Pancarta de la Via Verda, a la rotonda del camí del castell de Sant Marçal.

Manifest de la Coordinadora Via Verda de Cerdanyola

Amb motiu de la vertebració de la proposta de Via Verda Sant Llorenç-Collserola, el 14 de maig de 1997 vam presentar aquesta proposta de constitució de la Coordinadora Via Verda de Cerdanyola del Vallès:

1. Manifestem la nostra adhesió a la proposta de Via Verda Sant Llorenç-Collserola, impulsada inicialment pel Fòrum Terrassenc per a la protecció i ordenació del medi natural i del paisatge, com un exemple del que hauria de ser la xarxa reticular d'espais lliures i naturals del Vallès,
2. Aquesta iniciativa proposa el suport i adhesió de les entitats cerdanyolenques en la línia de propugnar la preservació dels espais agrícoles i forestal de Cerdanyola i el seu rodal, tot donant-li un sentit més ampli, globalitzador i integral,
3. La Via Verda abasta zones cerdanyolenques tan emblemàtiques com la serra de Collserola, serra de Serragalliners i l'ampli corredor d'espais naturals i boscans situats entre ambdues serres, i la plana vallesana, els quals connecten espais naturals protegits i per protegir i constitueixen una destacada reserva de patrimoni natural, agrícola, paisatgístic i cultural, a més de contribuir a l'establiment d'un model d'ordenació territorial sostenible. Es tracta d'una proposta de futur, destinada a augmentar la qualitat ambiental dels nuclis de població d'aquesta part del Vallès,
4. Hem de salvar Collserola del model esbojarrat imposat des de Barcelona arreu dels seus límits municipals i per damunt d'aquests,
5. Hem de salvar Cerdanyola de noves barreres i nous trossejaments a causa de futurs vials previstos en els plans d'actuacions urbanístiques que afecten Collserola: túnels d'Horta i del Tibidabo i les autovies de sortida, autovia de cornisa i de la riera Major, camp de golf, i més enllà el traçat i l'estació de l'AVE i la via interpolar,
6. Hem de salvar el paratge de la Torre Negra i el de Codonyers i el de can Fatjó dels Xiprers i el Castell i Sant Pau de Riusec i la serra de Galliners i tota la llenca de terres agrícoles i espais forestals encara dempeus entre Sant Llorenç i Collserola,
7. Quan Cerdanyola està sotmesa a un procés de desindustrialització, hem de dir no a la innecessària ampliació del parc Tecnològic que es troba cada dia amb empreses tancades, des de l'emblemàtica Olivetti i el flamant hotel de 4 estrelles. Per què més hectàrees de parc industrial si encara n'hi ha per edificar i per ocupar?
8. També hem de dir no a la pretesa unió urbanística dels termes de Sant Cugat i Cerdanyola, de manera que formi un tot-continu urbà des de Rubí a Montcada, que acabaria ofegant aquestes poblacions ja sobredensificades i la mateixa Collserola. Cerdanyola ha de vertebrar-se territorialment dins seu i vers la Universitat i la serra de Galliners i no amb Sant Cugat, preservant els espais natural de la qual la separen,
9. Hem d'aturar ja la nova maniobra dels tecnòcrates que en voler desenvolupar en centre direccional, d'una o altra manera, urbanitzaran l'espai natural que resta entre Cerdanyola i Sant Cugat amb noves edificacions i els vials corresponents. Els especuladors, que ja no disposen d'espais edificables a Barcelona, necessiten aquests terrenys urgentment. Els seus interessos, però, no es corresponen amb els nostres.

Per totes aquestes malifetes i perquè si ens mobilitzem podem evitar-les, la Via Verda constitueix avui la millor alternativa per preservar el patrimoni de les generacions futures.

Coordinadora Via Verda de Cerdanyola

Cerdanyola del Vallès, 14 de maig de 1997

Logotipus del 10è aniversari de l'Associació Cerdanyola Via Verda - 2007