Auditoria ambiental encarregada per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a l'empresa Minuàrtia Estudis Ambientals

(Escrit de la Xarxa Ciutadana Via Verda Cerdanyola 21 - 2002)

L'Ajuntament de Cerdanyola va adquirir 'el compromís de redactar la seva Agenda 21 local que permeti un desenvolupament sostenible de la ciutat', signant la Carta d'Aalborg en el Ple d'octubre de 1996 i adherint-se a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat, l'abril de 1997. Més endavant (com a resultat d'un concurs públic el mes de juny de 1998) va encarregar a l'empresa especialitzada Minuàrtia l'auditoria ambiental iniciada el juliol de 1998 i finalitzada el juny de 1999 amb la redacció d'un informe que 'inclou la proposta d'un Pla d'acció ambiental' que, 'consensuat amb els ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola', havia de constituir la 'seva Agenda 21 Local'.

Segons l'esmentat document, lliurat pel mateix Ajuntament a les entitats representades al Consell Municipal de Medi Ambient i Sanitat del passat mes de maig de 2002 - gairebé 3 anys després de la seva redacció -, per tal que l'auditoria sigui una eina útil cal tenir en compte sempre com un dels elements que inicia i dinamitza, la construcció de l'Agenda 21 Local'. En conseqüència, la metodologia aplicada per l'equip auditor - format per experts en diferents especialitats - va voler 'integrer en tot el procés els ciutadans i els agents econòmics i socials' de Cerdanyola.

Algunes de les conclusions a què va arribar l'equip auuditor respecte de l'estat del medi ambient a Cerdanyola són les següents:

'Cerdanyola és un element bàsic en la connexió biològica entre Collserola, la serra de Galliners i Sant Llorenç de Munt', concretant-se la connexió d'aquests espais 'en l'anomenada Via Verda'.
El desenvolupament del Centre Direccional previst al Pla general metropolità de 1976 'crearia una continuïtat urbana entre Cerdanyola i Sant Cugat', mentre que 'el projecte dels túnels d'Horta, túnel Central, la via de Cornisa i la ronda Sud (...) potencien l'ús del vehicle privat i un model que cal qüestionar en un context global del transport i la mobilitat a la regió Metropolitana.
'El sòl on és possible edificar està practicament esgotat' i 'una nova onada de creixement demogràfic' podria 'afectar directament el municipi i suposar la requalificació de sòls terciaris del Centre Direccional com a residencials'.
Malgrat tot, l'equip auditor considera que 'Cerdanyola té encara l'oportunitat de créixer a partir dels nuclis urbans existents, conservant els espais naturals com a elements separadors entre ciutats' i que 'una proposta com la Via Verda serà un element més interessant sota el punt de vista de l'ordenació sostenible de la plana del Vallès que el Centre Direccional previst'.
'Es fa palesa una elevada sensibilitat dels ciutadans en aspectes relatius al Medi Natural'. En aquest sentit, 'els habitants mostren un rebuig majoritari (...) en relació amb la possible ampliació del Parc Tecnològic i en l'ocupació dels espais verds entre Cerdanyola i Sant Cugat'.
'...es troben a faltar instruments de participació en Urbanisme i Serveis Municipals, per l'alta incidència que tenen en els aspectes ambientals de la ciutat' i 'caldrà fer un esforç important per part de les àrees implicades per tal que aquests nous òrgans esdevinguin plenament operatius, impulsant una forta activitat participativa que superi la simple funció informativa'.

Propostes

Com a resultat del treball realitzat i de les conclusions obtingudes, la Declaració Ambiental elaborada per Minuàrtia proposa treballar en 10 línies estratègiques que haurien de constituir el 'Pla d'acció ambiental de Cerdanyola'. D'aquestes, 3 afecten de forma directa la Via Verda (Sant Llorenç del Munt - Collserola), i les recomanacions fetes per l'empresa auditora són les següents:

'Recuperar les connexions biològiques entre Collserola i Sant Llorenç del Munt'.
'Evitar el desenvolupament del Centre Direccional i delimitar el creixement urbà entre la UAB i el Parc Tecnològic'.
'Fomentar la xarxa viària que hi ha i reduir la implantació de noves infraestructures viàries'.
'Conservar els valors naturals i paisatgístics', ordenant 'els usos i les activitats en la franja de contacte entre Collserola i la ciutat' i consolidant 'els sistemes agroforestals de la perifèria del Parc'.
'Fomentar la discussió i el consens del Pla d'acció ambiental i l'elaboració de l'Agenda 21 local'.
'Implicar les entitats i els agents socials i econòmics en el disseny i implementació de l'Agenda 21 local'.
'Vincular la Universitat Autònoma i el Parc Tecnològic en l'estratègia cap a la sostenibilitat de la ciutat'.

On ens trobem

Malauradament, l'Ajuntament de Cerdanyola no sembla haver fet massa cas de les recomanacions de la firma auditora, les quals coincideixen gairebé fil per randa amb la proposta de la nostra Associació per als terrenys que configuren la Via Verda. La convocatòria del Consell Municipal de Medi ambient, el passat mes de maig del 2002, - després de romandre inoperatiu des de l'anterior mandat - i la presentació de la Declaració amibental, semblaven obrir una porta a l'esperança de sortir de l'impasse en què es trobava el procés d'elaboració de l'Agenda 21 local. La realitat ha estat, però ben diferent, amb l'aprovació del Pla parcial del Centre Direccional el passat mes de juliol.

Malgrat tot, a l'Associació Cerdanyola Via Verda entenem que encada tenim eines per lluitar contra el que tant nosaltres com persones expertes considerem un despropòsit i estem esgotant totes les possibilitats que la Llei posa al nostre abasta, interposant un contenciós administratiu i un recurs davant les autoritats europees per la violació de diverses directives comunitàries.

Xarxa Ciutadana Via Verda Cerdanyola 21

Nota: totes les dades d'aquel full estan extretes del document 'Síntesi i declaració ambiental' elaborat per l'empresa Minuàrtia el mes de juny de 1999 i són a disposició de qui vulgui consultar-les.

Document 3

'Síntesi i declaració ambiental' elaborat per l'empresa Minuàrtia

Conclusions

Les conclusions de l'estudi, l'únic encarregat fins ara per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès el 1998, incideixen de forma reiterada i determinant en el següent:

Que Cerdanyola té un patrimoni natural valuós com a corredor biològic: "Cerdanyola té un ric patrimoni natural, amb una elevada biodiversitat tant a Collserola com a altres espais situats fora del parc, que són claus per assegurar la connexió biològica entre el Parc de Collserola i Sant Llorenç del Munt" (Document III. Síntesi i Declaració Ambiental, pl. 15).
Que la proposta de l'auditoria és preservar i recuperar aquest corredor biològic: "Les propostes a incoroporar en el Pla d'Acció Ambiental derivades d'aquesta diagnosi s'han de dirigir a:
- Recuperar les connexions biològiques entre Collserola i Sant Llorenç del Munt.
- Evitar el desenvolupament del Centre Direccional i delimitar el creixement urbà entre la UAB i el Parc Tecnològic.
- Ordenar els usos i activitats en la franja de contacte entre Collserola i la ciutat, i consolidant els espais agroforestals de la perifèria del Parc.
- Preservar la biodiversidad de forma integrada dins i fora de l'àmbit del Parc de Collserola".
  (Document III. Síntesi i DeclaracióAmbiental, pl. 16).
Que l'actuació urbanística prevista al PGM afectarà negativament el medi natural i per això es reiteren vàries de les propostes ja indicades: "Les propostes a incorporar en el Pla d'Acció Ambiental derivades d'aquesta diagnosi s'han de dirigir a:
- Evitar el desenvolupament del Centre Direccional i delimitar el creixement urbà entre la UAB i el Parc Tecnològic.
- Potenciar la xarxa viària existent i reduir la implantació de noves infraestructues viàries.
- Ordenar els usos i activitats en la franja de contacte entre Collserola i la ciutat i consolidar els espais agroforestals de la perifèria del Parc".
  (Document III. Síntesi i Declaració Ambiental, pl. 20).
Que les línies d'actuació proposades dins del Pla d'acció ambiental desaconsellen el Centre Direccional.

Segons l'Auditoria Ambiental Municipal de Cerdanyola del Vallès de 1999, una de les línies estratègiques del Pla d'acció ambiental (Línia núm.1) és limitar el creixement de la ciutat i l'ocupació del sòl preservant els espais lliures i les connexions biològiques: "L'objectiu de la línia és mantenir una franja d'espais lliures no urbanitzats entre Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès, per evitar la formació d'un continu urbà entre les dues poblacions i fer possible la connexió biològica entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. El manteniment d'aquesta franja no urbanitzada implica no desenvolupar una part dels sòls urbanitzables previstos en el planejament i definir els límits del creixement de la ciutat." (Document III. Síntesi i Declaració Ambiental, pl.41).

Els programes que proposa l'informe dins d'aquesta línia són els següents:
- Recuperar les connexions biològiques entre Collserola i Sant Llorenç del Munt.
- Evitar el desenvolupament del Centre Direccional i delimitar el creixement urbà entre la UAB i el Parc Tecnològic.
Una de les altres línies essencials del Pla d'acció ambiental (Línia núm. 2) és la de conservar els valors naturals i paisatgístics. Es torna a destacar que no només cal considerar objecte de protecció el perímetre del Parc de Collserola: "Un grup de propostes fan referència a la perifèria del Parc (dins o fora d'aquest), on hi ha un seguit d'espais que presenten conflictes o amenaces per a la conservació dels ecosistemes del Parc" (Document III. Síntesi i Declaració Ambiental, pl.41).

Els programes dins d'aquesta línia són els següents:
- Ordenar els usos i les activitats en la franja de contacte entre Collserola i la ciutat i consolidar els sistemes agroforestals de la perifèria del Parc.
- Preservar la biodiversitat de forma integrada dins i fora de l'àmbit protegit del Parc de Collserola

L'auditoria ambiental (Document 3) també defineix com a àrees d'interès per a la connectivitat el torrent de can Fatjó, la riera de Sant Cugat i rodalies i, especialment, els conreus de secà entre l'autopista i el parc de Collserola.

[Associació Cerdanyola Via Verda] [Legislació]