre el paisatge i d'organització sòcio-econòmica que ha representat la base de la Cerdanyola d'avui.
Un altre edifici singular i amb força pes històric és l'església Vella de Sant Martí.
En darrer terme estan els jaciments arqueològics, entre els quals cal destacar la bòbila Sallent Unyó, on als anys 40 es va localitzar part d'una necròpolis neolítica però que mai no ha estat excavada en profunditat. Malgrat la urbanització de part del seu entorn, és molt possible que alguna part intacta del jaciment es veiés afectada per l'ocupació del CD.
Prop del castell, al costat del torrent dels Gorgs, es coneix també l'existència d'una necròpolis medieval. Pel cantó del camí de Serragalliners, es va trobar a l´any 1995 un important assentament que data entre els segles V i IX, juntament amb altres restes d'època prehistòrica.
El desenvolupament del sector Oriental ha de preveure mesures preventives que permeti exploracions científiques del terreny abans de què comencin les obres.
Pel que fa als jaciments, inclosa l'àrea paleontològica del castell, no s'haurien de veure afectats sense un estudi previ de les possibilitats que ofereixen i, si escau, sense haver-hi fet les excavacions pertinents.
Resulta aconsellable que el castell i la masia de can Planes passessin a titularitat pública i fossin destinats a usos de tipus sòcio-cultural, vinculats a les necessitats actuals del municipi i/o de la propera UAB. De fet, el CD, segons el que preveu el PGM es gestiona per mitjà d'un sistema d'expropiació, que habilita la màxima intervenció de l'Administració.
Per les raons exposades.
Sol·licito:
Cerdanyola del Vallès, 19 de gener de 2001