Ja ens ho deien els de la Plataforma contra el Golf que a cada golf li arriba el seu Sant Martí (en alusió a la matança del porc per aquelles dates). El golf de Canaletes no es fa.
A la Xarxa 21 ens n'alegrem molt no sols perquè algunes entitats i membres també formem part de la dita Plataforma, sinó perquè en la nostra tasca comuna d'instar la participació ciutadana mitjançant la realització d'una Agenda 21 per Cerdanyola veiem com la pressió i mobilització continuades acaben donant els seus fruits.
No podem deixar de fer esment de n'Albert Turon i de tots els altres que formen el col·lectiu de la Plataforma contra el camp de golf com ànima de tot el procés. L'éxit, però, es deu als caps visibles actius més tots aquells que secundaren les accions programades i també altres que sense saber-ho han contribuït a desmantellar aquella operació especulativa. I és que som molts més dels que ells volen i diuen i en concret em refereixo a la Plataforma Cívica per la defensa de Collserola que agrupa col·lectius i gent que es mouen per aconseguir un nou marc legal de protecció sostenible de Collserola i això al nostre municipi significa desde la riera de Sant Cugat muntanya amunt. Aquest col·lectiu està al Consell Consultiu del Consorci de Collserola i cal pensar que l'actitut del Consorci en part haurà vingut motivada per aquesta presència, i que sense ser la ideal ha fet possible aturar aquest projecte.
Ara el que cal és que tots els terrenys que hi ha entre la riera de Sant Cugat i les muntanyes de Collserola (i no sols els de can Codina i can Canaletes) s'incloguin dins l'àmbit de protecció del Parc de Collserola, tal com diu l'Auditoria Ambiental elaborada per encàrrec de l'Ajuntament. És necessari que la seva qualificació urbanística sigui solament agroforestal, ja que el fet que passin a propietat pública no garanteix la seva protecció. Les administracions públiques actualment s'estan venent tot el nostre patrimoni de sòl per interessos especulatius. En tenim exemples molt propers com el de la Plana del Castell (Centre Direccional) on més del 50% del sòl és de propietat pública. El cas Aiscondel és un altre exemple amb terrenys de propietat municipal.
Així que, un cop més, gràcies Albert i tot el col·lectiu de la Plataforma i com bé dieu no hem de baixar la guàrdia i cal que pensem que tots aquests moviments (plataformes,Xarxa, etc.) són en realitat un de sol: si cal modificar qualsevol entorn (veïnal, muncipal, etc.) que es compti amb nosaltres, la ciutadania.
Roger Caballé
Xarxa Ciutadana Via Verda Cerdanyola 21 (Xarxa
21)