Poca gent ha sentit a parlar de la Contaminació Lumínica (en endavant CL). És clar que fa 10 anys molts no entenien què era la contaminació acústica i ara l'ajuntament que no persegueix les motos sorolloses rep una allau de crítiques dels veïns. Fa 5 anys reciclar era exclusiva dels ecologistes més radicals i ara és l'única solució a uns abocadors insostenibles. Cal començar a explicar i conscienciar del fet que la CL és un problema greu però que té una solució molt fàcil i barata. Només cal la voluntat de posar-hi fil a l'agulla.
Us volem parlar d'una contaminació que genera els problemes següent:
Segons qui llegeixi aquestes línies trobaran més importants uns o altres problemes. L'ordre que aquí exposem no té per que ser l'ordre d'importància.
També trobareu aquí la informació següent:
Esperem que aquesta informació us sigui útil i quedem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.
Associació Cerdanyola Via Verda
Aquest concepte és bàsic. De què serveix il·luminar els monuments un dia laborable a les 3 h de la matinada? On aboquen la llum els globus del carrer tipus "Chupa-chups", al terra o al cel? De què serveix il·luminar el cel o senzillament il·luminar tot allò que no necessitem que estigui il·luminat? De res. Només ens genera un munt de problemes com els que detallem més endavant. O és que algú deixa el cotxe engegat quan no el fa servir o posem la calefacció tant alta que hem d'obrir les finestres?
Segons diferents fonts, Catalunya malbarata entre 12,62 i 30 milions d'euros cada any en il·luminar els núvols. Barcelona l'any 2001 gastava diàriament 20.400 euors en il·luminar els carrers. Comparat amb les grans infraestructures, pot no semblar una gran quantitat, però cal pensar que són diners llençats i que majoritàriament els paguen elsaAjuntaments, tant importants en la prestació de serveis i amb uns recursos molt limitats i disputats. Pels pressupostos municipals són una despesa important que, a més, surten de forma immediata i palpable dels nostres impostos. No seria millor invertir-los en les nostres vil·les i ciutats?
A la web de http://www.celfosc.org trobareu exemples de ciutats on s'han aplicat solucions a l'enllumenat públic millorant la il·luminació amb estalvis mínims del 25% o 30%. La inversió pot tenir un termini d'amortització extraordinàriament ràpid (segons el cas pot ser de tan sols uns pocs mesos). Uns petits exemples:
Segons un estudi de la UPC, només a Catalunya es malbaraten més de 600 Mwh anuals i es llencen més de 800 kg de mercuri provinents d'enllumenat.
Cal tenir en compte que tota l'energia malbaratada no només té un cost econòmic sinó també mediambiental. Avui dia a l'Estat espanyol el 50% de l'electricitat es genera amb la crema de combustibles fòssils amb la corresponent emissió de gasos d'efecte hivernacle com el CO2. Cal recordar que l'Estat espanyol no només no està complint el Protocol de Kioto sinó que és un dels països que n'augmenta més les emissions. (Veure notícia a l'annex).
A més, un altre 25% de l'electricitat es produeix en centrals nuclears generant uns residus que trigaran centenars o milers d'anys en perdre la radioactivitat.
Un exemple de com es poden reduir les emissions de CO2 a cada lluminària el podem extreure de la taula següent:
Consum kV·h/anuals |
Consum anual en kg de CO2 |
|
Vapor de Mercuri (175 W) |
717,50 |
28,70 |
V.S.A.P. (150 W) |
615,00 |
24,60 |
V.S.A.P. (100 W) |
410,00 |
16,40 |
V.S.B.P. (55 W) |
225,50 |
9,02 |
Sembla impossible però avui dia, en ple segle XXI, estem mantenint una paradoxa incomprensible: llencem estúpidament els diners i, en comptes de gaudir-ne dels beneficis, ens carreguem de perjudicis. Dit d'una altra manera, entre tots estem pagant per tenir problemes.
Moltes espècies animals (la majoria d'insectes) i vegetals necessiten la foscor per dur a terme part (o quasi totes) de les seves funcions com aparellar-se/reproduir-se, sortir a alimentar-se sense ser vistos pels depredadors, dormir amagats, etc. Desgraciadament els espais naturals que envolten les ciutats i les conurbacions actuals no tenen mai una nit fosca. Us heu fixat que moltes nits es pot passejar per Collserola amb més llum que si hi hagués lluna plena? Això evidentment no és natural sinó absolutament perjudicial.
Els principals atacs contra els ecosistemes afectats per la CL són:
El cas de Collserola és segurament l'espai més afectat per la CL. Una corona de ciutats efectua una pressió brutal a tots els nivells (urbanístic, invasió humana, aïllament cinegètic, contaminació acústica, etc.). Ha arribat l'hora de fer conèixer un problema que no per menys conegut és menys important. Cal conscienciar el Consorci del Parc de Collserola sobre aquest problema i fer-hi estudis exhaustius d'afectació sobre la flora i fauna. Cal també comprometre tots els ajuntaments que envolten Collserola, en una primera etapa, i tots els que ens afecten de retruc. Una menció especial s'ha de fer amb l'Ajuntament de Barcelona. L'experiència de Collserola seria especialment simbòlica i un punt de referència per "exportar" l'experiència a altres espais significatius com un primer pas cap a la protecció total del cel nocturn.
El Parc de Collserola està situat en el centre de l'àrea metropolitana de Barcelona. Ocupa una superfície de més de 8.000 Ha distribuïdes en nou municipis. Van motivar la seva protecció la importància del patrimoni natural, l'estratègica situació en una zona densament poblada, els valors paisatgístics i el valuós patrimoni construït al llarg de la història. Actualment s'ha proposat la qualificació de Collserola com a Parc Natural des de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (integrada per diverses entitats mediambientals) i des de diferents partits polítics.
El Consorci del Parc de Collserola n'és l'organisme responsable de la gestió des de 1987.
En aquest sentit es pot ampliar la informació a l'estudi El problema de la contaminació lumínica en la conservació de la biodiversitat d'Alfons G. Dolsa i Mª Teresa Albarrán presentat el 29.07.1998 a la primera sessió de treball sobre contaminació lumínica del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que podeu trobar a l'annex d'aquest dossier o junt amb altres estudis a la web: http://www.celfosc.org/biblio/bio/index.html
La iniciativa contra la CL va sorgir de col·lectius relatius a l'astronomia pel greu perjudici que els causa. Però a més d'entorpir la feina cabdal dels astrònoms hi ha el dret de tots a gaudir d'un món que durant segles ha deixat una petja de valor incalculable en la nostra cultura mitològica i científica.
Com a exemple podem dir que l'halo de llum de l'àrea metropolitana de Barcelona es veu des del Pic du Midí (Pirineu central) i des de Mallorca. No cal, doncs parlar de l'observatori Fabra, oi?
Amb quin dret estem impedint observar el cel nocturn als nostres fills? No ja a les ciutats, sinó a les zones més allunyades de les urbs, els núvols de contaminació lumínica ens impedeixen de veure espectacles tant commovedors com la Via Làctia i la pluja d'estels de cada agost (llàgrimes de Sant Llorenç). El cel és de tots i estem negant-nos aquest dret a nosaltres mateixos i a les generacions futures.
Per contra, les campanyes de les empreses elèctriques estan reforçant la idea que una ciutat sobre-il·luminada és bella. Els mateixos anuncis es podrien fer servir per lluitar contra la CL si de sobte els llums fossin adaptats contra la CL i es pogués veure el cel negre i estelat. Ni punt de comparació.
Hi ha estudis que relacionen la foscor amb una bona qualitat del son, i per tant, una bona qualitat de vida. Fins i tot cal saber que una persona es moriria abans si no pogués dormir que no si no pogués menjar. De fet un dels mètodes de tortura denunciats per Amnistia Internacional és el no apagar la llum a algú fins que perdi el ritme diari i no pugui dormir. Igual que ens queixem que el soroll se'ns fica a casa, és inacceptable que la llum intrusa afecti la nostra vida.
En aquest sentit es pot consultar amb els especialistes de les unitats del Son dels hospitals Germans Tries i Pujol (Can Ruti) i l'hospital Vall d'Hebron, ambdós de Barcelona.
No hi ha dubte que popularment s'associa la il·luminació nocturna dels espais públics amb seguretat. De fet el que genera la llum és sensació de seguretat, que com a servei públic no és menyspreable. A la web de Celfosc es poden trobar estudis que desmenteixen el fet que la il·luminació sigui un factor important en la criminalitat urbana. De fet és molt fàcil trobar exemples d'il·luminació aberrant que generen contrallums i zones fosques (per contrast amb zones massa lluminoses) que dificulten el control sobre els espais oberts.
Pel que fa a la il·luminació d'espais tancats com jardins, depuradores, patis, perímetres d'edificis, etc. es considera lògic tenir llum durant les hores nocturnes sense haver fet un estudi previ de necessitats. En aquests casos hi ha altres recursos més econòmics i eficients com instal·lar detectors volumètrics que encenguin la il·luminació o videovigilància amb càmeres que treballin per infrarrojos o a un baix nivell lumínic. Fins i tot davant la necessitat de mantenir llums encesos, aquests es poden adaptar de manera que no projectin la llum on no és necessari, amb llums de baix consum i mantenint una il·luminació de baixa d'intensitat amb els que es mantindria la funció evitant la CL.
Als vials públics destinats al trànsit rodat també es poden aplicar els criteris exposats augmentant la seguretat per als conductors. Actualment podem trobar punts de llum que enlluernen (sobretot a rotondes) o vials on es passa bruscament d'una foscor relativa a una gran intensitat de llum, canvi que provoca dificultats de visió. Cal estudiar la millor manera de fer segur els vials i, en especial en carreteres interurbanes, aplicar solucions de senyalització passiva amb catadiòptrics i senyals reflectants. Una bona senyalització estalvia la il·luminació artificial (i no causa problemes en cas d'apagada).
En aquests espais són especialment conflictius i molestos els focus dels cartells publicitaris, els que il·luminen façanes de naus industrials i els aparells làser que distreuen i incideixen sobre els conductors. Un focus enlluernant al conductor en un canvi de rasant o un revolt fa que aquest no pugui veure la via més enllà del seu parabrisa amb el conseqüent perill d'accidents.
El cas de les autopistes és especialment significatiu. Una correcta senyalització horitzontal reforçada amb catadiòptrics i senyalització vertical refractant fa innecessària la il·luminació artificial, ofereix més seguretat en nits (i dies) de pluja i estalvia enlluernaments. El traçat de la via es veu millor amb les llums dels propis vehicles que amb els fanals. A més una via ràpida amb molta llum artificial dóna una falsa sensació de seguretat i afavoreix que els conductors corrin més. En pro de la seguretat cal aprofitar "l'efecte túnel" que provoca la nit. De fet un company de Celfosc ha elaborat diversos estudis sobre accidentalitat en autopistes aprofitant les estadístiques dels períodes que han estat il·luminades i no. A causa de la precarietat de dades i la brevetat dels períodes estudiats no es pot concloure, com voldríem, que les autopistes en qüestió són més segures a les fosques (tot i que les dades ho apunten) però en qualsevol cas demostren com a mínim que la llum artificial no és un factor determinant de l'accidentalitat.
Cas a part són els túnels on la il·luminació és imprescindible de dia per evitar el contrast quan s'hi entra però que de nit provoca l'efecte contrari. Caldria que de nit la intensitat de la llum baixés al mínim recomanable per la seguretat en cas d'accident però que mai enlluernés els conductors.
Sigui com sigui, l'obstacle més difícil de superar és que popularment s'associa il·luminació nocturna amb qualitat de vida, modernitat i benestar. Aquest malentès s'ha instal·lat a l'imaginari col·lectiu i es basa en un estil de vida consumista i opulent. Una conducta irreflexiva com aquesta ens porta a fer autèntiques animalades que cal denunciar. Per què no ens fem les preguntes següents?
Si és qüestionable l'ús dels recursos quan en traiem un profit, és inacceptable el malbaratament d'aquests quan no en ens són de cap utilitat i a sobre ens perjudiquen.
Cal aplicar els criteris per evitar la CL a tots els àmbits possibles, públics i privats. Caldria començar a treballar en alguns exemples com els següents:
Àmbit públic
Àmbit privat
Amb poques recomanacions es pot aconseguir reduir significativament la CL i la majoria dels problemes que genera. Les més pràctiques són:
Aprofundint en com han de ser els fanals i les bombetes, els aspectes a tenir en compte per evitar la CL s'aconsella instal·lar l'enllumenat públic a les vies de fins a dos carrils d'amplada de la manera següent:
- Alçada
No superar els 5 metres d'alçada dels suports de les lluminàries. Tot i que sembli més rendible instal·lar llums altes per tenir més àrea il·luminada per punt de llum, això comporta un consum més elevat ja que s'ha de tenir en compte que la intensitat de la llum disminueix amb el quadrat de la distància, i que per tant s'han d'instal·lar bombetes més potents per obtenir el mateix nivell d'il·luminació. Com també el volum il·luminat creix amb el cub de l'alçada lineal, la dispersió de la llum és molt més elevada cap el cel, i l'efecte sobre la biodiversitat és molt menys respectuosa. La reducció de l'alçada també comporta una reducció dràstica de la intrusió lumínica.
- Potències
Tenint en compte la menor alçada del punt de llum, pot reduir-se la potència instal·lada a 150 W o 100 W per bombeta quan aquestes funcionin a ple rendiment, el consum es pot reduir a 75 W a partir d'una hora prefixada amb reguladors de consum.
- Tipus de bombetes
Dels tres tipus de bombetes possibles: vapor de mercuri, vapor de sodi a alta pressió (VSAP), i vapor de sodi a baixa pressió (VSBP), les bombetes VSBP són les més recomanables i les de vapor de mercuri completament inacceptables. Les bombetes de VSBP, tot i que emeten una llum monocromàtica (groga) que impossibilita la visió dels colors, són les més eficients, fins al punt que poden resultar un 70% més eficients que les bombetes de VSAP, per la qual cosa, les potències instal·lades podrien reduir-se encara molt més. Les potències instal·lades poden baixar així dels 150 W o 100 W als 50 W. Tot i que els colors no són perceptibles amb les bombetes de VSBP, l'ull humà treballa a un nivell molt elevat d'agudesa visual quan els objectes són il·luminats per aquest tipus de bombetes.
- Tipus d'apantallament
La figura 1 mostra què succeeix amb la llum quan és dispersada a diferents alçades sobre l'horitzontal. En termes generals es recomana que la bombeta es trobi completament dins de la pantalla, amb una làmina de vidre de tancament plana, llisa i completament horitzontal, per tal d'evitar cap emissió de llum per sobre de l'horitzontal, és a dir, 90 graus..
Figura 1. De 0 a 70 graus, llum aprofitada correctament. De 70 a 90 graus, llum enlluernadora. Més de 90 graus, llum absolutament perduda i contaminant. |
- Tipus de paviment
Es recomana que la capacitat de reflectir la llum per part del paviment sigui mínima. Per la qual cosa els seus materials (per exemple asfalt) haurien de ser tant foscos com sigui possible i amb la superfície mate (no brillant).
El Parlament de Catalunya va reconèixer la necessitat de reduir la CL per evitar tot el seguit de problemes abans esmentats. Per a tal fi va aprovar la llei de CL que podeu trobar a l'annex. Aquesta llei va ser pionera en aquest sentit i ha estat el model per a altres normatives que s'han incorporat posteriorment a l'ordenament jurídic.
Actualment s'està en procés d'elaboració del reglament que desenvolupa aquesta llei. El trobareu l'esborrany a l'annex.
Així mateix hi ha municipis que, fins i tot abans de la publicació de la llei catalana, ja havien publicat ordenances restrictives de la CL i havien fet experiències exitoses de reducció de la despesa energètica i de la CL. A destacar l'experiència esmentada de Figueres i l'ordenança municipal de Tàrrega aprovada el 12/05/98 (veure annex). En podeu trobar exemples actualitzats a www.celfosc.org
Actualment la Unió Europea s'està plantejant fer una normativa específica contra la CL. Així mateix la UNESCO va incloure el cel nocturn com un bé a protegir per a les generacions futures.
A l'annex també es pot trobar l'article Análisis de la contaminación lumínica desde una perspectiva jurídica de María Calvo Charro, Profesora Titular de Dret Administratiu de la Universitat CARLOS III.
CL: contaminació lumínica
FHS: flux de llum per sobre de l'hemisferi superior (del pla horitzontal). Qualsevol FHS superior a 0 suposa CL.
VSAP: bombeta de vapor de sodi d'alta pressió. Més eficients que les llums de mercuri però menys que les VSBP. Fan la llum groguenca. Poden ser de 100 W o de 150 W
VSBP: bombeta de vapor de sodi de baixa pressió. Lluminària més eficient del mercat. Fan la llum groga. Són de 55 W.