Comentaris a l'article "El gas metà: risc per la salut humana i el medi ambient" - R. Caballé (químic) Auca de l'abocador de can Planas Vídeo sobre l'abocador de can Planas, a la via verda Sant Llorenç-Collserola, a Cerdanyola del Vallès. 5.10.2012 15.10.2014 La Generalitat té previst utilitzar la pedrera Berta ubicada a Collserola en els termes municipals de sant Cugat i El Papiol, com a abocador de residus urbans falsament inerts. L'agent privat sempre necessari, beneficiari del negoci, seria Fomento de Construccions i Contratas.A Cerdanyola del Vallès tenim la mala sort de disposar del darrer
abocador d'aquesta mena que s'ha fet a Catalunya. És l'abocador conegut
com a Dipòsit Controlat Elena, que els Governs encapçalats per ICV-EUiA
van tenir a bé promoure i autoritzar (Dep. de Medi Ambient de la
Generalitat i alcaldia de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, ambdós
d'ICV-EUIA aleshores). Les autoritats governamentals (Generalitat, Ajuntament i ANB)
juntament amb l'agent privat de torn, lloaven aquest abocador com el
"Dipòsit controlat del segle XXI", net, polit i inert, una meravella
d'alta tecnologia. Havia de ser la solució a la recuperació ambiental i
paisatgística dels clots causats per l'extracció de materials com
argila, pedres, etc, i la solució a la mala gestió finalista dels
residus. Nombroses entitats ecologistes, de defensa del territori i de la salut de les persones ja alertàvem des de l'inici que la suposada inertització dels residus era una falcia, i denunciàvem que els resultats serien més contaminació i més malbaratament de recursos a causa d'una nefasta gestió dels residus. Tan de bo ens haguéssim equivocat! Però no. Teníem raó. Els fets són
fefaents i queden palesats en documents oficials de les administracions
a què hem tingut accés (ARC, Ajuntament, etc). Us adjunto dues notícies recents de Cerdanyola del Vallès, amb la
intenció que ens dotin de més arguments, si cal, per evitar que la
pedrera Berta a Collserola s'ompli de residus contaminats de l'aire i
de l'aigua. “L’abocador Elena no es pot clausurar perquè no es pot controlar la contaminació”Els antiabocadors asseguren que el dipòsit Elena no s'ha clausurat per problemes de contaminacióLa Plataforma Cerdanyola sense Abocadors afirma que el
dipòsit de residus Elena no s’ha clausurat fins ara perquè no
s’han pogut controlar els problemes de dispersió de gasos i
lixiviats. Des de l’entitat asseguren que “no es compleixen
els requisits d’inertització” i “no es pot controlar
la contaminació que s’està dispersant al medi de Cerdanyola, a
l’aigua i l’aire".
Els
antiabocadors asseguren que el dipòsit Elena no s'ha clausurat per
problemes de contaminació |
Vídeo
Resum sobre els abocadors de la plana del Castell - urbanització del Centre Direccional i destrossa de la Via Verda Sant Llorenç-Collserola (gener 2009) |
Des de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors volem manifestar la nostra convicció que, sigui quin sigui l'equip de Govern que surti per a garantir la governabilitat, la urbanització al voltant dels abocadors de can Planes tirarà endavant si la ciutadania no ho aturem perquè, en això, tots els partits de l'Ajuntament hi estant d'acord. Malgrat que en el llenguatge d'aquests partits se l'anomeni “projecte estratègic de gran importància per a la ciutat”.
Fer pisos i equipaments esportius en un abocador és un tema com a mínim “delicat”, fet que ha provocat fortes tensions internes com la que va esclatar en l'ultim Ple i que ha acabat en la ruptura del Govern.
Construir pisos als abocadors requereix d'uns ardits o estratagemes l'ètica i la legalitat de les quals qüestionem des de la Plataforma, com evitar complir la Llei (Reial Decret 9/2005), establir compensacions urbanístiques per a privats que aporten sòl propi que ells mateixos van contaminar (com l'empresa Puigfel), o altres tipus de negociacions que no es fan públiques i que donen lloc a suspicàcies de presumptes prevaricacions.
Van ser, doncs, els pisos dels abocadors de can Planes la gota que va fer vessar el got d'un Govern ja desgastat per diferents polèmiques. Un Govern que en cap moment ha volgut aplicar l'imprescindible criteri de precaució (per la salut, per la seguretat, per al medi ambient) i ha triat una falsa solució que no descontamina i desatén els interessos de la ciutadania. I tornem a recordar que si en aquella zona finalment s'hi construeixen pisos i equipaments difícilment garantiran la salut dels que hi visquin o hi vagin per fer esport i inclús requeriran mesures constructives addicionals per gasos a l'atmosfera i líquids corrosius en el subsòl (lixiviats).
Des de la Plataforma demanem a l'Ajuntament que exposi públicament el Pla parcial que van retirar del polèmic Ple de setembre, per tal que la població puguem conèixer els requeriments necessaris per a poder construir al voltant de l'abocador. Aquest nou Pla del Centre Direccional és molt diferent a l'aprovat al juliol del 2005 arran del problema dels abocadors i sol·licitem que sigui sotmès de nou a avaluació d'impacte ambiental integrada, tal com estableix la Llei 6/2009.
Ja va sent hora que a Cerdanyola sorgeixin nous polítics que treballin pel bé més preuat de les persones: la salut.
Ciutadana i ciutadà, no tanquis els ulls ni la boca. Tu també ets responsable del futur de Cerdanyola i per sobre de tot de la nostra salut i la dels nostres fills i filles.
Tant les nostres autoritats locals com les de la Generalitat a cura de la nostra salut mediambiental volen passar per alt la perillositat dels residus abocats allí i volen “tapar-los”, mai més ben dit, amb un remei “bueno, bonito y barato”. Quan hem denunciat el risc per la salut de les persones sempre ens han contestat: tranquils perquè totes les dades apunten que no hi ha cap risc. Resulta, però, que ja el febrer 1989 es van demanar estudis sobre els terrenys del Direccional on s’hi havien abocat tota mena de residus sense cap control. Des de llavors s’han anat fent estudis regularment fins arribar a l’últim, el de la consultora basca IDOM lliurat el novembre del 2008, per bé que allí consta que pel febrer del 2009 encara es lliurarien uns darrers resultats (!!!). Jo he comptabilitzat 16 informes en total.
És de l'informe IDOM que he tret tota la informació que aniré facilitant. Allí es diu que durant els anys 70 s’abocaren residus de tota mena sense cap permís oficial per part del senyor Puigfel i en terrenys del senyor Margenat. Les denúncies provocaren que a començament dels anys 80 s’acabés amb aquesta situació i la AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) es fes càrrec l’any 1982 dels abocaments a la zona. Del 82 al 88 s’abocaren residus banals per bé que segurament amb amiant i sòls contaminats. També admeteren sals de fosa d’alumini i altres. Precisament la reacció exotèrmica d’aquestes sals amb l’aigua subterrània fa que es detectin temperatures de les aigües que van de 19º a 47º C. On suposadament hi ha residus inerts apareixen els compostos químics propis de fermentació anaerobia. Les aigües també porten metalls pesants, hidrocarburs monoaromàtics i de clorats.
Atenció: aquestes dades són tretes del capítol I de l'informe sencer (1624 pàgs.) on dedica 179 pàgs. al capítol I.
Al que anomenen resum executiu, de 43 pàgs. no aparéix ni un sol mot de tot això.
Roger Caballé
Ciutadà de Cerdanyola
_______
A l’informe complet d’aquesta consultora, el capítol dedicat a recerca i resultats dels tòxics abocats allí ocupa 831 pàgines. Al resum, 10. Es tracta de l'estudi de camp, o sigui la investigació del que amaguen aquelles 18 hectàrees que foren abocadors incontrolats primer i després, pel que es veu, poc controlats. L’estudi pren com a referència el Reial Decret 9/2005 “Nivells Genèrics de Referència, d’aplicació a aquest estudi” on està escrit per a cada contaminant la quantitat màxima de cada tòxic que poden contenir unes terres segons vagin a conreu o jardí, fer-hi fàbriques o bé habitatges. Per la base (fons) de l'abocador s’escapen anualment de 36 a 1460 m3 (quasi 1,5 milions de litres) d’aigües contaminades cap als aqüífers. Diu l’informe que es fa difícil concretar les entrades i sortides de les aigües del abocador. Hi ha permeabilitat a causa al flux d’aigua subterrània. Pel que fa a les substàncies tòxiques, allí s’assenyala que se superen àmpliament els límits permesos per les lleis per a quasi totes les esmentades al Reial Decret. I de quines quantitats estem parlant al referir-nos a elles?
Imaginem un camió de transport de terres, el de més capacitat permesa per a circular lliurement, de 30 tones, que són anomenats banyeres per la seva forma, doncs no el permetríen descarregar com substrat de contrucció d’habitatges si continguèssin més de:
(expressat en sobres de 8 grs. com els que acompanyen un servei de café al bar)
per al cadmi 18-19 sobrets de 8grs. per camió
per al antimoni 23 “ “ “
per al crom hexavalent 37 “ “ “
per als PCB’s un sobret de 8 grs. per 32 camions
com a exemples.
Ens indica la perillositat de les substàncies allí abocades i el nul control de l’abocador.
Roger Caballé
Ciutadà de Cerdanyola
2009
Roger Caballés, químic.
18.05.2009
Generalitat i Àrea Metropolitana opten per una solució mixta per remediar l'abocador de Can Planas
Com ja ens temiem, la decisió ha estat la que es plantejava des del primer moment: "L’Agència de Residus de Catalunya i l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient aposten per una solució mixta per a la remediació de l'abocador de Can Planas. Aquesta solució, coneguda a l'estudi elaborat per la consultora IDOM com l'opció 3A suposa excavació, segellat i construcció d'un mur aïllant."
És a dir, confinar i avall: "Segons fonts municipals, aquests dos organismes, pertanyents a Generalitat i Àrea Metropolitana respectivament, s’han mostrat a favor d’enfocar la remediació de l’abocador de Can Planas utilitzant les solucions que es proposen a l’alternativa 3A de l’Estudi de delimitació, activitat, anàlisi de les solucions i definició de la solució adoptada a l’abocador de Can Planas.
Aquesta alternativa de l'informe elaborat per l’empresa IDOM Ingenieria y Sistemas SA planteja una actuació mixta amb l’excavació parcial de la massa de residus i la construcció de murs d’aïllament laterals fets amb formigó de bentonita que impermeabilitzaran la sortida de les aigües subterrànies i dels gasos. Segons aquestes informacions, posteriorment es segellarà la superfície de l’abocador incorporant-lo totalment restaurat a l’espai natural de la zona i, un cop finalitzades les obres de restauració, segons la normativa vigent, es mantindrà una vigilància exhaustiva de l’abocador durant un període que no serà inferior a 30 anys."
El comunicat municipal recorda que la proposta de remediació escollida per l’empresa IDOM i ratificada per l’Agència de Residus i l’Entitat del Medi Ambient és l’alternativa, d’entre les sis presentades, que ha estat millor valorada des dels criteris ambientals, tècnics, tecnològics, econòmics, institucional, social.
L’estudi també reflecteix que la solució final s’ha de treballar pensant en la necessitat de reduir al màxim l’afectació sobre el límit de l’abocador amb l’objectiu d’evitar les molèsties i impactes per l’excavació de residus i per minimitzar el volum de residus a gestionar. El text conclou que l’avantprojecte que es desenvoluparà ara amb la solució adoptada també donarà resposta a les observacions i suggeriments efectuats en el tràmit d’informació pública que finalitzava el passat mes de febrer. Totes les alternatives presentades a l’estudi, a excepció d’una, impliquen la modificació del planejament del Centre Direccional.
L'estudi IDOM presenta 5 alternatives
L'estudi de la consultora IDOM proposa cinc alternatives d’actuació per recuperar els terrenys, que van des de l’extracció total dels residus, amb el seu tractament i trasllat a un altre abocador, fins a deixar-ho tal com està i limitar-se a una restricció dels usos futurs. En el moment de la seva presentació pública al desembre passat, el director de l'estudi, Germán Monge, destacava els avantatges d’una actuació mixta que combina l’extracció d’una part dels residus per a substituir-los per terres netes, i segellar-ne la resta amb un mur o pantalla al voltant del perímetre afectat.
En aquell moment, tant els tècnics d’IDOM com els del Consorci i Ajuntament manifestaven que aquesta opció permet transformar una zona degradada en una zona verda d’ús públic a la superfície del vas i es pot construir habitatge, equipaments i espais productius al seu entorn immediat. El cost dels treballs estava calculat en uns 36 milions d'euros."
http://cerdanyola.info/noticies/noticia16261.html - març 2009
Rosa Guallar, portaveu de Via Verda que va participar ahir en la manifestació, fa un balanç força positiu de la resposta ciutadana a la convocatòria. Guallar creu que tothom està molt enfadat i decebut perquè, amb el canvi de govern a la Generalitat, “s’havien creat moltes expectatives que no s’han complit ni mínimament”. El mateix, segons l’associació, ha passat a Cerdanyola ja que l’actual equip de govern ha continuat “amb la mateixa política” tirant endavant gran projectes, que des de l’entitat consideren especulatius, com el del Centre Direccional. Rosa Guallar considera que a Cerdanyola els únics canvis que s’han fet “han estat en el llenguatge que s’ha maquillat de sostenibilitat”.
L’associació Cerdanyola Via Verda també s’oposa al projecte del Túnel d’Horta, ja sigui ferroviari o viari. Consideren que hi ha alternatives suficientment bones com per evitar foradar la serra de Collserola. De fet, segons explica Rosa Guallar, l’entitat va presentar al Consell de Mobilitat un projecte de millora del transport urbà a Cerdanyola que posa de manifest que el Túnel d’Horta no és necessari. El projecte es pot consultar a la plana web de l’associació: www.viaverda.org.
Preocupació pels abocadors
Des de l’entitat es mostren molt preocupats amb un dels problemes ambientals que tenim a la ciutat, el dels abocadors de la Plana del Castell. Consideren que, per desídia, s’ha perdut el temps i no s’ha donat solució a un problema “molt greu”. Rosa Guallar creu que l’estudi IDOM, que estudia la situació de l’abocador de Can Planas, presenta un diagnòstic correcte però és tendenciós respecte una de les solucions que planteja, “la més ràpida i econòmica”.
L’associació Cerdanyola Via Verda aposta per tractar i inertitzar els residus d’aquest abocador in situ, una solució que, segons indiquen, ha estat descartada des d’un principi.
Rosa Guallar manifesta que el govern municipal “no defensa la ciutadania”, no informa adequadament i actua “al mateix nivell que qualsevol institució supramunicipal”. L’únic que els interessa, segons Guallar, “és construir i tirar endavant amb el projecte del Centre Direccional sigui com sigui”.
Els més de 160 col·lectius que es van manifestar ahir a Barcelona consideren que el Govern i les institucions “no respecten els interessos generals de la població” i, malgrat els discursos, “afavoreixen els interessos de les grans corporacions privades”.
Aquests col·lectius parlen de més de 440 conflictes ambientals al territori que han estat dibuixats en un mapa que es pot consultar a l’adreça: www.ecologistes.cat/22M/mapa.html.
gener 2009
Resolució MAH/88/2009, de 21 de gener, per la qual es fa públic l'Acord de declaració d'impacte ambiental del Projecte per a la modificació del Pla parcial del centre direccional de Cerdanyola del Vallès, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès. (Pàg. 6720)
El Punt 30.01.2009 - Vallès. Cerdanyola sense Abocadors vol que es prioritzi la neteja de Can Planas abans d'urbanitzar la zona.
Vallès. Cerdanyola sense Abocadors vol que es prioritzi la neteja de Can Planas abans d'urbanitzar la zona
E.A.. Cerdanyola del VallèsLa Plataforma Cerdanyola sense Abocadors vol que la Generalitat declari sòl contaminat els terrenys afectats pels abocadors de Can Planas, que formen part del pla urbanístic conegut com a centre direccional. Óscar Pérez, del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), membre de la plataforma, assenyala que la prioritat de les administracions ha de ser la recuperació ambiental dels terrenys abans de la urbanització de la zona, d'acord amb la filosofia del reial decret 9/2005 i de la llei de responsabilitats ambientals, que insta a la recuperació dels sòls. «Un cop netejada la zona és quan es pot parlar dels usos i, per tant, de la urbanització.» És per aquest motiu que la plataforma demana a la Generalitat que es declarin els terrenys com a sòl contaminat i es retirin els residus a causa de les elevades concentracions de tòxics que s'han trobat al subsòl de Can Planas, alguns dels quals estan per sobre dels nivells de referència que marca el reial decret. Tanmateix, Germán Monge, de l'empresa Idom i un dels responsables que van elaborar l'estudi d'anàlisis de risc dels terrenys de l'abocador de Can Planas, assenyala que la declaració de sòl contaminat només s'hauria de fer en el cas que es volgués tirar endavant la urbanització de la zona sense cap tipus d'intervenció. «El decret el que fa és fixar un límit de concentració de residus tòxics diferent per a cada ús urbanístic (industrial i urbà) que no es pot superar. Per això es va fer l'estudi, el resultat del qual obliga a fer canvis en el pla urbanístic –els usos–, i retirar una part dels residus perillosos», explica Monge. L'alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, va anunciar ahir la voluntat d'encarregar a una comissió externa a l'Ajuntament la decisió sobre què s'ha de fer amb l'abocador de Can Planas
Vídeo molt breu que han emès els informatius de TV3 (gener 2009) sobre les causes que provoquen la necessària modificació del macroprojecte urbanístic que destrueix la Via Verda, corredor ecològic entre Collserola i Sant Llorenç del Munt.
http://www.3cat24.cat/video/980279/altres/Projecte-urbanistic-a-Cerdanyola-modificat-pels-residus
Rosa G.
Aquest és un resum de la situació per a les persones que desconeixen el problema d'aquesta banda de Collserola, Vallès Occidental, o per a qui vulgui aprofundir una mica en la qüestió dels abocadors d'aquesta zona que s'està urbanitzant a tocar de Collserola.
Hi ha 8 abocadors, comptant el que s'està omplint actualment.
Els que tenen l'alcaldia a Cerdanyola avui (ICV-EUiA) van accedir a l'alcaldia al 2003 fent gala d'un missatge de sostenibilitat, ecologia, i radicalitat democràtica. Recolliren un bon grapat de vots de la gent que s'oposava al pla urbanístic més gran de Catalunya, el Centre Direccional: 4.000 pisos, vials, equipaments i polígon científic. Tot això situat a la plana agrícola vallesana, corredor ecològic i pulmó vital per a la biodiversitat de Collserola (340 hectàrees). Tot plegat conegut popularment com a Via Verda Collserola-Sant Llorenç del Munt.
Aviat, però, els nous gestors municipals van esdevenir uns grans promotors urbanístics anant del bracet de la Generalitat.
Aquest terreny és argilós i durant dècades s'hi van fer extraccions que deixaren grans clots que varen ser omplerts amb tot tipus de residus, fins avui en què, encara, se n'està omplint un amb bales de residus de l'àrea metropolitana.
Així doncs, agents públics i privats van fer negoci amb l'argila, després amb els forats i els residus i ara volen fer-ne amb la urbanització de la superfície.
Es curiós constatar que els residus més perillosos s'hi van abocar amb el vist i plau de les administracions quan ja hi havia normativa que ho impedia (sals de fosa d'alumini, terres contaminades amb crom exhavalent, altres) en un gran clot sense aïllar, amb 2 acuïfers que el creuen (la gent hi pescava peixos temps enrere!) i el van tapar amb una mica de terra compactada l'any 1995, sense segellar, de manera que si aprofundeixes un metre i mig ja hi trobes residus altament nocius per a la salut.
L'any 2003 un Informe de la Universitat Politècnica de Manresa, encarregat pel Consorci del Centre Direccional (promotor urbanístic format per la Generalitat i l'Ajuntament de Cerdanyola) alertava d'un greu risc per a la salut per la contaminació de l'aire, de l'aigua i del sòl i de la impossibilitat de construir allà. Recomanava estudis més profunds.
Van guardar l'estudi en un calaix.
L'any 2004 es va produir una surgència de lixiviats, com una font d'aigua contaminada que brolla al terra i llisca fins un torrent, en la zona on els plànols preveien construir els pisos. Ho van connectar a clavegueram (encara ho està) i ho van silenciar.
L'any 2005, obviant el greu problema ambiental, va ser aprovat definitivament el planejament del Centre Direccional. El parc d'habitatges estava previst a sobre i al voltant de l'abocador més perillós de la zona, de 16 hectàrees d'extensió i com un edifici de 7 pisos de profunditat.
L'any 2006 la informació va arribar a la ciutadania per una filtració (els secrets s'escapen com els lixiviats del subsòl!).
Les administracions competents -Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, l'Ajuntament i l'Agència de Residus- no van posar-s'hi a treballar seriosament fins que la ciutadania va recórrer al fiscal de Medi Ambient i aquest va iniciar diligències d'investigació.
Fins avui, 2008, que finalment reconeixen haver de modificar el planejament i no tenen més remei que aplicar mesures als abocadors. El problema és que ja es decanten per l'opció més gasiva i més ràpida, la que els permet construir aviat, tan bon punt la crisi els deixi.
Segueixen confiant en el totxo i la destrucció definitiva de la Via Verda Collserola-Sant Llorenç del Munt, i amagant i tergiversant la informació.
Rosa G.
(nota aclaridora: vaig ser regidora de medi ambient amb ells des del 2003 fins que al 2005 vaig marxar per voluntat pròpia)
Gener 2009
DOGC es publica l'anunci de les subvencions dsubvencions directesirectes que ha donat l'Agència de Residus del DMAH de la Generalitat (ANUNCI pel qual es fa pública la concessió de subvencions directes en matèria de medi ambient.) i entre elles hi ha:
33 Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyolaorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola: el dia 21 de desembre de 2007 se li va concedir un ajut de 2.424.000,00 euros amb càrrec a l'aplicació 761 07 14, per finançar la remediació dels terrenys de l'abocador de Can Planas.
17.06.2008
Parts que intervenen:
• L’Agència de Residus de Catalunya
• Entitat metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractamentd e Residus
• Ajuntament de Cerdanyola
• Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès
Objecte:
Formular i regular l’encomana de gestió per part de l’Agència de Residus de Catalunya, de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, i de l’ajuntament de Cerdanyola a favor del Consorci Urbanístic del centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, per tal que aquest porti a terme la gestió d’adequació del sòl de l’abocador clausurat de Can Planas per tal de fer-lo compatible amb el nou planejament.
Pressupost (IVA inclós) i anualitats:
El pressupost màxim de les actuacions d’aquest conveni és de 6.000.000 €, dels quals l’ARC es farà càrrec del 40%, l’EMSHTR un altre 40% i l’ajuntament de Cerdanyola el 20%.
Aquest pressupost inclou totes les despeses d’execució de les actuacions, així com l’IVA.
Aquest import s’incrementarà en l’import màxim de 60.000 € en concepte de despeses de gestió.
L’ import corresponent a aquest conveni serà a càrrec dels pressupostos de l’ARC.
Capítol pressupostari:
Capítol VII
Codi de reserva pressupostària:
Anualitat 2007
Termini:
El termini d’execució del conveni és el 30 de juny de 2010.
Forma de pagament:
Atorgament d’una subvenció directa amb el conveni, que es justificarà mitjançant les factures presentades pel Consorci Urbanístic del centre Direccional de Cerdanyola del Vallès.
Compromisos per a l’Agència de Residus de Catalunya:
• Participar a les meses de contractació
• Participar a la comissió de seguiment del conveni Dr. Roux 80 - 08017 Barcelona, Tel.:93 567 33 00, Fax:93 567 33 05
Page 2
• Aprovar el projecte constructiu de remediació
• Assumir un 40% dels costos de les actuacions
Compromisos per l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus
• Participar a les meses de contractació
• Participar a la comissió de seguiment del conveni
• Aprovar el projecte constructiu de remediació
• Assumir un 40% dels costos de les actuacions Compromisos per l’Ajuntament de Cerdanyola
• Participar a les meses de contractació
• Participar a la comissió de seguiment del conveni
• Aprovar el projecte constructiu de remediació
• Assumir un 20% dels costos de les actuacions
Compromisos per al Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès
• Licitar i contractar la redacció del projecte constructiu que abastarà les mesures d’adequació del sòl i les de confinament de les aigües freàtiques i de control qualitatiu i quantitatiu de les emissions a l’atmosfera i sotmetre’l a l’aprovació dels òrgans competents.
• Licitar i contractar l’execució de les obres corresponents a l’esmentat projecte, així com la direcció de les mateixes
• Licitar i contractar qualsevol altra prestació inclosa dins de l’àmbit del conveni
• Nomenar com a vocals membres de les meses de contractació dels procediments de contractació, un representant designat per cada una de les entitats signants
• Convocar a l’Ajuntament, a l’Entitat i a l’Agència a l’acte de recepció de les obres
• Redactar, un cop rebudes les obres, un informe de l’estat de situació dels sòls, als efectes de l’article 4.3 del Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, i presentar-lo davant de l’Agència de Residus de Catalunya per la seva tramitació
En data de 26 de juny d'enguany, la nostra Associació presentà davant la Fiscalia General del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya un escrit dirigit a Fiscalia de Medi Ambient denunciant la problemàtica generada per l'existència d'abocadors clausurats, i poc o gens controlats en els seus abocaments, a la Plana del Castell, on en poc temps es pretén urbanitzar amb milers d'habitatges.
En dates recents se'ns ha comunicat per part del Fiscal Coordinador la incoació de diligències d'Investigació penal seguides per presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, donant-se les oportunes ordres per a l'esclariment dels fets.
Davant d'aquesta actuació volem manifestar en primer lloc, la nostra satisfacció per la investigació d'aquest delicte tolerat per l'administració que li corresponia. En segon lloc volem denunciar públicament l'activitat en lixiviats i emanació de gasos que es continua produint a una zona que es pretén edificar. En tercer lloc exigir la descontaminació prèvia dels sòls de l'extracció de Sugranyes provocada pel vessament d'aigües provinents de la fabricació de rajoles que contenen metalls. Alhora, alertem dels resultats produïts en quant a les aigües i emanacions en cas d'abocament, tal com es pretén, d'un milió de tones de residus contenint fins el 15% de matèria orgànica (150.000 tones).
Associació Cerdanyola Via Verda
setembre 2006
Agost 2006
La Directiva Europea 99/31/CE del 26 de abril 1999 té per objecte prevenir o reduir els efectes ambientals negatius de l'abocament de residus, i en particular el de les aigües superficials, les aigües subterrànies, el sòl, l'aire i la salut humana [...]
7.08.2006
Cerdanyola.info:
http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia9548.html
_________________
Posicionament de Via Verda publicat a Cerdanyola.info el 25/05/05 http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia6762.html,
__________________
Article de Berta Vilares Caltuno (membre de l'Associació Cerdanyola Via Verdapublicat al TOT de Cerdanyola del 6.07.2006:
Més merda a Cerdanyola
Fa un any es va parlar de fer un abocador controlat al forat que ha deixat lextracció dargiles al mig de la Via Verda. Llavors es va demanar a lalcalde els estudis fantasma que suposadament justifiquen aquesta decisió. No es tracta de fer ecologisme del no a tot, sinó de buscar solucions al problema dels residus i tant lAssociació Cerdanyola Via Verda com alguns particulars hem ofert repetidament la nostra col·laboració.
Però el Sr. Toni Morral ha passat de la nostra disponibilitat. No ens han facilitat cap informe i han marejat la perdiu tot un any. No poden ensenyar-lo perquè no hi ha cap estudi que garanteixi un abocador com aquest com a solució sostenible i de futur. És un pegat, una taca més a la Via Verda que diuen haver salvat amb un cinisme denigrant.
Es clar que a hores dara la Sugranyes ja té permís per fer el que vulgui, tant si lajuntament vol com si no, perquè segurament manen més que tot el consistori junt. Però a alguns polítics locals no els queda ni la dignitat de defensar les seves preteses idees ecologistes de debò.
Volen fer-nos creure que el que vindrà és material inert, sense pudors ni lixiviats. Tot controlat. Doncs no! Els únics fets comprovables és que el rebuig conté una fracció que sovint supera el 10% de matèria orgànica. Això vol dir pudors, acumulació de gasos (explosius) i enfonsaments de terres. Tampoc ens han ofert ni un estudi que digui el contrari del que afirmem perque és innegable. Qui vulgui pot anar a qualsevol ecoparc a comprovar el que estem dient.
Però tranquils, que no es notarà res. Com ja hi ha tres abocadors no impermeabilitzats i connectats entre ells per les capes freàtiques. Sabeu que encara desprenen gasos? I lixiviats? I que hi ha enfonsaments de terres? Ni tan sols sabem què shi va abocar.
Encara esperem uns altres informes que en van fer uns especialistes que, curiosament, van acabar a lhospital. Fenomen paranormal o intoxicació per emanacions tòxiques? Ara resulta que han desaparegut, aquests estudis (els tècnics semblen recuperats), però la merda encara surt a la superfície en forma de gasos, lixiviats i restes sòlides. Polstergeist farà riure davant aquesta pel·lícula de terror amb final obert. Vagi davís per qui pensi hipotecar la seva vida en un dels pisos que hi volen fer.
I encara sort que un conseller despistat que acaba daterrar ho ha xerrat quan els altres alcaldes del Vallès li demanaven un forat per tirar la merda. Doncs posem-lo a Cerdanyola, nois, que és dun dels meus (dIniciativa) i no es podrà queixar..., devia pensar mentre comptava les quatre (exactes) nòmines que li queden per jubilar-se. I a tot això ens plantem a les vacances destiu? Curiosament és una època coneguda a Cerdanyola per que es tallen plataners, cauen torres modernistes i saproven camps de golf. Però ells tranquils perque no entrarà en funcionament fins a mitjans de lany 2007. Jo afegeixo, quan ja hagin passat les eleccions. Sembla que ja comptin que no tornaran a guanyar. Perque ja planyo a lalcalde que haurà de torejar les queixes dels veïns (de Canaletes?) pels milers i milers de camions de merda que vindran de lecoparc de Montcada (conegut perquè no funciona bé) o de lecoparc de la Zona Franca (conegut per que no ha funcionat mai bé, ni quan hi anaven de visita les escoles). Per cert, milers de camions fins al 2010, com a mínim! De moment cap abocador que conegui sha tancat quan estava previst (Coll Cardús? Garraf?).
Hi ha gent que fa tres anys vam posar molta confiança i il·lusió en que qualsevol govern, per tripartit que fos, faria les coses millor. Semblava impossible que es poguessin fer pitjor.
Berta Vilares Caltuno
http://www.viaverda.org/centre_dir_2004.html#Vista
6.07.2006 - Article publicat al Tot de Cerdanyola
http://www.arc-cat.net/ca/noticies/noticies_detall.asp?oid=783
28/06/2006
* Està previst convocar el concurs per a la nova planta de tractament de deixalles a principis de juliol
* LAgència de Residus de Catalunya assumeix la inversió per a la construcció de la nova planta i per a ladequació dun nou dipòsit controlat a Cerdanyola
El Consell dAlcaldes i Alcaldesses del Vallès Occidental sha reunit aquesta tarda a la seu del Consell Comarcal per abordar la revisió del Pla de Gestió Integral de residus municipals, i les infraestructures de tractament de residus de la comarca.
S'ha donat a conèixer el plec de condicions del concurs per a la planta de tractament de residus municipals del Vallès Occidental, que inclou dues instal·lacions: una per al tractament de la resta (deixalles barrejades, que no s'han recollit selectivament) i una altra de tractament de la matèria orgànica recollida selectivament (restes vegetals i de menjar).
Aquest concurs es preveu convocar a principis de juliol, un cop laprovi el ple del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental el proper 6 de juliol.
El Consell dAlcaldes ha comptat amb la participació del conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar.
També hi ha estat present la gerent de lAgència de Residus de Catalunya, Genoveva Català i el president del Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Occidental, Juan Carlos Sànchez.
La revisió del Pla de Gestió Integral de Residus
El 5 de maig de 2005 el Ple del Consorci per la Gestió de Residus vaaprovar linici del procés de revisió del Pla de Gestió Integral de residus municipals del Vallès Occidental i, també, la creació duna Comissió de Revisió i del seu reglament de funcionament. El 13 de juny passat es va fer la tercera i última reunió de revisió del Pla i saprovà el document que seleva al plenari del Consorci per a la seva aprovació.
Aquest document tracta lestat actual del pla, els seus objectius de gestió, les estratègies, lesquema dinfraestructures necessàries i les previsions econòmiques, entre daltres aspectes. El treball desenvolupat pel Consorci ha estat clau per a la concreció i actualització de les previsions devolució de les deixalles, la definició de les infraestructures necessàries i el seu dimensionament. La previsió és que el 2012 sassoleixi el 579% de recollida selectiva.
Del resultat de la revisió del Pla, sen dibuixa una primera fase de treball a nivell dinfraestructures que inclou la Planta de Tractament de Residus del Vallès Occidental, de la qual no sen concreta la ubicació, i un nou dipòsit controlat a lArgilera Elena de Cerdanyola.
El nou centre de tractament de residus
El nou centre englobarà la planta de tractament de resta, amb una capacitat prevista de 245.000 tones/any, i la planta de tractament de matèria orgànica, amb una capacitat de 20.000 tones/any en una primera fase i 20.000 tones més en una segona fase.
En total, la superfície ocupada prevista és de 78 hectàrees. Les ofertes que es presentin al concurs hauran despecificar la ubicació, i hauran dafirmar que la qualificació del terreny permet la construcció de la planta o bé han de garantir el compromís de lajuntament corresponent per fer els tràmits necessaris per permetren la construcció.
La inversió prevista serà de 76 milions deuros, que assumeix lAgència de Residus de Catalunya, segons el conveni firmat amb el Consorci de Residus el 10 de març passat.
Es preveu un període de 30 mesos per a la construcció de la nova planta i un període dexplotació de 15 anys.
El nou dipòsit controlat
El nou dipòsit controlat estarà situat a lArgilera Elena de Cerdanyola.
La inversió per ladequació daquesta argilera com a dipòsit controlat serà de 66 milions deuros, que inclou la inversió per clausura així com el manteniment post-clausura. LAgència de Residus de Catalunya també assumeix aquesta inversió.
El lloc on subica largilera està afectat per les obres de construcció del futur Sincrotó de Cerdanyola, que es començarà a construir al 2010, per tant, aquest espai haurà destar recuperat en aquesta data. Per això, mentre el Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Occidental no hi pugui enviar els residus embalats provinents de la nova planta, lEntitatMetropolitana del Medi Ambient començarà la restauració de lespai amb els residus provinents daltres ecoparcs. Com a contrapartida, lEntitat es compromet a garantir que el Consorci podrà dipositar en les seves instal·lacions la mateixa capacitat que ells hagin consumit a largilera Elena i en les mateixes condicions.
Les infraestructures de residus municipals del Vallès Occidental.
Desplegament dels treballs. (Arxiu PDF 1MB)
PREMSA
Agència de Residus de Catalunya
jcacerest@gencat.net
Telèfon de contacte 93 567 41 90
30.05.2006
http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia9283.html
El regidor de Territori assegura que, després de fer diversos estudis sobre la zona, s'està en condicions de sol·licitar un projecte de restauració i clausura de l'abocador de Can Planes
Rafael Bellido
Foto: Arxiu
El portaveu dICV-EuiA i regidor de Territori a lAjuntament de Cerdanyola, Rafael Bellido, assegura que no hi ha risc per a la salut de les persones a causa dels abocadors existents a la Plana del Castell. Bellido respon així les preguntes que el PP i el PAS van fer a lúltim ple, el del mes de maig, sobre lestat del subsòl a labocador de Can Planas. El regidor reconeix que la contaminació en el subsòl existeix però que està focalitzada en un punt concret i no hi ha perill de propagació ni de fuita cap a lexterior.
Segons Bellido, són molts els estudis que shan fet per analitzar lestat dels aqüífers i del subsòl de la zona. Ara, amb les dades a les mans, Rafael Bellido afirma que estan en condicions dencarregar un projecte de restauració i clausura definitiva de labocador. La permeabilització de la zona es faria, evidentment, abans daixecar cap construcció als terrenys en qüestió. Serà el Consorci del Centre Direccional qui sen faci càrrec daquest projecte. El regidor de Territori afirma que cal actuar el més aviat possible perquè hi hagi plenes garanties quan lentorn canviï.
La primera prova de funcionament del Sincrotró serà a finals del 2009
Paral·lelament, ja shan iniciat les obres del futur Laboratori de Llum Sincrotró, ubicat a la Plana del Castell. Rafael Bellido explica que, després de diversos mesos analitzant lestabilitat del terreny, ara es procedirà al moviment de terres per posteriorment aixecar ledifici, un procés que es preveu tingui una durada de dos anys i mig. El regidor ha avançat que és previsible que la primera prova de funcionament del laboratori es produeixi a finals del 2009.
Continuant amb temes urbanístics, al ple del mes de maig saprovava el conveni de la porta nord que suposarà, segons Bellido, una millora en la mobilitat de la zona, que engloba els pisos dUralita i la carretera de Barcelona, a més de potenciar una major identitat de barri. Tot això gràcies a un acord amb el propietari dun solar amb usos doficina, terciari i comerços que tan sols edificarà en un 50% de la parcel·la i la resta despai el destinarà a espai lliure dús públic.
[...]
Nota de premsa sobre l'abocador de residus al mig de la Via Verda, Sugranyes.
Nota de premsa conjunta (Salvem el Vallès, Adenc, AEEC, Cepa i l'ACVV) "Menys abocadors, més reciclatge, més minimització i més participació".
Maig 2005.
I la Berta? (Sant Cugat-Papiol)
Sòls contaminats:
http://www.arc-cat.net/ca/altres/sols/ (Generalitat de Catalunya)
Abocaments al clavegueram:
http://www10.gencat.net/sac/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi=5793
Autoritzacions d'abocament d'aigües residuals
http://66.102.9.104/search?q=cache:LfcIhIhhsbUJ:www.ema-amb.com/ca/recursos/publicacions/documents/reglament_abocament03.pdf+abocament+clavegueram&hl=oc&ct=clnk&cd=6&lr=lang_ca&client=firefox Reglament Metropolità d'abocament d'aigües residuals
http://www.gencat.net/diari/3871/03070100.htm
La restauració ambiental en relació amb l'aprofitament de subproductes
--
http://www.arc-cat.net/ca/altres/runes/diposit.html
Al Decret 1/1997, de 7 de gener http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/normativa/catalana/decrets/decret_1_1997.pdf , sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats es regulen totes les condicions tècniques i administratives que han de complir tots els dipòsits controlats de residus, i en concret, els de terres i runes.
--
Dipòsit controlat de classe II
http://www.arc-cat.net/ca/municipals/installacions/diposit/classeII.html
Els dipòsits controlats de residus municipals són dipòsits de classe II, equipats específicament per a admetre totes aquelles fracciones dels
residus municipals que no es poden valoritzar.
http://www.arc-cat.net/ca/municipals/installacions/diposit/proces.html
--
Convocatòria dajuts per a la clausura dabocadors municipals fora d´ús i dabocadors municipals denderrocs i altres residus de la construcció fora d´ús. (Resolució MAH/4161/2006 de 21.11.06)
http://www.arc-cat.net/en/agencia/subvencions/mah_4161_06.html
--
Reial Decret 9/2005
--
El procés de gestió dels sòls contaminats a Catalunya
http://www.arc-cat.net/ca/altres/sols/proces.html
--
Guia d'aplicació del Decret 201/1994 regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció
http://www.arc-cat.net/ca/agencia/publicacions/decret/
--
Què és un dipòsit controlat?
http://www.arc-cat.net/ca/municipals/installacions/diposit/intro.html
--
Causes de la contaminació del sòl
http://www.arc-cat.net/ca/altres/sols/poster/causes.html
[Associació Cerdanyola Via Verda] [Cerdanyola Universitat] [Residus]