Enllaç amb la web del Cepa http://www.pangea.org/cepa/cepa.html - http://www.pangea.org/cepa/residus.html
Comparació entre el model Residu Mínim i el model Contenidor Groc http://www.pangea.org/cepa/rm/contgroc.html
Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus - PCRR
Declaració de la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus
Maig 2007
Segur que heu sentit a parlar dels Ecoparc, macroplantes de tractament/transferència de residus. Ens els presenten com una solució quan realment no és així.Perquè ho diem? La Plataforma Vallès Net (PVN) demostra que aquestes macroplantes no poden complir la seva funció inicial. Com ho hem fet? Ho hem comprovat sobre el terreny i hem fet un vídeo que demostra que els Ecoparc són un engany. Us convidem a que ho comproveu vosaltres mateixos. Aquí teniu els enllaços per veure el vídeo i difondre'l per la vostra pàgina web.
Salutacions cordials,
Plataforma Vallès Net (PVN)
Ens pots trobar a: http://youtube.com/plataformavallesnet
L'enllaç del vídeo: URL http://www.youtube.com/watch?v=mTy2zHUmKJE <http://www.youtube.com/watch?v=mTy2zHUmKJE
Març 2007
medi ambient
La planta de Sant Feliu de Llobregat també farà servir restes de poda per fer que cremin els forns La biomassa té un poder calorífic baix i s'utilitza en petites quantitats
Joaquim Elcacho
La fàbrica de ciment de l'empresa Cemex a Sant Feliu de Llobregat ha posat en marxa una prova pilot per fer servir marró de cafè i restes vegetals com a combustible per a la fabricació de ciment. Durant aquests mesos de febrer i març, la cimentera substituirà una part del combustible habitual (coc de petroli) per 1.000 tones del marro que les fàbriques de cafè soluble habitualment aboquen a les escombraries, i unes 850 tones de restes de poda del parc de Collserola i els jardins públics i privats de l'àrea metropolitana.
Javier Merle, director de desenvolupament sostenible de Cemex, va explicar que aquesta experiència permet fer funcionar el forn que produeix ciment i reduir-ne el consum de petroli. Responsables de la planta i tècnics del departament de Medi Ambient faran un seguiment detallat de les emissions contaminants de la planta durant la prova pilot.
Els resultats provisionals indiquen, però, que els nivells no són diferents dels del funcionament habitual de la fàbrica de ciment. "Si substituïm una fracció de baixa qualitat com és el coc de petroli per biomassa, com les restes del cafè i de la poda, és normal que no es produeixi un increment de la contaminació, més aviat al revés", va dir Merle.
De fet, durant els dies de la prova pilot, la biomassa utilitzada només representa entre el 4 i el 5% del consum calorífic dels forns de la fàbrica. Cal recordar que la planta de Cemex a Sant Feliu de Llobregat produeix unes 3.000 tones de clínquer (material base del ciment) al dia, amb un consum diari d'unes 280 tones de coc de petroli.
El forn de fabricació de ciment funciona a uns 1.600 graus, i "a aquesta temperatura el marro de cafè i qualsevol altre producte de biomassa queda completament incinerat. Per descomptat, la planta no fa olor de cafè", ironitza Javier Merle.
També de forma experimental, la fàbrica de ciment d'Alcanar, de la mateixa Cemex, ha fet servir clofolla d'arròs, fulla d'olivera i pinyolada de fabricar oli com a combustibles de substitució. Aquests tipus de biomassa són combustibles nobles, però cal recordar que tenen una potència calorífica bastant baixa i només es poden fer servir en petites quantitats.
Benefici per a tothom
"Si trobem biomassa produïda a prop dels forns de ciment, creiem que és un benefici per a tothom que se'n pugui treure profit en substitució del petroli", va indicar el responsable de Cemex. A Catalunya, "les fàbriques de ciment estan autoritzades a funcionar exclusivament amb coc de petroli com a combustible, excepte proves puntuals de biomassa, i es controlen els contaminants que preveu la normativa per a aquesta pràctica", segons una resposta del conseller Francesc Baltasar publicada el 27 de febrer al Butlletí Oficial del Parlament.
La prova més important portada a terme fins ara en aquestes plantes ha estat la utilització de llots secs de depuradores d'aigües residuals. Segons el departament de Salut, "la substitució parcial de coc de petroli per llots de depuradora urbana no altera de forma significativa els paràmetres de la qualitat de l'aire, i per tant no hi ha modificacions respecte a la salut", segons ha indicat el conseller de Medi Ambient en la mateixa publicació oficial.
http://www.avui.cat/cgi-bin/menu?07/mar/07+346260
Març 2007
http://www.arc-cat.net/ca/noticies/noticies_detall.asp?oid=783
28/06/2006
* Està previst convocar el concurs per a la nova planta de tractament de deixalles a principis de juliol
* LAgència de Residus de Catalunya assumeix la inversió per a la construcció de la nova planta i per a ladequació dun nou dipòsit controlat a Cerdanyola.
El Consell dAlcaldes i Alcaldesses del Vallès Occidental sha reunit aquesta tarda a la seu del Consell Comarcal per abordar la revisió del Pla de Gestió Integral de residus municipals, i les infraestructures de tractament de residus de la comarca.
S'ha donat a conèixer el plec de condicions del concurs per a la planta de tractament de residus municipals del Vallès Occidental, que inclou dues instal·lacions: una per al tractament de la resta (deixalles barrejades, que no s'han recollit selectivament) i una altra de tractament de la matèria orgànica recollida selectivament (restes vegetals i de menjar).
Aquest concurs es preveu convocar a principis de juliol, un cop laprovi el ple del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental el proper 6 de juliol.
El Consell dAlcaldes ha comptat amb la participació del conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar.
També hi ha estat present la gerent de lAgència de Residus de Catalunya, Genoveva Català i el president del Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Occidental, Juan Carlos Sànchez.
La revisió del Pla de Gestió Integral de Residus
El 5 de maig de 2005 el Ple del Consorci per la Gestió de Residus va aprovar linici del procés de revisió del Pla de Gestió Integral de residus municipals del Vallès Occidental i, també, la creació duna Comissió de Revisió i del seu reglament de funcionament. El 13 de juny passat es va fer la tercera i última reunió de revisió del Pla i saprovà el document que seleva al plenari del Consorci per a la seva aprovació.
Aquest document tracta lestat actual del pla, els seus objectius de gestió, les estratègies, lesquema dinfraestructures necessàries i les previsions econòmiques, entre daltres aspectes. El treball desenvolupat pel Consorci ha estat clau per a la concreció i actualització de les previsions devolució de les deixalles, la definició de les infraestructures necessàries i el seu dimensionament. La previsió és que el 2012 sassoleixi el 579% de recollida selectiva.
Del resultat de la revisió del Pla, sen dibuixa una primera fase de treball a nivell dinfraestructures que inclou la Planta de Tractament de Residus del Vallès Occidental, de la qual no sen concreta la ubicació, i un nou dipòsit controlat a lArgilera Elena de Cerdanyola.
El nou centre de tractament de residus
El nou centre englobarà la planta de tractament de resta, amb una capacitat prevista de 245.000 tones/any, i la planta de tractament de matèria orgànica, amb una capacitat de 20.000 tones/any en una primera fase i 20.000 tones més en una segona fase.
En total, la superfície ocupada prevista és de 78 hectàrees. Les ofertes que es presentin al concurs hauran despecificar la ubicació, i hauran dafirmar que la qualificació del terreny permet la construcció de la planta o bé han de garantir el compromís de lajuntament corresponent per fer els tràmits necessaris per permetren la construcció.
La inversió prevista serà de 76 milions deuros, que assumeix lAgència de Residus de Catalunya, segons el conveni firmat amb el Consorci de Residus el 10 de març passat.
Es preveu un període de 30 mesos per a la construcció de la nova planta i un període dexplotació de 15 anys.
El nou dipòsit controlat
El nou dipòsit controlat estarà situat a lArgilera Elena de Cerdanyola. La inversió per ladequació daquesta argilera com a dipòsit controlat serà de 66 milions deuros, que inclou la inversió per clausura així com el manteniment post-clausura. LAgència de Residus de Catalunya també assumeix aquesta inversió.
El lloc on subica largilera està afectat per les obres de construcció del futur Sincrotó de Cerdanyola, que es començarà a construir al 2010, per tant, aquest espai haurà destar recuperat en aquesta data. Per això, mentre el Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Occidental no hi pugui enviar els residus embalats provinents de la nova planta, lEntitat Metropolitana del Medi Ambient començarà la restauració de lespai amb els residus provinents daltres ecoparcs. Com a contrapartida, lEntitat es compromet a garantir que el Consorci podrà dipositar en les seves instal·lacions la mateixa capacitat que ells hagin consumit a largilera Elena i en les mateixes condicions.
Les infraestructures de residus municipals del Vallès Occidental. Desplegament dels treballs. (Arxiu PDF 1MB) http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/noticies/783.pdf
PREMSA
Agència de Residus de Catalunya
jcacerest@gencat.net
Telèfon de contacte 93 567 41 90
http://www.arc-cat.net
28.06.2006
El dipòsit començarà a funcionar amb residus metropolitans i s'haurà de tancar al 2010 abans que es posi en marxa el Sincrotró, segons va anunciar ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, qui va assistir al Consell d'alcaldes i alcaldesses del Vallès Occidental per revisar el Pla de Gestió de Residus de la comarca.
D'aquí a un any començarà a funcionar el dipòsit de residus de Sugrañes (l'argilera Elena), segons es va anunciar ahir en la roda de premsa posterior a la celebració del Consell d'Alcaldes i Alcadesses del Vallès Occidental que va comptar amb la presència del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. A la reunió es va abordar la revisió del Pla de Gestió Integral de residus municipals de la comarca i les infraestructures de tractament de residus.
Pel que fa al nou dipòsit controlat de Cerdanyola, la inversió per l'adequació d'aquest espai serà de 6,6 milions d'euros, que inclou la inversió per clausura així com el manteniment post-clausura. L'Agència de Residus de Catalunya també assumeix aquesta inversió. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va explicar que l'espai haurà d'estar recuperat abans del 2010, data en la qual ja començarà a funcionar el Laboratori de Llum Sincrotró i l'abocador haurà deixat d'existir.
Inici amb residus metropolitans
Mentre el Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Occidental no pugui enviar els residus embalats provinents de la nova planta, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i de Tractament de Residus (EMTRSH) començarà la restauració de l'espai amb els residus provinents d'altres ecoparcs. Com a contrapartida, l'EMTRSH es compromet a garantir que el Consorci podrà dipositar en les seves instal.lacions la mateixa capacitat que ells hagin consumit a l'argilera Elena i en les mateixes condicions, tal com explica el president del Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Occidental, Juan Carlos Sánchez. Cerdanyola començarà a rebre els residus a mitjans del 2007, però abans s'ha de fer un conveni aquest estiu entre l'Ajuntament de Cerdanyola, el Consorci per la Gestió de Residus, la Junta de Residus i l'Entitat Metropolitana per gestionar tots els elements per posar en marxa l'abocador.
Nova planta comarcal al 2008
El conseller de Medi Ambient va dir que el amb les noves infraestructures previstes al Vallès Occidental, la comarca esdevindrà una referència en el Pla de Gestió de Residus de Catalunya. En aquest sentit, es va donar a conèixer el plec de condicions per al concurs d'una nova planta de tractament de residus que vindrà a substituir a l'abocador de Vacarisses que té previst el seu tancament a finals del 2008. Aquest nou centre, amb una superficie de 7,8 hectàrees, englobarà la planta de tractament de la resta i la planta de tractament de materia orgánica. La inversió prevista serà de 76 milions d'euros que assumeix l'Agència de Residus de Catalunya. També es van anunciar la construcció de noves plantes de tractament de voluminosos, l'adeqüació de plantes de compostatge i de triatge i una planta de metanització.
Francesc Baltasar també va comentar que es perfilen molt bones perspectives pel que fa a la reducció dels residus des de les llars catalanes. En aquest sentit, va dir que l'any passat es va registrar una reducció dels residus produïts i un increment de l'11% en la recollida selectiva. Cap al 2012 es vol arribar a un 75% de recollida selectiva de paper i vidre, un 50% de recollida orgánica i un 25% pel que fa als grans envalums. Amb aquestes perspectives i les noves infraestructures, la comarca té garantida la seva gestió dels residus més enllà dels 7 anys.
Zona d'extracció d'àrids de Sugrañes (Imatge) http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia9548.html#
Simulació del cobriment del clot amb bales (Imatge) http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia9548.html#
http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia9548.html
[Associació Cerdanyola Via Verda] [Cepa]
[Compostatge] [Abocadors]